Ús indegut del dret d’admissió per col·lectius Resultats en percentatges sobre les denúncies

Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 08 Resum d’activitats

Col·lectius o problemàtiques Percentatges

Persones no pertanyents a cap grup específic 56,8%

Immigrants 24,3%

Persones amb discapacitat 10,8%

Orientació sexual 5,4%

Dones 2,7%

Un incident relatat en el primer infor- me anual que SOS Racisme Catalunya ha realitzat prenent com a base tot el territori català consigna un episodi similar al succeït un any després, el desembre del 2009, en un bar de Bar- celona: dos homes d’origen magrebí van ser atesos de mala manera per dos cambrers, un dels quals fins i tot els va convidar a abandonar el local sense més explicacions. Segons l’amo del bar, un dels cambrers ja hi havia causat problemes anteriorment per les seves actituds racistes. Els fets han estat provats judicialment i s’ha con- demnat aquest cambrer al pagament d’una multa.

Cal afegir, finalment, les conclusions d’un estudi recent21 _{centrat en 68} locals d’oci nocturn del nucli històric de Barcelona i l’ús racista i «discri- minat» que fan del dret d’admissió en contra dels immigrants d’origen magrebí o procedents de països considerats pobres en el marc d’un

Condicions de vida, desigualtats

i limitacions o vulneracions dels drets humans:

perspectives general, intraurbana i interurbana

22 _{Aquest era el nombre d’estacions de metro en el moment de tancar aquest informe; és a dir, no s’hi comptabilitzen les inaugurades posteriorment,}

en el marc, sobretot, de la nova línea 9.

2.4.4 Dret a l’accessibilitat

La millora de l’accessibilitat és un dels objectius inclosos en el Progra- ma d’Actuació Municipal 2008-2011 de l’Ajuntament de Barcelona i també en el document Barcelona: Actua- cions municipals per a les persones amb discapacitat, que, a banda de moltes altres mesures, remet a la millora de l’accessibilitat física i co- municativa. Un altre document molt recent de referència es denomina

30 anys treballant amb les persones amb discapacitat. Barcelona, una ciutat per a tothom.

En aquest espai també s’esmenten dues mesures recentment anunciades i preses per l’equip de govern muni- cipal en aquesta matèria: l’adaptació de totes les parades d’autobús i dels contenidors d’escombraries. D’acord amb Transports Metropoli- tans de Barcelona, tota la flota d’au- tobusos de Barcelona està adaptada des del gener del 2007 a les persones amb mobilitat reduïda, de manera que, segons l’última edició de l’Anuari Estadístic de Barcelona, l’any 2008 hi havia 1.079 autobusos amb pis baix. L’any 2009 totes les parades d’autobús es van fer accessibles per a les perso- nes amb discapacitat visual, mentre que està previst que el 2010 totes elles estiguin adaptades també a les perso- nes amb mobilitat reduïda. Pel que fa a la xarxa de metro, el 69% (85) de les 123 estacions que la componen22 _estan adaptades. Tot i que això vol dir que

no s’han complert els terminis previs- tos, ja que l’any 2006 s’havia d’haver assolit l’adaptació total de la xarxa, s’hi ha continuat treballant, de manera que tan sols 6 estacions no disposen, ara per ara, de cap pla al respecte. En aquest sentit, cal afegir que en l’últim informe anual del Síndic de Greuges de Catalunya es dóna comp- te de l’obertura d’una actuació d’ofici sobre l’accessibilitat de la xarxa del metro de Barcelona per tal de conèi- xer el seu grau actual de compliment de la normativa d’accessibilitat de Catalunya. En el marc d’aquesta actuació també s’estudiaran les queixes individuals rebudes relatives a la manca de condicions d’accessi- bilitat en algunes estacions o serveis concrets de la xarxa.

Pel que fa a la segona mesura, la substitució gradual dels contenidors que no reuneixen les condicions d’ac- cessibilitat, que també té una lectura evident en termes de medi ambient, es va iniciar el mes de novembre del 2009 i s’ha de completar amb la instal·lació de 27.000 noves unitats. Aquesta ha estat una de les reivindi- cacions històriques de les entitats de persones amb discapacitat.

Cal consignar així mateix que, el gener del 2007, més del 90% dels 1.287 km de carrers de la ciutat eren accessibles a les persones amb discapacitat. Quedaven fora d’aquest recompte 180 km Que, per les seves característiques, sobretot en termes procés d’«ennobliment» del barri.

Aquestes conclusions indiquen que «entre les persones usuàries dels bars de nit del Raval no hi trobem gairebé ningú que s’associï a la categoria d’immigrant treballador/a pobre/a provinent de països del que es coneix com a Tercer Món».

Durant el treball de camp emprès per a la realització de l’estudi referit, que va durar deu mesos, els responsables de l’estudi van verificar la legitimi- tat de l’ús del dret d’admissió en 17 ocasions i van comprovar que, en 13 d’elles, es va aplicar injustificada- ment amb la negació de l’entrada o l’expulsió del local a unes perso- nes simplement pel fet que la seva imatge corresponia amb la dels immigrants nord-africans. Els autors de la investigació també apunten la necessitat de modificar el Decret 200/1999, ja que la seva redacció actual permet «concrecions del tot discrecionals i sovint arbitràries». Aquestes actituds comporten una vulneració del dret a la ciutat i també (vegeu el capítol corresponent) del dret al lleure.

Aquest informe inclou la taula 20, que figura a la pàgina següent, sobre la discriminació percebuda per raons d’ètnia o origen, però no solament en rebre assistència sanitària, sinó també en la recerca d’ocupació, en el lloc de treball i en un espai públic23_, que és a la que es dedica aquest apar- tat de l’informe.

Del quadre es desprèn que existeix un tall clar entre immigrants pro- cedents de països desenvolupats i de països no desenvolupats, essent aquests darrers els qui diuen haver experimentat un major nombre o freqüència de situacions discrimi- natòries. Dintre d’aquests, també s’observen diferències apreciables en funció del tipus de treball, la qual cosa dóna més base per pensar que la discriminació no és aleatòria: els treballadors i les treballadores manuals diuen haver patit discri- minacions força més sovint que els treballadores i les treballadores no manuals.

L’Agència de Salut Pública de Barce- lona també ha realitzat estudis sobre l’estat de salut d’altres col·lectius (les poblacions vulnerables, les dones i la gent gran), però sense dades relati- ves, a diferència del cas dels immi- grants, a la percepció de l’existència de discriminacions en contra de la seva salut.

Taula 19. Els drets més vulnerats de les persones amb discapacitat.