Introducció
Feng Guifen (1809-1874) va ser un dels primers pensadors xinesos que va declarar que a la Xina s’havien de fer reformes, en els camps de la política, l’economia i la tecnologia, durant la darrera etapa del mandat Qing (1644-1911). Nascut a Sūzhōu 苏州, dins d’una família benestant, Feng Guifen va ser un estudiant de Lin Zexu
林则徐 (1785-1850)14 (Wang, 1998: 116). A l’any 1832 va rebre el grau de Jìnshì 進士,15 fet que li va permetre accedir a la prestigiosa institució acadèmica Hanlin. Aquest fet li va permetre poder accedir a altres nivells més elevats, dins de l’administració xinesa. Anys més tard, quan la Revolució Taiping (1851-1864) s’inicià, a la dècada de 1850, Feng Guifen va organitzar una milícia anti-Taiping a la seva ciutat natal (Wang, 1998: 116).
Chen i Liu (2005; Schell i Delury, 2013: 44) comenten que les idees de Feng Guifen van estar profundament influenciades pels escrits de Wei Yuan 魏源 (1794- 1857), en referència als temes de benestar o riquesa, i poder. Per altre banda, Wei Yuan
14 Lin Zexu va ser un erudit i funcionari xinès durant la dinastia Qing,. Lin Zexu era membre d'un petit grup d’intel·lectuals que van tenir molta influència en la societat per tal de portar a terme diferents reformes (polítiques, socials, econòmiques). Lin Zexu va tractar de revitalitzar el pensament i les institucions xineses tradicionals. Les seves reformes van ser posteriorment adoptats pel “Moviment d’Autoenfortiment”.
Lin Zexu va determinar que les autoritats xineses havien d'impartir un càstig pels crims que es produïssin en sòl xinès encara que els culpables fossin els estrangers. Els britànics van negar-se a lliurar a sospitosos de culpabilitat, degut a que els britànics consideraven als funcionaris xinesos com a persones venjatives i inhumans. Això va significar que Lin Zexu respongués amb la ruptura de totes les relacions comercials amb els britànics i la seva expulsió de Xina; això va ser l’inici de les hostilitats a gran escala entre xinesos i britànics (de Bary i Lufrano, 2000: 201-202).
A part d’aquest episodi, Lin Zexu també va tenir un paper molt important durant la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842), quan va escriure una famosa carta a la reina Victòria (1839), on Lin Zexu argumentava la seva disconformitat amb el comerç d'opi amb tota la seriositat moral de l'erudit confucià. No obstant això, el seu to indicava la necessitat dels xinesos per negociar amb els britànics d’igual a igual (de Bary i Lufrano, 2000: 202). La carta mai va tenir resposta.
15 El Jìnshì進士era el darrer examen a la capital o el de grau màxim dins l’escala de l’administració xinesa. L’obtenció d’aquest títol, on els exàmens es realitzaven cada tres anys i atorgaven només dos- cents títols, no garantitzava aconseguir un lloc reconegut dins l’administració xinesa. L’obtenció d’aquest títol equivalia al què al què Occident coneixem el grau acadèmic de Doctor. Amb aquest títol es podia accedir als càrrecs més alts de l’administració pública.
55 també va servir-li de referència pel què fa a la visualització de com havien de ser les reformes institucionals, i de la manera com s’havia de governar i com els estudis de les polítiques occidentals tenien un alt grau d’importància, per dur a terme les reformes que plantejava.
De la influència del pensament de Wei Yuan, va néixer, anys més tard, la definició del concepte que Feng Guifen va fer d’“autoenfortiment”. Per aquest pensament, Feng Guifen es va fer famós, tot i que en realitat havia estat utilitzat per primera vegada per Wei Yuan, en el seu relat de la Primera Guerra de l'Opi (1839- 1842), en el qual, Wei Yuan havia escrit sobre la necessitat de la Xina d’una zìxiū zìqiǎng 自修自强 (automillora i autoenfortiment).
En aquest desenvolupament de les seves idees, Feng Guifen va establir una estreta connexió conceptual entre el llinatge i l'estat, posant el sistema zōngfǎ 宗法,16 com un exemple del sistema que havia existit a la Xina, durant segles, i que s'havia de superar per poder anar molt més enllà del què el sistema zōngfǎ 宗法 permetia, i així poder-lo adaptar al sistemes que s'estaven desenvolupant al món occidental.
Feng Guifen, en el seu intent per desenvolupar els sistemes polítics occidentals, basats en la democràcia, va posar especial èmfasi en la reforma de l'administració local. Feng Guifen va apostar per començar la reforma des de la línia més baixa de l'administració, per després continuar cap a les reformes de caire més general dins l'administració de l'Estat. Aquestes reformes, però, havien de copiar el model occidental, però no l'havien d'imitar, ja que després de la còpia, Feng Guifen apostava per aportar els valors i la moral de les tradicions xineses, per complimentar el model de democràcia occidental.
A partir d’aquest plantejament ideològic, Feng Guifen, com apunta Kuhn (1995, 317), de la mateixa manera que ho va ser Wei Yuan, el seu mentor intel·lectual, va ser admirat pels historiadors occidentals, per les mateixes raons etnocèntriques. Kuhn (1995, 318) afegeix que Feng Guifen va ser lloat com un dels pioners del Moviment de
16 El sistema zōngfǎ 宗法 era un sistema que es regia per l’estructura dels clans patriarcals. L'emperador havia de governar als buròcrates a partir de la moralitat i els buròcrates, a canvi, havien de servir a l'emperador amb la lleialtat. De la mateixa manera, que un pare havia de fer de pare a partir de les virtuts (en termes confucians) i el fill havia de comportar-se amb gratitud cap al seu pare (Tangyuenyong, 2010: 7).
56
l’Autoenfortiment (1861-1895), al mateix temps que, els historiadors occidentals, que tracten aspectes de la Xina, li donen la seva importància, en referència a la història constitucional de la Xina, on Feng Guifen va aportar tot el seu esforç per tal de transformar l'agenda política i econòmica xinesa més antiga. Feng Guifen era vist com un reformador, com un intel·lectual progressista.