Yan Fu (1854-1921) va ser un intel·lectual xinès, que va marcar una tendència molt propera al liberalisme econòmic occidental a la Xina, degut, en gran part, a la seva educació. Yan Fu va estudiar a l’escola naval de Portsmouth i a la de Greenwich, ambdues al Regne Unit, des de finals de la dècada dels anys 60 fins a l’any 1877. Yan Fu no només va estudiar enginyeria naval sinó que també va profunditzar en les ciències jurídiques occidentals, fet que el va conduir a realitzar teoritzacions sobre els sistemes polítics occidentals i xinès.
Com apunten Lackner, Amelung i Kurtz (2001, 235) Yan Fu va quedar fascinat durant la seva estada al Regne Unit, per les teories de l’evolució de les espècies de Herbert Spencer (1820-1903) i de Charles Darwin (1809-1882). Aquest fet el va conduir, posteriorment, a adaptar les seves teories de l’evolució i desenvolupament de les societats, a les idees de l’evolució natural. Yan Fu va partir de la base que les societats occidentals eren les més evolucionades del món, pel què feia a la seva organització política, social i econòmica.
A partir de les teories d’Spencer, Yan Fu va intentar demostrar a la societat xinesa, que només les societats amb més capacitat d’evolució, serien les que podrien guanyar poder i enfrontar-se als altres Estats amb igualtat de condicions. D’aquesta manera, Yan Fu va fer una clara aposta per la filosofia i la sociologia occidental.
Per tal que la filosofia occidental i les seves teories socials i polítiques arribessin a la ciutadania xinesa, Yan Fu va començar a traduir obres, que ell va considerar indispensables per entendre l’evolució de les societats occidentals. Aquestes traduccions, especialment les vuit gran obres que va traduir,35 Lackner, Amelung i Kurtz (2001, 235) argumenten que Yan Fu, en molts casos, va utilitzar el llenguatge de les ciències naturals per explicar com les societat evolucionaven, al mateix temps que
35 Les obres traduïdes són: Evolution and Ethics, de T. H. Huxley (publicada al 1898); Inquiry into the Nature and Cause of the Wealth of Nations, d’Adam Smith (1901); Study of Sociology, d’Herbert Spence (1902); History of Politics, d’E. Jenks (1904); A System of Logic, de John S. Mill (1905); Primer of Logic, de W. S. Jevons (1909); L’esprit des lois, de Montesquieu (traduïda indirectament de l’anglès, publicada entre 1904 y 1909); i On Liberty, de J. S. Mill (1903).
133 utilitzava metàfores, que va prendre directament dels camps de la biologia, la química i la física.
Lackner, Amelung i Kurtz (2001, 235) destaquen la manera en què Yan Fu va tractar la traducció. Yan Fu va ser, uns dels traductors més influent de la seva generació, conjuntament amb Lin Shu 林紓 (1852-1924), admirat tant pel seu estil de prosa xinesa com per la seva destresa com el millor intèrpret contemporani del pensament occidental. Les seves traduccions estan plenes de comentaris personals, fet que aporta a les traduccions un valor, com a instrument de canvi polític, econòmic i social.
Yan Fu va donar una especial importància al fet de poder fer bones traduccions del conceptes polítics i socials provinents d’Occident, ja que aquests eren el primer cop que eren introduïts a la Xina. Yan Fu, a partir de les traduccions, va elaborar una de les primeres teories modernes sobre la traducció, basada en els principis de la fidelitat ( xìn 信), la comprensivitat (dá 逹) i l’elegància (yǎ 雅).36
De les traduccions que va fer Yan Fu cal destacar, per sobre de totes, la dels llibres que tenien a veure amb el pensament liberal occidental, un pensament que ell va adquirir i es va trobar còmode de defensar, després del seu pas pel Regne Unit. Tal i com indiquen de Bary i Lufrano (2000, 254-55), de tots els llibres que va traduir Yan Fu, cal destacar Evolution and Ethics (1898) de Thomas Henry Huxley (1825-1895), Wealth of Nations (1901-1902) d’Adam Smith (1723-1790), Study of Sociology (1903) de Herbert Spencer (1820-1903), On Liberty (1903) de John Stuart Mill (1806-1873), i Spirit of the Laws (1909) del baró de Montesquieu (1689–1755).
36Com apunta Laureano Ramírez (1998, 118) la pròpia traducció i interpretació d’aquests tres termes ha donat lloc a nombroses confusions, sobre tot la de l’últim, yǎ 雅, entès a vegades com “elegància” o “refinament”. La més important de les tres és la fidelitat i aconseguir-la ja és de per si, força difícil; però la comprensibilitat és també important, ja que una traducció fidel que no sigui comprensible no és tal traducció. A elles se li ha d’afegir la retòrica, o el just tractament estilístic del text. Aquest punt és el que ha originat majors controvèrsies, ja que Yan Fu es va decantar per un estil arcaic, més apropiat, segons ell, per transmetre el seu sentit de l’original.
En resum les tres facetes de la traducció, segons la teoria de Yan Fu es traduïen en la fidelitat (Xin 信), on el traductor havia de ser fidel al text original, sobretot en esperit; la comprensivitat (dá 逹), qui havia de donar un caire accessible al lector; i l’elegància (yǎ雅), que s’havia de transmetre en l’idioma del lector i que tenia per objectiu ser educat.
134
En la versió xinesa d’Evolution and Ethics, de T.H. Huxley, com apunten Boladeras, Díez, Pavón i Keman,37Yan Fu va senyalar la selecció natural i la supervivència com les lleis fonamentals que regien el món. Aplicant aquest raonament a les relacions entre els països, Yan Fu afirmava que per poder sobreviure, la Xina, havia d’emprendre reformes constants per instituir el nou enlloc del vell.
Yan Fu va ser el primer en formular a la Xina, la idea del progrés (fāzhǎn 发展) com una llei objectiva i necessària en el món natural i en la societat humana, i, des del seu radicalisme cultural i nacionalista, va defensar el model de la democràcia liberal occidental. No obstant, Yan Fu era partidari dels canvis graduals i no revolucionaris; un exemple va ser la seva mentalitat moderada en la seva versió d’On Liberty, de J.S. Mill, al considerar la paraula zìyóu 自由 (llibertat) com “massa revolucionària”. Yan Fu va preferir traduir el títol al xinès d’On Liberty com Qúnjǐ quánjiè lùn 群己权界论 (Sobre el límit entre la comunitat i l’individu). Aquest fet, és un exemple clarificador de com Yan Fu era conscient del potencial ideològic de la traducció (Boladeras, Díez, Pavón i Keman).38
Yan Fu va recolzar les iniciatives reformistes de la Xina, de finals del segle XIX. Les reformes que va recolzar provenien d’intel·lectuals contemporanis seus, com Kang Youwei o Liang Qichao. Amb l’entrada del nou segle, Yan Fu va defensar la restauració imperial, i això ho va traslladar durant l’època de la República de la Xina, des de 1912, any que es va instaurar la república fins a l’any 1921, any de la seva mort. En aquest darrer període no va recolzar, totalment, el Moviment del 4 de Maig (1919), fet que li va ocasionar un gran nombre de crítiques per part dels intel·lectuals més radicals del moment.
El binomi llibertat-democràcia
Yan Fu va ser el primer xinès qui va examinar la relació entre la llibertat i la democràcia. Per aquest motiu a l’any 1895 va afirmar: “Liberty is essential and democracy utilitarian” (Yan, 1986, 11; Xiong, 2001: 82). Aquesta expressió o estructura
37 (http://china-traducida.net/autores/yan-fu/, pàgina consultada el 20/01/2014) 38 Íbid 37.
135 retòrica és paral·lela a l’expressió 用为体西学为中学 (Zhōngxué wèitǐ xīxué wèiyòng) utilitzada per Zhang Zhidong.
En aquesta mateixa afirmació realitzada al diari Zhibao, Adler i Chan (1999, 256) assenyalen que Yan Fu tenia la plena convicció que el progrés occidental va esdevenir possible a partir de l’obtenció de la llibertat dels seus ciutadans.
Benjamin I. Schwartz (1964, 169) remarca l’interès i la convicció que tenia Yan Fu pels conceptes de la llibertat i la democràcia. Segons Yan Fu els dos conceptes “are all part of one syndrome.”
Max K. W. Huang, en el seu llibre The Meaning of Freedom: Yan Fu and the Origins of Chinese Liberalism defineix que la ideologia liberal que tenia Yan Fu es sostenia a partir de la formulació:
A democratic society based on the “positive freedom” of individuals freely pursuing their personal interests only after an education guided by an enlightened elite had instilled virtue and wisdom into them, making them altruistic and patriotic. Like many other Chinese intellectuals in modern times, Yan was determined to synthesize two ideals: a picture of freedom, prosperity, and power presented by the West, and a vision of morality rooted in Confucian values. This synthesis can be called “liberal” because it turned on a complex concept of “freedom” combining “inner” values largely continuous with the Chinese tradition and “outer” institutions largely borrowed from the West, and because it shunned the idea of radical, coercive change. Yan combined his idea of freedom with an “accommodative,” gradualist approach to the problem of how to pace the changes needed to realize his liberal goals. (Huang, 2008: 57)
Del pensament de Yan Fu, a partir de les paraules de Max K. W. Huang, és important significar el concepte de llibertat positiva dins d’una societat democràtica, però amb la convivència amb les arrels tradicionals xineses. Els tres termes, llibertat-
136
democràcia-valors tradicionals, aniran molt lligades al pensament de Yan Fu al llarg de la seva vida. Tot i ser un reformador, Yan Fu va apostar per conservar els valors tradicionals xinesos, però intentant introduir elements de les societats occidentals. Aquests valors tradicionals s’havien d’anar adaptant a les realitats canviants de la societat. En altres paraules, els valors tradicionals xinesos, no podien desaparèixer ni canviar, però si s’havien d’anar modelant amb el temps, per adaptar-se a les noves tendències socials, polítiques i econòmiques. Per aquest motiu, com expressa Max K. W. Huang (2008, 57), Yan Fu ressaltava que una societat democràtica havia d’estar basada en la llibertat positiva dels individus, els quals haurien partit d’una educació on la virtut (concepte confucià) tindria un paper molt destacat pel desenvolupament de la democràcia (concepte occidental).
Sense llibertat ni democràcia no podia haver prosperitat o progrés (fāzhǎn 发展), i sense els conceptes occidentals arrelats amb els valors confucians, la Xina no esdevindria un poder en l’àmbit geopolític (Huang, 2008:57). Amb aquesta teorització, Yan Fu intentava evitar la radicalització del seu discurs, perquè tingués una bona acceptació dins dels diferents sectors de la societat xinesa. Yan Fu va encaminar la necessitat de fer canvis en una societat tradicional a partir dels seus objectius liberals, especialment en el camp econòmic i polític. La introducció de conceptes com democràcia i llibertat, va ser una clara crida a intentar potenciar, desenvolupar, econòmicament el país. Sense l’èxit de la democràcia i la llibertat, els ciutadans xinesos no aconseguirien canviar el desenvolupament social, fet que es produiria a partir d’una forta empenta en el sector econòmic.
És a partir de la introducció de la llibertat i la democràcia dins l’escenari polític, social i econòmic xinès, que Yan Fu va forçar que aquest binomi, llibertat-democràcia, no es pogués destruir.
Yan Fu va intentar reforçar i dotar de sentit al binomi, democràcia-llibertat, a partir de les figures o teories confucianes. A partir de la formulació que havia fet Zhang Zhidong dels termes substance i function, on tí 體 és la “substance” i yòng 用 és la “function”, Frederic Wang (2009, 4), apunta que Yan Fu va explicar el seu punt de vista sobre com interpretava aquests termes: tí 體= substance i yòng 用= function. Yan Fu
137 deia que la “Freedom is the substance, democracy the function”. En altres paraules, Yan Fu explicava que:
Substance [tí 體] (body) and function are two aspects of the same thing. The body of an ox has the function to carry a load; the body of a horse has the function of long-distance racing. I never heard that one took ox’s body and horse’s function. Chinese Knowledge (learning) [xué 學] and Western knowledge are not homogeneous, just like the difference of the appearance between Chinese and Westerners. We cannot force their resemblance. Therefore, Chinese knowledge as well as Western knowledge owns its proper Substance and Function. Their division allows their coexistence and a union of two leads to their mutual disappearing. (Wang, 2009: 3) 39
Amb aquesta dissertació, Yan Fu explicava clarament les seves intensions pel què respectava a la conciliació dels conceptes occidentals i xinesos. A partir de la imatge confuciana del bou i la seva càrrega, i la funció que té un amb l’altre, Yan Fu va donar a conèixer que el coneixement occidental i el xinès, en definitiva, els valors dels primers i els valors dels segons, no eren homogenis. Yan Fu volia expressar que el què podia funcionar a Occident, no era qüestió sine qua non, que funcionés a altres indrets, i per aquesta raó es volés implementar sense cap filtre a la Xina.
Yan Fu alertava dels perills que podia suposar una mala implementació de la democràcia. Cada element, l’occidental i el xinès, tenia la seva funció, i no es podia intentar, per exemple que la democràcia occidental fos implementada sense tenir en consideració tots els aspectes que rodejaven a la societat xinesa. Tot i que, Yan Fu no renunciava al fet que la democràcia pogués introduir-se a la Xina, perquè creia que la democràcia podia conviure dins la Xina sense cap tipus de problemes, si les seves
39 Aquest fragment és part d’una carta, que va escriure Yan Fu, l’any 1902, a l’editor del Wàijiāo bào 外交報, en referència al sistema d’educació existent en aquells mometns.
138
estructures, els de la democràcia, es podien adaptar a un medi com era el dels valors i les tradicions xineses.
Aquest era un dels objectius de Yan Fu, intentar que la societat xinesa fos capaç d’adaptar la democràcia dins del seu marc de valors. Però també que la democràcia occidental, fos capaç d’introduir-se dins d’una societat, fortament hermetitzada durant els darrers segles, amb unes arrels tradicionals molt fortes. Cada substància tenia la seva funció, i cada funció responia a la substància que pertanyia. Sense voler canviar cap de les dues, les dues s’havien d’emmotllar a les circumstàncies existents. Aquest seria el veritable èxit, per tal que la democràcia arrelés dins la societat xinesa.
Per complimentar el relat, que feia Yan Fu per explicar la importància de la bona conjugació entre els diferents camps polítics, socials i econòmics occidentals i xinès, els quals s’havien de fonamentar a partir de la democràcia i la llibertat individual, Frederic Wang (2009, 4) afegeix que Yan Fu parlava de que “Western knowledge and Chinese knowledge are two parallel fields. One should master both the substance and function of them”.
Frederic Wang (2009, 4) explica que entre els assajos de Yan Fu es poden trobar uns conceptes clau com la llibertat, en anglès liberty, i la llibertat (zìyóu 自由), freedom, en la seva comparació entre la Xina i Occident. En el seu llibre Lùn shì biàn zhī jí 論世變之亟 (El Canvi Urgent del Món), Yan Fu mostrava dos aspectes que constitueixen el pols vital de la riquesa i el poder d'Occident: en l'àrea del coneixement, els occidentals rebutjaven la falsedat i el respecte a la veritat (en l'àmbit de la justícia) en detriment de privilegiar el bé públic en lloc de l'interès privat.
La llibertat individual, segons Yan Fu (Wang, 1966: 196) era molt més temuda pels intel·lectuals xinesos, que no pas la llibertat col·lectiva, i per aquesta raó no era difosa ni explicada en les seves classes o exposicions. En canvi, a Occident, per altre banda, totes les lleis eren creades per ser preservades, fins i tot apuntava Yan Fu que els reis no podien destruir-les si això significava una afectació sobre les llibertats dels homes.
Per fer entendre el què volia dir llibertat individual, Yan Fu, trobava en la paraula duìděng 等对 (reciprocitat) (Wang, 1966: 196), el concepte xinès que més s’ajustava a
139 la llibertat individual, encara que la reciprocitat quedava molt lluny de la llibertat, ja que mentrestant aquest últim va posar èmfasi en el jo, la reciprocitat va destacar l'altre (persona).
Continuant amb l’explicació de la llibertat Yan Fu, unia constantment els conceptes democràcia i llibertat. Sense aquesta connexió, Yan Fu sabia que la llibertat no podia explicar què significava la democràcia. Sense llibertat la democràcia no podia ser introduïda a la Xina. Els esforços de Yan Fu per donar a conèixer el que significava la llibertat, el va portar a explicar que,
In fact, all sages in ancient Chinese history were afraid of the theory of liberty and therefore never established it as doctrine. But the Westerners say that because heaven alone produces man and gives birth to all equally, all people are granted liberty in the same way. For this reason, all people and states enjoy liberty, the only restriction being that they do not harm each other. Those who violate the liberty of others are considered as violating the principles of heaven and betraying the proper conduct of man. To kill or hurt somebody or to steal someone else’s property are extreme cases of violating the liberty of others. Therefore, not even the ruler of country may violate the liberty of a single person; and laws and punishments were established in order to ensure this. (Xiong, 2001: 72)
Yan Fu va utilitzar la figura del Cel, novament utilitzava una altre figura tradicional xinesa, per explicar què significava la llibertat, els seus beneficis, i què passava quan la llibertat era violada pels homes. La llibertat individual era un aspecte important, dins d’una societat on el col·lectiu era el valor principal. El fet que Yan Fu remarqués què significava llibertat individual, tenia molt sentit. El valor com a individu, estava supeditat al valor del col·lectiu. L’individualisme apareixia a partir de les teories liberalistes d’Adam Smith. Yan Fu, un seguidor del teòric anglosaxó, va voler introduir aquesta teoria de l’individu com a figura referent dins la societat. Yan Fu explicava, basant-se en el model democràtic occidental, que tots els individus eren lliures i es
140
desenvolupaven dins la societat com a éssers singulars, sense tenir present el col·lectiu. Per aquesta raó, la llibertat de cada individu acabava en el punt que la llibertat d’un altre es veia afectada. Calia posar claredat en aquest concepte, per tal de trencar amb la tradició del bé comú. La democràcia que volia donar a conèixer Yan Fu, partia d’una democràcia liberal, on l’individu era el centre de la societat, i on ni tan sols el sobirà, del país en qüestió, podia violar la llibertat d'una persona. A partir d’aquest plantejament, Yan Fu introduïa el fet que havia d’haver una separació de poders. A partir, que el poder executiu no podia jutjar a les persones, havia d’haver un altre òrgan que establís les lleis i els càstigs, per tal d’assegurar, la llibertat de l’individu, i la separació de poders entre els governants i els governats.
Yan Fu argumentava que la separació entre la justícia i l’administració o el poder legislatiu, com comenta Y.C. Wang (1966, 196), era la quintaessencia d'Occident. Aquesta separació de poders no residia en les arts mecàniques, ni tan sols en la ciència sinó en la recerca de la veritat pels erudits i l'aplicació de la justícia per part dels administradors.
Yan Fu va intentar aproximar els conceptes més essencials de la democràcia il·lustrada europea amb els coneixements del poble xinès. Per aquest motiu, constantment feia servir figures com podien ser el monarca, alguns principis confucians, el Cel, etc., per unir-los als conceptes de llibertat individual, democràcia, separació de poders o sobirania.