• No se han encontrado resultados

Capítol 3. Cooperació internacional al desenvolupament: Cooperació

3.6 Cooperació Descentralitzada

3.6.4 Actors

Donada la gran heterogeneïtat de la CD, la tipologia que tot seguit descriurem pot ser modificada, ja que el ventall d’actors territorials implicats és divers i pot variar en funció de múltiples circumstàncies -la crisi del nostre entorn és un exemple ben clar-. Aquesta diversitat i aquest dinamisme podrien ser considerats com una riquesa de la CD, emperò tot sovint provoquen situacions complexes que generen conflictes entre les diferents parts. Cada país contemplarà uns actors propis en funció, fonamentalment, de l’organització administrativa del seu territori. Ens centrarem en els agents descentralitzats a l’Estat espanyol i a Catalunya; són els següents:

- En el cas de la CD autònoma, l’actor públic que porta a terme la política de cooperació és el govern autònom.

- En el cas de la CD local, podem diferenciar, d’una banda, les grans municipalitats amb programes de cooperació, de vegades de més envergadura que els de la Comunitats Autònomes de la qual en formen part. Són els principals responsables de l’augment dels fons de la CD durant la seva època d’auge -finals dels anys 90 i fins l’any 2007-. I, de l’altra, les petites corporacions locals que representen el nivell de cooperació més proper als ciutadans i ciutadanes. A banda dels ajuntaments, també gestionen pressupostos per a l’ajut internacional d’altres institucions com les Diputacions, els Cabildos o els Consells Insulars, entre d’altres.

Hi ha organismes de l’Administració central molt vinculats a la CD; la Llei de Cooperació assigna un rol important al Parlament ja que, a partir de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, pot incidir indirectament sobre la CD. Un altre és la Comissió Interterritorial de Cooperació al

Desenvolupament, que és l’òrgan de coordinació o col·laboració de les Administracions Públiques presents en els diferents nivells territorials. També els Parlaments autonòmics tenen lleis i reglaments propis. A Catalunya existeixen la Comissió de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió de Coordinació amb els ens locals.

Hi ha d’altres actors de natura privada que integren el dispositiu de cooperació pública. El seu rol en la política pública de CD va augmentar paral·lelament a l’augment dels fons d’aquesta cooperació. Són els següents:

- Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD): Segons la Llei Espanyola de Cooperació per al Desenvolupament de 1998, són entitats de dret privat, legalment constituïdes i sense ànim de lucre, que entre els seus objectius figura la realització d’activitats vinculades amb els principis i els objectius de la cooperació internacional al desenvolupament. Des del 1994 la xarxa d’ONGD s’ha anat desenvolupat de manera considerable a nivell local.

Les autoritats locals, a través de les seves convocatòries, estableixen les condicions que han de reunir les ONGD per poder accedir a les subvencions. Una de les condicions comunes a tots els poders locals és que les ONGD han de ser actives a la localitat: han de contribuir a reforçar la xarxa social i posar en pràctica activitats d’educació, de formació i de sensibilització, ja que consideren que són organismes aptes per fer participar els ciutadans i ciutadanes en el camp de la solidaritat i la cooperació.

Altres actors que no són actors privats -però amb un funcionament, una participació i una relació amb l’administració que ens permet assimilar-los a

agents privats- són les universitats, les escoles o els sindicats, que poden, en general, accedir als fons de cooperació, sovint de forma similar a les ONGD.

Un altre grup d’actors està constituït per aquells que tenen com a missió coordinar, reunir i donar coherència a la multiplicitat d’accions de cooperació. Són els següents:

- Fons de Cooperació: Tenen com a objectiu fonamental ser un punt de trobada municipal, amb el propòsit de facilitar a les diferents entitats la gestió conjunta dels projectes. Aspiren a promoure accions més ambicioses i susceptibles de continuïtat, a establir criteris comuns per a la política de cooperació, a facilitar la comunicació amb les ONGD i a impulsar, juntament amb les ONGD i altres entitats, la creació de plataformes per accions puntuals.

Els fons són una estructura especialitzada en la gestió de la cooperació municipal. Aquests fons són entitats mixtes, composades d’entitats locals i d’altres institucions locals públiques i privades, que treballen en el camp de la cooperació. Al 1995 es va crear la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat amb l’objectiu d’impulsar la CD dins i fora de l’àmbit territorial dels seus membres, i d’actuar d’interlocutor davant les instàncies de nivell territorial superior. El primer Fons creat a l’Estat espanyol va ser el català, l’any 1986.

- Federació de Municipis: Algunes federacions de municipis han creat una secció dedicada a la cooperació i la solidaritat internacionals. És el cas de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), les seves missions fonamentals són: aconsellar els municipis en el marc de la cooperació, fer possibles i eficaços els agermanaments, exhortar a les municipalitats a acordar el 0,7% dels seus

pressupostos a cooperació, promoure la participació dels municipis en els fons de cooperació i formar el personal implicat92.

- Consells de Cooperació per al Desenvolupament: Es tracta d’òrgans consultius de les administracions públiques i que participen en la definició de la política pública de desenvolupament. Es composen d’agents socials, ONGD, experts i d’altres institucions presents en el domini de la cooperació. El grau de participació en la política pública de cooperació és diferent per a cada Consell.

- Coordinadores d’ONGD: Lloc de trobada de les ONGD i d’altres moviments solidaris. Defineixen les línies d’acció de les organitzacions i tenen una missió important de representació i de mediació de les ONGD davant de les instàncies públiques i dels ciutadans i ciutadanes. Organitzen accions de sensibilització i d’educació per al desenvolupament.

A banda d’aquests òrgans que acabem d’identificar, d’altres iniciatives s’estan portant a terme; així per exemple, des de l’any 2008, anualment es van celebrant trobades de cooperació internacional al desenvolupament per part de les Comunitats Autònomes.

Documento similar