Altres estratègies

Finalment, podríem recollir tota una colla de consideracions respecte a les instal.lacions d'aparcament ja existents. En aquest punt desenvoluparem altres estratègies relacionades amb el disseny de les instal.lacions d'aparcament, però des de dos punts de vista:

4.7.1. El disseny com a eina de maximització de l'espai disponible. 4.7.2. El disseny com a instrument per atraure els possibles usuaris.

4.7.1. El disseny i la capacitat d'estacionament

La capacitat de les instal.lacions per estacionar depèn del disseny de la construcció que es faci. Es poden fer moltes consideracions arquitectòniques respecte a la construcció d'aparcaments, però no es l'objectiu d'aquest treball desenvolupar-les;6 l'únic que ens cal constatar és la incidència que l'estil o el tipus de construcció pot tenir sobre els costos i, per tant, és prou obvi que, per a una determinada superfície disponible, el gestor decidirà construir normalment el màxim nombre de places possibles. S'han de tenir sempre en compte les exigències mínimes que s'han de satisfer en matèria de seguretat (incendis, delictes o actes de vandalisme) i equipaments o comfort.

4.7.2. El disseny i la promoció de l'ús d'estacionaments

Aquesta darrera proposta ens parla no tant de maximitzar la capacitat d'un estacionament com de promour-ne o maximitzar-ne l'ús. L'element que es

6_{Una de les consideracions més interessants que es poden fer en aquest sentit és la dels angles d'estacionament. En concret,}

és l'estacionament en bateria amb un angle de 90 graus el que proporciona, per a una mateixa superficie, el major nombre possible de places. (OCDE, 1980, pàg. 57)

potencia per arribar a aquest objectiu és el de l'aparença o la imatge d'aquest. El problema de fons es troba en el fet que els garatges solen ser d'aparença desagradable, a causa normalment de la mala il.luminació dels murs i dels sostres obscurs, de manera que els possibles usuaris es troben insegurs i això representa un fre al seu ús (abans intentaràs buscar una plaça al carrer, encara que sigui invertint més temps, que no pas aparcar directament en un garatge). (Kleij, 1994) La solució a aquest tipus d'impediment s'anomena decoració funcional.7 Aquesta innovadora proposta pretén substituir aquella instal.lació fosca i tètrica que sol ser un pàrquing, per una d'atractiva i estimulant. Les característiques d'aquestes instal.lacions són les següents:

— Cada garatge presenta els seus propis conceptes decoratius, amb símbols i colors específics.

— De la mateixa manera, cada planta, a la vegada, pot assimilar les seves simbologies. En l'aparcament construït segons aquests criteris a La Haia es poden trobar símbols musicals o teatrals segons la zona on s'aparca.

— Tots els signes i els números estan integrats en la decoració.

Els promotors d'aquesta idea consideren que la seva proposta presenta tot un conjunt d'avantatges:

— És una forma de millorar l'atmosfera d'aquest tipus d'instal.lació i, per tant, invita al seu ús, de manera que s'eliminen els dubtes inicials que podria tenir en el conductor.

— És una forma de diferenciar aquest producte, de manera que en els seus inicis la publicitat es converteix en gratuïta, en ser precisament una novetat.

4.8. Conclusions

Les estratègies en la gestió dels aparcaments havien estat tradicionalment utilitzades com a mesura per poder absorbir el volum de vehicles que es movien per la ciutat. Per tant, estaven sotmeses a aquesta necessitat bàsica que era la millora el trànsit. Només en els darrers anys s'han plantejat les estratègies en matèria d'aparcaments com a instrument per aconseguir tot un ventall més ampli d'objectius, tal com hem descrit anteriorment.

Una de les conclusions que es desprèn de la selecció d'estratègies anterior i que es reprodueix com a inconvenient en qualsevol política, és la incompatibilitat d'objectius. Una mateixa mesura pot afectar de forma contrària objectius desitjats. Un exemple clar és el de la localització dels aparcaments molt a prop de les zones comercials. Això estimula lògicament l'atracció d'aquestes àrees però al contrari redueix la qualitat mediambiental de la zona a causa de sorolls i fums i, a més a més, desestimula l'ús del transport públic. Com es podria reduir aquesta incompatibilitat? Existeixen diverses maneres de fer-ho:

— Intentar aplicar mesures complementàries. Millorar l'oferta de transport de masses i encarir els preus de l'estacionament podrien reduir els impactes negatius sobre l'entorn.

— Flexibilitzar les pròpies mesures que s'han d'aplicar. En aquest cas, intentant construir l'estacionament en una zona que compagini dos objectius: que estimuli l'àrea de comerç i que no desestimuli l'ús del transport públic. Com fer-ho? Doncs construint l'aparcament en la mateixa àrea en què es troba la parada del transport públic. S'ha de tenir molt clar que, en la mesura que estem concentrant en una mateixa zona estructures (instal.lacions d'aparcaments i parades de transport públic) que generen impactes visuals de caràcter negatiu, el paper i la imaginació

de l'urbanista o l'arquitecte a l'hora de desenvolupar aquests projectes serà fonamental per disminuir les contrarietats intrínseques d'aquesta mesura.

D'altra banda, l'increment dels costos associats a l'acció d'aparcar influeix positivament en la reducció de la contaminació i en l'estalvi d'energia, però, com a contrapartida, desestimula l'activitat comercial.

Una altra reflexió que es pot fer està relacionada amb el grau d'incidència que tenen les estratègies sobre els objectius desitjats. Existeixen instruments que impacten directament sobre els objectius establerts, com és el cas dels canvis en els preus dels aparcaments sobre els ingressos municipals o l'accés preferencial per als usuaris a curt termini sobre l'atracció de les àrees comercials. Però la gran majoria de les estratègies impacten indirectament sobre els objectius o bé en combinació amb d'altres instruments. En aquests casos, el que provoquen els instruments utilitzats és l'acceleració de tendències, més que no pas la creació d'aquestes (McShane i Meyer, 1982).

Hi ha d'altres questions que cal ressaltar en la gestió estratègica de la política d'aparcaments. El fet que els impactes d'aquesta política poden estar altament localitzats converteix en prioritària la consideració dels interessos de totes les parts implicades, de manera que les novetats o els canvis que es puguin dissenyar han de tenir en compte les necessitats de les comunitats afectades. Aquesta referència al consens s'estudiarà en el proper capítol. Així mateix, l'ús de dades actuals i certes serà esencial per valorar correctament aquests impactes.

6.1. Introducció

6.2. Els requeriments en matèria d'aparcaments