• No se han encontrado resultados

4. CLÍTICS PRONOMINALS DEL CATALÀ

4.2. Clítics pronominals

4.2.2. Caracterització morfofonològica

4.2.2.2. Anàlisi morfofonològica

Una anàlisi dels clítics pronominals des de l’àmbit morfofonològic (entre d’altres: Viaplana 1980; Mascaró 1986; Pérez Saldanya i altres 2004; Bonet i Lloret 1998, 2005) sistematitza molt més la seva distribució i permet resoldre contradiccions com les plantejades al punt anterior. Des d’aquesta perspectiva, hi ha uns clítics pronominals bàsics formats per morfemes (de gènere, nombre, persona i cas) que, condicionats per l’entorn fonològic, les combinacions i la situació respecte al verb, adopten diferents formes, algunes al·lomòrfiques. A continuació veurem dues propostes de classificació d’autors diferents des d’aquest àmbit. En la primera, Pérez Saldanya i altres (2004, 281-283) distingeixen els clítics en sil·làbics i asil·làbics, i dins dels últims, en variacions al·lofòniques25 i variacions al·lomòrfiques. En la segona, Bonet i Lloret (2005) suggereixen una divisió segons el tipus de morfemes que componen els clítics pronominals. Després d’aquestes classificacions, donarem la caracterització que proposem nosaltres.

Pérez Saldanya i altres (2004, 281-283) opten per dividir les formes bàsiques dels clítics en sil·làbiques i asil·làbiques. Pel que fa a les primeres, les caracteritzen perquè tenen una vocal morfològica i no canvien pràcticament mai la seva forma: la,26 les, li, ho i hi. Desglossem els valors de cada morfema:

25 Entenem per al·lòfon: ‘Cadascuna de les variants o modalitats fonèticament regulars en què es

manifesta un fonema específic’ (Pérez Saldanya i altres 1998). Per exemple, [b], [β] i [p] són al·lòfons del fonema /b/.

26 El clític pronominal la, tot i el seu nucli vocàlic /a/ com a marca de gènere, pateix elisió en els

mateixos contextos que l’article determinant equivalent, tal com hem esmentat en anteriors apartats.

Secció 4- Clítics pronominals del català –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

QUADRE 4:CLÍTICS PRONOMINALS SIL·LÀBICS

Pronom Morfema de persona Morfema de gènere Morfema de cas Morfema de nombre la /l/ /a/ Ø Ø les /l/ /a/ Ø /z/ li /l/ Ø /i/ Ø ho Ø /u/ Ø Ø hi Ø Ø /i/ Ø

Reproduïm el quadre de Pérez Saldanya i altres (2004, 280), però amb la forma fonològica

Seguint Pérez Saldanya i altres, a l’altre cantó tindríem unes formes asil·làbiques que se separen entre les que presenten variants que responen a regles fonològiques més o menys generals (variacions al·lofòniques) i les que presenten al·lomorfs que no es poden explicar per aquestes regles. Al grup dels primers, hi ha clítics amb una base morfèmica consonàntica: /m/, /t/, /s/ i /n/. Depenent de la seva situació, se serveixen d’una vocal epentètica de suport, preposada o posposada, seguint l’esquema exposat en anteriors apartats. La resta de formes asil·làbiques que Pérez Saldanya i altres proposen són les següents: /nz/, /ws/, /l/, /lz/ (AC) i /lz/ (DAT). Justifiquen la seva agrupació perquè, en posició enclítica darrere consonant, presenten una variant al·lomòrfica que posseeix la vocal velar /u/: ‘donar-nos, donar-vos, donar-lo, donar-los (AC), donar-los (DAT)’. En general, trobem que la classificació de Pérez Saldanya i altres (2004) és coherent, encara que hi trobem a faltar la forma col·loquial [əlzi] i pensem que és discutible la diferenciació que realitza dins de les formes asil·làbiques. Això sí, té l’avantatge que distingeix entre formes sil·làbiques i asil·làbiques.

Una altra distribució morfofonològica diferent és la que fan Bonet i Lloret (2005, 11), que divideixen els clítics en cinc grups segons la naturalesa dels morfemes que formen els clítics pronominals. Reproduïm l’esquema que proposen:

ESQUEMA 2:CLASSIFICACIÓ MORFOFONOLÒGICA (BONET I LLORET 2005)

Clítics monoconsonàntics:

Tercera persona reflexiva: /s/ (es)

Primera persona del singular: /m/ (em)

Segona persona del singular: /t/ (et)

Partitiu: /n/ (en)

Clítics biconsonàntics:

Primera persona del plural: /nz/ (ens)

Tercera persona del datiu plural: /l+z+i/ (elzi)

Segona persona del plural: /wz/ (us)

Clítics vocàlics:

Locatiu: /i/ (hi)

Neutre: /u/ (ho)

Clítics monoconsonàntics amb una vocal representant un morfema (i amb un morfema plural opcional):

Tercera persona del datiu singular: /l+i/ (li) Tercera persona de l’acusatiu fem. singular: /l+a/ (la) Tercera persona de l’acusatiu fem. plural: /l+a+z/ (les)

Clítics de la tercera persona de l’acusatiu no reflexives, amb al·lomorfia de gènere:

Singular: /l/, /l+u/ (el)

Plural: /l+z/, /l+u+z/ (els)

Aquesta classificació és més precisa i coherent que l’anterior de Pérez Saldanya i altres (2004), però té l’inconvenient que només té en compte els clítics pronominals que les autores entenen com pròpies del barceloní, amb la qual cosa no contempla la forma normativa de datiu plural (els) ni els al·lomorfs nos i vos.

Seguidament donem la caracterització que nosaltres adoptem dels diferents clítics pronominals aïllats des del punt de vista morfofonològic. Des d’aquesta perspectiva, la forma bàsica del clític em és /m/ i segons el context fonològic pren les següents formes: m, davant o darrere de vocal (‘m’estima/estima’m’);

Secció 4- Clítics pronominals del català –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

una consonant (‘em mira’), i, finalment, me, amb una epèntesi posposada, en posició enclítica en contacte amb una consonant o amb la semivocal /w/ (‘mirar-

me/mire[w]-me’). A més, /m/ posseeix la informació morfològica de 1a persona

del singular. Podem aplicar el mateix esquema descriptiu als pronoms et, es i en: la seva forma bàsica és /t/, /s/ i /n/, respectivament, i, segons el context, adopten vocals epentètiques perifèriques. Igualment, /t/ té informació morfològica de 2a del singular, /s/, de 3a de caràcter reflexiu, i /n/, del partitiu i dels altres complements regits per ‘de’ (a l’apartat 4.2.3.1. farem referència al partitiu).

El clític el segueix l’explicació dels anteriors, però amb una forma enclítica que presenta al·lomorfia. /l/ és la forma bàsica (‘l’estima/estima’l’) i la fonologia explicaria la formació d’el (‘el miro’), amb l’epèntesi vocàlica. En canvi, la fonologia no pot explicar l’aparició de /u/ en l’enclític lo (‘mirar-lo’). Segons Pérez Saldanya i altres (2004, 282), aquesta /u/ és el morfema de gènere masculí. Altres gramàtics com Viaplana (1980, 466-467) sostenen que la forma lo està formada pel morfema bàsic /l/ i una vocal epentètica (/u/) pròpia del masculí. El que queda clar, però, és que aquesta /l/ recull la informació morfològica de 3a persona, ja que també està present en els clítics la, els, les, li i [əlzi].

Seguint amb l’anàlisi, el clític la està format per dos morfemes: un de 3a persona /l/ i un de gènere femení /a/, és a dir: /l+a/ (‘la mira/mirar-la/mira-la’). Tanmateix, cal fer precisions respecte a /a/, ja que desapareix davant de vocal que no sigui i o u àtones: ‘A l’Anna, l’odio’. Viaplana (1980, 465) ho explica apel·lant a «raons de tipus fonètic».

La forma bàsica de l’acusatiu plural masculí (els) és /l+z/, formada per un morfema de 3a persona i un morfema de plural (‘mira’ls’). En posició proclítica necessita una vocal de suport pel context fonològic (‘els mira/els estima’), tal com passava amb em, et, es i en. En enclisi darrere de consonant, però, segueix l’esquema d’el, amb una forma al·lomòrfica amb el morfema /u/: los, amb la forma bàsica /l+u+z/ (‘mirar-los’). Com amb l’acusatiu masculí, aquesta /u/ és una marca de gènere. La forma de l’acusatiu masculí plural coincideix amb el datiu plural normatiu, però l’anàlisi morfofonològica els distingeix. Mentre que, com hem dit, en l’acusatiu /u/ marca el gènere, en datiu no pot ser així perquè s’utilitza tant en masculí com en femení: ‘A les meves amigues, van donar-los el

premi’. Seria una prova de distinció d’aquests dos pronoms que han acabat tenint la mateixa forma superficial.

L’acusatiu plural femení les està compost per tres morfemes: /l/, de 3a persona; /a/, de femení, i /z/ de plural. Com a resultat, tenim /l+a+z/ (‘les mira/les estima/mirar-les/ mira-les’).

Pel que fa als datius, i comptant-hi la forma plural col·loquial ([əlzi]), la seva marca distintiva és el morfema de datiu /i/. D’aquesta manera, tenim les formes bàsiques /l+i/, per al singular (‘li dóna/li estalvia/donar-li/dóna-li’), i /l+z+i/, per al plural (‘[əlzi] dóna/[əlzi] estalvia/dóna-[lzi]’). El valor de cada morfema és: 3a persona per a /l/, plural per a /z/ i datiu per a /i/. En el plural apareix una vocal epentètica preposada en proclisi (‘[əlzi] dóna/[əlzi] estalvia’) i en enclisi darrere de consonant (‘donant-[əlzi]’). En enclisi també hi ha una altra possibilitat col·loquial: [luzi]. En aquest cas, la forma morfofonològica és /lu+z+i/. Com ja hem aclarit abans, la forma normativa del datiu plural darrere de consonant (/l+z/) té una forma al·lomòrfica superficialment igual que la de l’acusatiu (los), però diferent des del punt de vista morfofonològic: /lu+z/.

Un altre clític que requereix una vocal epentètica és ens. La seva forma bàsica és /n+z/ (‘mira’ns’), amb la vocal de suport en proclisi (‘ens mira/ens estima’). Igual que l’acusatiu masculí plural i el datiu, té una forma al·lomòrfica en enclisi amb una /u/: nos /nu+z/ (‘mirar-nos’). Tanmateix, aquesta vocal no sembla que tingui a veure amb la marca de gènere masculí dels acusatius lo i los perquè, com en el datiu, funciona tant per a formes de masculí com de femení.

El plural de segona persona us també té /u/ en enclisi. Seguint Wheeler (2005, 344-345), la seva forma bàsica és /w+z/ (‘us mira / us estima / veure-us’) i té la forma al·lomòrfica /wu+z/: vos (‘mirar-vos’). Aquesta forma és anàloga a /nu+z/ i /lu+z/ (datiu).

Finalment, ens queden per analitzar les formes hi i ho, que serien /i/ i /u/. La informació morfològica de /i/ s’associa al règim amb preposicions diferents de ‘de’, i la de /u/, al neutre de 3a persona.

Per acabar, al següent quadre resumim la nostra proposta de caracterització morfofonològica:

Secció 4- Clítics pronominals del català –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

QUADRE 5: CLÍTICS PRONOMINALS DEL CATALÀ DES DEL PUNT DE VISTA MORFOFONOLÒGIC

Pronoms Forma fonològica bàsica Informació morfològica27 Formes amb al·lomorfia em /m/ 1a persona del SG et /t/ 2a persona del SG

es /s/ 3a persona del reflexiu

en /n/ Partitiu

el /l/ 3a persona (+ MASC) /l+u/

la /l+a/ 3a persona + FEM

els /l+z/ 3a persona (+ MASC) + PL /l+u+z/

les /l+a+z/ 3a persona + FEM + PL

li /l+i/ 3a persona + DAT

els /l+z/ 3a persona + PL /lu+z/

[əlzi] /l+z+i/ 3a persona + PL + DAT /lu+z+i/

ens /n+z/ 1a persona del PL + PL /nu+z/

us /w+z/ 2a persona del PL + PL /wu+z/

hi /i/ Locatiu

ho /u/ Neutre de 3a persona

Documento similar