• No se han encontrado resultados

Com ja hem dit, les primeres aportacions crítiques de Ferrater a la literatura, les podem trobar d’una manera molt incipient en el seu llibre Cóctel de verdad (1935). En les glosses titulades «Otra vez los filósofos y los poetas» i «Máxima sobre la variedad y la repetición», el jove Ferrater defensa una arrel unitària entre poetes i filòsofs. En el primer escrit, conclou que la divisió entre uns i altres vindrà més tard, «quan de l’arrel mútua de vivències un n’extregui un grapat de veritats, i l’altre, un grapat de metàfores»;55 i en el segon, afirma que poetes i filòsofs estan emparentats, i que «la repetició és el mètode dels filòsofs, mentre que la varietat és la gràcia dels poetes».56

Aquestes mateixes idees serviran de base teòrica a Ferrater per a la redacció de l’article «El cant espiritual (sentit d’un poema)», inclòs a El llibre del sentit (1948).57 Segons Ferrater, i a propòsit de la figura de Joan Maragall, «si a alguna conclusió podem arribar fins ara és, doncs, a aquesta: que existeix tant una unitat radical entre el poeta i el filòsof com una profunda divergència».58 Poeta i filòsof, doncs, parteixen d’allà mateix, i la divergència no és sinó el mètode que fa servir cada un d’ells per assolir la «veritat»: mentre el poeta fa servir el camí de la dispersió, el filòsof opta pel camí de la unitat. Ara bé, tot i aquesta divergència de camins o mètodes, com que entre poeta i filòsof hi ha una «unitat radical», tots dos cerquen la veritat, l’eternitat:

Això és, en el fons, el que cerquen conjuntament el poeta i el filòsof, una essència que existeixi, una eternitat que no visqui fora del temps, una idea que tingui més vida que la vida mateixa. El que cerquen és, doncs, el mateix que cerca l’home religiós, una cosa que en aquesta vida es pot anomenar impossibilitat i utopia.59

55

ID. Cóctel de verdad. Op. cit., p. 18. 56Ibid., p. 47.

57 Prèviament, Ferrater n’havia escrit una versió en castellà: «Filosofía y poesía en el Canto espiritual de Maragall». Sur, n. 100, 1943, p. 26-40. També es troba inclòs en el llibre Variaciones sobre el espíritu (1945), amb el títol: «De la unidad última de la filosofía y la poesía».

58

ID. Les formes de la vida catalana i altres assaigs; seguit de Reflexions sobre Catalunya, El llibre del Sentit, Homenatges. Barcelona: Selecta, 1960, p. 180.

59Ibid., p. 192. Tant en aquesta citació com en la següent, Ferrater fa servir la paraula «utopia» com a sinònim de quelcom impossible, irrealitzable. Tractarem la qüestió de la utopia en l’obra ferrateriana en la tercera part d’aquesta tesi, «La utopia en Ferrater Mora».

36

El parentiu que defensa Ferrater entre poetes i filòsofs ens ha de fer reflexionar sobre el fet que les seves obres literària i filosòfica, per bé que molt diferents, no estan, en el fons, tan allunyades. Certament divergeixen en la forma d’expressió, que no és poca cosa, però compartirien una «unitat radical» i tindrien el mateix objectiu, la salvació:

Una salvació que consisteix primordialment a purificar-nos, a desprendre’ns de tot mal, de tota dolor i de tota misèria. Si la filosofia i la poesia no han de servir per a això, no entenc veritablement per a què serveixen. I, encara que aquest afany de salvar-nos sigui una utopia, no hem de renunciar, ni podem renunciar, a salvar-nos. No podem fer-ho encara que estiguem enfangats fins al coll i sembli que totes les coses estiguin submergides en el fang de la condemna.60

A més de les dues glosses esmentades del llibre Cóctel de verdad, cal destacar-ne també la titulada «Lucha y conocimiento». El jove Ferrater hi assaja unes reflexions filosòfiques sobre la figura literària de Don Joan,61 que veu com el paradigma de l’home d’acció. Segons Ferrater, l’home d’acció interpreta els fenòmens desconeguts com un

obstacle, mentre que l’home intel·ligent, antítesi de l’home d’acció, els veu com un problema. El plantejament del jove Ferrater és força ingenu i no gaire original; això no obstant, aquesta glossa li servirà en certa manera per escriure l’article «El comte Arnau (sentit d’una llegenda)», publicat per primera vegada l’any 1945 a la revista Germanor i inclòs posteriorment a El llibre del sentit (1948).

Amb aquest article, Ferrater reivindica la importància cabdal de les llegendes a l’hora d’entendre la realitat humana, ja que «precisament la vida humana és l’única realitat que pot arribar a ser il·luminada per la llegenda».62 Així doncs, el Comte Arnau, igual que Don Joan o Faust, són llegendes capaces «d’il·luminar la realitat humana si les sabem fer parlar». Ferrater veurà en la llegenda del Comte Arnau la quintaessenciació de

60Ibid., p. 193.

61 La figura de Don Joan apareix sovint en l’obra literària i filosòfica de Ferrater. En el llibre De la materia a la razón, per exemple, l’autor es val de la figura de Don Joan per reflexionar a l’entorn del que anomena «produccions culturals» o «objectivacions». Vegeu el capítol d’aquesta tesi titulat: «Corona: una objectivació. Bases ontològiques».

62

ID. Les formes de la vida catalana i altres assaigs; seguit de Reflexions sobre Catalunya, El llibre del Sentit, Homenatges. Op. cit., p. 140.

37

l’heroi capaç de combinar pensament amb acció,63

viure fàustic o romàntic amb viure clàssic o mediterrani, experiència amb salvació:

El comte Arnau representa, enfront de Faust, i amb la més estricta precisió i energia, un tipus d’existència on la vida sense fre és continguda sempre en el vas de la consciència i de la mesura.64

Tant l’article dedicat a la poesia de Joan Maragall, «El cant espiritual (sentit d’un poema)», com l’article dedicat a la llegenda del Comte Arnau, «El comte Arnau (sentit d’una llegenda)», es van publicar per primera vegada als anys quaranta, durant l’estada de Ferrater a Xile.65 Aquells anys, també va publicar un llibre sobre el pensament d’Unamuno, Unamuno. Bosquejo de una filosofía, la primera versió del qual és del 1944, i l’última, del 1985. Entremig, se’n van fer dues versions més, la del 1957 i la versió inclosa a les Obras selectas, de l’any 1967.66

Encara que aquest llibre, com el títol bé indica, tracta sobre el pensament d’Unamuno, conté moltes qüestions relacionades amb la literatura, la ficció i la creació artística en general. En els capítols cinquè i sisè de l’última versió, titulats «La idea de la palabra» i «La idea de la ficción» respectivament, trobem reflexions sobre els gèneres literaris (una pràctica que el mateix Ferrater durà a terme amb la seva novel·la Hecho en Corona, ja que la considerarà un híbrid entre documental i novel·la, això és, una «docunovel·la»),67 sobre els personatges (en la novel·lística de Ferrater, els personatges tenen una importància cabdal)68 i sobre la barrera entre el somni i la realitat (un tema

63

En la combinació de pensament i acció de què ens parla Ferrater, hi podem detectar certs ressons d’un integracionisme encara incipient, ja que pensament i acció no són sinó conceptes-límits. Vegeu el capítol d’aquesta tesi titulat: «Un mètode filosòfic per estudiar l’obra narrativa de Ferrater Mora».

64

ID. Les formes de la vida catalana i altres assaigs; seguit de Reflexions sobre Catalunya, El llibre del Sentit, Homenatges. Op. cit.,p. 154.

65 Julio Ortega Villalobos ha dedicat diversos articles i estudis a l’etapa xilena de Ferrater Mora. Vegeu, per exemple, ORTEGA VILLALOBOS, J. «L’estada de Ferrater Mora a Xile: Filosofia i Exili». Dins TERRICABRAS, J. M. [coord.] La filosofia de Ferrater Mora. Girona: Documenta Universitaria, 2007, p. 53-74. Dins aquest mateix llibre, vegeu també TERRYN, N. «Josep Ferrater Mora, José Ricardo Morales i l’editorial Cruz del Sur a Xile», p. 75-92.

66 També hi va haver traducció a l’anglès: FERRATER MORA, J. Unamuno: A philosophy of tragedy. Berkeley: University of California, 1962.

67

A la contracoberta del llibre Hecho en Corona, podem llegir-hi: «Rómulo Redondo es un cronista de “El Nacional”, principal periódico de Corona, próspero país progresista situado en el Atlántico y exportador de productos a todo el mundo. Su proyecto de escribir una novela encierra el ambicioso objetivo de crear un nuevo género, la “docunovela”». ID. Hecho en Corona. Madrid: Alianza, 1986. 68 Vegeu el capítol d’aquesta tesi titulat «L’antropologia filosòfica de Ferrater Mora en la seva narrativa».

38

força recurrent en l’obra narrativa de Ferrater),69

a més de reflexions generals a l’entorn de la novel·la.

A part d’aquests dos capítols n’hi ha un altre, el setè, titulat «La idea de la realidad»,70

que servirà a Ferrater per desenvolupar anys més tard el mètode literari exposat en el llibre El mundo del escritor (1985), del qual ens ocuparem al final d’aquest apartat. En

el capítol «La idea de la realidad», doncs, Ferrater analitza quina és la idea unamuniana de realitat a partir dels camps semàntics predominants en l’obra de l’autor. Segons Ferrater, aquests camps són sis: allò entranyable o íntim, allò greu i dens, allò abrupte, allò contradictori, allò durable (o perdurable) i allò que se sent, es pateix o es desitja.