Aproximació a les obres inèdites i publicades

En l’Obra literària completa de Josep Palau i Fabre, editada en dos vo- lums l’any 2005, hi ha un llarg capítol dedicat als textos teatres. Va de la pàgina 183 a la 608 del volum I i inclou setze peces diferents, totes elles escrites en català51. Això de banda, i en tant que publicada, també caldria tenir en compte Le dialogue ou la mort du théâtre, escrita en francès l’any 1948 i editada el 1950 a compte de l’autor, però que no apareix a les OLC52. A aquestes obres originals s’ha d’afegir la traducció de tres obres

51 _{Ordenades per ordre de composició, i no tal com estan editades a l’OLC, i sense tenir en compte} les obres inèdites, els textos teatrals publicats serien: Aparició de Faust (Barcelona, 6 de novembre del 1939 - revisada l’abril, 1986. Amb un pròleg i un epíleg); el cicle anomenat Teatre de Don Jo- an, que aplega les peces La tragèdia de Don Joan (Provença i París, 1951), Don Joan als inferns

(París, 2-5 d’abril, 1952), Esquelet de Don Joan (París, 27 de novembre-26 de desembre, 1954),

Príncep de les tenebres (Monnetier-Mornex, 11-16 de desembre, 1955), L’excés o Don Joan foll

(9-21 de juliol, 1957), més dos textos introductoris amb els títols “La segona alienació” i “Idees per a un Don Joan”; La Caverna (París, primavera, 1952-Grifeu, primavera, 1969), que s’hauria escrit després de la segona peça dedicada a Don Joan; Mots de ritual per a Electra (París i Venè- cia, maig-juny, 1958); La tràgica història de Miquel Kolhas (estiu, 1961-revisat primavera 1974), amb una nota del 1974 titulada “Motius” on Palau dóna compte de les raons que el van dur a fer aquesta versió del Miquel Kolhas de Kleist; Homenatge a Picasso (Grifeu, primavera-tardor, 1971); La confesió, o l’esca del pecat (Barcelona, 11-13 de març, Grifeu, 15-21 d’agost, 1979 - 7 d’abril del 1981, amb tren- Barcelona, març, 1984), que en la versió mecanografiada es titulava

Diana pecadora o la confessió; El porter i el penalty (París, 24-25 d’octubre, 1982); Avui, Romeu i Julieta (Vic, juliol, 1984-Grifeu, juliol i agost, 1985); Els mots de Yorik (Grifeu, 11 de juliol, 1987); L’Alfa Romeo i Julieta (Barcelona, 25 de març, 1990) i L’afrau (Barcelona, 5 de novembre, 1995) una obra curta per a titelles.

52 _{PALAU, Le dialogue ou la mort du théâtre (París, 21-28 de novembre, 1948) Conté un départ de la} pàgina 9 a la 12 de l’edició de l’any 1950, feta a París, on parla de Baudelaire, del nou temps tea- tral i de Pirandello. En aquesta edició hi ha notícia d’altres peces teatrals de l’autor, també en francès, constituint un projecte de “Théâtre Alchimique” format per la que s’editava i Microfaust

(1949), L’Étranger (1950) i Rituel Secret du Gran Masturbateur (1950). En el manuscrit d’aquesta darrera peça hi consta Rite a la coberta i Le Monologue ouRituelSecret du Gran Masturbateur a la primera pàgina. Com que la referència editada de l’any 1950 en el “Théâtre Alchimique” era Ri- tuel, optem per aquest títol. Julià Guillamon va localitzar aquests textos entre els papers que Palau va dur de París i els va posar en una carpeta. No tinc constància que fins avui (maig del 2011) nin-

d’August Strindberg, feta en col·laboració amb Hillevi Mellgren, i edita- des amb el títol Tres obres en un acte53.

Tanmateix, entre els papers de Palau i Fabre que ara s’estan classifi- cant a la Fundació Palau, s’han localitzat fins al moment un seguit de textos teatrals inèdits, escrits en períodes molt diferents i de característi- ques desiguals, dels què cal deixar-ne constància ja que en bona mesura seran la base d’aquesta tesi. Alguns són treballs estrictament escolars fets a l’Institut Tècnic Eulàlia, escrits en castellà o en català, sovint inacabats i mai no revisats per l’autor, sense títol i no datats, però que en qualsevol cas són anteriors a 193454. D’altres són textos igualment dramàtics escrits en francès o en català, manuscrits o mecanografiats, en estats diferents d’elaboració i de correcció, que entren de ple en el període 1935-1958 del què ens ocupem. Si apleguem les obres inèdites i les publicades, per al període que va de 1931/34 fins al 1958, en resulta el següent:

Textos anteriors a 193555

1931/34 [El Baró] inèdit

1931/34 [Pròleg] inèdit

gú els hagi treballat o tingut en compte en parlar de la producció escènica de Palau. Fundació Pa- lau.

53 _{AUGUST STRINDBERG. Tres obres en un acte. El volum conté les peces següents: La més forta,}

Pària i Amor matern. Traducció de Josep Palau i Fabre i de Hillevi Mellgren. El Galliner nº 25. Barcelona: Edicions 62, 1974.

54 _{La grafia i l’ortografia de Palau en aquests anys va evolucionar considerablement en totes dues} llengües i, sense voler afirmar res de manera concloent, hem classificat aquests textos en funció de la millora ortogràfica. Ja hem dit que estan fora del període que s’estudiarà en aquesta tesi, però en la mesura que ens poden ser útils com antecedents temàtics en volem deixar constància i afegir-los a la cronologia del Apèndix I. No hem inclòs en aquesta relació el que són únicament idees d’obres o esbosos d’aquest període adolescent, així com tampoc alguns diàlegs breus i sense acotacions. 55 _{A l’Apèndix I hi ha la cronologia de les obres inèdites i publicades Palau i Fabre del període}

1931/34 – 1959. Els textos que van de 1931 fins al 1934 són clarament escolar, de vegades infan- tils, però ens hi referirem en la mesura que ens podem ser útils per explicar l’evolució de Palau i Fabre des del punt de vista teatral. Pel que fa al 1959, es tracta d’un assaig breus sobre teatre que van ser escrit com a programes radiofònics clarament divulgatius i que tenen unes característiques diferents a la seva teoria dramàtica. A la relació cronològica de l’Apèndix I les obres estan conve- nientment documentades tant si són inèdites com publicades. Aquí ens limitem a visualitzar l’equilibri entre inèdits i publicats.

1931/34 [Acte primer] inèdit

1931/34 [Conseller (bufó)] inèdit

1931/34 [En un hotel...] inèdit

1931/34 [Sala en casa de Adolfo] inèdit

1931/34 [A mano izquierda] inèdita

1931/34 Comèdia humana inèdit

1931/34 Joc d’amor inèdit

1934-35 Hombre ignorado inèdit

Textos de 1935 a 1958

1939 Aparició de Faust OLC

1940 ? La nit veneciana o les noces de Lauretta inèdit

1942 Retaule del dimoni falangista inèdit

1943 La comèdia interior inèdit

1943 Prometeu encadenat inèdit

1945 Llibre de ballets inèdit

1945 Evocació de Romeu i Julieta inèdit

1948 Le dialogue ou la mort du théâtre EA

1948-50 Le rôle d’Auteur inèdit

1949 Microfaust inèdit

1950 L’Etranger inèdit

1950 Rituel Secret du Gran Masturbateur inèdit

1951 La tragèdia de Don Joan OLC

1952 Don Joan als inferns OLC

1952 La Caverna OLC

1954 Esquelet de Don Joan TE

1955 Príncep de les tenebres TE

1957 L’excés o Don Joan foll TE

Per tant, a les setze (16) obres que consten a l’OLC i a les versions d’Strindberg, nosaltres hi afegim fins el 1958 vint (20) inèdits i un (1) que havia estat editat en edició de l’autor: Le dialogue ou la mort du théâtre. Atenent a la llengua en què van ser escrites i singularitzant la que no és original, sinó una traducció o una versió en aquest cas d’una obra d’Alfred de Musset, en resulta el següent:

7 títols inèdits en català fins al 1935 3 títols inèdits en castellà fins al 1935 5 títols inèdits en català entre 1935-1958 4 títols inèdits en francès entre 1935-1958

1 versió inèdita al català i al francès d’una obra de Musset entre 1935-195856 1 títol en francès que va ser editat per l’autor i no consta a l’OLC

Cal dir de seguida que entre 1935 i 1958, Palau i Fabre no va limitar el seu interès pel teatre a la feina estricta de dramaturg57. De fet, l’any

56 _{Amb posterioritat al 1958, però abans que Palau torni a Catalunya, també hi ha una versió de} Cervantes titulada Une aventure de Don Quichotte, estrenada als Jeux Dramatique d’Arras l’11,12,18 i 19 de juny de 1960. Direcció d’Edmond Tamiz, amb François Mirante, Alain Recoing, Gilles Tamiz, Robert Rimbaud i Jean Darie, amb marionetes d’Alain Recoing i la participació d’Agnès Vitez. L’obra es va representar conjuntament amb La fille de Dieu, de José Bergamin, en traducció de Alice Gascon. També cal incloure-hi la versió catalana de l’obra Pluft, o Fantasmin- ha, de la dramaturga brasilenya Maria Clara Machado (1921-2001), amb el títol Pluft, el petit fantasma. Aquesta obra de Maria Clara Machado va ser editada en francès a la revista L’Avant- Scène el desembre de 1960 en traducció de Michel Simon i, tot i que Palau no ho indica ni posa dates de la versió, sembla haver estat traduïda del francès. Posteriorment aquesta traducció va ser estrenada per l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual el 3 de març de 1974 al Teatre Romea, dins del cicle de Cavall Fort, en direcció de Teresa Devant, Jordi Suris i August Torà.

57 _{El 7 d’agost de l’any 1933 Palau i Fabre ja va publicar un primer text a El Diluvio, titulat “Refuta-} ción al discurso del señor Marcelino Domingo” (al marge d’altres dos publicats a la revista de l’Institut Tècnic Eulàlia), seguit d’altres del 1935 que van aparèixer a La Humanitat. Pel que fa a l’article de l’any 1933, a la pàgina 1322 fins a la 1325 de les memòries de Palau, titulades El mons- tre, hi ha un text datat el 10 de juny de 1985 titulat “Engatjament”, on explica les circumstàncies que el van dur a publicar aquest text en un diari com El Diluvio i la reacció que això va provocar a la seva família. El Diluvio era un “diari anarcorepublicà”, ens diu Palau al text que citem, i escriure “contra Marcelino Domingo, que era o havia estat ministre d’Instrucció Pública” va ser considerat per la família un escàndol. Palau tenia disset anys. Amb tot, el primer text dedicat a un tema teatral és la conversa amb Garcia Lorca del 4 d’octubre del mateix 1935.

1961 edita La tragèdia o el llenguatge de la llibertat, un llibre amb tre- balls teòrics que es complementa el 1962 amb El mirall embruixat58 – ambdós, però, escrits com a molt tard el 195159– , i en els quals desenvo- lupa temes relacionats amb la tragèdia, amb Shakespeare i altres qüestions dramatúrgiques com per exemple la idea del teatre pitagòric. Això de banda, i editats posteriorment, encara hi ha dos llibres més on Palau s’ocupa directament de teatre des d’un punt de vista teòric: un és Antonin Artaud i la revolta del teatre modern60, i l’altre Picasso, dels ballets al

drama, 1917-192661, que esmentem en la mesura que tant el tema de Pi-

casso com el d'Artaud formen part dels interessos fonamentals de Palau. A més d’això, trobem escrits sobre temes relacionats indirectament o de manera directa amb l’escena a alguns dels assaigs aplegats als Quaderns

de l’Alquimista62, alguns dels quals són posteriors a les dates que

s’estudien en aquesta tesi, i una bona colla d’assaigs i articles inèdits i de temes diversos que tracten de teatre o hi estan indirectament vinculats i que pertanyen de ple als anys que tractem. En són un bon exemple els assaigs i els textos curts inèdits sobre Baudelaire, o els escrits igualment inèdits sobre Artaud –la relació personal amb ell va tenir lloc a partir de 194763–, que bàsicament són dels anys 1947 i 1948. En total, entre 1937 i

58 _{PALAU, La tragèdia o el llenguatge de la llibertat. i El mirall embruixat. A l’OLC.II, pàgines 155 a} la 249, hi apareixen ambdós llibres amb el títol El mirall embruixat i amb l’Apèndix el text “Pro- blemàtica de la tragèdia a Catalunya”

59 _{Només ha estat possible establir amb certesa les dates d’alguns d’aquests textos, cosa que s’indica} a l’Apèndix I. Però Palau afirmava que va escriure tots els textos aplegats als volums esmentats en el període que va del 1948 al 1951. Això de banda, sabem que “El temps teatral” va ser escrit l’any 1949 i se’n conserven els cinc fulls mecanografiats, amb correccions i anotacions a mà, i el manus- crit previ de 9 fulls, més alguns esquemes de preparació. Hi ha una versió francesa d’aquest text. Fundació Palau.

60 _{PALAU I FABRE,JOSEP. Antonin Artaud i la revolta del teatre modern. Op. cit.}

61 _{PALAU I FABRE,JOSEP. Picasso, dels ballets al drama, 1917-1926. Barcelona: Diputació de Barce-} lona i Polígrafa, 1999.

62 _{PALAU I FABRE,JOSEP.Quaderns de l’Alquimista. La Mirada. Barcelona: Edicions Proa, 1997.} OLC.II. Pàgines 367-884.

63 _{Una bona aproximació al tema de la descoberta i la coneixença d’Artaud es pot veure en el text de} Palau i Fabre “Un revulsiu anomenat Artaud”, aplegat a Quaderns de l’Alquimista. OLC.II. Pàgi- nes 821-827. Palau dóna força detalls de com va anar la primera trobada amb Artaud a COCA,

1959 aportem a la tesi les referències fins ara desconegudes de:

92 articles o assaig en català que són inèdits 55 articles o assaig en francès que són inèdits

15 articles en francès inèdits però retransmesos per ràdio 4 articles o assaigs en castellà que són inèdits

I això sense tenir en compte l’origen teatral de poemes com “Frag- ment del superhome”, que segons comenta Palau en un text igualment inèdit que segurament és de l’any 1963, “era un inici d’obra de teatre que s’havia quedat en monòleg a causa d’això [de no tenir referents en el tea- tre català del seu moment que ell trobes acceptables], que no havia pogut prosperar per falta d’un sòl adequat. Fins que un dia vingué, sol, impensa- ble, un diàleg, un petit diàleg –que espero retrobar– del fons de mi mateix. Era una criatura elemental, neulida, que potser només se sustentava en mi mateix o en alguna cosa de mi que jo havia oblidat i que ara emergia com d’un passat secular. Aquest diàleg s’anomenava Aparició de Faust64”. Una mica més endavant se’ns diu que hi ha dos poemes més que, en un primer moment, també eren obres de teatre: “Un o dos anys després sorgia, amb gran esforç, però d’una manera que pretenia també ser autònoma, una altra

JORDI. “Pulcrament endimoniat”, Ni àngels ni dimonis. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983. Pàgines 44-57.

64 _{PALAU I FABRE,JOSEP. “Poesia i teatre”. Inèdit. Manuscrit, i 7 pàgines mecanografiades. Datat a} Barcelona vers 1963. El text dóna unes dates estranyes per la primer redacció d’Aparició de Faust, que aquí diu que és, “aproximadament, del 1940 o del 1941”, tot i que a l’OLC.I, pàgina 505-506, Palau l’encapçala clarament amb una nota del 8 de novembre del 1939, i en una segona nota del 10 d’abril de 1986 es diu que l’ha refeta. Al marge de la proximitat que hi ha entre Aparició de Faust i el poema que estava en el seu origen, “Fragment del superhome”, de títol ben nietzschià, cal consi- derar que aquest poema conté també aspectes que reapareixeran després en el cicle teatral de Don Joan.

obreta, aquesta vegada en vers, de tres personatges, un petit retaule del que només considero vàlids dos fragments que he salvat en tant que poe- mes: les Imprecacions del diable (Les imprecacions del diable, formant part de L’alienat65) i A una banderola catalana”, que segurament és “Se- nyera 1942”66i que a l’OLC trobem immediatament després del primer67.