C URSOS DE L LENGUA I C ULTURA A MAZIGUES

Un aspecte destacat per autors com Francisco Moscoso (2013) i Laura Mijares (2006) és la varietat de la llengua àrab en què se centren les classes del programa LACM, és a dir l’àrab estàndard modern¹². Aquesta és una varietat comuna a tots els estats que s’autoidentifiquen com a àrabs, que s’ensenya a l’escola, s’utilitza en els documents formals i es difon en els mitjans de comunicació -orals i escrits- (Broeder i Mijares, 2003, 2004). Malgrat que bona part dels alumnes d’origen marroquí coneixen aquesta varietat (bé perquè han estat escolaritzats al Marroc o a través, per exemple, dels programes de televisió del Marroc que veuen aquí) la llengua utilitzada en l’àmbit familiar és l’àrab dialectal. Al Marroc aquesta varietat és coneguda amb el nom darija i pot ser mútuament inintel·ligible amb altres varietats regionals de l’àrab (Mijares, 2006;

Moscoso, 2013). A més, hem de tenir present que bona part dels alumnes catalans d’origen marroquí no tenen l’àrab sinó l’amazic com a llengua familiar. Aquestes qüestions són destacades per l’entrevista d’un professor d’educació primària que assisteix a les classes de llengua àrab i cultura marroquina que s’ofereixen als equips docents d’alguns centres educatius:

El que passa que sí que ens trobem a vegades un problema i és que l’àrab que estudien és l’àrab estàndard, clar, molts nens no venen amb l’àrab, venen amb el tamazigh, o venen amb altres... i clar, per molt que vulguis establir una petita conversa, moltes vegades hi ha paraules que ens ensenya el Hassan, que és de l’àrab estàndard, però clar, el nens porten un altre bagatge i no acabes de... (PAA-RPO)

es parlen el cabilenc (taqbaylit), el taixawit i el tamzabit. El parlar dels tuàregs és conegut amb el nom de tamaceq , l’única varietat que ha conservat l’antiga escriptura (tifinagh) (Departament d’Ensenyament, 2012a).

Els alumnes escolaritzats a centres escolars catalans que tenen l’amazic com a llengua familiar procedeixen majoritàriament del Marroc, que és, amb diferencia, la procedència més nombrosa dels alumnes estrangers. Segons les dades oficials, durant el curs 2010-2011 el nombre d’alumnes no universitaris procedents del Marroc matriculats a Catalunya era de 50.846, els quals representen el 29% del total d’alumnes estrangers (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2012). Malgrat que les xifres de parlants de darija (o àrab marroquí) sovint engloben tots els immigrants marroquins (inclosos els amazigòfons, que solen tenir-la com a segona llengua) es calcula que entre el 50% i el 80% dels alumnes marroquins tenen l’amazic com a llengua familiar (Areny, 2007).

3.2.2.2 Marc legal i acords de col·laboració

Les classes de llengua i cultura amazigues que s’organitzen en els centres escolars de Catalunya són fruit de l’acord signat l’any 2005 entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Assemblea Amaziga de Catalunya, organització que té com a objectius promoure el coneixement mutu entre Catalunya i Tamazgha; orientar els amazics residents a Catalunya; promoure l’associacionisme amazic, i donar suport a la realització d’activitats interculturals i l’establiment de relacions bilaterals entre Catalunya i Tamazgha (Font. Casa amaziga de Catalunya).

El Programa de Llengua d’Origen estableix que l’entitat interessada a organitzar aquestes classes (en aquest cas l’Assemblea Amaziga de Catalunya) ha de facilitar el professorat necessari per al desenvolupament de les classes i a aportar-ne la retribució econòmica (Departament d’Educació, 2004a). Tanmateix, el cas de l’amazic té, com veurem a continuació, unes particularitats que han fet que la Generalitat de Catalunya subvencioni, de manera excepcional, les classes d’aquesta llengua i cultura.

Actualment la comunitat amaziga és un dels col·lectius majoritaris establerts a Catalunya, on s’estima que l’amazic és una de les llengües més parlades (només per darrere del català, el castellà i el darija). A més, com hem comentat anteriorment, és la

llengua no s’inclou dins el conveni cultural de col·laboració signat entre l’Estat espanyol i el govern del Marroc que, d’altra banda, han permès l’organització de cursos de llengua àrab i cultura marroquí en els centres escolars catalans des de l’any 2004 (vegeu capítol 3.8.1). Malgrat el reconeixement de l’amazic, juntament amb l’àrab, com a llengua oficial a la Constitució de l’Estat marroquí l’any 2011, sembla que actualment no hi ha la voluntat per part d’aquest Estat per modificar aquest projecte educatiu:

Fa molt poc de temps que la llengua amaziga és llengua oficial al Marroc (...) Al Marroc mai ha tingut cap projecte de promoure també l’amazic aquí, ho feia només amb l’àrab. Però després del reconeixement de l’amazic com a oficial de l’amazic a la Constitució marroquina, tampoc el govern mostra aquesta voluntat política de concretitzar aquest projecte (CLO-AMA-KOU) .

Per aquests motius, i en virtut d’una resolució del Parlament de Catalunya¹³ de l’any 2002 que pretén promoure l’ensenyament de l’amazic en l’àmbit educatiu el Departament assumeix la despesa econòmica que suposen aquests cursos:

El Parlament de Catalunya:

d) Insta el Govern a promoure en l’àmbit educatiu l’ensenyament de l’amazic al mateix nivell que el d’ altres llengües de la nova immigració, i a estudiar la incorporació experimental de l’estudi de l’amazic i de la població que el parla entre les opcions acadèmiques de l’oferta universitària.

3.2.2.3 Organització dels cursos de Llengua i Cultura Amazigues

El cursos de Llengua i Cultura Amazigues s’ofereixen com a activitat extraescolar, fora de l’horari lectiu, a alumnes d’educació primària i d’educació secundària. Les classes generalment s’imparteixen a centres escolars però si els centres d’una zona es mostren reticents a acollir alumnes d’altres centres, els cursos s’organitzen a centres cívics, que cedeixen els espais de manera gratuïta i que són, a més, un referent per a tots infants de la zona:

el conveni que tenim amb el Departament d’Ensenyament aquestes classes s’han de repartir en centres educatius. El problema que tenim és que un centre educatiu a vegades no accepta alumnes d’altres centres (...) donen molts motius: que tenim por que s’estropea tot, que no és pedagògic. Quan veiem que hi ha un problema, proposem el centre cívic, perquè el centre cívic, com és del barri, tots els nens que són de moltes escoles, hi ha més oportunitats perquè més alumnes aprofiten

13 Resolució 1197/VI del Parlament de Catalunya, sobre el suport a la identitat, la llengua i la cultura del poble amazic, aprovada el 6 de març de 2002. Disponible a:http://www.parlament.cat/activitat/bopc/06b286.pdf

d’aquest ensenyament que si es fa en un centre educatiu. (...) hi ha una coordinació, entre ells (ajuntament i Departament d’Ensenyament) (CLO-AMA-KOU).

Es fan en un centre cívic, primer perquè és cèntric, està prop de les cases on viu la gent, i també perquè són grups que venen d’instituts diferents, de centres educatius diferents. Tenen molta relació amb el centre cívic, venen allà a fer altres activitats com informàtica, com música i també aprofitem per fer-lo allà, al centre cívic, és un centre familiar, el tenen allà prop, juguen allà (PLO-AMA-ABA).

Pel que fa als materials didàctics per treballar a l’aula, a més dels recursos elaborats i facilitats pels professors que imparteixen les classes, el Departament d’Ensenyament ha impulsat l’edició de diversos materials relacionats amb la llengua i la cultura amazigues, entre els quals trobem: Contes portats pel vent II, selecció de cançons i contes bilingües català, amazic (dues variants) i àrab (darija); els llibres de la Nur, lèxic català-amazic presentat per centres d’interès, com ara el cos humà, la família, l’escola o els animals.

3.2.2.4 Participació

Si obervem l’evolució de la participació en els cursos de Llengua i Cultura Amazigues (vegeu taula 9), podem comprovar que el nombre d’alumnes es va mantenir o va augmentar de manera destacable des de l’inici del programa (curs 2005-2006) fins al curs 2009-2010. Tanmateix, a partir d’aquest any, i malgrat l’interès i la demanda per participar-hi per part de les famílies, se n’observa un descens important. La situació general de manca de recursos econòmics i humans del Departament d’Ensenyament per dur a terme les diferents actuacions (entre les quals trobem els Plans Educatius d’Entorn) va tenir com a conseqüencia la reducció en la dotació destinada a l’organització d’aquesta activitat (recordem que la retribució econòmica del professorat anava excepcionalment a càrrec de la Generalitat de Catalunya). Per aquest motiu, a partir del curs 2010-2011 hi ha hagut un descens en el nombre de grups, i per tant, el nombre d’alumnes que hi van participar.:

2005 2006

2006 2007

2007 2008

2008 2009

2009 2010

2010 2011

2011 2012

2012 2013

2013 2014

2014 2015

Amazic 81 81 91 109 134 98 49 49 49 49

Taula 9. Evolució en la participació en els Cursos de Llengua i Cultura Amazigues.

Font:Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada pel Departament d’Ensenyament