Si el camp de l’educació era fonamental per intentar fer reformes democràtiques al país, no gensmenys important era el fet de combatre la corrupció, un element distorcionador quan es volen fer qualsevol tipus de reformes democràtiques en
46
184
qualsevol Estat. Davant de la debilitat i la corrupció de les institucions xineses de l’època, Liang Qichao va introduir el concepte de Fukuzawa Yukichi (1835-1901) jitsugaku, o l'aprenentatge pràctic, que posava èmfasi en un enfocament similar a l’utilitarisme sense separar Orient i Occident en termes morals (Willcock, 1995: 819).
A finals del segle XIX, Liang Qichao veia la monarquia com un obstacle per l’avanç i el desenvolupament de la societat xinesa, perquè aquesta afavoria a la corrupció política i administrativa xinesa. Peter Zarrow (2012, 75) ens indica que Liang Qichao va desenvolupar una línia de pensament, sota una idea general de condemnació del sistema imperial. A l’any 1896 va publicar un article anomenat China’s Weaknesses Are Due to Preventing Problemes (Zarrow, 2012: 75), on vinculava l'egoisme a la monarquia i atribuïa a la monarquia els problemes d’aquells moments de la Xina. A partir d’aquesta publicació, Liang Qichao va traçar un procés històric que criticava durament el poder imperial.
Liang Qichao identificava el poder imperial amb el fet que es va intensificar l'opressió dels pobles, per part d’aquest poder, al mateix temps que els governants es trobaven aïllats dels seus propis ministres o consellers. Aquesta va ser l'essència de la “privatització” de l'imperi Qing. Liang Qichao va suggerir que: “the individual’s rights to autonomy and benefits47 belonged to the category of gòng [] ‘public minded’” (Zarrow, 2012: 75). Mentrestant sī significava privadesa i egoisme. En altres paraules, Liang Qichao distingia entre les esferes públiques (la democràcia) i les privades (autocràcia). Segons Liang Qichao (Zarrow, 2012: 75), gòng incloïa els drets individuals, sempre que aquests es trobessin dins dels seus propis límits, mentre que sī , en la seva essència, representava el mateix concepte de “drets”, però que es practicaven en una engrandida, monopolística i depredadora passió (Zarrow, 2012: 75).
47
Liang Qichao distingia entre el que era públic (democràcia) i el que era privat (autocràcia). Els individus podien estar associats amb l’esfera privada, però amb tenien la seva capacitat pública, funcionaven com una comunitat (Zarrow, 2012: 75). És a dir, els individus obtenien uns drets individuals, els quals estaven sota “tutela” de l’esfera privada (governants), però al mateix temps aquests drets individuals, els permetien associar-se de manera pública, creant diferents comunitats. És la barreja entre l’esfera pública i la privada, que Liang Qichao ho reflecteix a partir dels drets individuals de les persones. Els drets individuals donaven una autonomia i uns beneficis a l’individu, encara que estigués sota la vigilància de l’esfera privada. Aquesta circumstància es veu en la teoria occidental dels drets / poder ( quán).
185 Com apunta Zarrow (2012, 76) Liang Qichao entre 1896 i 1898 va tenir una visió del progrés mundial històric, sota un punt de vista neoconfucià, és a dir, la síntesi del confucianisme, el daosime i del buidisme, que es va desenvolupar durant la dinastia Song, de l’enfortiment de la Xina com a nació. Ell va ser propens a les idees polítiques democràtiques. Aquestes idees polítiques es van anar radicalitzant i sofisticant a partir del període esmentat anteriorment. Liang Qichao va començar a estudiar més sobre les teories polítiques europees i angloamericanes.
Aquesta profundització en l’estudi de la democràcia occidental, va portar a Liang Qichao a utilitzar, en el pròleg d’On Aggregation (1897), el terme “way of the aggregation” en oposició a “way of the authoritarian” del despotisme monàrquic, dient que:
Rule of the masses via the way of the aggregation, the aggregation shall succeed; rule of it via that of the authoritarian, it will fall apart ... Once faced with the way of the aggregation, that of the authoritarian will certainly die… The strength of a country is the result of democracy, with which a country is bound to be strong. The monarch serves the individual interests, while democracy serves the interest of the public. (Letter to Mr. Yan Youling, 1896; Dong, 2012: 40)
Tot i aquest posicionament exalçant les grans i bones conseqüències que podia portar la democràcia, especialment pel col·lectiu, qui prenia protegonisme per sobre l’individu, el qual era potenciat pel règim monàrquic, Liang Qichao, tot i exposar les bondats de la democràcia i que el poder del nacionalisme va ser la força que va impulsar als pobles occidentals i al japonès en l'acció de fer reformes democràtiques va veure com a l’any 1898, just després de la finalització del període de les Reformes dels Cent Dies, com apunten De Bray, i Lufrano (2000, 287-88), l'apatia i la indiferència de milions de xinesos, van ser els que van provocar que la revolució política que es volia dur a terme fracassés. Un altre element pel qual aquestes reformes fracassessin van ser, en opinió de Liang Qichao, que van haver-hi una sèrie de desigualtats, en la utilització de la força entre els governants i els governats. Això es va deure a que el govern xinès
186
va suprimir, en visió de Liang Qichao, els desitjos naturals del poble i li van limitar les llibertats:
If one observes the histories of nations that have been destroyed- whether Eastern or Western, ancient or modern- one sees that in the beginning, there have always been a few people resisting despotism and seeking freedom. Again and again the government seeks to destroy them, and gradually they become weaker and weaker, until eventually their original passion for rights consciousness comes increasingly under the control of the government and weakens to the point that hope for recovery is lost and people simply take the government's controls for granted. After a few decades and a few centuries of this worsening situation, all rights consciousness has completely disappeared. This is certainly due to the weaknesses of the people: so how could the government’ scromes be avoided? A citizenry is made up of an assemblage of individuals; and national rights [guóquán `©] are made up of the grouping of the rights of individuals. (Liang, [1902] 1996d: 38-39; cf. Angle and Svensson, 2001: 13)