Característiques dels LTD

Continuant amb el Korea Education & Research Information Service (KERIS), recollim la següent figura (2.6), en la qual es presenta un esquema en què es relacionen les funcions

d’ensenyament–aprenentatge, i es diferencia entre funcions de gestió de recursos, funcions

de gestió de l’aprenentatge, funcions interactives i funcions d’assessorament de l’aprenentatge, cadascuna amb diferents exemples. Cal dir que, malgrat que facin referència als LTD que Corea del Sud pretén implantar, pot servir com a línia a seguir per a tots aquells països que volen fer el canvi cap als LTD.

Figura 2.6. Principals funcions dels llibres de text digitals. (Extret de KERIS, 2007, n.d.)76

Seguint en el mateix context asiàtic, Jung i Lim (2009) diferencien en cinc categories les

principals funcions que ha de tenir el sistema de suport per a l’aprenentatge per utilitzar els

LTD. Dins de la primera categoria learning management system (LMS), s’hi especifiquen diferents paràmetres de gestió, com funcions bàsiques (el tipus d’accés...), suport per a

l’aprenentatge dels estudiants (gestió de la informació personal, funcions d’avaluació...),

suport per a la docència dels professors (gestió de la informació personal, de l’aprenentatge, de l’avaluació...) o gestions d’administració (gestió dels usuaris, del grup d’alumnes, dels

continguts...). En la segona categoria learning contents management system (LCMS), es fa referència al tipus de continguts, al seu format, als estàndards que compleix, al funcionament posterior i a possibles problemàtiques i solucions del seu allotjament. En la tercera categoria, community, destaquen la possibilitat de gestionar altres espais socials i comunitats

d’aprenentatge, entre d’altres. En la quarta assessment/diagnosis, s’hi recullen aspectes com

l’avaluació dels estudiants, l’autoavaluació dels coneixements previs o la gestió de qüestionaris i estadístiques. I finalment, en la cinquena categoria, e-portfolio, es fa referència

a un sistema que permeti recollir i observar l’historial i la gestió de l’aprenentatge que fa l’alumne del grup classe o dels treballs, entre altres opcions.

Figura extreta de la Wikipedia “Major Functions of Digital Textbook” (KERIS): http://goo.gl/cUww7y.

Resource Management Function

Hyperlink

Data search and index Link with outside resources Correct data

Learning Management Function

Manage study progress and schedule Assessment, and management of grades E-portfolio

Teaching and Learning Functions

Motivation

Propose learning contents Present learning data

Suggest a teaching and learning method Assessment

Interactive Function

Learner

Learner and textbook Learner and learner Learner and teacher

Learning Assistance Function

Draft and edit documents Graphics, composition Navigate and view pages Various dictionaries

Complementant les categories i funcions anteriors, Jung i Lim (2009) hi, afegeixen set apartats més, relacionats amb les característiques del la plataforma d’allotjament dels LTD, ja sigui basada en software propietari, com Windows, o en software open source. Des del nostre punt de vista, es poden entendre com a elements bàsics i necessaris per desenvolupar un treball amb els LTD. Per exemple, es recomanen funcions de navegació per les diferents pàgines, taules de continguts; un entorn i disseny amigable; possibilitat d’utilitzar marcadors,

diccionaris...; edició i gestió de la informació; possibilitat d’afegir-hi comentaris i notes interessants, d’enviar-les i compartir-les tant com a usuari com com a grup d’usuaris;

possibilitat d’augmentar i reduir la informació de la pantalla, d’imprimir-la...; funcions

d’enregistrament de veu, o cercador, tant per als arxius d’àudio com de notes, entre d’altres. Pel que fa al sistema, es recomana que les actualitzacions es facin de manera automàtica, així com de la resta de software requerit per al treball. Dins d’aquestes característiques també s’especifica la necessitat d’eines de gestió del temps, com calendaris, agendes, sistemes

d’alertes, taulers d’anuncis i, per acabar, es torna a parlar de l’autentificació i de l’accés dels usuaris, ja sigui en línia o fora de línia.

D’altra banda, Marquès (n.d.) considera una sèrie de característiques que haurien de tenir els LTD, agrupades en tres apartats: aspectes tècnics i estructurals, aspectes funcionals i aspectes pedagògics. Dins dels aspectes tècnics i estructurals, menciona el tipus de suport digital, ja sigui en línia o bé en DVD; la utilització d’elements multimèdia; el disseny i

l’organització de l’entorn, els enllaços interns dins del mateix material o extern, a Internet; el tipus i els elements de navegació; la personalització i gestió de l’entorn, i finalment, la possibilitat que pugui integrar-se dins d’un entorn virtual d’aprenentatge (EVA). Pel que fa als aspectes funcionals, l’autor considera la possibilitat per part de l’usuari de configurar l’aparença de l’entorn, l’idioma, la visibilitat del contingut; la possibilitat de tenir exercicis

autocorrectius i interactius, i un cercador intern; la possibilitat de poder ser utilitzat en diferents dispositius, amb continguts i fitxes de treball imprimibles, una actualització fàcil i ràpida del LTD; la projecció dels continguts en la pissarra digital interactiva (PDI) per facilitar- ne la transmissió; la gestió per part del professorat de la configuració del LTD que visualitzarà

l’alumne, i també el control i seguiment del treball dels estudiants mitjançant un EVA. Quant als aspectes pedagògics, Marquès considera l’ús dels multimèdia, a més a més de fer-ne més atractius els continguts, per millorar la comprensió i el treball dels alumnes; una disposició dels exercicis amb una dificultat creixent; la possibilitat d’adaptar-los als requeriments dels alumnes; una millora de la interacció entre l’usuari i els continguts, feedback síncron en la

correcció d’exercicis per mantenir l’atenció dels alumnes; ús de simuladors per experimentar i realitzar pràctiques, i la possibilitat d’incloure-hi eines i aplicacions específiques per millorar el