• No se han encontrado resultados

Cefalea crònica diària i comorbilitat psiquiàtrica expressada en percentatges, avaluada amb la MINI (Juang et al., 2000).

Trastorns psiquiàtrics N Depressió Major. Distímia. Trastorn de pànic. Trastorn d'ansietat generalit- zada. Migranya transformada 152 57% 13% 30% 8% Cefalea crònica tensional. 92 51% 8% 22% 1% Cefalea crònica de nova aparició 7 57% 0% 0% 0% Hemicrània contínua 5 80% 0% 40% 0% C C D Cefalea crònica diària inclassificada 5 60% 0% 20% 0% Total 261

I. FONAMENTS TEÒRICS. Avaluació de característiques psicopatològiques: ansietat i depressió Serrano-Dueñas (2000) realitza un estudi per valorar la presència de depressió en cefalea tensional i comparar-la amb la del grup de migranya i control. A més, investiga la possible influència que pugui tenir en la resposta al tractament. S'administra l'escala de Hamilton a un grup de 89 subjectes (62 dones i 27 homes) amb cefalea crònica tensional segons la IHS. El grup de migranya amb aura estava format per 31 subjectes (20 dones i 11 homes), en el grup sense mal de cap hi havia 34 subjectes (21 dones i 13 homes). La mitjana d'edat per cada grup era respectivament de 36.3, 35.9 i 34.4 anys.

L'escala de Hamilton, que mesura l'índex de depressió, es passà també als 2, 6, i 11 mesos. Sols el grup de cefalea crònica tensional es posà en tractament. Els resultats obtinguts mostraren que 113 dels pacients amb mal de cap (migranya i cefalea crònica tensional) tenien puntuacions altes en l’escala de depressió, però sense presentar diferències significatives entre els dos subgrups. El grup de cefalea crònica tensional presentava un índex de depressió significativament superior al grup control (p < 0.02). Aquest índex, però, no disminuïa de forma significativa després del tractament, tot i haver-hi hagut una bona resposta a aquest.

Com a conclusió, es verifica un cop més l'associació entre mal de cap i depressió però s'observa que és específicament marcada en el grup de cefalea crònica tensional i que la resposta al tractament és independent del grau o índex depressiu.

Mecking, Becker, Rose i Dalby (2001) també realitzen un estudi per determinar la influència dels trastorns psiquiàtrics en la resposta al tractament per les migranyes. En aquest cas s'avaluen les característiques psiquiàtriques de 74 pacients de migranya segons els criteris de la IHS amb una entrevista diagnòstica realitzada per la National Institute of Mental Health i la DIS (Diagnòstic Interview Schedule basada amb el DSM-IV). Els pacients són tractats amb sumatriptàn i 49 d'ells (5 homes i 44 dones) responen; en canvi, 25 (5 homes i 20 dones) no. Les diferències trobades entre els que responen i els que no, a nivell psiquiàtric, és una prevalença d'ansietat generalitzada significativament superior en els que no responen (p = 0.03).

Mattson i Ekselius (2002) en un estudi per avaluar l'existència d'associació entre la migranya, la depressió major i el trastorn de pànic, avaluen una mostra de 728 dones de 40 a 74 anys d'edat separades per grups d'edat, 40-49, 50-59, 60-74 anys. Aquest últim grup, el de les dones de més edat, presenta una associació més forta entre migranya i depressió major, però cap dels tres presenta una associació significativa ni amb depressió major ni amb trastorn de pànic. Els criteris pel diagnòstic de migranya foren els de la IHS i per determinar el de depressió major i trastorn de pànic administraren una entrevista semiestructurada a més de la PRIME-MD (Primary Care Evaluation of Mental Disorders). Els resultats semblen senyalar que la relació entre depressió i migranya és major al augmentar l’edat.

Magnusson i Becker (2002), comparen la depressió, l'ansietat relacionada amb el dolor i la minusvalia deguda al mal de cap, en un grup de pacients amb migranya i amb migranya transformada. La mostra consta de 87 subjectes, 50 diagnosticats de migranya (40 dones i 10 homes, de 23 a 66 anys), i 37 diagnosticats de migranya transformada (32 dones i 5 homes, de 17 a 69 anys), 15 dels qual feien abús de medicaments i 22, no. Els diagnòstics es feren seguint els establerts per la IHS a més de tenir en compte la informació d'un diari. Les dades analitzades no trobaren diferències significatives en depressió, ni ansietat relacionada amb el dolor, ni amb minusvalia entre els dos grups de mal de cap.

Mongini, Ibertis, Barbalonga i Raviola, (2005) observen que el 80% d’una mostra de 75 pacients amb cefalea crònica presenta ansietat segons l’inventari STAI. No obstant, no troben diferències entre el grup de migranyes cròniques i el de cefalees tensionals cròniques.

Sevillano-García, Manso-Calderón, Cacabelos-Pérez (2007) varen analitzar la freqüència de trastorns psicològics avaluats a partir del qüestionari de Golberg en una mostra de 115 pacients de migranya d’una consulta neurològica. A més, recolliren l’estrès percebut i els trastorns del son. Van comparar les dades entre el grup de migranya amb aura i sense segons criteris IHS (2004). De tota la mostra, el 27,74% tenien depressió, el 21,94% tenien ansietat, el 37,42%

I. FONAMENTS TEÒRICS. Avaluació de característiques psicopatològiques: ansietat i depressió tenien insomni i el 50,97% estrès. Observaren una freqüència lleugerament superior de depressió en migranya sense aura que amb aura i una freqüència lleugerament inferior en ansietat en el mateix sentit. Aquestes diferències difereixen de les trobades per altres autors però no arriben a ser significatives.

Igualment, Cardona-Castrillón et al. (2007) també estudien la prevalença dels trastorns d’ansietat, trastorn depressiu major i distímia d’una mostra de 89 pacients diagnosticats de migranya segons els criteris IHS (2004). L’avaluació dels trastorns psicopatològics es realitzà mitjançant l’escala d’ansietat i depressió hospitalària i una entrevista semi-estructurada basada en els criteris del DSM-IV. Observaren que el trastorn més prevalent era el de depressió major (21.3%) seguit del trastorn per ansietat generalitzada (14,6%) però també trobaren un ampli ventall de trastorns entre la distímia (4.5%), fòbia social (6.7%), fòbia específica (5.6%), trastorn d’angoixa ( 5.6%), trastorn per estrès post-traumàtic (4.5%) i el trastorn obsessiu-compulsiu (2.2%).

El grup de Beghi et al., (2007) estudia la comorbilitat psiquiàtrica amb la MINI (Mini International Neuropsychiatric Interview) en pacients amb cefalea i obté que el 59.9% de pacients amb migranya han presentat algun episodi depressiu, en les cefalees tensionals és el 68.3% i en les cefalees tensionals i migranya, el 69.6%. En relació a l’ansietat, es presenta en el 18.4% de pacients amb migranya, en el 19.3% en pacients amb cefalea tensional i en el 18.4% en pacients amb la combinació de migranya i cefalea tensional. El mateix grup (Beghi et al., 2010) estudien la prevalença de crisis d’angoixa i trastorn obsessiu-compulsiu amb aquesta mateixa mostra i obtenen que el 12.7% de pacients amb migranya han presentat alguna crisi d’angoixa, en les cefalees tensionals és el 5.5% i en les cefalees tensionals i migranya, el 14.2%. En relació al trastorn obsessiu compulsiu troben que es presenta en el 2.3% de pacients amb migranya, en el 1.1% en pacients amb cefalea tensional i en el 9.4% dels pacients amb migranya i cefalea tensional.

Hamelsky i Lipton (2006) revisen la relació entre la migranya i la comorbilitat psiquiàtrica amb la depressió, el trastorn d’ansietat generalitzada, el trastorn de pànic i el trastorn bipolar. Es basen en la revisió de nou articles publicats entre

el 1990 i el 2004. Tots, excepte dos, utilitzaven criteris diagnòstics IHS. Observem que la migranya està fortament associada al síndrome depressiu i a l’inrevés. Aquesta associació és més freqüent en migranya amb aura, seguit de migranya sense aura, cefalees severes i finalment controls sense cefalea. Afirmen que tenir migranya augmenta el risc de tenir depressió major i a l’inrevés, però això no passa en altres cefalees. En relació a l’ansietat, obtenen que el 9.1 % de persones amb migranya tenen ansietat davant del 2,5% de persones sense cefalea. El més freqüent és el trastorn d’ansietat generalitzada i la fòbia social. Sembla que les persones amb ansietat i depressió, tenen dues vegades més risc de tenir migranya. La relació amb el trastorn bipolar és menys estudiada tot i que la odds ratio pel trastorn bipolar tipus I en persones amb migranya és del 7.3 i del tipus II del 5.2. La taula 4.2 mostra un resum de la revisió d'estudis que han avaluat la comorbilitat entre mal de cap i símptomes psicopatològics.

Documento similar