36 1.3.4.4 Ambients obesogènics
1.3.5 COMORBIDITAT ASSOCIADA A L’OBESITAT
En quant a les patologies associades al sobrepès i a l’obesitat, segons una revisió sistemàtica (Guh D et al., 2009) amb meta-anàlisi de 89 estudis de cohorts
prospectives en població general adulta realitzats a EUA i Europa amb una mitjana de seguiment de 12,5 anys (SD 7,2), es va trobar evidència de la relació per a 18
comorbilitats de les 20 escollides. Els autors observaren una associació estadísticament significativa entre el sobrepès i la incidència de diabetis tipus 2 (correlació molt intensa en el cas de les dones), totes les malalties cardiovasculars
(excepte la insuficiencia cardíaca congestiva), l’asma, la patologia biliar, l’artrosi i el
dolor lumbar crònic. Pel que fa a les neoplàsies es va trobar relació de l’obesitat amb tots els tipus de càncer revisats a excepció de l’esofàgic, a diferència d’estudis previs (Hampel H et al., 2005), que també van trobar relació entre l’excés de pes i el refluxe
gastro-esofàgic. Tampoc van trobar-ne amb el càncer prostàtic (Guh D et al., 2009), igual que d’altres autors (Keum N et al., 2015).
Un altre meta-anàlisi de 50 estudis observacionals prospectius (Keum N et al.,
2015) ha trobat associació entre l’augment de pes en l’adult (al voltant de 5kg) i la neoplàsia de mama entre les dones postmenopàusiques, com d’altres estudis previs (Connolly B et al., 2002) i en concret en les que que no utlitzen Teràpia
- 40 -
càncer d’endometri, ovari, com d’altres estudis previs (Olsen CM et al., 2007); càncer
de ronyó (Mathew A et al., 2009) i de còlon en homes. No ha trobat relació entre
l’increment de pes i el càncer de mama premenopàusic, a diferència d’estudis previs on es va trobar un Risc Relatiu (RR) de 1.79 (95% CI = 1.22-2.62) en dones amb una Ratio cintura-maluc augmentada (Connolly B et al., 2002). (Guh D et al., 2009)
tampoc va trobar relació amb el càncer de pàncrees, a diferència d’un altre estudi previ que va trobar una associació, tot i que dèbil (Berrington de Gonzalez AB et al.,
2003) o un altre que relaciona l’increment de 10cm en el PC o un increment de 0.1 unitats de la ratio cintura-maluc amb un RR de 1.11 (95% CI 1.05-1.18) i 1.19
(95% CI 1.09-1.31) respectivament de patir càncer de pàncrees (Aune D et al., 2012).
També s’ha trobat relació entre el sobrepès i obesitat amb el càncer de bufeta biliar (Larsson SC & Wolk A, 2007).
Pel que fa a les neoplàsies hematològiques, una meta-anàlisi de 16 estudis de cohorts prospectius desenvolupats a Europa, Àsia i EUA va concloure que l’obesitat
però no el sobrepès s’associa a un augment de la incidència de leucèmia en adults, principalment en els hormes, a excepció de la Leucèmia Mieloide Crònica en la que no es va trobar relació entre l’excés de pes i la seva indicència (Castillo et al. 2012).
Aquestes són troballes similars a les que s’obtingueren en una meta-anàlisi de 9
estudis de cohorts prèvia (Larsson SC & Wolk A, 2007).
Una meta-anàlisi d’un total de 15 estudis de cohorts sobre la incidència del Mieloma Múltiple també va trobar relació d’aquesta neoplàsia tant amb el sobrepès
com amb l’obesitat (Wallin A & Larsson SC, 2011).
Pel que fa als problemes respiratoris, els pacients amb sobrepès o obesitat
són més propensos a desenvolupar asma. Una meta-anàlisi de 7 estudis va posar de manifest una OR (Odds Ratio) en el cas del sobrepès 1.38 (95% CI, 1.17-1.62) i OR
- 41 -
tenien normopèsp<0.0001. En homes l’excés de pes es va associar a OR de 1.46;
(95% CI, 1.05-2.02) i OR en dones va ser 1.68 (95% CI, 1.45-1.94) sense diferències
significatives entre homes i dones (Beuther DA & Sutherland ER, 2007).
Asma i obesitat comparteixen alguns factors etiològics, com ara una predisposició genètica i efectes en les condicions uterines, també comparteixen
factors predisposants com l’activitat física i la dieta. L’obesitat comporta canvis en les propietats mecàniques del aparell respiratori reduint el volum pulmonar,
provocant refluxe gastroesofàgic, trastorns respiratoris durant el son, inflamació sistèmica crònica mediada per adipokines, que poden causar-la o empitjorar-la (Ali
Z & Ulrik C, 2013; Gruchała-Niedoszytko M et al., 2013).
L'obesitat s'ha relacionat positivament amb els factors de risc de malaltia arterial coronària (Klein S et al., 2004), així com amb l'augment de les taxes d’incidència de malaltia coronària (Hubert H et al., 1983; Manson J et al., 1990; Hu F et al., 2004; Kannel W et al., 1996; Whitlock G et al., 2009). També s’ha observat que individus amb un IMC incrementat tenen una major prevalença, extensió i severitat de malaltia arterial coronària, no explicada íntegrament per la presència d’altres factors de risc tradicionals, de manera que un IMC alt s’associa de manera independent amb el risc de patir infart de miocardi (Labounty T et al., 2013).
La hipertensió arterial, la Diabetis, la síndrome metabòlica, la patologia
coronària i les apnees del la son representen patologia associada a l’obesitat i que es relaciona també amb l’aparició de fibril·lació auricular entre els pacients obesos. El teixit adipós epicàrdic, l’adaptació ventricular i la disfunció auricular associats a
l’obesitat promouen l’aparició de fibril·lació auricular (Huxley R et al., 2014; Goudis C et al., 2015; Pathak R et al., 2015).
D'altra banda, s’ha descrit un subgrup d'individus amb obesitat que no semblen tenir un major risc de complicacions metabòliques i se l’ha anomenat obesos
- 42 -
significativament el risc cardio-metabòlic en intervencions de pèrdua de pes i per tant
no se’n beneficien tant com aquells pacients obesos amb comorbiditats metabòliques.
No obstant això, hi ha encara debat de si aquests individus es poden considerar realment sans ja que la seva salut en general es pot veure afectada de manera significativa per diversos factors psicosocials, comorbiditats psicosomàtiques, una
condició física pitjor, osteoartritis, dolor crònic, malalties del sistema respiratori, la pell i d’altres (Blüher M, 2014).
Entre els factors associats al risc de sofrir tromboembolisme venós en les dones amb tractament amb anticonceptius combinats, hi ha el sobrepès, aquest risc
s’incrementa en gran manera quan l’IMC és superior a 35 kg/m2 (Nightingale A et
al., 2000). Després d’ajustar-ho per edat, història familiar, durada del tractament
amb anticonceptius combinats orals, la OR de sofrir un tromboembolisme en el cas de tenir IMC>35kg/m2 va ser de 3.46 (1.81-7.03) (Suchon P et al., 2015). Entre els
mecanismes que podrien explicar l’increment de risc hi ha la limitació del retorn venós i els factors proinflamatoris, protrombòtics associats a l’obesitat i que milloren al
perdre pes (Darvall K et al., 2007; Allman-Farinelli MA, 2011; Braekkan S et al., 2013).
L’increment en l’IMC també es considera un factor de risc independent de
demència, tot i que hi ha certa controvèrsia (Prickett C et al., 2015).
També s’ha vist un excés de mortalitat tant per malaltia vascular com d’altres. A un IMC de 30-35kg/m2, la mitjana de supervivència s’ha vist reduïda en 2-4 anys
i amb un IMC de 40-45 kg/m2 en 8-10 anys, efectes comparables amb els que