La conjugació dels conceptes occidentals i xinesos va ser un dels eixos principals de les teoritzacions de Yan Fu. Com apunta Y.C.Wang (1966, 195) una característica distintiva dels escrits de Yan Fu era la seva naturalesa acadèmica o semi-acadèmica, de la seva combinació d’una proposta política amb raonament profunds. El primer assaig que va escriure Yan Fu, es va titular Lùn shì biàn zhī jí 论世变之亟 (El Canvi Urgent del Món), on Yan Fu va fer una anàlisi de les societats xineses i occidentals. De les diferències entre ells, Yan Fu va escriure,
141 None is greater than that while Chinese worship antiquity and belittle
the contemporary, Westerners strive to make the present better than the past. Whereas Chinese accept the alternation of peace and chaos, prosperity and decay, as a natural course of the universe, Westerners assume progress ... to be the goal of knowledge and statecraft. (Chou, Chen-Fu, 1959 et. al Wang, 1966: 195)
Continuant amb la diferenciació entre els dos móns, l’occidental i el xinès, Yan Fu va arribar a la conclusió, basant-se en totes les seves experiències, que existia una diferencia clara entre els valors de les societats xinesa i occidental, tals com l’absència o la presència de la llibertat, la qual esdevenia un punt clau per quan es volia parlar d’aquestes diferències de conceptes:
China values the Three [family] Bonds most highly, while the Westerners give precedence to equality. China cherishes relatives, while Westerners esteem the worthy. China governs the realm through filial piety, while Westerners govern the realm with impartiality. China values the sovereign, while Westerners esteem the people. China prizes the one Way, while Westerners prefer diversity... In learning, Chinese praise breadth of wisdom, while Westerners rely on human strength. (Huters, 2005: 49-50; Pankaj Mishra, 2012: 146)
Aquests valors diferencials, servien per expressar les grans diferències entre les dues societats. Yan Fu comentava que la família era el gran valor per a les persones de la societat xinesa, i això es veia representat en l’amor filial i les obligacions socials que comporta, un valor provinent de la cultura tradicional xinesa, d’aquí esdevenia la gran estimació que es tenia cap a la unitat familiar. Per contra els occidentals, en tenien prou amb una estima que fos digna cap a qualsevol persona. Yan Fu parlava que el govern xinès governava des de la pietat filial, mentrestant els governs occidentals ho feien a partir de la imparcialitat.
142
En aquest camí dels valors que marca Yan Fu, s’ha de destacar quan parlava (Huters, 2005: 49) que la societat xinesa valorava i es devia al sobirà, mentrestant la societat occidental, el sobirà o el governant es devia a la població, tenint aquesta un gran pes en la presa de decisions del governant. D’aquí en podem extreure que Yan Fu estava parlant que el poder o la sobirania requeia en el poble, és a dir, la democràcia l’exercia el poble, qui era qui designava els seus representants, i aquests havien de respectar-los.
Aquesta diferenciació entre on requeia el poder, seria un aspecte clau en la teorització de Yan Fu, pel què fa a la necessitat de voler introduir la democràcia dins la societat xinesa. Seria clau per dos aspectes a destacar. El primer d’ells perquè, Yan Fu en cap moment assenyalava al sobirà com el veritable culpable del no-desenvolupament que estava vivint la societat xinesa, i per tant contemplava la possibilitat que la reforma política que havia de seguir la Xina, es produís a partir de la figura de l’emperador. El segon aspecte a destacar de les paraules de Yan Fu, era la necessitat d’adoptar un model democràtic, on es salvaguardessin les llibertats individuals. Aquestes llibertats es veurien salvaguardades a partir que la sobirania recaigués en el poble, perquè era la manera com Yan Fu contemplava que el poble o la ciutadania pogués tenir garantides les seves funcions, els seus drets i les seves llibertats.
Aquestes funciones que havien de ser salvaguardades, partien a partir dels valors occidentals que s’havien de copiar, i que en aquells moments es diferenciaven, a la Xina, precisament, perquè eren els valors que atorgaven una llibertat a l’individu, el què Yan Fu denominava com a llibertat positiva.
Al llarg de la seva teorització política, Yan Fu va afegir un altre element molt important de cara a la instauració de la democràcia, que era la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió era un concepte clau perquè permetia que pogués haver llibertat de discussió, en els diferents cercles de la societat xinesa. Aquesta llibertat d’expressió permetia als ciutadans poder posar en dubte les argumentacions que arribaven des de diferents esferes polítiques i socials. La democràcia facilitava la llibertat de discussió, al mateix temps que permetia tenir veu dins dels cercles que fins llavors no havien estat possibles d’accedir.
143 In Western countries, there is nothing that prohibits free speech more
than religion. Hence, in Mill’s discussion on the liberty of thought and discussion, most times he takes religion as an example. In China, those moral norms for human relationship function in the same way. As far as those moral norms are concerned, no free discussion can be allowed. Chinese moral norms even do more than Western religions in prohibiting free discussion. (Yan, 1986: 134)
Yan Fu comparava els impediments que podia trobar la llibertat d’expressió tant a Occident com a la Xina. Aquesta prohibició de la llibertat d’expressió només es produïa a Occident quan la religió apareixia, i a la Xina venien determinades per les normes morals, que van ser marcades dos mil quatre-cents anys enrere per Confuci. Així doncs, la filosofia-ideologia cristiana i la confuciana, trobaven un punt de convergència. Només aquests dos aspectes eren les barreres que podia trobar la llibertat d’expressió. Si aquestes barreres podien ser superades dins la societat xinesa, la llibertat d’expressió seria un nou element que podria tenir una total cabuda dins d’una societat xinesa democràtica.
Les normes morals xineses, tenien un pes molt més important dins la societat xinesa, que les normes religioses que podien tenir molts dels països amb tradició democràtica. Si bé aquest aspecte preocupava, a Yan Fu, en referència a la implementació de la democràcia i el bon funcionament de la llibertat d’expressió, Yan Fu va aportar un altre element que s’havia de destacar, per continuar defensant les seves tesis de la utilitat de la democràcia per a la societat xinesa. Per fer-ho, Yan Fu continuava excel·lint la llibertat, com a fórmula per aconseguir un desenvolupament en les diferents àrees.
Yan Fu va intentar fer veure (Wang, 2009: 4) que la llibertat individual podia exercir-se per sobre la col·lectiva, si bé la llibertat individual no volia dir que s’hagués de trencar amb el col·lectiu social. La llibertat individual, segons les paraules de Yan Fu, no va ser presa en consideració pels antic savis xinesos, pel simple fet que podien veure unes contradiccions amb la filosofia confuciana. Per intentar respondre a les pors que pogués tenir qualsevol ciutadà xinès, a l’hora d’acceptar la llibertat individual per
144
sobre de la col·lectiva, Yan Fu exposava (Wang, 2009: 4) que totes les persones i els estats havien de gaudir d’una llibertat que els havia de permetre ser molts més autònoms i lliures. En altres paraules, la llibertat els podia propiciar trencar amb el vassallatge que fins llavors estaven vivint amb l’emperador que els havia governat. La llibertat i la democràcia només tenien una restricció, no danyar als altres per intentar treure un bé personal, és a dir, violar drets i llibertats. La reflexió que feia, és que cap persona havia de ser servil de cap altre. Yan Fu criticava (Wang, 2009: 4) al mateix temps, que les lleis i els càstigs existents a la Xina, havien estat creats per tal d’assegurar l’estabilitat dels monarques, i anaven en contra de la població.
La sobirania d’un estat no podia recaure en mans d’una sola persona, i les lleis existents a la Xina a finals del segle XIX i principis del segle XX provocaven que la sobirania estigués en mans d’una sola persona. Yan Fu va donar a entendre a partir del text anterior que la sobirania havia de ser popular, i que d’aquesta manera el ciutadà podia arribar a assolir la plena llibertat. Aquesta llibertat és la que havia de trencar amb les velles costums xineses, que provocaven que no es produïssin els canvis a cap nivell, ni polític, ni social ni econòmic.
Yan Fu tenia molt clar que s’havia d’adoptar un altre tipus de sistema polític, per tal d’intentar lluitar per la llibertat:
Under aristocratic government, people struggle against aristocracy in order to get liberty; under despotic government, people struggle against monarchy in order to get liberty; with constitutional democracy, aristocracy and monarchy are now governed by law, so they cannot abuse people at will. So, under such political systems, individuals struggle against society, the masses, and customs, in order to have liberty (Yan, 1986: 134)
Yan Fu entenia que la Xina necessitava, primer de tot, eliminar el despotisme polític, i encaminar-se cap a una victòria de la llibertat política de la majoria (democràcia). Per aquest motiu era essencial promoure la reforma política. Aquesta reforma s’havia d’encaminar cap a una monarquia constitucional, com la que tenia el
145 Regne Unit. Yan Fu ho justificava dient que el què hauria de fer “China should take liberty as substance, and democracy as its function” (Yan, 1986: 11).
La monarquia constitucional era entesa per Yan Fu (Wang, 1966: 201) com un fet que havia de ser temporalment retingut, per tal com les societats occidentals havien seguit aquest mateix camí. Aquest camí “the people could attend to only seven-tenths of the state affairs and of the court” (Chou, 1959: 87 ; Wang, 1966: 201 ).
Els fonaments de la democràcia il·lustrada euroamericana, de la qual Yan Fu n’era un gran defensor atorgava la sobirania a la ciutadania. Aquesta sobirania popular representava que l’individu tingués un alt grau de llibertat individual. La suma de les llibertats individuals donava com a resultat la millora de la llibertat col·lectiva, i aquesta era la finalitat que Yan Fu buscava, per tal d’explicar el perquè s’havia d’encaminar la Xina cap a un model polític on la democràcia fos l’instrument que permetria aconseguir tots els propòsits teòrics i ideològics, per tal que la Xina es convertís en una democràcia amb característiques xineses. Aquest aspecte cal destacar-lo del pensament de Yan Fu; s’havia de copiar el model occidental, a partir de la democràcia i la llibertat existents a Europa i als Estats Units d’Amèrica, però sempre amb una base del pensament tradicional xinès.
D’aquí neix la reflexió de Yan Fu (Wang, 1997: 37): “Democracy is synonyms for Western civilization, as well as the lifeblood of China’s wealth and power”. La democràcia faria forta a la Xina, perquè els països més desenvolupats d’Occident havien adoptat aquest model. En el seu llibre Lùn shì biàn zhī jí 论世变之亟 (El Canvi Urgent del Món), publicat al febrer de 1895, Yan Fu va advocar per la democràcia a partir de “Simply denouncing the false and advocating the true in regard to learning, and subduing the self for the benefit of the public in regard to punishment and law” (Wang, 1997: 37).
La democràcia era font de legitimitat tant pels governats com pels governants. La democràcia havia de ser entesa i apresa per la societat xinesa. Aquest punt era molt important per a Yan Fu. La democràcia havia de ser compresa, sinó qualsevol intent d’aproximació o execució no tindria èxit. En un altre dels seus assajos, Yuán qiáng 原強 [强原] (Els Orígens de la Fortalesa Nacional) Yan Fu va expressar:
146
In the West, equality is the teaching, so the people are ruled with fairness (gōng [公]) and freedom is valued. Because of this freedom, keeping one’s word (xìn guó) [信国] is also valued. In the East, the teaching establishes fixed principles (gāng [纲]), so filiality is used to rule the realm (tiānxià [天下]), and relatives are most valued. Because relatives are valued, one’s word is taken lightly. But the defects [of this latter system] run to the extremes of deceit and fraudulence, affecting all levels of society. So [those countries] who live by loyalty and filiality do not survive as well as those that live by relying on one’s word. There is thus a reason behind the fact that Western countries are able to have their people love their countries and rulers as if they were of their own [families] and to treat a general (gōng [公]) war as if it were a private grievance. (Huters, 2005: 50-51)
Segons Yan Fu, la democràcia havia de ser apresa. Aquest ensenyament proporcionaria la igualtat entre la ciutadania. No hi hauria diferències entre ciutadans, fet que suposaria un increment pel què feia a la justícia. Aquesta cadena d’esdeveniments que suposaria la consecució de la democràcia, provocaria en el seu efecte en cadena, que la llibertat es valorés. Si la llibertat era valorada, això suposaria que es valorés i es respectés qualsevol opinió, fins i tot les teories tradicionals. Si existia una igualtat dins la població, els governants es deurien als governats, fet que impossibilitaria l’engany i el frau, és a dir, no hi hauria corrupció a tants nivells de la societat.
Yan Fu volia trencar amb l’autocràcia existent fins aquells moments a la Xina. La finalització del govern autocràtic, per passar a mans d’un govern democràtic, significaria l’aflorament d’aspectes molt importants dins de la societat com podia ser la igualtat entre les persones i l’assoliment de l’anhelada llibertat, que Yan Fu reclamava pel poble xinès. Aquestes eren les fites que el pensament de Yan Fu intentava assolir com a meta. Per aquest motiu, segons el punt de vista de Yan Fu calia interioritzar els
147 nous conceptes que provenien d’Occident i que els xinesos havien de fer-se seus, si volien acabar amb un règim antic i que no afavoria a la ciutadania, per passar a un nou règim, on la voluntat del poble s’havia de fer efectiva. Si aquest canvi de règim no arribava la Xina podria arribar al col·lapse:
The policies [they] espouse now are simply concerned with wealth and power. Since the Western countries are truly rich and powerful, [they] think that there is no other way than to learn from the policies of the West. In terms of government (cháo [朝]), they wish to establish democracy and a true prime minister; in terms of society, they advocate building railroads, opening mines, training a national army, and constructing numerous fleets of naval ships. Such policies all seem correct, and more or less in line with what we need. If, however, we carry them out based on our current way of doing things, and don’t change our current customs, then I am afraid that ten years from now the effects will not be limited to just [a continuation] of our weakness and poverty”. (Huters, 2005: 52)
Yan Fu explicava que les conseqüències d’adoptar un tipus de polítiques o conceptes que no havien estat interioritzats, pot portar a l’amenaça de la supervivència de la població xinesa. És a dir, un mal ús dels conceptes, i especialment el concepte democràcia, pot portar a desestructuracions institucionals i socials, que podrien esdevenir un caos en la societat, que posés en risc el desenvolupament d’aquesta.
Segons Yan Fu, aquest caos podria portar al fracàs, a la Xina, de la mateixa manera que havien viscut alguns dels pobles d’Occident, per no saber adoptar ni implementar correctament aquells sistemes que a França o Anglaterra havien tingut èxit: “Three hundred years of evolutionary progress have all come down to nothing but four words: selfishness, slaughter, shamelessness and corruption” (Pusey, 1983: 439).
148
National prosperity and decline, weakness and strength, are only relative matters. It is true that from the perspective of present-day China the West is powerful and rich, but to conclude from this that [the West] has achieved perfect governance and maximum prosperity would be completely foolish. What we called in ancient times perfect governance and maximum prosperity was self-sufficiency for every person and family, each household containing people worthy of commendation, and the elimination of punishments. None of the Western nations has been able to reach this condition. In fact, it is not just that they cannot attain it, but according to what sociologists say, it seems as if they are leaving [this goal] ever farther behind” (Yan Fu ji 1.24; Huters, 2005: 54).
Tenint en compte les gran diferències entre les dues cultures i les dues societats, l’occidental i la xinesa, tal i com apunta Y.C.Wang (1966, 198) Yan Fu recordava que els occidentals eren completament diferents als orientals en molts aspectes, per aquest motiu Yan Fu proposava que les teories occidentals fossin introduïdes lentament i adaptant-se a les circumstàncies de la societat xinesa, però també en el fet de posseir bons sistemes polítics, a partir d’un sistema d’organització, com era la democràcia:
When everybody can say what he wants to say, there is no barrier in communication between the high and the low. The king is none too exalted and the people none too disdained. Because there are definite systems in government, military affairs, industry, and commerce, everybody knows his duty and carries it out without supervision … As a consequence, the West is far richer than we in agriculture, industry … transportation, and the art of government …
The way the Westerners act is completely guided by research, which is based on rigorous empirical testing. Consequently, there is nothing that can merely be talked about but not practiced. If the reason [of their superiority] is to be sought, then it clearly lies in their viewing liberty as
149 the essence and democracy as the method. Because the [European]
continent is divided into seven or eight [different countries], unity and progress result from diversity and competition …
When their system clashes with ours, theirs has the advantage. Why? A system is a means. Inefficiency is inevitable when improvement is long delayed. (Chou, 1959: 21-22; Wang 1966: 198)
Els sistemes polítics occidentals, basats en la democràcia, el què permetien segons la visió de Yan Fu era, precisament, l’eliminació de barreres entre els governants i els governats. Unes barreres existents en la Xina imperial de finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest fet, deixa clar Yan Fu, sempre sota el seu postulat de modernitzador conservador, que no volia eradicar la figura de l’emperador, ni tampoc el volia menystenir, però si que s’havia de reformular un sistema antic i s’havia d’adaptar als nous temps.