22»El tractament del trastorn
Quan al centre educatiu es detecte un alumne o alumna amb sospita de presentar TDAH, està indicat que el tutor o tutora, juntament amb l’orientador o orientadora, convoquen la mare, el pare, el tutor o tutora, o representant legal, per a informar-los de la situació detectada i de la conveniència de:
• Dur a terme una avaluació psicopedagògica.
• Efectuar una derivació, si escau, als especialistes sanitaris (Salut Mental Infantil, Neuropediatria) a través del facultatiu d’Atenció Primària (AP). El procediment per a fer aquesta derivació s’estableix en la Resolució conjunta d’11 de desembre de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l’atenció precoç de l’alumnat que puga presentar un problema de salut mental.
L’orientador o orientadora (del Servei Psicopedagògic Escolar, del Departament d’Orientació o del Gabinet Psicopedagògic Autoritzat) du a terme, si escau, l’avaluació psicopedagògica, on identificarà tant les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumna o l’alumne amb sospita de TDAH com aquells factors del context que afavoreixen o dificulten el seu aprenentatge, amb la finalitat de determinar les mesures educatives més adequades.
Àmbit educatiu
Després de l’avaluació psicopedagògica, l’orientador o orientadora elaboren un informe educatiu de coordinació entre serveis en què reflecteixen la seua avaluació psicopedagògica i la seua proposta sobre la conveniència o no de derivar l’alumne o alumna als serveis sanitaris corresponents.
Si es du a terme la proposta de derivació als serveis sanitaris, es remet a Pediatria o a Atenció Primària a través de la mare, del pare, del tutor o tutora o representant legal un informe educatiu de coordinació entre serveis. Amb aquesta informació, el facultatiu mèdic valora la derivació a l’especialista corresponent (USMIA, Neuropediatria o altres).
S’informa el tutor o tutora del centre educatiu sobre el procés que s’ha dut a terme. Tant el professorat com l’orientador o orientadora tenen l’obligació de guardar la corresponent confidencialitat dels temes tractats i el deure de sigil.
A causa de les característiques centrals que presenta l’alumnat amb TDAH i la repercussió que té en les diferents àrees de la vida de l’alumnat, la majoria de vegades cal que reba atenció educativa i psicopedagògica. És fonamental la implicació dels diferents professionals que intervenen en la seua educació.
La intervenció psicopedagògica en el marc educatiu és imprescindible perquè l’alumnat amb TDAH pot presentar falta d’atenció o de control d’impulsos, inquietud motora, baixa capacitat de seguir instruccions escrites i orals i tindre dificultats per a organitzar i planejar activitats que requereixen diversos passos, així com una baixa tolerància a la frustració.
En l’àmbit educatiu, l’orientador o orientadora identifica les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumne o alumna fixa les bases perquè al centre educatiu s’establisca el Pla d’actuació personalitzat per a la seua atenció integral i per a organitzar la resposta educativa més adequada.
Des de l’àmbit escolar la intervenció amb alumnat amb TDAH s’organitza oferint respostes educatives inclusives depenent del diagnòstic clínic i de la identificació de necessitats educatives. Per a aconseguir-ho, es du a terme un informe psicopedagògic amb el Pla d’actuació personalitzat corresponent des d’una perspectiva inclusiva, en el qual, segons les necessitats individuals, s’hi dona resposta amb l’adaptació del contingut del procés d’ensenyament-aprenentatge de cada alumne o alumna i el suport tècnic que necessite.
En conseqüència, es preveuran mesures de suport i reforç ordinàries al centre i a l’aula, mesures organitzatives, metodològiques, pautes per a millorar l’atenció i el comportament, que s’hauran de plantejar per a cada etapa educativa, i si escau, extraordinàries com poden ser les adaptacions d’accés al currículum amb recursos materials, organitzatius o personals extraordinaris, programa de millora de l’aprenentatge i del rendiment o programes específics.
Seguint la recomanació de la Guia pràctica clínica sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) en xiquets o xiquetes i adolescents del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, la detecció precoç del trastorn ens ajudarà a iniciar, com més prompte millor, la intervenció educativa adequada per a previndre els problemes associats com ara baix rendiment escolar, dificultats en les relacions socials, baixa autoestima o problemes de conducta.
Cal utilitzar protocols d’observació per a la detecció precoç a fi de poder dur a terme intervencions eficaces que servisquen per a una millor atenció educativa i sanitària d’aquest alumnat. En l’annex VII Orientacions generals per a les famílies, s’aporten una sèrie d’indicadors sobre comportaments de l’alumnat que són útils en el procés de detecció i atenció.
TDAH . Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat
Una GUIA per a
la COMUNITAT EDUCATIVA
24»El tractament del trastorn
En sanitat, quan des de Pediatria, Neuropediatria, Atenció Primària o altres especialitats, per la seua pròpia valoració, o per demanda de la família, es tinga sospita que el xiquet, xiqueta o adolescent presenten TDAH, s’efectua la derivació a la USMIA.
La USMIA, en els casos en què haja de recollir informació de l’àmbit escolar, remet al centre educatiu on l’alumnat està escolaritzat els qüestionaris oportuns perquè els òmpliga el professorat que té més relació amb aquest (poden sol·licitar la col·laboració de l’orientador o orientadora si ho necessiten).
L’orientador o orientadora del centre educatiu faciliten a la USMIA, la informació disponible, especialment sobre conducta, hàbits i actituds, relacions, etc., així com les intervencions i mesures que s’han dut a terme al centre.
En cas que no hi haja percepció de dificultat o problemàtica en l’àmbit escolar i no hi haja hagut demanda d’avaluació psicopedagògica, l’orientador o orientadora remet a la USMIA informació sobre la conducta de l’alumne o alumna, les seues relacions, actituds i competències, o d’aquells aspectes de l’alumne o alumna que considere rellevants aportar per a sotmetre’ls a valoració clínica.
Àmbit sanitari
La USMIA fa la valoració clínica, el diagnòstic, del xiquet, xiqueta o adolescent i emet el seu informe clínic per a iniciar el tractament corresponent.
La USMIA elabora un informe que es remet a la direcció dels centres educatius, a través del pare, de la mare o dels dos, amb el resum de la valoració diagnòstica, del tractament (possibles efectes del tractament farmacològic, si aquest està indicat sobre les conductes de l’alumnat, pautes per al seguiment, etc.) i possibles orientacions per a la intervenció.
La direcció del centre inclou l’informe de la USMIA en l’expedient de l’alumne o alumna i en dona coneixement a l’orientador o orientadora.
Una vegada conegut el contingut del document remés per la USMIA, en qualsevol cas, l’orientador o orientadora del centre educatiu, o qui fa les seues funcions, comunica al tutor o tutora i al professorat la informació corresponent, suficient i necessària per a la intervenció educativa.
L’orientador o orientadora recull la informació de la USMIA que és pertinent en la proposta de Pla d’actuació personalitzat, si és procedent. La prefectura d’estudis supervisa aquest procés.
L’actuació i intervenció davant de situacions que necessite l’alumnat amb TDAH requereix aplicar un protocol d’intervenció conjunta d’educació i sanitat, amb la participació de serveis socials i altres departaments quan calga. Pel que fa a l’àmbit educatiu, es pretén que el professorat, els orientadors i les famílies tinguen un referent d’actuació davant de determinades situacions, amb un objectiu comú, de millora en l’atenció a l’alumnat que presenta TDAH, en el seu desenvolupament personal, social, emocional i educatiu.
Els serveis sanitaris i educatius es coordinen entre si, seguint un protocol d’actuació, la finalitat del qual és establir canals i vies per a la coordinació i el treball col·laboratiu i en xarxa entre els serveis sanitaris i educatius, amb l’objecte de millorar l’atenció de l’alumnat que presenta alteracions clíniques en l’àmbit escolar i actuen de manera organitzada, des dels primers moments de la detecció i amb eficàcia, amb la participació, col·laboració i autorització expressa de les famílies o tutors legals.
La intervenció ha de ser transversal i inclou:
intervenció escolar i clínica, assessorament familiar i intervenció farmacològica si el facultatiu així ho considera.
Coordinació de la intervenció
L’atenció que necessite l’alumne o alumna, d’acord amb l’avaluació clínica i psicopedagògica, queda recollida en un pla terapèutic en què s’indiquen les necessitats específiques sanitàries i educatives que presenta, els objectius que es proposen, les intervencions que se li dispensen per a poder aconseguir-los (tractament clínic, mesures d’atenció a la diversitat, etc.) i la participació familiar, així com els professionals responsables del suport, de la temporalització i del registre de seguiment, i de l’avaluació de les mesures educatives adoptades.
Aquesta intervenció és de caràcter interdisciplinari ja que preveu tots els àmbits que necessita el menor —sanitari, educatiu i social— i destaca la importància de la col·laboració familiar. Els responsables de la USMIA i del centre educatiu, i, si escau, els serveis socials corresponents, ajustaran i ompliran aquest pla terapèutic, en funció de l’evolució del xiquet, xiqueta o adolescent.
La USMIA durà a terme el tractament clínic i el seguiment de la intervenció quan el cas ho requerisca.
TDAH . Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat
Una GUIA per a
la COMUNITAT EDUCATIVA
26»El tractament del trastorn
El centre educatiu, quan la problemàtica clínica també té repercussions significatives en el context escolar, amb l’assessorament de l’orientador o orientadora del centre o qui faça les seues funcions i de manera coordinada amb els serveis de salut mental, du a terme o proposa les actuacions pertinents en l’àmbit del centre, que es recullen en l’informe psicopedagògic (i la documentació del centre) i es comuniquen a les famílies perquè en prenguen coneixement i participació.
La intervenció educativa podrà contindre aspectes d’accés, de participació, del procés d’ensenyament-aprenentatge, metodològics, conductuals, emocionals, socials, mesures individualitzades o grupals, d’atenció a la diversitat, així com actuacions específiques i personal complementari implicat. Aquesta intervenció pot incloure el tractament farmacològic i la supervisió de la medicació al centre escolar (d’acord amb el que dispose la normativa vigent), la intervenció educativa i la psicopedagògica.
La intervenció familiar consisteix a establir espais de participació en tot el procés, incloent-hi l’assessorament que calga i el seguiment per part dels professionals implicats.
En els casos de dificultat especial, es podrà implicar, a més, els serveis socials municipals (SSM), el Servei Especialitzat d’Atenció a la Família i a la Infància (SEAFI) i altres possibles serveis especialitzats: policia local i nacional, serveis de protecció de menors, departament tècnic d’absentisme escolar, Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA), Institut de la Família i altres agents implicats.
En el gràfic 2 es representa el diagrama de flux del protocol de coordinació de Sanitat i Educació, amb la intervenció dels serveis socials quan calga.
TDAH . Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat
Una GUIA per a
la COMUNITAT EDUCATIVA
28»Procediments d’intervenció