• No se han encontrado resultados

7.1. Contribucions teòriques i metodològiques.

7.2. Implicacions per a la pràctica educativa.

CAPÍTOL 7

CONCLUSIONS __________________________________________

En aquest capítol presentarem, en primer lloc, el que entenem que són les principals contribucions teòriques i metodològiques del treball. En segon lloc, exposarem les implicacions educatives derivades del nostre estudi. Per acabar, presentarem les limitacions i aspectes a tenir en compte de cara a futures investigacions.

7.1. Contribucions teòriques i metodològiques.

A nivell teòric, si recordem els objectius de l’estudi 1, preteníem analitzar i comparar les diferències entre el grup control i el grup participant en la intervenció pel que fa al coneixement dels estudiants en relació a les exigències del text de posicionament, i la qualitat organitzativa del text i de l’aprenentatge. La conclusió que es deriva d’aquest primer estudi és que la intervenció educativa ha evidenciat repercussions positives tant pel que es refereix al coneixement sobre el que implica escriure un text de posicionament i els recursos discursius vinculats a aquesta tipologia textual, com pel que fa a la qualitat organitzativa del text i de l’aprenentatge disciplinar. Aquest fet ressalta el potencial epistèmic de l’escriptura i destaca la revisió col·laborativa com un mitjà útil per aprendre millor a escriure i com un instrument eficaç per aprendre el contingut d’una disciplina.

En relació als objectius de l’estudi 2, un dels principals objectius es va centrar en explicar teòricament l’impacte diferencial dels processos de revisió col·laborativa en la qualitat organitzativa del text i de l’aprenentatge i en establir relacions entre els perfils d’escriptors i de revisors i la qualitat final del text ja que, malgrat ha estat una qüestió tractada en diversos estudis, els resultats de recerques prèvies no són concloents i fins

i tot, en alguns casos, són contradictoris (Cho, Schunn i Charney 2006; Lindblom-Ylänne i Pihlajamäki, 2003; Min, 2006; Rollinson, 2005; Topping, 2010; Yang et al., 2006).

Davant d’aquesta situació, hem intentat establir aquells indicadors que permeten realitzar un text de posicionament de qualitat i que a més contribueixen significativament a un major aprenentatge de l’assignatura. També ens hem esforçat per definir els perfils de revisors del text d’un company i els perfils de revisió del procés de composició que podien estar vinculats a un millor rendiment, amb la finalitat de disposar, de cara a futures investigacions, d’una classificació que facilités la posterior identificació i tractament dels estudiants. Tanmateix, som conscients que aquest aspecte encara necessitarà de l’impuls de noves recerques si volem avançar en la comprensió del rol que juguen els diferents perfils en els processos de revisió dels estudiants universitaris.

És cert que s’han realitzat nombroses investigacions centrades en la revisió col·laborativa quan aquesta està vinculada a la revisió del procés d’escriptura dels estudiants en el seu rol d’escriptors. Ara bé, també és cert que s’ha prestat menys atenció quan els estudiants actuen com a revisors. I, les vegades en què s’han realitzat investigacions d’aquesta mena, en general, s’han analitzat la tipologia de comentaris que es presenten com a més eficaços i profitosos per als estudiants autors del text. En canvi, no s’ha prestat tanta atenció als rols desenvolupats pels estudiants revisors. En aquest sentit, seria interessant profunditzar en l’anàlisi dels diferents perfils de revisors i desenvolupar propostes de formació per tal d’aconseguir que els estudiants es convertissin en revisors eficaços.

Per acabar, en relació a la satisfacció experimentada al llarg del procés, vam observar que hi va haver diferències en relació a l’aprenentatge adquirit i a la seguretat desenvolupada a l’hora d’escriure textos de posicionament. Entre els aspectes que més van destacar els participants està el fet d’adonar-se que exercir el rol de revisor i tenir un company que revisa el propi text resulta de gran utilitat, la possibilitat de prendre consciència del que implica escriure un text de posicionament i la interiorització dels continguts de l’assignatura.

Tanmateix, també hi ha algunes valoracions que caldrà tenir present per tal de millorar la intervenció en futures investigacions. Un primer aspecte està relacionat amb el propi procés de revisió, concretament amb la necessitat de disposar de temps suficient i de formar adequadament els estudiants per exercir el seu rol de revisors. I, un segon aspecte té a veure amb la possibilitat de monitoritzar de manera més detallada el procés de revisió dels escriptors quan escriuen i revisen el seu propi text i, a la vegada, el tipus de suggeriments de canvis que fan aquests mateixos estudiants quan revisen els textos dels companys. La finalitat és garantir la interacció entre els dos rols i ser capaç de realitzar els ajustaments pertinents quan sigui necessari.

A nivell metodològic considerem que les aportacions més rellevants del nostre estudi han estat: a) la graella d’anàlisi que permet categoritzar la tipologia de suggeriments de canvi realitzats, la funció dels suggeriments i el grau d’acceptació o descarti dels suggeriments; b) l’adaptació del dossier que recollia els continguts relatius a què és i com s’escriu un text de posicionament; c) la pauta d’avaluació de la qualitat organitzativa del text i de l’aprenentatge d) i, la categorització dels perfils de revisió dels estudiants en el rol d’escriptors i en el rol de revisors. Aquests instruments poden ser utilitzats en futures investigacions centrades en comprendre millor els processos de regulació dels estudiants universitaris.

7.2. Implicacions per a la pràctica educativa.

El nostre estudi també té algunes implicacions per a la pràctica educativa. La primera es deriva de la necessitat de facilitar processos d’ensenyament i aprenentatge que permetin als estudiants familiaritzar-se amb les activitats d’escriptura acadèmica presents en la seva formació universitària, així com amb les activitats que formaran part del seu àmbit professional (Caffarella i Barnett, 2000; Castelló, Iñesta, Pardo, Liesa i Martínez-Fernández, 2012; Tynjälä, Mason i Lonka, 2001).

La segona implicació està relacionada amb la necessitat de conèixer els diferents perfils de revisió dels estudiants i plantejar propostes de formació que els ajudin a concebre el procés d’escriptura com una activitat dialògica, social i històricament

situada. A més també serà necessari plantejar propostes que permetin als estudiants familiaritzar-se amb els recursos discursius que els permetran deixar clara la seva posició en el text i implicar al lector, tot afavorint la reflexió sobre els seus usos en una disciplina determinada (Castelló, Gonzàlez i Iñesta, 2012). Disposar d’aquest coneixement els permetrà elaborar textos de major qualitat i a la vegada també contribuirà a regular de forma més eficaç el procés de composició.

La tercera implicació està vinculada a la necessitat de formar els estudiants en el seu rol de revisors. Ja hem comentat que són nombrosos els estudis que avalen la necessitat de formar els estudiants revisors d’un text per aconseguir que la revisió sigui efectiva. Els resultats obtinguts en aquest estudi aporten alguns indicadors de com s’ha de realitzar una revisió eficient. Tenir present aquests indicadors ajudarà, tant a professors com a estudiants, a conèixer les actuacions més pertinents i les ajudes que cal oferir en cas que els estudiants presentin dificultats per executar la tasca.

Per acabar, la intervenció ha evidenciat que la revisió col·laborativa possibilita alternar entre els rols d’escriptors i revisors. Aquest fet permet observar altres maneres d’afrontar la tasca i, a la vegada, facilita la detecció de problemes no només en el text del company sinó també en el propi (Rollinson, 2005).

7.3. Limitacions i prospectives de la investigació.

Malgrat que l’estudi presenta tot un seguit de contribucions teòriques i metodològiques rellevants dins del nostre àmbit de recerca, també és cert que hi ha diverses limitacions que cal tenir en compte.

En primer lloc, cal parlar de la mostra. Els estudiants formen part de la mateixa universitat i de la mateixa assignatura, fet que limita la capacitat de transferència a d’altres contextos, degut a les característiques particulars de la comunitat disciplinar a la que es circumscriuen els textos de psicologia. No obstant, des del grup de recerca ja s’han iniciat altres línies d’investigació que ens permetran avançar en la contextualització cap a d’altres comunitats i disciplines.

Documento similar