Conclusions generals

In document Atenció a la diversitat a l educació primària: (página 58-61)

D. DISSENY DE LA RECERCA

6. Conclusions, limitacions i prospectives

6.1. Conclusions generals

Aquest estudi es plantejava uns objectius operatius concrets, els quals he intentat donar resposta, i són els següents:

- Analitzar l’estat de la qüestió sobre les metodologies per atendre a la diversitat, a trets generals.

- Determinar i valorar els punts forts i febles sobre la metodologia d’atenció a la diversitat del centre ordinari FEDAC Lleida.

- Reflexionar sobre els avantatges i inconvenients de la figura del vetllador.

- Dissenyar una proposta d’intervenció per tal d’analitzar la percepció que tenen de la CAD els alumnes de cinquè i els del seu entorn, així com analitzar què significa per a ella i com s’hi veuen.

En efecte, aquesta investigació ha resultat ser petita recerca sobre les diferents metodologies per atendre a la diversitat, així com analitzar i observar a tres alumnes que acudeixen a la Comissió d’Atenció a la Diversitat (grup de reforç) de l’escola FEDAC Lleida, per saber com i de quina manera afecta a aquests alumnes el fet de sortir de l’aula ordinària.

Per introduir el primer objectiu i per tal d’analitzar si s’ha complert amb la present recerca, les diferents metodologies analitzades i descrites per varis autors, a més d’ampliar informació sobre la LEC i sobre el Pla Director de l’Educació Especial a Catalunya; han pogut cobrir el primer objectiu general, el qual feia referència a analitzar les diferents metodologies i suports que hi ha a disposició per atendre a la diversitat a educació primària. Encara que molts autors coincideixen a l’hora de definir els alumnes amb NEE, hi poden haver petites modificacions en

Treball Final de Màster 59 el canvi de nom o de nivell a l’hora de referir-se a una mètode per atendre a la diversitat. És a dir, tots els autors i documents fomenten i defensen l’educació inclusiva, però són conscients de la realitat i de la diversitat actual i per tant, han d’escriure amb un nom en concret els seus diferents nivells per tal de tenir clar quin són els límits per atendre a un alumne en segons quina modalitat.

Per altra banda, una vegada realitzat aquest treball i haver compartit opinions amb els diferents professionals, puc afirmar que no hi ha una modalitat d’atenció a la diversitat única i comuna per a totes les escoles i per a tots els alumnes. Diversitat n’hi ha a tot en tots els centres escolars, cap alumne és igual que un altre. Per això, i la nostra tasca com a psicopedagogs, hem de fer front a aquesta problemàtica i adaptar-nos sempre a la millor metodologia per atendre a aquests alumnes. Els autors citats en el marc teòric només ens aproximen a les diferents metodologies posant nom a les diferents maneres de fer-ho i d’aquesta manera saber què podem fer en cada cas. El punt clau com a psicopedagogs és una important adaptació per part nostra per tal de cobrir les necessitats d’aquests alumnes, així com també ser flexibles a l’hora d’atendre a la diversitat per cadascun dels infants.

De manera general, he pogut concloure que són molts els autors qui es posen d’acord per atendre a la diversitat; i sempre amb l’objectiu d’ajudar a l’alumne per acabar l’etapa escolar de la millor manera. Una vegada haver analitzat les diferents metodologies, puc afirmar que totes aquestes són de caràcter inclusiu i totalment respectable, així com s’ha de tenir en compte les necessitats canviats i variants dels infants.

Fent referència al segon objectiu, l’experiència de les pràctiques em confirma que és indiferent si utilitzem una, dues, tres o la combinació d’aquestes modalitats en que podem atendre als alumnes. El més important és actuar sempre i quan es tingui en compte l’efectivitat d’aquesta per l’alumne. Com a professionals de l’educació, ens hem de marcar els objectius que volem aconseguir per a cada alumne i a partir d’aquí actuar. Per tant, no hi ha ni millors modalitats ni pitjors; simplement diferents. I cadascuna d’aquestes farà referència al ritme o nivell d’aprenentatge que l’alumne demani. Per això, cal dir que les diferents modalitats, noms de concreció i nivells per separar-les, són tan sols una manera de nombrar-les i deixar clar en quin moment l’alumne pot sortir de l’aula, en quin moment té la possibilitat de tenir un suport extern, o bé donar un suport psicopedagògic a la mestra per tal que l’alumne no surti de l’aula ordinària.

Treball Final de Màster 60 Per altra banda, la CAD en els alumnes de cinquè, és totalment beneficiós en la majoria dels aspectes: aprenentatge, autoconcepte, autonomia i treball personal. Donat a les observacions dutes a terme, he pogut preveure les actituds canviants en cadascun dels contextos observats. Les actituds més positives, autoestima, motivació han sigut observades a la CAD amb el petit grup; on es treballa l’autonomia, la resiliència a la frustració, la capacitat d’adaptació, acceptar els errors, etc. Així doncs, gràcies a la metodologia emprada i sobretot a les diferents eines de recollida d’informació, m’han permès realitzar el tercer objectiu: analitzar i observar el comportament i l’efectivitat de la CAD als tres alumnes objectiu.

El tercer objectiu consistia en reflexionar sobre la figura del vetllador, doncs cal recalcar la importància d’aquesta figura a les entrevistes transcrites i realitzades al llarg d’aquest treball. És un professional el qual ajuda, orienta i guia en tot moment a l’alumne i el qual he tingut l’oportunitat de prendre’n part jo mateixa al llarg de les pràctiques del màster. Tot i així, els diferents professionals entrevistats comparteixen una visió comú: el vetllador fomenta una educació inclusiva però no fomenta gens l’autonomia dels alumnes. Donem per obvi que l’autonomia personal dels nostres infants serà una competència fonamental, no només al centre escolar, sinó en la seva vida fora de l’escola i en el seu entorn social.

L’últim objectiu proposat ha sigut fer la proposta d’intervenció, mencionada anteriorment en aquest mateix punt i presentada a l’anàlisi de resultats. Cal recalcar que la proposta d’intervenció va sorgir com a una conseqüència del meu estudi, però degut a la impossibilitat d’haver-la fet possible, m’hagués agradat dur-la a terme per tal d’haver pogut fer un treball de recerca el qual hagués pogut identificar, relacionar i sobretot veure la percepció i de quina manera els hi afecta a aquests alumnes acudir a la CAD. Així doncs, una vegada haver redactat el marc teòric i haver realitzat les diferents entrevistes als professionals i haver observat als alumnes, vaig decidir que seria interessant realitzar la proposta d’aula que he dissenyat. Tot i tenir una visió significativa del que significa per ells acudir a la CAD i en quina actitud venen (gràcies a la observacions) la realització d’aquesta proposta va ser degut a la motivació personal que tenia per analitzar profundament l’estat de la qüestió. En la proposta d’intervenció, he tingut en compte les emocions dels infants; autoconcepte autoestima, dos conceptes claus per tenir un bon rendiment acadèmic. Tanmateix, la percepció que creuen que tenen els altres i com es senten ells mateixos són aspectes interessants que hagués pogut veure en aquesta sessió amb els tres alumnes de cinquè de primària. La dinàmica de grup i la gamificació són dos dels aspectes que també he tingut en compte a l’hora de descriure la

Treball Final de Màster 61 proposta, en un ambient acollidor i càlid on els alumnes s’haguessin sentits còmodes i amb la llibertat de dir el que pensen.

In document Atenció a la diversitat a l educació primària: (página 58-61)

Documento similar