Dades d’identificació 130 Sigla d’identificació: R

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 76-80)

Localització geogràfica: Barcelona. Biblioteca: Arxiu de la Corona d’Aragó. Fons: Ripoll.

Manuscrit: 159

Procedència: Biblioteca del monestir de Ripoll (OlimEstante 2º, cajón 3º. nº moderno 12, antiguo 196).

Datació: final del s. XV

Data de la consulta de l’original: novembre de 2010.131

Suport de la reproducció utilitzada: fotografia digitalitzada, Portal de Archivos Españoles (PARES, http://pares.mcu.es/)

Bibliografia: BEER (1909:516);GARCÍA VILLADA (1915: 73); DURAN &AL.(2003:211-

212);VALLS I TABERNER (1931: 19).

Bibliografia electrònica:

Llull DB(http://orbita.bib.ub.es/llull/ms.asp?934);BITECA (MANID 1337).

Obres que conté:

a) Obres lul·lianes: Llibre d’intenció (ff. 1-49v).

b) Obres anònimes o d’altres autors: Tractat del art de ben morir (ff. 50-78v); comentari de Nicolau de Lira al psalm 118, part en català (ff. 83-86v), part en llatí (ff. 87-108). Anotacions diverses a partir del foli 110: oracions en llatí, català i castellà, i visió de sant Agustí en llatí (f.110-110v); apunts de gramàtica en llatí (f. 111-111v); notanda sobre algunes festes litúrgiques, en llatí (f. 112-120); «Tituli psalmorum secundum

130 Seguim la descripció de D

URAN &AL. (2003: 211-212).

131 Hem d’agrair als Srs. Carlos López Garrido (director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó) i Jaume Riera (cap del departament de referències de l’Arxiu) que ens permetessin la consulta directa d’aquest manuscrit, ara que els còdexs digitalitzats s’han de consultar en format digital. Feim públic també el nostre agraïment a Lluís Cifuentes, per facilitar-nos-en la consulta.

78 Nicholaum de Lira secundum sensum litterale» (f. 120v-124); breu doctrina cristiana en llatí (f.125).132

Volum factici, dividit en quatre grans unitats: I: f.1-49 bis; II: f.50-82; III: f. 83-109; IV: 110-125.

2. Descripció codicològica Estat de conservació

Bo en general, llevat de la part final, força deteriorada. Algunes taques d’humitat han fet malbé el marge dret dels primers fulls. El primer full està malmès i és apedeçat: s’han aferrat dues estripades amb cinta adhesiva. Algun forat petit de corc. La darrera part del còdex està força malmesa: sembla d’un paper molt més bast que el de les altres parts, cosa que ha afavorit la influència de la humitat.

Suport

Paper de cotó. 128 fulls. Mides

210 x 145 mm aprox.133 Mida de la caixa: 130 x 750 mm. Disposició de la pàgina

A ratlla tirada. La part del Llibre d’intenció té 24 línies per foli, llevat del primer que només en té 12. El nombre de línies és variable en les altres parts del còdex. Són força visibles les marques del pautat, sobretot de les línies mestres de la caixa. Són en blanc els folis 16v bis, 32r bis, 49rv bis, 79, 80, 81, 82r (amb pobationes pennae), 82v, 108v, 109 i 124v.

Enquadernació

En pergamí, característica del s. XIX. Al llom, «Llibre de la intencion etc.»

132 Descripció de contingut que correspon a DURAN &AL (2003: 222). La descripció de PARES resol aquesta darrera part amb el títol genèric de Breviarum parvum.

133 Difereix en mig centímetre (150 mm) segons la descripció de

79 Quaderns

Tres quaderns de 17 fulls al Llibre d’intenció, amb un full de guarda (tres en total) sense numerar originalment, entre els folis 16/17 [= 16 bis], 32/33 [= 32 bis] i 49/50 [= 49 bis]. Al f.16 bis hi ha dues inscripcions: a dalt de tot, el símbol Ω seguit a sota de la nomina sacra XPS. Just al centre de la pàgina, «Segon», de la mateix mà, segurament per indicar el segon quadern. Aquesta disposició en quaderns és confirmada pel fet que al final de cada quadern, abans del full de guarda, hi apareix un reclam. Foliació

Per al Llibre d’intenció, original, en tinta negra i en xifres romanes, de l’1 al 49. La numeració dels folis en blanc «16 bis», «32 bis» i «49 bis» és posterior, en llapis i en xifres aràbigues, d’una mà moderna (del s. XIX). És la mateixa mà que enumera

correlativament del 50 fins al 125 la resta del còdex. Reclams

Al final del primer i segon quadern, anterior al full de guarda. Verticals i als marges inferiors drets: f.16v,«ab justicia». Al f.32v, «natura».

(f. 16v) (f. 32v)

Filigranes

L’apartat de les marques d’aigua és el més complex d’aquesta descripció, perquè no s’havien determinat amb anterioritat. En la descripció de la BITECA es fa una única

referència a un «carro i drac», que cal matisar.134

En primer lloc, cal observar que la disposició del paper in quarto fa que les filigranes quedin just en el plec central del quadern, cosa que en dificulta extraordinàriament la identificació.135

134 La filigrana del carro, semblant a la de Briquet 3532 (1450-52) i Valls i Subirà 1477 (1419) es troba molt posteriorment als fulls que ocupen el Llibre d’intenció, concretament als folis 81, 85, 90, 95, 97, 99 i 109.

135Cf. R

80 En la part I, per tant la corresponent al Llibre d’intenció, s’hi detecten diferents filigranes, de les quals cap és descrita als reculls de Bofarull, Briquet, Piccard o Valls i Subirà. La dels folis 4, 5 i 7 semblen tres semicercles, el central més alt que els altres dos, inserits en un cercle més gran. La dels folis 10 i 49bis és un quadrat inserit dins d’un cercle. La dels folis 12, 13, 15, 17, 20, 23, 27 i 32, són dues línies paral·leles al corondell que seccionen horitzontalment un cercle. És la mateixa figura dels folis 22, 26 28 i 32, però amb una diferència: la part superior del cercle d’aquesta darrera filigrana està emmarcada en un quadrat, a l’angle superior del qual hi ha un altre cercle petit.

Al foli 33, dos semicercercles concèntrics. Un semicercle al foli 43. Al foli 40, un quadrat.

Als folis 34, 38 i 46 s’hi detecta el cap no d’un drac, sinó d’un lleó. El cap de lleó es pot comparar al de Briquet 15846 (Florència 1431). No n’hi ha cap de semblant a Piccard. En l’aplec de Bofarull, és semblant la filigrana 189 (pàg. 36) [(1438-58) Castellón (Arx. Municipal de Bcn)]. Segons aquest mateix autor,

«[…] En el siguiente siglo (xv) la marca de la cabeza del león figura también en los documentos provenientes de Italia; la calidad del papel es superior, de menos cuerpo y los corondeles, puntizones y filigranas están fabricados con mucha limpieza y corrección. […] 189 se halla en el papel venido de Italia, de consumo en los

dominios de Aragón en 1438-1458» (1910: 149).

Finalment, als folis 37, 44, 45 i 48 s’hi localitza una filigrana força peculiar, que no hem trobat documentada en cap dels reculls específics consultats. Es tracta d’una figura que sembla la representació de la part superior d’un mapa de la península Ibèrica, amb un gargot just al mig.

Lletra

A la part I, la del Llibre d’intenció, una sola mà. En el conjunt del còdex, un total de quatre mans, dels segles XIV i XV. Lletra cursiva gòtica tardana per al Llibre d’intenció, semblant a la del copista Pere Ripoll, de Cervera, que l’any 1492 copiava l’Ars Brevis.136

La part del Llibre d’intenció no presenta rúbriques, caplletres ni calderons. És escrita completament en tinta negra. Arracades per a les caplletres, que no s’han realitzat. La majoria de les inicials, però no totes, estan indicades per al rubricador a l’extrem del marge esquerre, en minúscula i tinta negra. En les altres parts del còdex hi

81 ha caplletres i rúbriques. Són signes de pausa la barra simple (/) i la doble barra (//). No presenta correccions marginals. Dues cancel·lacions puntuals i alguns raspats són indicis de rectificacions fetes pel copista mateix durant el procés de còpia del Llibre d’intenció.

Observacions textuals

El Llibre d’intenció no presenta taula de rúbriques. Hi manca tota la invocació i no presenta colofó. Els capítols no han estat titulats ni numerats i no sembla que hagués estat previst de fer-ho, pel poc espai que hi ha entre els diferents paràgrafs. El foli 32v bis té la següent inscripció, seguida d’operacions matemàtiques: «Si 10 son 29 que seran»:

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 76-80)