• No se han encontrado resultados

De Suárez a Azaña: els personatges citats

PERCENTATGE DE DIES EN QUÈ ES PUBLIQUEN EDITORIALS SOBRE EL TOTAL DE DIES QUE TÉ AQUELL PERÍODE (descomptant

5.1.1.4 De Suárez a Azaña: els personatges citats

L’interès per conèixer i indexar els personatges citats respon a la certesa que el recompte dels protagonistes dels textos analitzats també dóna informació molt valuosa sobre la tematització de la premsa de Barcelona durant aquells anys. A través dels personatges citats en els editorials (procediment que més endavant es farà també amb la resta de peces d’opinió i relat) s’obtenen dades que afegeixen informació a l’hora de descriure i analitzar l’agenda temàtica que va configurar la premsa d’aquells anys i que permet conèixer les apostes temà- tiques que fa cada rotatiu.

En concret, el buidat del camp persones citades de les 505 fitxes de contingut permet veure com els diaris citen un total de 221 persones diferents en els seus editorials. D’aquestes, 142 només apareixen una sola vegada i en un sol editorial d’algun dels diaris. I la resta, 79 personatges, són citats en més d’una ocasió. Si agafem el llistat dels 31 personatges (tots els que són citats, com a mínim, 4 vegades) que més apareixen en aquests editorials (veure quadre 6),324

podem comprovar com 28 d’ells són persones dedicades a la política o amb responsabilitats en aquest àmbit.325

Òbviament, el llistat està encapçalat per un polític: Adolfo Suárez, que apareix en un total de 118 editorials; o sigui que en gairebé un de cada 4 textos es parla del que seria president del govern espanyol entre 1976 i 1980. Seguidament trobem el rei Joan Carles I (que en alguns editorials encara apareix citat com a Príncep d’Es- panya): se’l cita en un 18% dels editorials. Aquests són, amb molta diferència, els dos personatges que acaparen més l’atenció. A molta distància, hi trobem el general Francisco Franco que apareix 49 vegades citat (gairebé el 10% dels editorials) seguit del primer polític català que apareix a la llista, el president de la Generalitat de 1954 a 1980, Josep Tarradellas, que el trobem en 43 editorials (8.5%), aparicions molt concentrades als darrers mesos de 1977 quan torna a Catalunya. La cinquena persona més citada, 17 vegades (3.3%), segueix sent un polític, el president del govern espanyol de 1974 a 1976, Carlos Arias Navarro; mateixa professió que comparteixen el sisè i setè de la llista, Felipe González (que apareix en 14 edito- rials) i el vicepresident del Govern espanyol entre 1976 i 1981, Manuel Gutiérrez Mellado (13 cites). El vuitè personatge més citat, el militar i president del Consell Superior de Justícia Militar, Emilio Villaescusa, és el primer no polític que apareix en el llistat tot i que tan sols se’l cita en 11 ocasions (2.1%), la mateixa presència que obtenen els líders polítics d’Alianza Popular, Manuel Fraga, i del PCE, Santiago Carrillo. A més, la presència de Villaescusa en els textos no es deu al seu rol profes- sional sinó al fet que va estar segrestat pels GRAPO l’any 1977. Un cas similar és el del president del Consell d’Estat, Antonio María Oriol y Urquijo, també segrestat per la mateixa organització a finals de 1976 i que apareix en 10 editorials (1.9%).326

Altres dades destacades d’aquest llistat dels 31 més citats (que tanquen Lluís Maria Xirinacs i Manuel Azaña, entre d’altres) és que, per exemple, rep més atenció Francesc Macià, el president català del 1931 al 1933, que el polític 324 El quadre 4 agafa els 30 personatges més citats que a la vegada compleixen el requisit de sortir en un mínim de 4 editorials cadascun d’ells.

325 Els tres restants són Emilio Villaescusa, militar, Joan de Borbó, comte de Barcelona i Javier de Ybarra, empresari. Aquestes dades representen que només el 10% de les persones de la llista no són polítiques. El percentatge sobre el llistat total és igual de revelador, tot i que les dades no són tan dispars: de 221 persones citades, tan sols 50 no són polítiques o no s’hi dediquen. Això significa que el 77% de les persones que apareixen són d’aquest àmbit professional.

326 Un tercer cas similar és el de l’empresari basc Javier de Ybarra segrestat i assassinat per ETA l’any 1977 que apareix en un total de 5 editorials.

socialista Joan Reventós. O és més citat Francesc Cambó, cap de la Lliga fins la guerra civil, que Jordi Pujol, líder de Convergència Democràtica.

Si analitzem la casuística periòdic per periòdic, podem observar com el Diario de Barcelona compleix els termes generals i converteix Suárez en el personatge més citat (apareix en el 31.5% dels editorials analitzats), gairebé empatat amb el rei Joan Carles (29.8% dels textos). Franco i Tarradellas empaten amb l’apa- rició en 7 editorials (12.2%) mentre que el quart més citat és Santiago Carrillo (10.5%). Com també és rellevant l’aparició de Felipe González (7% dels textos) o Joan Reventós (se’l cita en un 5.2% del total).

L’aparició de personatges als editorials d’El Correo Catalán és molt semblant als resultats que dóna l’anàlisi en global dels 10 rotatius. Així, en primer lloc trobem Adolfo Suárez, citat en un 20% dels textos i seguidament se situa el rei (amb un 18%). Una major atenció als polítics catalans es constata amb el fet que sigui Tarradellas qui ocupi la tercera posició, citat en el 12% dels edito- rials, per davant de Franco (10%). És remarcable també que en els editorials

d’El Correo Catalán no hi aparegui citat cap vegada el líder de Convergència Democràtica, Jordi Pujol, i més si tenim present que des d’inicis de 1970 el polític havia entrat a formar part de l’accionariat del rotatiu i a mitjans de la dècada es convertiria en un dels accionistes principals.

La presència de Suárez i el rei a La Vanguardia Española és molt semblant: són citats en un 23 i un 19% dels textos, respectivament. Aquests dos personatges ocupen les dues primeres posicions a molta diferència ja que el tercer més citat, Franco (prop del 6%) i el quart, Tarradellas, en només 3 ocasions se’l cita, empatat amb el president del govern espanyol l’any 1973, Luis Carrero Blanco, amb Felipe González i Manuel Fraga. Jordi Pujol tan sols apareix un parell de vegades.

Invertint la tendència general, el rei Joan Carles és el personatge més citat (en 10 ocasions, gairebé el 20%), seguit de ben aprop per Suárez (9 vegades, el 17%) en els editorials de El Noticiero Universal que tenen com a curiositat que en 32 casos (un 62% del total) no se cita ningú. És destacable la presència en tres editorials de Franco, igual que Tarradellas, però també cal constatar l’aparició de polítics conservadors com el líder de la Lliga Francesc Cambó, i el polític demòcrata cristià i ministre d’Educació de 1951 a 1956, Joaquín Ruiz Giménez, en dues ocasions cadascun. Altres protagonistes del moment històric com Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Joan Reventós o Manuel Fraga, entre d’al- tres, no són citats en els editorials d’aquest rotatiu.

En el cas de Solidaridad Nacional, en un 20% dels editorials apareix la figura del president Suárez. El rei Joan Carles I és la segona personalitat més citada amb presència en el 13.7% dels articles. Una situació similar a la del general

Franco, que gaudeix d’una presència notòria en aquest rotatiu (apareix en 6 editorials), equiparable a la del monarca. És significativa la presència de Manuel Azaña, president de la II República de 1936 a 1939, en 4 editorials (un 8%), un fet que es veu corroborat amb l’àmplia representació de polítics de l’època de la República com el diplomàtic Salvador de Madariaga, el polític conser- vador Miguel Maura o el president de la II República de 1931 a 1936, Niceto Alcalá Zamora, si bé el tracten que reben sempre serà negatiu. El dictador Primo de Rivera també rep l’atenció del rotatiu en 3 editorials. En canvi, Felipe González, Santiago Carrillo o José María de Areilza no apareixen en cap peça editorial de Solidaridad Nacional.

En l’altre diari falangista, el vespertí La Prensa, l’hegemonia en els editorials la comparteixen dos personatges com el Rei Joan Carles I (apareix en el 40% de les peces) i Franco (26%). El president Suárez només se’l cita en dos articles, en igual proporció que Arias Navarro. Felipe González, Tarradellas o Gutiérrez Mellado apareixen tan sols en un article.

Gairebé en un 35% dels editorials (22 sobre 63) de Tele/eXpres no hi apareix cap personatge citat. Entre els editorials en que sí que es parla de persones concretes, destaca amb molta diferència el president Suárez que apareix en 1 de cada 4 articles. En canvi, el rei Joan Carles I té una presència sensiblement menor: surt en 8 editorials (un 12.7%). Després el segueixen Franco i Tarrade- llas (5 editorials), i Arias Navarro i Areilza (3), entre d’altres. En sentit contrari s’observa com Felipe González no se’l cita en cap.

El líder del PSOE tampoc és present en cap text analitzat de Mundo Diario on sí que hi trobem Suárez gairebé en el 25% de les ocasions. El rei també té una presència destacada (amb un percentatge del 14.5%) tot i que crida l’atenció que es vegi superat per la notable presència de Franco que amb 8 aparicions se’l troba (tot i que, això sí, sempre de forma crítica) en el 16.6% dels editorials. Mentre que tant Fraga com Carrillo tan sols se’ls cita en una ocasió. Final- ment, és significativa l’absència de referències a Tarradellas o la ja comentada de Felipe González.

El personatge més citat en el diari Avui és, com en la gran majoria de periòdics analitzats, Adolfo Suárez que apareix en el 26.3% dels editorials. Però signifi- cativament, és el president català Tarradellas el segon nom amb més presència: en concret, són 8 els editorials en què se’n parla (un 21%) i supera les cites del rei que només apareix en 4 ocasions (10.5%), gairebé igual que Franco que se’l cita en tres ocasions. La presència de política catalans es completa amb les referències al president de la Generalitat republicana de 1931 a 1933, Francesc Macià. Una presència idèntica a la de Felipe González i Arias Navarro. Perso- natges com Reventós o Pujol no són citats en cap editorial.

Adolfo Suárez és amb diferència el personatge més citat a Catalunya Express

amb un total de 7 editorials sobre 20 textos analitzats (el 35%). El segueix Josep Tarradellas que surt en 5 editorials (25%). A distància se situa el rei Joan Carles (apareix 2 cops) mentre que Franco, Felipe González, Francesc Macià i Gutiérrez Mellado amb un editorial cadascun, completen el llistat de personatges citats pel diari. Novament, es fa difícil extreure conclusions en el cas dels exigus 5 editorials analitzats d’El Periódico de Catalunya. Simplement constatar que els únics personatges que apareixen són Gutiérrez Mellado, citat dues vegades, i Franco, que se l’anomena un cop.

Quadre 6