DOCUMENT 1. Esquema sobre la relació entre el coneixement geogràfic i la seua didàctica, Friera (1995)
ciència, i a un posicionament personal davant la realitat; postura raonable però que no justificava un canvi científic.
La posició de Precedo Ledo sustenta la continuïtat, evolució o complementarietat de la ciència geogràfica enfront de posicions partidàries que interpreten la nova geografia com una ruptura. Aquest geògraf qüestiona la idea de ruptura, exposada per Khun i recolzada en la geografia radical, ja que la realitat demostra el contrari. El positivisme no es pot aplicar a les ciències socials sense risc de caure en un determinisme o reduccionisme. No obstant això, es pot recórrer al mètode positivista més com a probabilitat que com a certesa.
Per a justificar la seua opinió, analitza l'objectiu, el fi i el mètode de diferents concepcions geogràfiques.
Precedo Ledo defensa la permanència de l’objecte sobre el qual s'assenta la investigació geogràfica. El problema de la geografia consisteix que és alhora ciència de l’ésser humà i ciència de la natura. D'ací naix la qüestió de la unitat de la geografia, perquè no es comprèn que l'essència de la geografia es troba en la relació que s'estabeix entre l'ésser humà i el medi natural. Precedo Ledo ofereix una classificació de definicions de geografia segons el seu “objecte formal” .
DOCUMENT 2. Classificació de definicions de Geografia.
Criteris 1 2.
Definició Autor
“La ciència de la superfície terrestre i dels fenòmens que estan en mútua relació de causalitat amb ella”
Richthofen Paper de la
natura
“la diferenciació regional de la superfície terrestre”
Harsthorne
“la Geografia és una ciència de l'home”
Vidal de la Blache
Acció
individual de
l’ésser humà “ciència de l'home mentre que habitant”
Demangeon
“el coneixement dels grups humans i de la seua instal·lació sobre la terra”
Le Lannou Acció
col·lectiva de l’ésser humà
“el comportament de les col·lectivitats humanes en les diferents regions o parts del món”
P. George
Essència en les relacions
“ciència de les combinacions” Cholley
“ciència que busca les lleis que governen les distribucions espacials”.
Schaefer
Estàtica
Ciència de l'espai
“la manera en què estan estructurades les distribucions espacials”.
Abler i Adams
“la unitat resideix en el mètode d'estudi, en un particular punt de vista”.
Hartshorne
“una manera de considerar les coses, els éssers i els fenòmens en la seua vinculació amb la terra”
Baulig
“una manera de contemplar la matèria pròpia de la nostra ciència”.
Hägerstrand Com a punt de
vista
“una manera d'entendre l'home, inserit en una matriu de relacions i interrelacions físiques i humanes”.
Garrison
Genètiques “genesis, estructura i evolució de les combinacions en la superfície de la terra”.
Cholley
Funcionals “una interacció de sistemes humans i sistemes físics en recerca d'un ajustament”.
White
Dinàmica
Comporta-mentals
“els trets morfològics del medi ambient són obra de l'home que opera a través d'uns mecanisme decisoris de gran complexitat”
Chorley
L'anàlisi de la finalitat en les diferents tendències geogràfiques li permet distingir: la geografia com a ciència descriptiva, la geografia com a ciència classificadora i explicativa, la geografia com a ciència teòrica i la geografia com a ciència humanística.
Precedo defensa la utilització metodològica de l'experimentació, la demostració, el mesurament o la intuïció, la reflexió, l'especulació i l'observació com a font de coneixement, però rebutja qualsevol “isme” perquè suposa prendre la part pel tot.
Para Precedo l'essència de la geografia seria l'ésser humà, el medi i les relacions que s'estableixen entre ambdós.
L'ésser humà, que pot ser entés de forma individual o en grup, o com a subjecte limitat pel medi (g. determinista) o com a agent capaç de modificar el medi (g. possibilista); o com a agent racional (g. positivista, quantitativa) o com a agent subjectiu i irracional ( g. percepció…).
El medi que en la geografia clàssica és consubstancial a l'estudi del paisatge, entès com a combinació d'objectius i fenòmens en la superfície terrestre en la seua localització i distribució espacial i en l'establiment de connexions i correlacions. La geografia del paisatge es presenta com una ciència de síntesi, on es combinen els elements visibles i invisibles, naturals i antròpics. El medi en algunes tendències de la geografia del segle XX ha estat substituït pel concepte més abstracte d'espai. Al mateix temps el concepte d'espai, com a genèric (nomotètic) ha estat contraposat a l’ideogràfic (lloc). Al seu torn s'ha
creat un dualisme entre l'espai objectiu, tant general com particular, amb l'espai subjectiu.
Les relacions, en un primer moment, s'han centrat en les establides entre l'home i el medi entès com a naturals. Posteriorment les relacions s'han centrat en els termes socioeconòmics i en el paper de causa de l’ésser humà i no tant de conseqüència. Aquestes relacions s'han tornat més complexes en incloure la categoria de distància i el concepte de temps i han permès desenvolupar models de localització. Més recentment s'han incorporat les interaccions derivades de les preses de decisió, influïdes particularment per qüestions subjectives i personals.
Segons Precedo la geografia es preocupa, a través de les relacions ésser humà-medi d'esbrinar com s'organitza l'espai, i dels processos que subjauen i expliquen aquesta organització. Cal destacar que en la interpretació de l'evolució de la geografia distingeix tres tipus:
A. L'evolució lineal i homogènia (independents i contínues).
1. Clàssica (naturalista) 2. Quantitativa (economicista) 3. Humanista
B. L'evolució discontinua per ruptures successives:
Tesi síntesi síntesi
reacció antítesi reacció antítesi C. L'evolució complementària i progressiva
1. Clàssica (naturalista) 2. Quantitativa (economicista) 3. Humanista GLOBAL
No obstant això, per al desenvolupament inicial del procés d'ensenyament-aprenentatge s'ofereix una definició de referència. Bailey (1981:17), en aquest sentit, recorda, amb cert humor, que en els diccionaris hi ha definicions sobre geografia que demostren l'absència d'una reflexió dels investigadors de la disciplina en la definició d’aquesta o que la definició ha quedat clarament desfasada. Aquest podria ser el cas de la següent definició de geografia realitzada per la Real Academia de la Lengua Española: “la ciencia que trata de la descripción de la Tierra”. Però aquesta definició de la geografia coincideix amb la que fan moltes persones com a conseqüència de l'ensenyament rebut durant els primers nivells educatius.
Bailey (1981), comparant les definicions de Humboldt, Hettner i Stern de Geer, arriba a la conclusió de quatre aspectes fonamentals en la ciència geogràfica:
a) La distribució dels fenòmens naturals i dels fenòmens relacionats amb l'home en la superfície terrestre.
b) L'organització espacial d’aquests fenòmens.
c) La situació i l'emplaçament.
d) Les relacions entre l'home i el seu entorn.