Competència en comunicació lingüística Competència matemàtica
Aquesta competència es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i d’autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
Consisteix en l’habilitat per utilitzar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Tractament de la informació i competència digital
És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de tal manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius. En definitiva, incorpora habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.) i per interpretar el món, fet que exigeix l’aplicació dels conceptes i principis bàsics que permeten l’anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de coneixement científic involucrats.
Aquesta competència consisteix en disposar d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
Competència social i ciutadana Competència cultural i artística
Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a la seva millora. En ella estan integrats coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.
Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.
Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal
Aprendre a aprendre suposa disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord als propis objectius i necessitats.
Aquesta competència es refereix, per una part, a l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de sí mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’escollir, de calcular riscos i de fer front als problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.
93
B. Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE)
Primerament, val a dir que la LOMCE, promulgada a les acaballes de l’any 2013, no estableix pròpiament una nova llei d’educació, sinó que modifica l’anterior, és a dir, la LOE i alguns articles encara en vigor de la LODE. De fet, la LOMCE és una llei d’article únic que introdueix un total de 109 modificacions i afegeix un seguit de disposicions que també s’han de tenir en compte.
El preàmbul de la LOMCE dóna mostra de quin ha de ser l’objectiu fonamental del sistema educatiu, l’alumne, quan s’afirma:
L’alumnat és el centre i la raó de ser de l’educació. L’aprenentatge a l’escola ha d’anar dirigit a formar persones autònomes, crítiques i amb pensament propi. Tots els i les alumnes tenen un somni, totes les persones joves tenen un talent. Les nostres persones i els seus talents són el més valuós que tenim com a país.
Aquest mateix preàmbul posa de manifest el repte de la societat actual vers el foment d’aquests talents de tots els infants i joves, prenen l’adquisició de competències com a un element destacat:
Rere dels talents de les persones estan els valors que els vertebren, les actituds que els impulsen, les competències que els materialitzen i els coneixements que els construeixen. El repte d’una societat democràtica és crear les condicions, per tal que tots els i les alumnes puguin adquirir i expressar els seus talents, en definitiva, el compromís amb una educació de qualitat com a suport de la igualtat i la justícia social.
Una societat més oberta, global i participativa demanda nous perfils de ciutadans i treballadors, més sofisticats i diversificats, d’igual manera que exigeix maneres alternatives d’organització i gestió en les quals prevalen la col·laboració i el treball en equip, així com propostes capaces d’assumir que la vertadera fortalesa està en la barreja de competències i coneixements diversos.
94
Pel que fa a les competències i la seva relació amb el currículum, el preàmbul de la LOMCE posa de manifest la següent consideració:
La racionalització de l’oferta educativa, reforçant en totes les etapes l’aprenentatge de matèries troncals que contribueixin a l’adquisició de competències fonamentals per al desenvolupament acadèmic dels i les alumnes, és un altre objectiu bàsic de la reforma.
Finalment, atenent als articles més significatius sobre el concepte de competència comentats en l’apartat anterior, dedicat a la LOE, es veu modificat significativament a través de la LOMCE el referent al currículum, quedant redactat de la següent manera:
Article 6: Currículum.
1. Als efectes d’allò disposat en aquesta Llei Orgànica, s’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments
2. El currículum està integrat pels següents elements:
a. Els objectius de cada ensenyament i etapa educativa.
b. Les competències o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’assolir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
c. Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participin els i les alumnes.
d. La metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents.
e. Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables.
f. Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa.
La LOMCE, mitjançant l’addició de l’article 6 bis al redactat de la LOE, estableix que correspon al Govern “el disseny del currículum bàsic, en relació
amb els objectius, competències, continguts, criteris d’avaluació, estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, amb la finalitat d’assegurar una formació comú i el caràcter oficial i la validesa en tot el territori nacional de les titulacions
95
a què es refereix aquesta llei orgànica”. D’aquesta manera el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport disposa el Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària. Aquest decret substitueix la nomenclatura de “competència bàsica” per “competència clau”, en consonància amb l’àmbit europeu, tot adoptant el concepte de la següent manera:
S’adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que les competències clau són aquelles que totes les persones precisen per a la seva realització i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació.
L’article 2, apartat 1, lletra c) d’aquest mateix decret defineix el terme competència com les “capacitats per aplicar de manera integrada els continguts
propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’assolir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos”. Aquest mateix article, en el seu apartat 2, estableix set competències clau:
1. Comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
3. Competència digital. 4. Aprendre a aprendre.
5. Competències socials i cíviques. 6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. 7. Consciència i expressions culturals.
Val a dir que, d’aquesta manera, les vuit competències bàsiques establertes en el desplegament curricular de la LOE es veuen reduïdes ara, mitjançant el desenvolupament de la LOMCE, en set competències clau. Tot i això, tal com s’il·lustra en la taula 2.8, i com es veurà més endavant amb la definició de cadascuna d’aquestes set competències clau, la nova reformulació competencial no suposa un canvi significatiu respecte al model anterior.
96