Distribució de la polvorització en el tractament localitzat al raïm

tribució de la polvorització en el tractament localitzat al raïm és la poca quantitat de polvorització que es diposita efectivament sobre el raïm (1.2-1.3 %) (taula 6.7), en relació a la quantitat total aplicada pel polvoritzador, tant en el cas de la utilit- zació del túnel com del polvoritzador hidropneumàtic de la finca. L’estudi estadís- tic demostra que no hi ha diferències significatives entre els valors de deposició obtinguts amb els dos tipus de polvoritzadors (taula 6.8). En aquest tipus de vinya, tot el raïm se situa pràcticament en una franja que va de 90 a 130 cm d’altura, la qual cosa fa pensar que la capacitat de localització de la polvorització en aquesta franja concreta és realment baixa per al dos tipus de màquines. A part, la gran dife- rència entre la superfície foliar i la del raïm, dins d’aquesta franja, fa que la major part del producte s’acabi dipositant sobre les fulles.

Taula 6.7. Producte mesurat (%) respecte al total aplicat en el tractament localitzat al raïm en una vinya

Polvoritzador Raïm1 Sòl Deriva Total

Túnel 1.2 12.2 0.1 13.5

Referència 1.3 13.7 5.0 20.0

Taula 6.8. Distribució de la deposició de la polvorització mesurada en un tractament lo- calitzat a la vinya cv. Pinot Noir. Els valors estan donats com la quantitat del colorant sulfo- flavina brillant (BSF) per unitat d’àrea o pes del raïm, normalitzada per una dosi d’aplicació de 350 g/ha. Els valors seguits per la mateixa lletra en cada columna no presenten diferènci-

es significatives. Test de Tukey, p<0.01

Deposició al raïm(1) Pèrdues al terra(2), Deriva(3), Polvoritzador Mitjana, µg[BSF]/g CV, % µg[BSF] /cm2 % de la dosi µg[BSF]/ cm2 % de la dosi

Túnel 0.57a 58 0.34a 12 0.00a 0

Referència 0.61a 37 0.38a 14 0.21b 5

CV, coeficient de variació; (1)ETD=0.05, n=90; (2)ETD=0.06, n=30; (3)ETD=0.03,n=60 A més, es veu clarament que les deposicions de producte en el raïm de la part dreta dels ceps són més altes que les del centre i la part esquerra, tant si s’utilitza el túnel com el polvoritzador convencional de referència, en què, a més, els valors són estadísticament significatius (taula 6.9). Les mesures d’àrea foliar realitzades en la vinya indiquen una inclinació de la vegetació cap a l’esquerra de les files de vinya. Aquesta inclinació és deguda al sistema de formació i a la influència de factors com el vent dominant i la insolació i, tal com es pot observar en els resul- tats, afecta a la deposició de la polvorització sobre el raïm, de forma que els situats al costat dret de la fila són els que reben més quantitat de polvorització.

Taula 6.9. Valors de les mitjanes de quadrats mínims per als valors de deposició (µg[BSF]/cm2) a l’esquerra, al centre i a la dreta de la zona del raïm. Els valors seguits per

la mateixa lletra dins de cada posició no presenten diferències significatives d’acord a un ajust de comparacions múltiples de Tukey-Kramer, p<0.01. (SAS 9.1®)

Zona del raïm Túnel Referència

Dreta 0.74a 0.86a

Esquerra 0.60a 0.53b

Centre 0.37b 0.43b

Pel que fa a les pèrdues fora de l’objectiu, les pèrdues de polvorització per l’aire són pràcticament nul·les en el cas del túnel mentre que les pèrdues totals al sòl són similars en els dos tipus de màquines (taula 6.8). No és similar, però, la distribució d’aquestes pèrdues, car en el cas del túnel s’observa una concentració de totes elles sota la mateixa fila de ceps en contraposició al polvoritzador hidro- pneumàtic que presenta una distribució més uniforme sobre tota la zona de mos- treig. Estadísticament, s’observa una interacció significativa entre els diferents tipus de polvoritzadors i la zona de mostreig de les pèrdues de producte al terra.

Així, en el carrer central de la zona tractada, les pèrdues mesurades en el tracta- ment amb el polvoritzador convencional són significativament més altes (taula 6.10). En canvi, encara que no hi ha diferències significatives entre les dues mà- quines, sota les files tractades les pèrdues són més elevades en el cas del túnel. Tampoc hi ha diferències significatives en els altres dos punts mostrejats, de posi- ció més allunyada respecte a la zona tractada. En aquest cas, però, les pèrdues són més elevades en el cas del polvoritzador convencional de referència.

Taula 6.10. Valors de les mitjanes de quadrats mínims per a la deposició (µg[BSF]/cm2) en els col·lectors situats en diferents posicions en el sòl, en el tractament localitzat a la vinya

cv. Pinot Noir. Els valors seguits per la mateixa lletra dins de cada posició no presenten diferències significatives d’acord a un ajust de comparacions múltiples de Tukey-Kramer,

p<0.01. (SAS 9.1®)

Analitzant més a fons les pèrdues per l’aire, s’observa que la variància de la dispersió vertical dels valors de deriva (expressió 4.14) a diferents altures és molt superior en el cas de tractament amb el polvoritzador hidropneumàtic (2.59 m2) que en el tractament amb el túnel de polvorització (0.05 m2), tal com es pot obser- var en l’annex D. En aquest cas, l’efecte és degut a les diferències en el disseny del túnel de polvorització, respecte al polvoritzador convencional, on el cabal d’aire i la velocitat de treball no tenen pràcticament influència en la dispersió vertical de les pèrdues per deriva.

Per tant, encara que amb el túnel s’eliminen completament els problemes de de- riva, seria aconsellable millorar el sistema de recollida i reciclatge del líquid per evitar les pèrdues sota la fila tractada. També és interessant observar, com a indi- cador de la fiabilitat del treball experimental, que la diferència de pèrdues fora de l’objectiu entre els dos tipus de màquines s’atansa al 10 % de líquid reciclat pel túnel a l’estiu (taula 6.3).

6.3.6. Distribució de la polvorització en el tractament general a la vegetació en