• No se han encontrado resultados

El paper de l’investigador en metodologies qualitatives

Treball en equip

3.PLANTEJAMENT DE LA RECERCA

3.3. El paper de l’investigador en metodologies qualitatives

L’objecte d’investigació recomana la utilització d’un tipus de metodologia qualitativa. La investigació qualitativa demana a l’investigador que jugui un paper determinat. S’ha parlat a l’apartat anterior de la necessitat de molta interpretació, de disseny obert, del rigor des de la fidelitat al discurs. Són característiques de la metodologia pròpia d’aquesta recerca que dibuixen un perfil de la intervenció de l’investigador en el medi objecte de l’estudi.

Introducció en el medi a través del llenguatge

La recollida de dades s’ha de fer entrant en el medi que les conté. La presència física de l’investigador es fa necessària, amb tot el que pot suposar aquest fet quant a les relacions personals, la capacitat de comunicació i de consens. Una presència física àvida de descoberta, atès que tot allò que es percebi, formi o no formi part de les previsions fetes, és part del medi que s’estudia i té la seva importància. Una importància que pot suposar des de matisar preconceptes per a un major ajustament, fins a l’aparició de conceptes o processos desconeguts fins al moment per l’investigador.

"La Grounded theory asume que la persona investigadora debe instroducirse en el campo de acción para conocer cómo se desarrollan las cosas, reconocer como influyen activamente las personas en la formación del mundo circundante, otorgar una importancia vital al significado y a la acción de las personas,etc..." Íñiguez (pàg. 116)

L’eina principal que té l’investigador en la seva empresa és el llenguatge. És necessari, com s’ha dit ja a l’apartat anterior, assegurar en cada moment que els interlocutors components del diàleg parlen del mateix i entenen de què parlen. No es pot perdre de vista la necessitat de tornar sobre els mateixos temes, tenint present que el fet de passar una percepció pel llenguatge li dóna forma; una forma que pot canviar, enriquint-se cada vegada que el llenguatge intervé. Tot esforç cap al matís, cap al consens en l’ús de les paraules, és necessari.

“El/a investigador/a es, en un determinado sentido, un/a profesional escéptico/a, encargado/a de escrutar la realidad social a través de la interrogación del lenguaje que usan las personas." Íñiguez & Antaki (pàg. 63)

Implicació

Cal entrar en un medi que es vol estudiar. Entrar-hi per entendre’l. En certa manera es pot considerar que aquest procés porta a un aprenentatge: l’investigador entra en un medi nou per a ell, desconegut, per aprendre’n coses. Partint de la base que s’aprèn a partir dels coneixements que es tenen, el bagatge de l’investigador té un paper important en la recerca que inicia. Coneix conceptes, procediments i actituds que trobarà, i està orientat en relació a cadascun d’ells. Llavors, hi ha dues possibilitats: fer un esforç per eliminar la incidència els coneixements previs a la cerca d’una investigació asèptica, contenint aquests coneixements i actituds (objectiu molt ambiciós) o prendre consciència dels propis coneixements i de la pròpia ideologia, a fi d’intentar controlar l’acció de filtratge que d’una manera inconscient poden fer en el procés de comprensió de la nova realitat a estudiar. Aquesta última sembla la millor opció.

“El punto de partida de la investigación cualitativa es el propio investigador: su preparación, experiencia y opciones ético/políticas.” Rodríguez, Gil & Garcia (pàg. 65)

La presa de consciència de la pròpia identitat de l’investigador, juntament amb la necessitat que el disseny de la investigació romangui obert mentre

aquesta dura, fa que la relació que s’estableixi entre l’investigador i les persones informants sigui també dinàmica, es vagi modelant conforme avancen els processos de recollida i qualificació de la informació.

“La investigación cualitativa se desarrolla básicamente en un contexto de interacción personal. Los roles que van desempeñando el investigador y los elementos de la unidad social objeto de estudio son fruto de una definición y negociación progresiva. De esta forma, el investigador va asumiendo diferentes roles (investigador, participante) según su grado de participación. Por su parte, los sujetos que forman parte del escenario van definiendo su papel según el grado en que proporcionan información ( porteros, informantes-clave, informantes- ayudantes, confidentes o tratante de extraños).” Rodríguez, Gil & Garcia (pàg. 74)

Es pot definir plenament, per tant, la investigació qualitativa en termes d’intervenció en el medi. L’investigador no es queda en un paper d’observador extern, sinó que fa una aportació al medi, en més o menys grau. La dilatació del treball de camp en el temps, que fàcilment acaba convertint la presència de l’investigador en habitual, segurament té a veure amb aquest efecte.

"... el investigador no puede entenderse como exterior a la realidad misma que investiga... toda investigación es, en sí misma, una intervención, de modo que el/la investigador se ve envuelto voluntaria o involuntariamente, en la transformación de la realidad” Íñiguez (pàg. 122)

Respecte

No per obvi pot quedar obviat aquest concepte. L’investigador qualitatiu fa una intervenció en el medi que estudia. Fruit d’aquesta intervenció, és possible que en alguna mesura es modifiqui el propi medi. En qualsevol cas això ha de ser un efecte secundari no planificat. L’objectiu de la investigació és l’aprehensió de les característiques del fenomen que es va a estudiar; no la seva modificació. Si aquesta arriba, ha de ser per un procés natural

consistent en que el medi percebi, com a conseqüència de la intervenció, que li convé un canvi. Aquesta és una circumstància especialment aplicable al medi educatiu, pel nivell d’implicació que suposa per a les persones que en formen part de manera quotidiana.

Encara que procedents d’un concepte d’investigació diferent del que ens ocupa, són de plena aplicació les paraules de Stenhouse (1985):

“...me parecen claros dos puntos: primero, los profesores deben hallarse íntimamente implicados en el proceso investigador y segundo, los investigadores deben justificarse ante los docentes y no los docentes ante los investigadores” Stenhouse 1985 (pàg. 42)

Documento similar