Els antecedents.

No podem entendre l’OCB sense contemplar la figura de Francesc de Borja Moll. Ell va ser qui la va idear, mobilitzant a un bon grapat de persones del seu cercle més proper compromeses amb la cultura de Mallorca, i amb ells va impulsar el projecte l’any 1962, només un any després de finalitzar la gegantina tasca del Diccionari Català, Valencià, Balear (DCVB). Però, què el va portar a engegar aquest nou repte?, Quines institucions li serviren de model o referència?.

En relació a la primera qüestió, sobre les raons i motivacions que desencadenaren la decisió d’en Moll, la principal i més important, va ser l’empobriment de la llengua i la cultura autòctones després de 20 anys de prohibicions i menyspreu institucional.

Pel que fa a la segona qüestió, considerem que hi ha tres iniciatives culturals que són la base sobre la que es construeix l’Obra, i en les tres en Moll hi va tenir una participació activa o protagonista. Per tant, sabia molt bé quin tipus d’entitat volia crear, amb quins objectius i a través de quines activitats o accions.

La primera i més important és l’Associació per la Cultura de Mallorca (en endavant ACM), constituïda el 1923 per un grup de persones amb prestigi professional i preocupades per la situació de debilitat de la llengua autòctona, la tradició cultural

59

illenca i la literatura.106 Des dels inicis es va aconseguir reunir a gent molt diversa, àdhuc d’ideologia política oposada. Hi trobem regionalistes, conservadors, lliberals i republicans, entre d’altres. L’objectiu principal de tots ells era la promoció de la cultura, la llengua i la literatura. A més existia un reconeixement inequívoc pel que fa a la relació de Mallorca amb la resta de territoris de parla catalana.

Hem d’entendre que les característiques del context eren diferents a les de l’any 1962 quan neix l’OCB. Tanmateix malgrat no existir prohibició o persecució del català, ni l’amenaça del castellà com a llengua de substitució en tots els àmbits de la vida, l’elevat analfabetisme, l’ús de la llengua espanyola a l’ensenyament i la major presència sobre el català en la ciència, la literatura i els mitjans de comunicació, posaven clarament en situació d’inferioritat la producció i divulgació de la cultura pròpia.

Ben aviat l’ACM es va ocupar d’organitzar cursos de gramàtica i llengua perquè la gent aprengués a escriure i llegir el seu idioma matern. Els cursets també versaven sobre art i arqueologia per tal de millorar el coneixement de la pròpia història. Entre les activitats més significatives s’inclouen l’edició d’una revista íntegrament en català, La Nostra Terra (1928- 1936),107 on molts intel·lectuals i escriptors publicaven sobre temàtiques diverses, especialment poesia, literatura i cultura en general. Tot i que la iniciativa de la revista fou de Francesc Vidal i Antoni Salvà,108 des de 1930 es va convertir amb el mitja de difusió i plataforma de les idees de l’entitat mallorquina.

S’organitzaven conferències, commemoracions, homenatges i especialment destacable és l’impuls als premis literaris, seguint l’exemple de Catalunya i la Lliga Regionalista, que varen tornar a restablir els jocs florals.109

Malgrat no tenir cap intenció d’esdevenir una força política nova i diferenciada a les ja existents a Mallorca durant la II República, l’Associació sí tenia la voluntat d’incidir políticament per a obtenir quotes d’autonomia i autogovern per a les Illes. Va

106

“L’ACM, sorgida d’una proclama signada el mateix any per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista), Joan Capó (inspector d’ensenyament), Guillem colom (Sóller), Miquel Duran (impressor i poeta, Sóller), Llorenç Garcías, (apotecari, Artà), Pere Oliver (Felanitx) i Josep Claverol (metge, Sant Jordi).

Vegeu DOLÇ, MIQUEL I COL. Gran Enciclopèdia de Mallorca, Volum 1, Palma de Mallorca: Promomallorca S.A, 1991, pp. 260-261.

107 _Vegeu

La Nostra Terra (1928-1936). Reeditada per l’Institut d’Estudis Baleàrics el 2009 amb estudi introductori

de Bartomeu Mestre Sureda. 108

Recordem que Salvà va formar part de la Junta de l’ACM en el moment que es comença a publicar La nostra Terra i ho serà fins a l’any 1936 que es dissol l’associació.

60

ser una de les principals impulsores de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia, reivindicant el reconeixement oficial de la llengua autòctona, que finalment pels retards en la tramitació parlamentària i l’esclat de la Guerra Civil, no varen permetre que arribés a veure la llum.110

Amb la desfeta inicial de les forces republicanes i davant el tancament d’associacions i entitats culturals amb alguna vinculació ideològica d’esquerres o nacionalista, els membres de l’Associació decidiren aturar l’activitat i dissoldre l’organització.111

No sense abans haver-se de retractar públicament, com és el cas de Francesc de B. Moll, el qual es va veure obligat a publicar un article rebutjant l’expedició catalana de Bayo en defensa de la República a Mallorca, i d’aquesta manera aconseguir que les noves autoritats polítiques i militars li deixessin continuar l’Obra del Diccionari.112

A partir d’aquesta breu descripció podem establir evidents paral·lelismes entre una i altra entitat. La preocupació per impulsar la llengua, la tradició cultural de l’illa i la producció literària formen part de l’essència o de l’ADN d’ambdues associacions. També comprovem la seva implicació en relació a l’educació, a través de l’organització de cursets de llengua i història. Si bé l’ACM va utilitzar la revista La Nostra Terra com a plataforma de divulgació dels seus posicionaments, l’OCB farà el mateix quan assumeix la gestió dels continguts i l’edició de la Revista Lluc l’any 1974.

Els cicles de conferències, els actes d’homenatges, els premis literaris, etc.. són activitats a les quals l’entitat liderada per Moll donarà continuïtat des del mateix moment que es posa en marxa en el 62. Nogensmenys, el repte per convertir-se en una entitat referent i amb influència política en el territori és un dels nexes de major pes quan comparem una i altra associació. No és d’estranyar doncs, que els primers membres de l’Obra definissin l’organització com una continuïtat històrica de la seva predecessora, l’ACM.

110

Vegeu MASSOT i MUNTANER, J. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra, 1930-1950. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1978, pp. 17- 24.

111

En el 36 es van clausurar un seguit d’associacions de caràcter social i cultural: L’Orfeó de Mallorca, Foment del Civisme, el Museu Pedagògic i l’Escola lliure del Lul·lisme, totes elles considerares per les forces del Front Nacional de tendència progressista i potencials amenaces pel nou ordre franquista. Vegeu ALOMAR i CANYELLES, A.: “La repressió franquistes de la llengua i la cultura catalanes a Mallorca.”A: PAGÈS I BLANCH, P. (Coord.), Franquisme i repressió, la repressió franquista als Països Catalans (1939- 1975). València: Publicacions de la Universitat de València, 2004, pp. 159-180. Pàg. 173.

112

61

La segona influència institucional té un valor considerable en la vida de Francesc de Borja Moll. Ens referim a l’Obra del DCVB, que ell mateix, juntament amb els seus col·laboradors,113 es va encarregar de finalitzar el 1961. El camí per arribar a la cloenda del Diccionari va ser molt llarg i ple d’obstacles, però va tenir alguns aspectes positius en la persona d’en Moll que després aprofitaria a l’hora de posar en marxa l’OCB. Identifiquem 3 elements o aspectes que l’influïren:

 Les dificultats econòmiques per continuar amb la publicació del Diccionari, que varen començar abans de l’inici de la guerra, l’obligaren a desenvolupar l’enginy i treballar molt i bé les relacions institucionals per obtenir els recursos necessaris.

 L’organització de l’Obra del Diccionari en Secretariats, amb funcions i objectius diferents però amb una mateixa finalitat: la seva finalització, publicació i divulgació.

 I en darrera instància, el temps. Si analitzem la seva trajectòria, abans del 61, pràcticament només vivia dedicat a l’elaboració del Diccionari, poques coses el destorbaven o l’ocupaven sinó això. A partir de la publicació del darrer fascicle, disposarà de temps per iniciar nous projectes i ho destinarà a impulsar la constitució de l’Obra.

Els aprenentatges esmentats i la disponibilitat de temps que ara començava a gaudir els va posar en joc en diferents moments al servei de la nova entitat cultural. Les dificultats econòmiques que afectaven a algunes de les accions desplegades a tota l’illa, com ara, els cursos de llengua, foren una tònica habitual els primers anys de singladura i un dels factors d’incidència en la decisió d’impulsar l’EMM de Manacor. Sens dubte, en Moll va aportar idees i recursos per fer sostenible a l’entitat en temps de penúria.

Pel que fa a la seva estructura també seguirà la lògica de les comissions de treball o els secretariats, permetent multiplicar els efectes perseguits a través de la participació en una diversitat d’accions i plataformes. Ho veurem amb el secretariat de barriades, el secretariat pedagògic o la participació en el Patronat de l’EMM.

113

El seu principal soci en aquesta aventura, després de la mort de mossèn Alcover, va ser el valencià Manuel Sanchis Guarner, que el va acompanyar fins a la publicació completa del DCVB.

62

Finalment i per tancar el repàs en els antecedents, hem de fer menció a Òmnium Cultural, entitat molt vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans que fou fundada per un grup d’empresaris de prestigi114

compromesos amb la cultura, la llengua i la identitat nacional. L’organització es posa en marxa l’any 1961 amb l’objectiu de crear una base de suport social en favor de la difusió i producció cultural pròpies, i amb una clara orientació reivindicativa dels drets lingüístics que anirà en augment durant la darrera etapa del franquisme. De fet, si hom vol conèixer la lluita que el poble català va emprendre per recobrar la seva identitat de país, les manifestacions a favor de la llengua, la introducció del català a l’ensenyament, etc necessàriament haurà de repassar la història d’Òmnium Cultural, perquè darrere els actes que va organitzar, les activitats que va impulsar i finançar i les manifestacions a les que va donar suport, hi ha una part essencial de la història recent de Catalunya.115

En Moll fou un dels socis de l’entitat catalana l’any de la seva fundació i la idea d’aconseguir una base social que no només acompanyés les activitats, sinó també les financés a través de quotes periòdiques, per tal de garantir la sostenibilitat de l’OCB, segurament va sorgir de l’exemple d’Òmnium.

La relació entre les dues organitzacions serà molt estreta des de bon començament, ja que comparteixen molts trets distintius i un context polític i social advers, essent els anys 60 i 70 els de major activisme per a la recuperació lingüística i cultural.

En conclusió, tant en Moll com les persones que posaren en marxa l’Obra es varen beneficiar de les experiències que hem exposat per establir una base sòlida sobre la qual construir aquest projecte, anticipant dificultats i continuant per camins que altres abans ja havien traçat.

114

Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Felix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Pau Riera, foren els empresaris que proporcionaren el fons necessari per posar en marxa l’entitat cultural catalana.

115

Per ampliar informació vegeu ÒMNIUM CULTURAL:. “Ómnium cultural: 1961-1986”.Ómnium Cultural, nº 52, Barcelona, 1986.

63