Els factors que varen influir en la decisió dels regidors i l’alcalde de l’època.

Es poden argumentar una sèrie de factors que propiciaren, facilitaren o influïren perquè existís un ambient procliu a Manacor i es constituís aquí una escola que presentava unes característiques tan especials per l’època. Entre els protagonistes de tot el procés, testimonis imprescindibles en l’elaboració de l’estudi, no existeix un acord unànime respecte a si varen ésser uns o uns altres els factors més determinants, però sí, en canvi, es troben moltes coincidències a l’hora d’analitzar un conjunt de fets que marcaren els futurs esdeveniments. En realitat, al llarg d’aquest segon bloc, hem explicat els principals factors que podem associar als orígens de l’Escola, no obstant, en farem un breu repàs per tal de clarificar i fonamentar la seva apertura.

437

Vegeu PAGÈS I BLANCH, P.: “La transició democràtica, història d’un temps d’incertesa” A: PAGÈS I

BLANCH, P. (Coord.), Franquisme i repressió, la repressió franquista als Països Catalans (1939- 1975). València: Publicacions de la Universitat de València, 2004, pp. 249-250. Pàg. 27.

175

Podem començar per recordar la important tasca que s’havia anat realitzant durant tota la dècada dels anys 60. El professor Barceló havia sembrat moltes llavors, primer amb les classes “clandestines” al col·legi Municipal Ramon Llull i després donant continuïtat a les classes per adults engegades uns anys més tard per Miquel Julià. Tot un conjunt de ciutadans joves i no tant joves, s’influenciaren de l’ interès per la llengua i el seu coneixement. Aquesta població que cada cop era més nombrosa, va ser la mateixa que va protestar amb força quan les classes es varen interrompre al nou Institut Nacional Mixt l’any 1972. De fet la demanda va ser recollida i exposada en una carta escrita pel regidor de l’Ajuntament Josep Maria Fuster i presentada a la junta de govern municipal, en motiu del debat sobre la creació d’una escola municipal d’ensenyament de la llengua autòctona:

“Las reiteradas solicitudes recibidas de manacorenses que se mueven y trabajan en favor de nuestra cultura....”438

En segon lloc, hem dedicat tot un capítol a identificar el pes històric que presentava el municipi de Manacor pel fet de ser la terra que va veure néixer mossèn Antoni Maria Alcover. Un fet que legitima l’existència d’una tradició literària i lingüística en aquest municipi que no es trobà a cap altre indret de l’illa en aquells moments. Tant en Gabriel Barceló, com les persones que l’ajudaren a fer possible el projecte, argumentaven l’estreta relació del canonge i lingüista amb la capital de la comarca de Llevant. Borja Moll ho sap i reconeix que és el millor lloc possible on es podria albergar una institució tan particular. Endemés, una llarga tradició literària dóna més arguments als qui reivindiquen un ajuntament valent i compromès amb la llengua i la identitat pròpia. I ja sabem que el municipi compta amb primeres espases de l’època en l’àmbit cultural com Jaume Vidal i Alcover, Antoni Mus, Guillem d’Efak ....

A tot això, el moment en què s’inicia el procés de gestació coincideix amb un govern local presidit per un batle molt sensible respecte els temes educatius. Recordem que dins el mandat de Pere Galmés es constitueix la xarxa educativa més important que

438

Fuster, Josep Mª: Al Pleno del Ayuntamiento, propuesta para la creación de una Escuela Municipal de Lengua y Cultura, 1 foli (no numerat), mecanografiat, Signatura 854/5 de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Manacor. Pàg.1.

176

havia viscut Manacor en tota la seva història i que ha restat sense grans modificacions fins als nostres dies.439

També s’ha de tenir present, com molt bé assenyala l’escriptor Gabriel Mesquida, que en qualsevol iniciativa és necessari que hi hagi persones que les encapçalin i que són aquestes les que mouen i representen el motor que fa falta en cada moment perquè es realitzin molts projectes.

Així, ell apunta a la figura de Gabriel Barceló com la peça clau de tot l’engranatge que es va posar en marxa:

“Jo crec que a través de tota la feina de Gabriel Barceló hi havia una sèrie de gent que es va posar al seu costat i varen crear com una massa crítica, com un llevat i és aquest llevat el que finalment fa pujar la massa.”440

Òbviament, el professor Barceló resta importància a les seves gestions en aquell moment considerant que no fou el promotor, sinó que foren els mateixos alumnes els que varen fer la petició a l’Ajuntament, mentre ell es limitava a impartir les lliçons i a donar continuïtat a tot el que s’havia iniciat durant els anys 60.441 Hi haurà temps en el present estudi per puntualitzar i situar en el lloc que correspon la figura de Gabriel Barceló, també en l’afer de les accions concretes per presentar un projecte seriós a l’equip de govern municipal. En qualsevol cas i on es pot comprovar la convicció i l’aposta perquè fos el consistori qui assumís els costos i la responsabilitat del projecte és quan es fa palesa la dificultat de l’OCB, a principis de la dècada dels 70, per continuar finançant les despeses de professorat als diferents municipis de l’illa. Era necessari aconseguir l’estabilitat de les classes més enllà de les pròpies possibilitats de l’Obra com entitat promotora.

Finalment, dos fets més es poden afegir en aquest seguit de factors que influïren, amb major o menor intensitat, en la fundació de l’Escola tal com avui la coneixem. Per una banda, l’any 1972, un any abans que comencés a funcionar la nova institució, s’havia inaugurat l’Escola Municipal de Música. Es tractava d’una escola pagada amb

439

“Per mi qui va tenir un paper clau per la sensibilitat que tenia en relació a tots aquests temes va ser el batle Pere Galmés”. Gravació enregistrada a Josep Maria Salom, el 27 de maig de 2005, en el Palau de la Premsa, Manacor. 440

Entrevista enregistrada a Gabriel Mesquida, dimarts 7 de març de 2006, en el seu despatx de l’Edifici “Sa Riera” de la Universitat de les Illes Balears. Palma de Mallorca.

441

Entrevista enregistrada a Gabriel Barceló Bover, dissabte 9 d’abril de 2005, en seu domicili del carrer Ronda de Felanitx, 69, Manacor

177

fons públics, per a tota la ciutadania de Manacor que volgués aprendre a tocar algun instrument, però no disposés de mitjans econòmics per poder pagar-se lliçons privades. Disposava d’un reglament i uns estatuts i d’un patronat que s’encarregaria de vetllar pel seu bon govern i la seva gestió. Aprofitant aquest fet, el disseny de l’Escola Municipal de Mallorquí adoptaria molts dels preceptes de la seva antecessora, fent més justificable tant les raons com els procediments per engegar-la des del mateix consistori.442

Per altra banda, cal reconèixer l’esforç fet per Josep Maria Salom, en les seves funcions de redactor en cap de la revista Manacor Comarcal, posant a l’abast de

persones que representaven una autoritat dins del món cultural, literari i religiós de l’illa una via d’expressió pública, mitjançant la revista, que setmanalment arribava als habitants del municipi. Els articles, com ja hem explicat en capítols anteriors, versaven entorn a la defensa del projecte, aplaudint i reconeixent el mèrit del consistori, abans fins i tot que fos aprovat, exercint molt probablement una certa pressió en la decisió final de l’Ajuntament. Però aquesta és més l’exposició d’una opinió que la constatació d’un fet. En qualsevol cas se’n ha volgut deixar constància, ja que varen esser moltes les personalitats que signaren algun article de suport.443

En conclusió, el seguit de factors que s’acaben d’exposar van anar generant un clima favorable a l’aprovació de l’Escola i en bona mesura varen propiciar la decisió final del consistori.