A banda d'ésser advocat llicenciat en Dret, durant el curs de 1864 a 1865 Miquel i Badia començà la seva col·laboració amb l'Acadèmia provincial de Belles Arts com a auxiliar accidental del secretari de l'Escola oficial de Belles Arts, ubicada al segon pis de la Casa Llotja de Barcelona, percebent probablement una remuneració simbòlica. Encara que les actes de les reunions celebrades per la corporació no reflecteixin la data exacta de l'inici de dita col·laboració, en la documentació conservada a l'arxiu de l'Acadèmia hem pogut identificar la seva cal·ligrafia en les caixes de drets d'examen d'aquest curs. A més, una notícia autobiogràfica apareguda a la revista El Recuerdo ens confirma que el 1865 ja es feia càrrec de la biblioteca.71
El 5 d'abril de 1868 va ser nomenat acadèmic numerari i va ingressar en la secció d'Escultura el 10 de maig següent. A partir de 1884 també va formar part de la junta de govern de l'Acadèmia, i va assistir assíduament a les reunions que convocava tant la junta general com la junta de govern fins a la seva mort.
Des del curs de 1871-1872 al de 1875-1876 va formar part del personal administratiu com a membre auxiliar de secretaria, ocupant-se d'atendre les necessitats de l'Escola lliure provincial d'Arquitectura de Barcelona que depenia de l'Acadèmia provincial de Belles Arts, cobrant un sou de 1.250 pessetes anuals. L'any 1876 es va crear la plaça d'oficial primer de secretaria de l'Acadèmia i de les Escoles que hi estaven agregades, dotada amb la retribució anual de 1.750 pessetes. Els altres dos companys que, com ell, eren auxiliars del secretari general, van creure
71«Mañana domingo, me cogerá las primeras horas el monótono trabajo de hacerme cargo de la Biblioteca de la Academia que hoy pasa á ser propiedad de la Escuela de Bellas Artes [...].», MIQUEL I BADIA, F. A: El Recuerdo, Barcelona, (8-I-1865). Cit. SERRACLARA I PLA: tesi cit., Vol. I, 1995, p. 170.
Casa Llotja de Mar. ÁLVAREZ, F. J. Álbum fotográfico de los monumentos y edificios más notables que existen en Barcelona con su correspondiente descripción. Barcelona: Tip. Obradors, 1872, s. n. DDD-UAB.
que el més capacitat per cobrir la nova plaça oficial era Miquel i Badia, el qual, va ser nomenat el 9 de juny de 1876 i la va començar a exercir l'1 d'agost següent.72
El 8 de gener de 1873 va ser nomenat oficialment bibliotecari de la Corporació, ja que es va creure que podria prestar aquest servei amb major facilitat pel fet de concórrer diàriament a la casa. Diem «oficialment» perquè com hem dit era un càrrec que ja desenvolupava, o auxiliava, al menys des de 1865. El juny de 1873 el trobem acomplint el càrrec de vice-tresorer; càrrec que va cobrir temporalment l'estiu de 1875. Veient que aquesta suplència s'allargava més del que ell podia correspondre, es va veure obligat a renunciar-la el 29 d'octubre de 1875. Tot i així, durant alguns períodes la va reprendre interinament a mode de favor fins que va ser nomenat oficialment en el càrrec el 9 de maig de 1880.73 Tant pel càrrec de bibliotecari com pel de
tresorer no percebia cap remuneració econòmica.
La mort sobtada de Josep de Manjarrés l'agost de 1880 va deixar vacants les càtedres de l'Escola dependent de l'Acadèmia de Teoría estética e Historia de las Bellas Artes i Teoría estética e Historia de las Artes suntuarias74, que corresponien als Ensenyaments Superiors de Pintura,
Escultura i Gravat, i a l'Ensenyament de Dibuix general artístic i d'aplicació a l'art i a la indústria respectivament.A l'espera de que es convoquessin les oposicions reglamentàries per optar a les càtedres, l'Acadèmia va haver de cobrir la baixa d'una manera imminent per tal de poder inaugurar el curs acadèmic al setembre. Com que Miquel i Badia havia estat substitut d'ambdues des de 1869 i 187175, en la sessió de la junta de professors de l'Escola oficial de Belles
Arts del 17 de setembre de 1880 es va acordar nomenar-lo catedràtic auxiliar interí, passant a cobrar 1.500 pessetes anuals per la docència de cadascuna gràcies a la recomanació que l'Acadèmia va fer a la Direcció general d'Instrucció Pública, remuneració que aquesta va aprovar el desembre de 1880.76
Respecte l'assignatura de Teoría estética e Historia de las Bellas Artes, el desembre de 1883 Manuel Bartolomé Cossío va guanyar les oposicions, però el gener de 1884 es va veure empès a renunciar-la doncs al mateix temps també havia estat nomenat director del Museu d'Instrucció primària de Madrid. Per tant, Miquel i Badia va seguir impartint l'assignatura com a catedràtic
72 Actes de la Junta general de l'Acadèmia provincial de Belles Arts. Arxiu de la RACBASJ.
73 Les funcions tresorer, tal i com es reflecteix en les actes de la junta general de l'Acadèmia: «[...] alcanzan no sólo al cobro e inversión de las partidas que se destinan a los gastos de la misma, sino también a las del personal y material de las distintas Escuelas de Bellas Artes que sufraga el Cuerpo Provincial». Actes de la Junta general de l'Acadèmia provincial de Belles Arts, (17-XII-1899). Arxiu de la RACBASJ.
74 Aquesta assignatura, anomenada indistintament Teoría estética e Historia de las Artes industriales, havia estat creada per Reial Ordre del 27 de setembre de 1871 probablement per iniciativa de Josep de Manjarrés. Des de la seva creació Manjarrés la va impartir gratuïtament fins l'octubre de 1878, quan va sol·licitar que se l'expedís el títol de catedràtic i se'l remunerés; sol·licitud aprovada per Reial Ordre el desembre d'aquell any. El programa d'aquesta assignatura contemplava la història: del mobiliari, la joieria, argenteria, metal·listeria, els treballs en ferro i bronze, les armes, la ceràmica, la vidrieria, la pintura decorativa, el teixit, l'estampat i la reproducció artística per mitjà del buidat. Informació obtinguda a partir del programa de l'assignatura d'Història de les Belles Arts sumptuàries cap a 1880. Actes de la Junta general de l'Acadèmia provincial de Belles Arts. Arxiu de la RACBASJ.
75 Va ser nomenat substitut de la càtedra de Teoría estética e Historia de las Bellas Artes el 8 d'octubre de 1869. Arxiu de la RACBASJ. També en fa referència SOLER Y PÉREZ, L. «Escuela Superior de Artes industriales y Bellas Artes de Barcelona: su historia y estado actual», A: Universidad de Barcelona: 1909 a 1910, Barcelona: La Universidad, [s. d.], pp. 420-421.
35
interí des del 1880 fins el mes de maig de 1886, quan Leopold Soler i Pérez va guanyar les oposicions i va ser nomenat professor numerari per Reial Ordre amb un sou de 3.000 pessetes anuals al mes de juny.
En quant a l'assignatura de Teoría estética e Historia de las Artes suntuarias o industriales, com hem dit Miquel i Badia va ser el catedràtic interí de la mateixa des de la mort de Manjarrés, cobrant 1.500 pessetes anuals. El 7 d'abril de 1884 la Diputació provincial va acordar crear una plaça de catedràtic dotada amb el sou anual de 3.500 pessetes per a aquesta assignatura, que passaria a ser complementària i lliure agregada a l'ensenyament superior de Pintura, Escultura i Gravat de l'Escola de Belles Arts. Mentrestant, a l'espera de la designació del catedràtic per mitjà d'oposicions, la va seguir impartint Miquel i Badia pel fet de ser també el professor de Teoría estética e Historia de las Bellas Artes, i el seu sou en l'assignatura d'arts sumptuàries es va incrementar a 1.750 pessetes anuals, meitat del sou que hauria de percebre el catedràtic oficial. Sabem que Miquel i Badia, «como persona de notoria competencia en la especialidad de que se trata», va ser un dels membres de la comissió encarregada de proposar el programa d'exercicis d'oposició77, així com vocal del tribunal de la Diputació que examinava els opositors.78 Tot i els
intents de cobrir la plaça d'una manera oficial celebrant-se oposicions per proveir-la, desconeixem perquè mai es va arribar a nomenar el catedràtic corresponent.79 Miquel i Badia es
va ocupar d'aquesta assignatura com a professor interí des del 31 de juliol de 188480 fins a la
seva mort el 1899, quan el va substituir l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó que havia estat auxiliar de la mateixa des del 1895.
Gràcies a una notícia apareguda el 1881, tenim constància que les lliçons impartides per Miquel i Badia a l'Escola oficial de Belles Arts eren molt apreciades pels seus alumnes, tal i com
77 Actes de la Junta general de l'Acadèmia provincial de Belles Arts, (30 d'octubre de 1884). Arxiu de la RACBASJ. 78 Actes de la Junta general de l'Acadèmia provincial de Belles Arts, (6 de juny de 1886). Arxiu de la RACBASJ.
79 Van arribar a ser candidats potencials els senyors Rodríguez i Casellas. La Dinastia, Any XVI, Núm. 6730, (22-XI- 1898), p. 2.
80 SERRACLARA I PLA: tesi cit., Vol. I, 1995, pp. 170-172.
Exemples d'algunes anotacions manuscrites d'Història de l'Art realitzades per Francesc Miquel i Badia. Arxiu del MNAC.
demostrava l'elevada concurrència que assistia a les seves classes. L'article, aparegut al Diari catalá, criticava durament la docència de Carles Pirozzini (Barcelona, 1852-1938), substitut de l'assignatura de Teoría estética e Historia de las Bellas Artes, que contrastava amb la de Miquel i Badia: «[...] la millor prova de lo mal que s'esplica es, que á las llissons que donava lo senyor Miquel y Badia, la classe estava plena d'alumnos; mentres á las esplicacions del senyor Pirozzini [...] ab proufeynas n'hi assisteixen una dotsena.»81
Quan va morir era bibliotecari, tresorer i oficial primer de la secretaria, així com professor de la mencionada assignatura de Teoría estética e Historia de las Artes suntuarias o industriales,i van haver de nomenar un substitut diferent per a cadascun dels càrrecs. Amb raó, Josep Masriera va al·ludir que «feia la feina de quatre homes»82 i el president de l'Acadèmia el va
definir com «el alma de esta Corporacion».83 Aquest darrer va consignar en les actes de la junta
general que Miquel i Badia s'havia ocupat d'arxivar i ordenar nombrosos documents que guardava l'Acadèmia84; paraules que corroboren els nombrosos documents d'aquest període en
els que es pot identificar la seva cal·ligrafia i que es conserven a l'arxiu i biblioteca. Aquesta tasca i la de tresorer les va desenvolupar gratuïtament85, i en el moment de la seva mort, el seu
sou de l'Acadèmia provenia d'ésser oficial primer de secretaria i professor, pels que –com ja hem dit– cobrava respectivament 1.750 pessetes.
Dins el sí de l'Acadèmia provincial de Belles Arts, com a membre acadèmic, va formar part del tribunal de les oposicions per optar al premi de la pensió Fortuny.86 També, com a membre
participant de la seva junta general, va formar part de diverses comissions constituïdes per elaborar informes sobre l'estat de conservació d'un monument i la seva preservació, l'estructuració de l'ensenyament artístic, la introducció d'elements artístics en la reforma de la ciutat, l'adquisició d'obres d'art per part de la Diputació provincial, les reformes del nucli antic de Barcelona, el destí dels edificis del parc de la Ciutadella, l'embelliment de les Rambles afavorint el mercat d'ocells i flors –projecte en el que es va involucrar enormement i no va poder veure realitzat a causa de la seva mort– etc.87 Curiosament, tots aquests temes d'actualitat en
matèria artística en els que hi va participar es veurien reflectits paral·lelament en els seus articles del Diario de Barcelona, essent ell mateix un testimoni de primera mà. També va ser membre fins la seva mort de la comissió encarregada de la instal·lació, direcció i conservació del Museu provincial d'Antiguitats.
81Diari Catalá: politich y literari, Any III, Núm. 636, (12-V-1881), p. 377. 82 MASRIERA I MANOVENS: op. cit., 1900, p. 9.
83Acta de la sesión pública celebrada el 18 de Febrero de 1900: op. cit., 1900, p. 37.
84 Actes de la Junta general de l'Acadèmia provincial de Belles Arts de Barcelona, (4-VI-1899). Arxiu de la RACBASJ. 85 Creiem interessant apuntar com, a la seva mort, van consignar 1.750 pessetes als seus substituts.
86 Josep Llimona tenia 16 anys, cap el 1880, quan es va presentar a les oposicions per optar al premi de la pensió Fortuny de l'Acadèmia de Belles Arts, tribunal del que formava part Miquel i Badia. Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, Núm. 35, Vol. IV, Barcelona: Junta de Museus, (Abril 1934), p. 109.