• No se han encontrado resultados

1.7.1 La producció

Les etapes en l'elaboració d'un llibre de text serien: 1. Planificació

a) Determinació dels objectius seguint els que marquen els qüestionaris i el programes oficials.

b) Adaptació a la psicologia de l'alumnat al qual es dirigeix: interessos, actituds i

27 R.A. Duschl, “Marcos de aplicación da Historia e Filolosofia da Ciencia para o deseño do ensino das Ciencias da Terra”, dins M. Brañas, M.C. González i M.P. Jiménez (eds.), Traballando coas Ciencias da Terra, ICE, Servicio de Publicacións Universidade de Santiago de Compostela, 1995, pàg. 157-177.

aptituds.

c) Adaptació dels continguts i de la seqüenciació a l'estructura noètica de la matèria. d) Ajustament a les lleis de l'aprenentatge:

2. Realització

3. Experimentació prèvia i revisió 4. Edició, publicitat, distribució28

En els darrers anys, les noves tecnologies de la informació s'han expandit extraordinàriament i han fet possible que siga possible l'edició barata i la distribució de materials en formats digitals. D’altra banda, alguns professors han posat en marxa repositoris de recursos que s'alimenten de les donacions que els docents fan a un fons comú, en aquesta línia, les llicències de drets d'autor del tipus de les Creative Commons permeten preservar una part dels drets de propietat intel·lectual i alhora compartir els materials.29 Aquestes iniciatives comporten un canvi de la cultura individualista per una altra de col·laboració entre el professorat, un canvi que el context de treball docent no sempre afavoreix a causa, entres d’altres factors, de la manera com es distribueix el temps i l'espai als centres, la manca de projectes compartits, l'escassa participació en la gestió dels centres i el tipus de formació inicial i permanent del professorat (Ruiz/Sanz, 1999). En aquesta línia, el Departament d’Educació del govern català, a través de la xarxa Xtec, va posar en marxa durant el curs 2008-2009 el portal La Prestatgeria per tal que el centres docents creen els seus llibres de text virtuals i els col·loquen en línia per tal que altres centres se’n puguen beneficar; l’enfocament col·laboratiu del projecte afavoreix que els diferents centres

28 Diccionario de las Ciencias de la Educación, Santillana, 1988, s.v. “texto, libro de”.

29 En aquest sentit destaquen algunes iniciatives personals, com el material sobre literatura catalana que ha posat en línia, sobre la plataforma d'e-learning Moodle, la professora Maria del Mar Garcia Vilanova (2007) <http://phobos.xtec.net/mgarc114/moodle/>; o, en l'àmbit del castellà, la del professor Eduardo-Martín Larequi amb el seu Lengua en Secundaria <http://www.lenguaensecundaria.com/joomla/>, un repositori de materials per a l'ensenyament de llengua i literatura castellanes a secundària.

A Itàlia hi ha en marxa una sèrie de projectes que pretenen col·locar manuals escolars en línia descarregables en formats oberts, així tenim Liber Scuola <http://www.liberliber.it/progetti/liberscuola/>; el Proggetto Biblioteca Manunzio <http://www.liberliber.it/biblioteca/index.htm>; o Scuola OnLine <http://www.pubblicascuola.it/>; a l'estat espanyol sense ànim de ser exhaustius hi ha iniciatives institucionals com la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya <http://www.xtec.cat/>; el Portal Educativo del Junta de Castilla-La Mancha <http://www.educa.jccm.es/educa-jccm/cm/recursos > o impulsades per institucions com Educared <http://www.educared.net/>, un portal de la Fundación Telefónica. D'altres institucions com la Universitat d'Alacant començaven l’any 2007 a posar en marxa el seu Repositori Institucional (RUA) <http://www.ua.es/rua/>, a imatge i semblança del que havien començat a fer les universitats nord-americanes uns anys abans. Als EUA, a part de les iniciatives de les universitats com el Virtual Reference Collection del MIT <http://libraries.mit.edu/help/virtualref/> hi ha també moviments estudiantils com el dels Students for Free Culture <http://freeculture.org/> o l'Open Content Alliance <http://www.opencontentalliance.org/>.

En la mateixa línia es trobarien el portals en format wiki com la comunitat d'aprenentatge Wikilearning <http://www.wikilearning.com/>; els Wikibooks <(http://ca.wikibooks.org/wiki/Portada>; els Wikitexts <http://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal>; la Wikiversity <http://es.wikiversity.org/wiki/Portada>; el Wikillerato <http://portales.educared.net/wikiEducared/index.php? title=Portada>, impulsat també per la Fundación Telefónica; o la Kalipedia, de l'editorial Santillana <http://www.kalipedia.com/>. En l’àmbit de l’aprenentatge de llengües, la xarxa social per a aprendre idiomes Italki té un apartat per a la publicació de llibres de text col·laboratius per a aprendre llengües Italki Knowledge <http://www.italki.com/knowledge/>. També cal remarcar els directoris de materials curriculars audiovisuals (cursos i vídeos educatius) en línia com Edu3.cat <http://www.edu3.cat/>, Atrévete a conocer <http://www.videoseducativos.es/index.php?id=> o el canal de TeacherTube <http://www.teachertube.com/index.php>.

escolars puguen, a més, millorar els textos.30

En aquest procés de producció, molt sovint l'editor es planteja un projecte i es posa en contacte amb els possibles autors. Durant el procés d'elaboració del manuals l'editor coordina el procés al qual s'afigen els dissenyadors, il·lustradors, maquetistes, documentalistes, fotògrafs i correctors. De vegades, per tal d'assegurar el rigor dels continguts i la seua adequació al nivell i les necessitats dels escolars se sotmeten a la crítica i a la valoració d'especialistes i docents (Galofré, 2005). Aquest procés, però, comença amb l'aprovació d'un currículum per part de l'administració, una administració que, segons les circumstàncies, pot tenir la potestat d'aprovar o de rebutjar el manual abans que aquest no entre a les aules. L'editorial té en compte d'una banda el currículum i de l'altra els usuaris finals, és a dir, els professors que triaran el llibre de text per als seus alumnes. L'autor se situa en una posició subordinada entre el que vol l'editorial, el que prescriu l'administració i el que demana el professorat (Pagès, 2006: 63).

1.7.1.1 Els manuals, la indústria editorial i el comerç del llibre.

La manualística no hauria de deixar de costat qüestions extraescolars que afecten d'una manera directa la producció, la distribució i la recepció dels llibres escolars. El llibre de text com a mercaderia, com a instrument de control ideològic, el llibre de text gratuït com a arma electoral, el llibre de text insostenible mediambientalment, el pes dels llibres de text com a responsable de diverses lesions infantils.

El sector editorial vinculat als manuals tendeix a la concentració i a l'adquisició de segells locals. El cas valencià, amb l'existència de diverses editorials autòctones i independents, és, segurament, atípic. Aquesta concentració editorial i el control curricular per part de l'administració (encara que el currículum és bastant obert, no ho és al 100%), unida segurament a la demanda majoritària d'un model determinat de llibre de text per part del professorat no afavoreixen, a pesar del volum de mercat, una diversificació de productes: tots els manuals s'assemblen. A partir de 2007, l'abolició de l'homologació prèvia i la implantació d'un currículum basat en el desenvolupament de competències deixa la porta oberta a la experimentació, però, tal i com observarem més avant, la política de contenció de costos per part de les editorials (que van haver d’adaptar els seus llibres a dos canvis curriculars en un lapsus molt curt de temps, entre 2001- 2002 i 2007-2008, quan encara estaven amortitzant els manuals que havien editat en la segona meitat dels anys noranta), juntament amb la inèrcia del professorat, van propiciar les reedicions de llibres dels currículums anteriors i la publicació de manuals pràcticament idèntics als que havien estat publicant-se en els darrers anys sense canvis profunds, ni en la metodologia, ni en la programació.

El llibre de text és una mercaderia més i per tant està sotmesa a les lleis del mercat i influït per les polítiques educatives de l'administració, per una banda, i les estratègies empresarials de les editorials, per l'altra. El preu fix o variable, la gratuïtat dels llibres, el préstec o el reciclatge, els punts de venda: llibreries, AMPES i grans superfícies comercials es disputen la venda dels llibres de text a les famílies (Gimeno, 1991: 14) (Gimeno, 1995) (Ruiz/Sanz, 1999) (Beas/Montes, 1998).

Per fer-nos una idea del volum de negoci del sector, podem examinar les xifres relatives a l'any

2006. Aquest any els llibres de text van suposar a Espanya un 24'4% dels llibres venuts i, juntament amb els llibres de literatura (21,1%), van ser les matèries que reportaren un major volum de facturació per a les editorials. En total la facturació de llibres de text no universitaris va augmentar un 5,4% respecte del 2005 i un 17,8% des del 2002. Els llibres d'ESO van suposar el 6'6% de les vendes i van donar uns beneficis de 198,18 milions d'euros (un 1'6% menys que l'any anterior), pel que fa a la resta de nivells no universitaris31:

Facturació en milions d'euros % de vendes respecte del

total de llibres venuts Variació respecte al 2005

Educación infantil 97,29 3,2 6'2 Educación primària 285,81 9,5 12,7 E.S.O. 198,18 6,6 -1'6 Batxillerat 60,35 2,0 –4,8 F.P. 13,42 0,4 –13,9 Llibres i materials complementaris 81,39 2,7 11,4

L'any 2006 el preu mitjà del llibre de text no universitari va ser de 15,21€, se'n van vendre 48,43 milions d'exemplars que van suposar una facturació de 736 milions d'euros. El preu mitjà del llibre d'ESO va ser de 20'93€ i se'n van vendre 9,47 milions d'exemplars. El preu del llibre de text no universitari va passar, de valdre una mitjana de 10,51€ el 2000 als 15'21€ del 2006, una pujada del 30'9%.

Destaca com a fet digne d'estudi, que des del 2002 baixa el nombre d'exemplars de llibres de text no universitaris venuts; respecte de l'any 2005, el descens ha sigut d'un 6'2%. L'any 2006 va suposar la venda de tres milions d'exemplars menys que el curs anterior, dels quals més de milió i mig corresponen a Secundària. Quines són les causes d'aquest descens? És que el professorat usa, cada vegada més, un altre tipus de materials curriculars? No hi ha indicis que apunten en aquesta direcció. Es tracta del reciclatge dels llibres gratuïts usats als mateixos centres? Segurament. Aquesta ha sigut l'opció de Catalunya i Andalusia i suposa, segons fonts de l'ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza), la pèrdua d'un terç del mercat. Aquesta situació ha provocat les protestes del sector editorial 32.

31 Federación de Gremios de Editores de España (2007): Comercio Interior del Libro en España, 2006.

32 Segons insinuava A.M. Ávila, director executiu de la Federación de Gremios de Editores de España, referint-se a les dades editorials de l'any 2005, any en què ja s'observava un descens important de les vendes de llibres de text:

Si tenemos en cuenta que el texto no universitario es prácticamente un 25 por 100 del mercado, esa caída del 12 por 100 tiene un mayor peso cualitativo y ahonda la preocupación del sector editorial por la aplicación de determinadas políticas públicas. (Ávila, 2006: 18)

Una nota de premsa de l'ANELE presentava la situació del sector de cara al curs 2007-2008, en aquests termes: El próximo curso 2007-2008 supondrá un cambio muy importante en el mercado del libro de texto debido a tres factores: la modificación del régimen de precios de los libros, la reforma educativa que afectará, en principio, a tres cursos académicos y que ha obligado al sector

En resum, els llibres de text no universitaris suposen:

• El 15,2% dels títols en catàleg. • El 23,6% dels títols editats. • El 19,6% de l'edició d'exemplars.

• El 24,4% de la xifra de facturació en el mercat interior. • El 21,2% dels exemplars venuts.

Pel que fa a la xarxa de venda, els llibres de text es venen a les llibreries (47,6%), empreses i institucions (col·legis) (20,6%) i hipermercats (11,7%). Segons les dades del gremi d'editors, hi ha una davallada en les vendes a hipermercats i cadenes de llibreries i puja la venda a les empreses i les institucions. L'evolució de les xarxes de distribució es pot observar en aquest gràfic:

Pel que fa al País Valencià, l'any 2006 el 36,7% dels llibres publicats van ser llibres de text no universitaris que constitueixen el 39'3% del negoci editorial (12'28 milions d'euros); es van editar 123 títols d'ESO (dels quals 48 eren en català, un 38'9%) i n'hi havia 848 en catàleg (dels quals, 388 en català, un 45'7%); de llibres de text de Secundària se'n van produir 275 mil amb una tirada mitjana de 2.388 exemplars, dels títols en català se'n van tirar 99 mil exemplars. Les vendes dels manuals de Secundària van arribar als 4,05 milions d'euros. La facturació de llibres de text no universitaris en valencià va suposar una xifra de 9,29 milions d'euros i consolida un augment del 35,7% des de l'any 2002. Unes xifres, aquestes, que expliquen l'interés de les grans empreses editorials foranes per entrar en el mercat valencià.

editorial a realizar fuertes inversiones en condiciones muy poco favorables. Estas circunstancias han sido especialmente poco propicias en las Comunidades Autónomas que han implantado un modelo de pseudo-gratuidad de los libros.

Joan Carles Girbés, director editorial de Bromera, al seu blog Tirant al cap criticava també la reutilització dels llibres de text i ho feia en la línia de la Federación de Gremios de Editores: les administracions propugnen la reutilització per tal d'estalviar pressupost. Així, mentre el govern valencià es gastarà 11 milions d'euros en llibres gratuïts per al curs 2007-2008, el govern català només en despendrà 6 (vg. “Comparativa 5”, Tirant al cap, 12-6- 2007: http://tirantalcap.blogspot.com/2007/06/comparativa-5.html). Mentrestant, Ecologistas en Acción (2006) critica la “insostenibilitat” de l'ús dels llibres de text i demana que es reutilitzen. A França, la implantació per llei de la gratuïtat dels manuals a través de la reutilització l’any 1976 va ocasionar una baixada substancial de les vendes, un fet que va derivar en la desaparició dels segells editorials més menuts o en la seua absorció pels més grans (Huot, 1989: 31-34) (Choppin, 1992: 44-52; 72-74).

Una altra dada interessant és la del descens de les vendes de llibres de text, les quals van suposar 12,28 milions d’euros, dades que representen el 39,3% de la facturació total amb una disminució del 21,7% des de l'any 2002.

Pel que fa als canals del venda, al País València els llibres de text no universitaris es van vendre sobretot a través de les llibreries (41,7%), seguit de les empreses i institucions (30'2%), les cadenes de llibreries (19'5%) i els hipermercats (7%).33

Una altra qüestió relacionada amb la producció editorial dels llibres de text és la manera com es “fabriquen”: hi ha una avaluació del procés de producció d'un llibre de text per part de les editorials? S'hi fan proves-pilot? S'avalua el producte i es millora en successives reedicions?

1.7.1.1.1 Les imatges

Per altre costat, un estudi sobre els manuals fet des del punt de vista de la indústria editorial, hauria de tenir en compte la creixent complexitat formal que presenten. S'ha passat d'uns manuals basats en textos escrits a uns altres en què la part gràfica, els textos reproduïts, els quadres, fotografies o els mapes, ocupen cada vegada més espai. Segons alguns autors, els avanços tècnics (sobretot els produïts en el camp de la informàtica i la impremta), la influència dels mitjans de comunicació, la major exigència de qualitat per part d’un professorat més preparat i uns grups empresarials més grans i amb més capacitat financera, explicarien aquesta millora substancial de la qualitat dels materials impresos des dels anys setanta fins a l’actualitat (Beas/Montes, 1998: 99) (Petrus, 1998) (Escolano, 1998c). Una qualitat, però, que ha suscitat les suspicàcies d’alguns pedagogs que les consideren en molts caos un element decoratiu, pur màrqueting, sense valor didàctic i dirigides a agradar la vista dels usuaris, més que a instruir-los (Choppin, 1992: 116).

1.7.1.1.2 Els editors i els autors

Pel que fa als editors i als autors, no tenim cap estudi de camp sobre l'edició de manuals al País Valencià. Durant els anys vuitanta van aparéixer tres dossiers dedicats al món de l'edició escolar al setmanari El Temps, alguns dels quals recollien el punt de vista d’alguns editors (Blanch, 2000) (Gregori, 2000), i també hem recollit algun article escadusser d'algun altre editor més (Galofré, 2005) i, fins i tot, d'algun redactor de manuals (Pagès, 2006). No tenim tampoc informació recent sobre el que pensen els responsables de l'administració educativa respecte dels materials, si n'hem recollit ha estat del moment previ o simultani a l'aprovació de la LOGSE (Marchesi/Martín, 1989; 1991) (Centro de Desarrollo Curricular, 1996) (Ministerio de Educación y Ciencia, 1985; 1992; 1995).

33 Dades extretes de l'Informe de comercio interior 2006. Comunidad Valenciana (Direcció General del Llibre, 2007). Durant el procés d'elaboració final d'aquest treball ha aparegut l'informe del 2007 (Direcció General del Llibre, 2008): l'any 2007 els llibres de text van suposar al País Valencià el 41'1% de les vendes de llibres; s'hi van editar 452 mil exemplars de llibres de text d'ESO amb una facturació de 4,36 milions d'euros i un preu mitjà per exemplar de 20'8 €, hi ha 817 títols vius; pel que fa al Batxillerat, es van editar 129 mil exemplars que van procurar una facturació de 2,04 milions d'euros, amb un preu mitjà per exemplar de 21,2 €, actualment hi ha 392 títols vius. La facturació total de llibres en valencià ha augmentat d'un 30,1% en els darrers 5 anys i la quantitat de títols ho ha fet d'un 8'5%; l'any 2007 el 41% dels títols editats en valencià van ser llibres de text no universitaris.

Pel que fa a l'àmbit francés, el número especial de Cahiers Pedagogiques dedicat a l'ús dels manuals és una mostra de tractament equilibrat de tots els sectors implicats en el món dels manuals. Així hi podem trobar un article d'un alt càrrec de l'administració educativa francesa, al costat d'un article del director de màrqueting de l'editorial Belin i d'entrevistes als responsables de les editorials Delagrave, Hachette, Nathan i a un inspector d'educació, director d'una col·lecció editorial i ensenyant en l'escola del professorat de l'Acadèmia de Montpeller.

1.7.1.1.3 Els llibreters

Els llibreters tenen oberts diversos fronts de lluita en relació als manuals: un d’ells és la competència de les grans superfícies, que han arribat a oferir descomptes de fins al 25% del preu de cost del manual, i que va provocar que el govern espanyol liberalitzara el preu dels llibres de text l’any 2006 i eliminara la política comercial de descomptes afavorida pel Partit Popular l’any 2000. Ara per ara, els manuals no es poden vendre a Espanya per sota del preu de cost (Massa, 2006) (Biosca, 2007).

Un altra de les competències a què s’han d’enfrontar els llibreters és la de les AMPAs que venen llibres als mateixos centres educatius i que va fer que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ho prohibira expressament, tant als decrets d’homologació com a les instruccions d’inici de curs.

Per un altre costat, la descoordinació entre les llibreries i els centres docents fa que els llibres es canvien sobre la marxa amb l’arribada de professorat nou durant els mesos de juliol i de setembre. Aquesta circumstància provocava que no estigueren sempre disponibles a la tornada de les vacances d’agost. Per això el Departament d’Educació obliga a mantenir durant quatre anys els títols (sol ser el període estipulat per les diferents administracions educatives, fins i tot a França), i a fer pública la llista de llibres que s’usaran al curs següent (tot fent constar l’ISBN per tal d’evitar confusions), abans del 30 de juny perquè els pares i mares puguen fer les comandes i les reserves als punts de venda (Carrillo, 2005).

1.7.1.1.4 Els pares i les mares

Si deixem de banda els aspectes pedagògics de la relació dels pares i mares amb els manuals, ens trobem amb d’altres perspectives de la relació manuals-famílies, entre les quals dues que són temes estel·lars en cada inici de curs: el pes dels manuals i el seu cost. La qüestió econòmica és, tal vegada, la que més pàgines ocupa i la que més mesures de govern ha provocat. A començaments del curs 2008-2009, un estudi elaborat per la Federació d’Usuaris-Consumidors Independents (FUCI), xifrava en 1.068 euros de mitjana la despesa de les famílies en material escolar (roba, llibres i material escolar). El preu mitjà de la despesa en llibres de text per alumne era, segons l’Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament, de 107 euros el