Els paradistes particulars

Els paradistes particulars24 _{generalment són negociants de bestiar, ramaders, pagesos propietaris o ma-}

sovers o altres particulars relacionats amb el món dels veterinaris, dels manescals i dels ferrers. Els negociants més forts solen tenir algunes burres de ventre que confien a pagesos modestos per a poder- 21. FRANCESCH, A., JORDANA, J., PARÉS, P., SUCH, X. (2006) Catalans de pèl i ploma. Op. cit. p.101.

22. http://www.fuives.com/

23. Pere Màrtir Rossell i Vilar (1883-1933), el gran impulsor de la zootècnica a Catalunya va publicar a l’any 1921 la seva Contribució a l’osteologia comparada del cavall i l’ase. Zootècnia de la raça asinina catalana, obra fonamental sobre el tema i traduïda adiversos idiomes. L’obra va ser escrita amb l’objectiu d’acreditar la puresa genètica dels guarans del país a fi de promocionar-ne l’exportació. 24. La informació ha estat extreta bàsicament de fonts orals i dels Llibres d’Actes de 1957 a 1996 de la “Junta de Inspección y Reco- nocimeiento de Paradas de Sementales Equinos” de la provincia de Barcelona, consultats al “Servicio de Cria Caballar. Delegación de Defensa en Barcelona, del Ministerio de Defensa”. La documentació sobre les parades estatals a Catalunya sembla ser que es troba a la delegació de Saragossa.

les utilitzar per al treball a condició que les aparellin amb guarans de la seva parada i els concedeixin preferència a l’hora de comprar els pollins nascuts d’aquestes unions. Normalment també compren altres pollins deslletats als sis mesos seleccionats en funció de les aptituds mostrades com a futurs bons guarans i els recrien en ramats de quinze a vint animals fins als dos anys i mig, moment en que selec- cionen els millors exemplars per a ser destinats a la reproducció mentre que els altres es venen com a animals per a treballar.

Els paradistes són gent amb un caràcter especial, amb un ampli ventall de coneixences amb les que es relacionen els dies de mercat a fi de concretar compres i tractes diversos, de conèixer propietaris de bons pollins per a recriar, de concertar montes d’eugues o burres a la parada. Solen ser persones, ge- neralment homes, que saben tractar els pagesos, que estan acostumats a negociar i que demostren ser experts en d’animals de peu rodó, qualitat que sovint ja els ve de regalia familiar. Persones de paraula fàcil, que tenen com a un orgull el manteniment de la seva professió i que els agrada de saber fer lluir els burros quan els ensenyen o els treuen de la quadra alhora de fer un cobriment. Són també uns conver- sadors infatigables sobre el tema en mercats i cafès, i tenen un ample radi de coneixences. Un conjunt de factors que els fa ser uns “enamorats” dels equins i que desenvolupen el seu ofici amb una gran afecció. Les parades solen constar de un o dos guarans declarats, algun pollí que estan recriant i generalment també els és obligat de tenir un cavall semental seguint les directrius que Cria Caballar disposa a fi de protegir la reproducció del bestiar cavallí. Les parades han d’estar degudament autoritzades per la Delegació de Cria Caballar corresponent. El paradista nou s’ha de donar d’alta primerament i després renovar cada any el permís a través de l’ajuntament del seu municipi, fent efectiu un determinat pa- gament. A la tardor es presenta una instància de sol·licitud per a poder obrir la parada el proper any, acompanyada de la documentació dels sementals que vol utilitzar i dirigida a la “Junta de inspección y Reconocimiento de Paradas de Sementales Equinos” de la província. Aquesta junta de la “Delegación de Cria Caballar” de la “Región Pecuaria” corresponent està constituida, almenys des de 1957, per un president (el Teniente Coronel Delegado de Cria Caballar), per un secretari (el Jefe Provincial del Sin- dicato de Ganaderia), per un vocal ramader i per un vocal paradista.

Cap a finals d’any es reuneix la junta per a examinar els documents presentats pels paradistes i seguint les directrius del reglament vigent autoritza o no les parades que poden funcionar la propera temporada de monta. De l’anàlisi de les actes se n’extreu el model seguit per a dictar disposicions i fer constar els aspectes següents:

Primer hi consten els noms del president, secretari, vocal ramader i vocal paradista. El lloc (l’Hospitalet de Llobregat), l’hora i la data. El president fa constar el motiu de la reunió, o sigui analitzar en funció del Reglament vigent de Parades Particulars les instàncies i els documents annexes presentats pels para- distes a fi d’autoritzar l’establiment o continuació dels seus establiments durant la propera temporada de remonta. A continuació hi figura l’autorització provisional pel seu funcionament, si s’ha denegat alguna sol·licitud, si hi ha alguna parada de nova creació, si encara falta presentar la documentació d’algun se- mental i si s’han de fer algunes recomanacions per al control sanitari, foment i millora del servei. Es fa constar si en la temporada anterior hi ha hagut alguna infracció per part d’algun paradista i s’estableix la quantia de la multa imposada. Més avall s’estableixen els cànons (preus) de cobriment d’eugues i de burres per a la propera temporada, especificant els preus per cavall semaler o guarà. Normalment s’aclareix que el preu es pot incrementar en un deu per cent per els semalers considerats de “primera” i que pot ser lliure per als considerats com a “sobresalientes”. Es fixen les dates d’obertura i tancament de

les parades que generalment van de principis de febrer a principis de juliol, i s’estudien i s’aproven els diferents itineraris a seguir per a la visita d’inspecció de les diverses parades.

Finalment, després de les signatures, hi consta la relació de parades autoritzades fent esment dels muni- cipis on estan ubicades, el nom dels seus propietaris, els noms dels cavalls i dels guarans, i els respectius cànons de cubrició de cada un dels semalers autoritzats. De l’anàlisi d’aquests llibres d’actes se’n pot extreure diferents tipus d’informacions que permeten fer el seguiment de la cria de bestiar de peu rodó a les diferents comarques de Catalunya. Pel que fa a dades qualitatives, cal remarcar les observacions, les recomanacions i els tipus de sancions que la junta establia en les actes. Localitzant per municipis la distribució geogràfica de les parades, les zones amb més concentració i les seves àrees d’influència. Els noms dels paradistes ens poden permetre de localitzar possibles informants, definir les famílies de més regalia i prestigi dedicades a aquesta activitat, emprendre la recerca de més pistes per a fer una com- posició aproximada del entramat econòmic i social d’aquesta activitat pecuària. Pel que fa a les dades quantitatives, podem saber el nombre de paradistes, de parades, de cavalls semalers i de guarans, els preus establerts per a la cubrició, els tipus d’infraccions i les multes corresponents, que permeten veure aquesta activitat des d’una perspectiva cronològica.

En un primer buidat es va poder extreure l‘evolució per anys del nombre de parades autoritzades, del nombre de cavalls semalers i del nombre de guarans a la província de Barcelona: 1958, 15 parades, 11 cavalls, 29 guarans. 1962, 9 parades, 6 cavalls, 11 guarans. 1964, 2 parades, 1 cavall, 3 guarans. 1970, 2 parades, 1 cavall, 2 guarans. 1976, 14 parades, 18 cavalls, 1 guarà. 1986, 43 parades, 64 cavalls, 5 guarans. 1996, 191 cavalls, 16 guarans. Entre els anys 1964 i 1974 s’enregistra el nombre més baix de parades, que comença a créixer a partir de l’any 1972 al canviar el tipus de cavalls de treball pels d’esport i de lleure. Els guarans passen de dominar sobre els cavalls a gairebé desaparèixer i no comencen a recuperar-se fins a la dècada de l’any 1980 que a partir de les accions conservacionistes entorn del burros catalans per part del ramader Joan Gassó en la seva explotació de Fuives al municipi d’Olvan a la comarca del Berguedà, de l’Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana amb el suport la Facultat de Vete- rinària de la UAB i del Departament de Ramaderia de la Generalitat i d’algun altre afeccionat particular, que es comença a recuperar el nombre de guarans.

L’Estebanell de Balenyà, parada particular

L’informant Josep Vidal, nascut a l’any 1920, havia estat masover del mas Estebanell i recorda haver sentit explicar que el seu avi va muntar la primera parada de guarans, el seu pare (1890-1975) la va continuar fins a l’any 1963 en que la varen tancar. La masoveria conreava unes trenta quarteres de sem- bradura i solien tenir segons les èpoques un parell de bous, alguna euga, un cavall semaler i set o vuit guarans. Recorda encara els sistemes de maneig, els tipus d’aliments i altres particularitats del funcio- nament d’una parada de monta.25

La familia guarda una carta signada per el president del “Sindicato de Recriadores de Garañones de Cataluña” de Vic, datada del 26 de novembre de l’any 1923, en la que s’avisa al paradista que es dongui d’alta a l’ajuntament de Balenyà, sota pena d’una multa de mil pessetes en cas de no fer-ho, i també dues 25. Informació oral i consulta de les llibretes de registre de cubricions de la parada de semalers del mas Estebanell dels Hostalets de Balenyà (Osona) facilitada per Josep Vidal (1920-2007), exmasover del mas.

llibretes de registre de monta que comprenen els períodes 1941-1945 i 1959-1963. Per veure la infor- mació que apareix en aquestes llibretes i a tall d’exemple, partim del llistat de la remonta de l’any 1941, que va començar el catorze de febrer i es va acabar el vint-i-dos de juny, temporada en la que es varen cobrir cent-setanta-set eugues i dues burres. El preu de cubrició era de cent pessetes o bé de cinquanta quilos de blat, o sigui, aproximadament una quartera.

Els fulls de la llibretes són un llarg llistat on consta per columnes:”El dia 14 de febrero, una yegua /burra, de Papet, de Can Jaumich, Santa Eugenia, cria macho / cria mula / cria potro / cria potra / vacia / la. / dob/e o nada / se avortó / murió, Castaña, Manut, 5 años”.

Tenim per tant referenciats de forma clara: Data de cubrició, espècie, propietari, casa, municipi, sí cria algun pollí/ de quina mena/ si no va quedar prenyada/ si és primera cria/ doble o nada: (feien el tracte de que si quedava prenyada pagaven doble i si no en quedava no pagaven res), color de capa, nom, edat. La informació que presenten aquests documents pot ser interessant especialment si és comparable amb els d’altres parades: a) La data permet establir: inici i final de la monta, períodes de més activitat, pe- riodicitat i numero de les cubricions. b) El tipus d’animal permet establir la relació entre cubricions d’eugues i cubricions de someres. c) El nom del propietari, la casa i el municipi ens situen l’àrea geogràfi- ca que abasta la parada, els clients habituals de la parada, els propietaris de més d’un animal. d) Si cria o no, ens informa dels resultats de la monta de l’any anterior, de si neixen més poltres o muletes, del tipus de tractes. e) El color de la capa permet tipificar a nivell zoològic els tipus d’animals. f) El nom permet tipificar els noms més corrents, classificar-los en relació del color de la capa, de l’edat, del tamany. En un primer buidat veiem que dominen els noms relacionats amb el color de la capa (Rossa, Castanya, Morena + Moru/a + Morica, Tordilla + Torda, Negra, Alazana, Canela, Vermella) i els relacionats amb diminutius (Menut, Nano, Xic, Pequenya, Nyinyo); altres noms menys nombrosos son: Xula, Lleona, Xatu/a, Music, Gorrero, Brillant, Mona, Tuti, Borrega, Pasionaria (burra). I g) L’edat permet calcular la mitjana, l’edat màxima i mínima, seguir una euga o burra diversos anys.