ELS PARTICIPANTS.

Els onze alumnes que van participar en el cas 1 són set diplomats en magisteri, dos diplomats en educació social, un diplomat en magisteri i alhora diplomat en empresarials i un llicenciat. Tots els participants estant titulats en algun ensenyament formal que impliqui continguts propers a la psicopedagogia.

N. Alumnes 2 Diplomat en magisteri 3 Diplomat en educació social

4 Diplomat en magisteri i diplomat en empresarials 5 Llicenciat

L’experiència professional actual dels participants en el cas 1 és propera a l’àmbit de la psicopedagogia en nou dels onze alumnes: set participants són mestres i dos educadors (figura 5). Només dos dels alumnes no tenen experiència en el treball a escoles.

N. Alumnes

1 Mestre 2 Administrativa 3 Educador

Figura 6: Lloc de treball actual dels participants al cas 1.

La mitjana dels anys d’experiència dels participants en el cas 1 (figura 6) és de cinc anys i quatre mesos sent les dues administratives les persones que menys experiència professional tenen (1 any). Per tant, descomptant els anys d’experiència de les dues participants que es dediquen a tasques administratives trobem que la mitjana dels anys d’experiència dedicats a treballar en escoles és de sis anys i quatre mesos.

N. Alumnes

Sense experiència 1 a 3 3 a 7 7 a 10 10 a 20 més de 20

Els deu participants implicats en el cas 2 són un alumne que ha cursat COU, set diplomats en magisteri, un diplomat en magisteri i alhora llicenciat en geografia i història i un llicenciat en pedagogia (figura 7). Tots els participants llevat d’un estant titulats en algun ensenyament formal que impliqui continguts propers a la psicopedagogia.

Alumnes 1 COU

2 Diplomat en magisteri

4 Diplomat en magisteri i llicenciat en geografia i història 5 Llicenciat en pedagogia

Figura 8: Grau dels alumnes del cas 2.

L’experiència professional actual dels alumnes en el cas 2 (figura 8) és propera a l’àmbit de la psicopedagogia en tots deu alumnes: vuit participants són mestres, un és educador i un és coordinador pedagògic.

Alumnes

1 Mestre 3 Educador 4 Coordinador pedagògic

La mitjana dels anys d’experiència dels alumnes del cas 2 és d’onze anys i cinc mesos (figura 9). Aquesta experiència professional ha estat desenvolupada en un domini professional proper a la psicopedagogia.

N. Alumnes

Sense experiència 1 a 3 3 a 7 7 a 10 10 a 20 més de 20

Figura 10: Anys d’experiència professional dels alumnes del cas 2.

Els cinc participants implicats en el cas 3 són dos diplomats en gestió i administració, un diplomat i dos llicenciats en periodisme (figura 10). Tots els participants tenen grau en titulacions en algun ensenyament formal que impliqui continguts propers a la a les ciències polítiques.

N. Alumnes

2 Diplomat en gestió i administració 3 Diplomat 4 Llicenciat en periodisme

L’experiència professional actual dels alumnes del cas 3 en dos d’ells pròpia de les ciències polítiques (figura 11). Els tres participants restant treballen actualment en un àmbit proper a les ciències polítiques.

N. Alumnes

1 Politica 2 Administrativa 3 Periodisme

Figura 12: Lloc de treball actual dels alumnes del cas 3.

N. Alumnes

Sense experiència 1 a 3 3 a 7 7 a 10 10 a 20 més de 20

Figura 13: Anys d’experiència professional dels alumnes del cas 3.

Els quatre participants implicats en el cas 4 (figura 13) són un diplomat en empresarials i tres llicenciats en dret. Tots els participants estant titulats en algun ensenyament formal que impliqui continguts propers a la psicopedagogia.

N. Alumnes

3 Diplomat en empresarials 6 Llicenciat en dret

Figura 14: Grau dels alumnes del cas 4.

L’experiència professional actual dels participants en el cas 4 en dos d’ells pròpia de les ciències polítiques (figura 14). Els dos participants restant treballen actualment en un àmbit proper a les ciències polítiques i en tots dos casos en la professió dels estudis que han cursat (dret i economia).

N. Alumnes

1 Polítiques 2 Economista 3 Assessor legal

Figura 15: Lloc de treball actual dels participants al cas 4.

El lloc de treball actual dels participants del cas 4 en un cas és propi de les ciències polítiques.

N. Alumnes

Sense experiència 1 a 3 3 a 7 7 a 10 10 a 20 més de 20

Figura 16: Anys d’experiència professional dels participants del cas 2.

6.2.5 EL PROCEDIMENT.

L’observació dels quatre processos d’ensenyament-aprenentatge descrits a l’anterior apartat es concreta en 8 fases:

Fase 1. Preparar l’observació. Aquesta primera fase s’inicià amb la revisió de les assignatures impartides als diversos estudis de la UOC per tal de seleccionar-ne aquelles que es considerava que tenien un major perfil professionalitzador. Les assignatures

Models d’orientació i Intervenció psicopedagogica de la llicenciatura de segon cicle de

Psicopedagogia i Anàlisi de polítiques públiques de la llicenciatura de segon cicle de Ciències polítiques van ser triades després de realitzar una entrevista als professors responsables de les esmentades assignatures i de llegir la planificació i els materials didàctics propis del procés d’ensenyament-aprenentatge. Posteriorment, es procedí a contactar amb les docents i a sol·licitar-los les autoritzacions per accedir a les aules. És important destacar que l’observació es va fer respectant la planificació prèvia establerta i sense intervenir en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Fase 2. Inici de l’observació. Abans d’iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge es va contactar amb els alumnes per tal de demanar-los la participació voluntària a la recerca. Els alumnes que van acceptar van respondre un supòsit pràctic inicial i un qüestionari inicial adaptats al contingut de cada assignatura (veure annex 2) que va ser lliurat abans de començar la lectura i el treball amb els materials didàctics implicats. Els participants de la recerca es comunicaven amb l’autora de la tesi doctoral per mitjà d’una bústia de correu personal creada per l’ocasió (bústia de recerca). Aquesta bústia va ser el mitjà pel qual els participants van enviar els instruments complementats. Alhora, les dues docents de les assignatures van ser entrevistades presencialment amb l’objectiu de recollir informació contextual del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta informació contextual tenia la finalitat d’ajudar a interpretar les dades obtingudes durant el període d’observació.

Fase 3. Durant l’observació. En aquesta fase l’observadora va enviar els qüestionaris de seguiment adaptats al contingut de cada assignatura (veure annex 2) als participants, i va garantir que els participants donaven resposta a les preguntes setmanalment. Alhora era necessari fer el seguiment de l’aula per tal de verificar que no es produïa cap situació que entorpiria la bondat de les dades obtingudes. S’anava recordant als participants que qualsevol comunicació electrònica referida al cas que s’establís per mitjà de les bústies personals, ja fos amb la docent o amb els companys, calia fer-ho amb còpia a la bústia de recerca.

Fase 4. Després del procés. Els participants van complementar el supòsit pràctic final i el qüestionari final adaptat a cada contingut de l’assignatura (veure annex 2). Alhora es va recollir el producte de l’aprenentatge (PAC) que les docents havien planificat per tal d’avaluar i també les qualificacions que les docents van assignar a aquestes PACs. Fase 5. Recopilació de dades. Els instruments complementats, els productes de l’aprenentatge i les comunicacions electròniques van ser classificades i organitzades per tal de preparar-les pels posteriors anàlisis. Un total de 404 comunicacions electròniques van ser recollides en els quatre seqüències didàctiques.

Fase 6. Fiabilitat interobservadors. Una investigadora experta en ensenyament i aprenentatge mediat per les tecnologies de la informació i la comunicació va analitzar el 10% de les comunicacions escrites i del material en base al protocol dissenyat amb aquesta finalitat i en base al marc teòric estructurat a la tesi. El 10% dels materials amb el discurs professionalitzador de l’assignatura professionalitzadora Models d’orientació i intervenció psicopedagògica i amb el discurs professionalitzador de l’assignatura, també professionalitzadora Anàlisi de polítiques públiques van ser analitzats per aquesta observadora cercant els enunciats de coneixement professionalitzador. També fou analitzat el mateix percentatge de les interaccions electròniques i dels instruments complementats pels participants. Els càlculs de la fiabilitat es realitzar comparant els resultats tant dels fragments de discurs com de les categories obtingudes per aquesta observadora i per l’autora de la tesi doctoral. L’índex de fiabilitat calculat fou l’índex Kappa de Cohen.

Fase 7. Anàlisi dels enunciats. Abans d’iniciar l’anàlisi del discurs professionalitzador dels participants calia conèixer quin era el discurs professionalitzador que les autoritats acadèmiques de l’assignatura consideraven que era propi de la disciplina. Una anàlisi que únicament identifiqués els enunciats i els gèneres del discurs dels alumnes implicaria un risc important de deixar de banda els gèneres de discurs que les autoritats d’un domini professional han construït. No només hem d’analitzar els enunciats i els gèneres de discurs dels alumnes-professional sinó que ens cal conèixer quins enunciats i gèneres del discurs són propis de cada professió. Per analitzar cada domini professional es fa necessari identificar els enunciats continguts en els materials de referència pels alumnes i en les comunicacions escrites dels professors. Els materials i les comunicacions escrites contenen els enunciats del que després d’un període de planificació per part d’autoritats en la disciplina es considera que conformen la disciplina. Aquesta fase consistí en identificar els enunciats de discurs professionalitzador, enumerar-los i assignar-los una etiqueta descriptiva (Iñiguez, 2006). 6.2.6 TIPUS I UNITATS D’ANÀLISI.

Han estat realitzats diversos tipus d’anàlisis per arribar a descriure la naturalesa del coneixement professionalitzador i el canvi en el discurs professionalitzador.

Conseqüentment amb els diversos tipus d’anàlisis han estat definides tres tipus d’unitats d’anàlisi:

• Anàlisi comparatiu d’enunciats- Prenent de referent els enunciats identificats a la

fase 7 així com el nombre i l’etiqueta que els identifica, s’ha procedit a identificar en els instruments complimentats, les comunicacions electròniques i els productes de l’aprenentatge els enunciats de discurs professionalitzador. Així doncs, s’ha fet una lectura atenta de tota la producció discursiva dels participants tot cercant els mateixos enunciats que prèviament havien estat identificats com enunciats de discurs professionalitzador amb l’objectiu de descriure la naturalesa i el canvi del discurs professionalitzador (Barberà, 2006).

• Anàlisi de xarxes socials- Per tal d’ajudar-nos en les anàlisis de les comunitats

de pràctica hem emprat el programa UCINET per a descriure xarxes socials. Mitjançant aquest programa hem arribat a cinc descriptors de les comunitats de pràctica dels quatre casos: densitat de la comunitat de pràctica i desviació estàndard d’aquesta densitat, reciprocitat de la comunitat de pràctica, nombre de subgrups de la comunitat de pràctica, l’índex de Bonacich i la representació gràfica de la comunitat de pràctica (Torras i Galindo, 2007).

• Anàlisi categorial- Mitjançant el programa ATLAS/ti v. 5.2 han estat

categoritzades totes les interaccions electròniques dels participants per tal de descriure la seqüència de posicionament dels participants (Gàlvez i Tirado, 2006) .

Conseqüentment amb els diversos tipus d’anàlisi van ser definits tres nivells d’unitats d’anàlisi:

Nivell 1. Els enunciats van ser les unitats per a l’anàlisi compartiu d’enunciats.

Els enunciats van ser definits com aquells fragments el text semblants en estil, procediment i forma. La identificació d’aquesta unitat d’anàlisi es va realitzar en els material però també en el discurs professionalitzador del les professores i dels alumnes en els diversos textos (supòsits pràctics, qüestionaris, intervencions als debats, missatges a les bústies personals i proves d’avaluació continuada).

Nivell 2. La unitat de l’anàlisi de xarxes socials va ser la connexió, és a dir, la resposta d’un participant al missatge d’un altre participant. Per tant, les connexions eren només presents en els missatges escrits, en les comunicacions electròniques, dels participants. A partir de les connexions comptades en nombres naturals es va dissenyar una matriu de connexions per a cada cas. Aquestes quatre matrius de connexions van ser la base dels càlculs per a les xarxes socials.

Nivell 3. Finalment, la unitat d’anàlisi per a l’anàlisi categorial va ser el posicionament definit com un fragment que presos d’una manera seqüenciada estableixen un joc permanent i flexible d’interacció. Conseqüentment, aquesta unitat d’anàlisi només va ser identificada en els missatges escrits de les professores i dels alumnes, no en el discurs professionalitzador del supòsits pràctics, dels qüestionaris i de les proves de validació. La raó és que per tal que es produeixi el posicionament es fa necessària la interacció.