II. RECURSOS HUMANS
2.1.3 Estructura de la població
La comarca tiene una población envejecida. La pirámide nos refleja la dinámica regresiva y el envejecimiento a que está sometida la pobla- ción (Figura 2.1) Nos muestra una población
más envejecida que la población provincial, de los 45 a 64 años están los quinquenios de edad donde se concentran más efectivos. En la co- marca hay mucha más población mayor de cin- cuenta años que en la provincia mientras que hay mucha menos población de 35 a 44 años y muchas menos personas de menos de vein- te años. La forma de trompa invertida denota que además de la disminución de la natalidad, la comarca se ha visto afectada por la emigra- ción. Los histogramas correspondientes a los 30-39 años de edad muestran una asimetría de sexos que puede estar ocasionada por una in- migración masculinizada o por una emigración feminizada. Atendiendo a la menor inmigración que ha habido en la comarca, la última opción es seguramente la que más ha impactado en la asimétrica distribución por sexos. De hecho, las razones de masculinidad nos muestran en los municipios de Zarra y Cortes de Pallás una sobrerepresentación masculina. Por otro lado, los indicadores de estructura de edades tam- bién patentizan el importante grado de enveje- cimiento de la población (Cuadro 2.1). El Valle
tiene una edad mediana de más de 48 años, al mismo nivel que la Serranía y un año menos que en la comarca del Rincón de Ademuz. La variación entre los municipios de la comarca
2.1 ESTRUCTURA
Y DINÁMICA
II. R EC UR S O S H UM A N O S II. R EC UR S O S H UM A N S
i per tant, d’edat reproductiva. El nombre de naixements va augmen- tar gràcies principalment al fet que les parelles –joves– d’immigrants molt freqüentment decidien em- prendre el seu projecte reproduc- tiu una volta establertes en terres valencianes. Amb la crisi econòmica i laboral actual –en definitiva, una crisi d’accés als recursos–, el nom- bre de naixements ha disminuït amb força, i ara aquesta tendència ja du deu anys. Aquest canvi de tendèn- cia està fent accelerar l’envelliment (Simó et al. 2014). A més, amb el canvi de signe del saldo migratori el territori foragita població jove-adul- ta, contribuint també a l’envelliment. La panoràmica canvia enormement d’una comarca a l’altra. Tot i els trets semblants entre comarques, aques- tes difereixen en molts aspectes perquè la pèrdua de població per emigració i les arribades de perso- nes immigrants difereixen en inten- sitat i en el temps. L’estructura de la població i les grandàries poblacio- nals també difereixen. Pel que fa a la grandària les diferències són grans. Quatre comarques tenen menys de 20.000 (Rincón de Ademuz, Valle de Cofrentes-Ayora, Canal de Navarrés i Serranos). Sis comarques tenen entre 20.000 i 100.000 habitants
(Plana de Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva, Costera, Ribera Baixa, Vall d’Albaida i Camp de Morvedre. Finalment, tres comarques i les co- marques de l’àrea metropolitana (Camp de Túria, Safor, Ribera Alta i les Hortes i València) superen els 100.000 habitants.
2.1.1 Panoràmica
demogràfica
La Vall de Cofrents és la segona comarca menys poblada de la pro- víncia de valència després del Racó d’Ademús. És també la segona co- marca més envellida també després del Racó d’Ademús. La seua població està immersa en un decreixement intens, iniciat ja fa vàries dècades i accelerat els darrers 10 anys i so- bretot el darrer any observat. Tot i això, la reducció de la població ha anat a un ritme menys intens que a la Canal de Navarrés, els Serrans o el Racó d’Ademús. (Quadre 2.1).
2.1.2 La grandària
de la població
Amb només set municipis, la comar- ca de la Vall de Cofrents-Aiora és la
que registra la grandària de població més petita de la província després del Racó d’Ademús. Aiora és el mu- nicipi amb més grandària i supera els cinc mil habitants. Tot i que petits en població, els pobles d’aquesta co- marca no presenten tanta variació en grandària com en altres comar- ques. Cofrents, Cortes de Pallars i Xalans tenen una grandària un poc per dalt o un poc per sota del miler d’habitants. Finalment Xarafull, Tere- sa de Cofrents i Zarra tenen unes grandàries entre els 463 i els 808 habitants (Quadre 2.1).
2.1.3 Estructura
de la població
La comarca té una població enve- llida. La piràmide de la Vall de Co- frents-Aiora ens reflexa la dinàmica regressiva i l’envelliment a què està sotmesa la població (Figura 2.1). Ens mostra una població més envellida que la població provincial, dels 45 a 64 anys hi ha els quinquennis d’edat on es concentren més efectius. A la comarca hi ha molta més població major de 50 anys que a la provín- cia mentre que hi ha molta menys població de 35 a 44 anys i moltes menys persones de menys de 20
anys. La forma de baldufa invertida denota que a més de la disminució de la natalitat la comarca s’ha vist afectada per l’emigració. Els histo- grames corresponents als 30-39 anys d’edat mostren una asimetria de sexes que pot estar ocasionada per una immigració masculinitzada o per una emigració feminitzada. Atesa la menor immigració que hi ha hagut a la comarca, la darrera opció és segurament la que més ha impactat en aquesta asimètri- ca distribució per sexes. De fet, les raons de masculinitat ens mostren en els municipis de Zarra i Cortes de Pallars una sobrerepresentació masculina. D’altra banda, els indica- dors d’estructura d’edats també pa- lesen l’important grau d’envelliment de la població (taula 2.1.4). La Vall de Cofrents-Aiora té una edat mitjana de més de 48 anys, al mateix nivell que els Serrans i un any menys que la comarca del Racó d’Ademús. La variació entre els municipis de la co- marca és important. Aiora, la capi- tal de la comarca i Cofrents, la sego- na població en grandària, presenten les edats mitjanes més joves (45 i 47,6 anys respectivament). A l’altre cap, Teresa de Cofrents i Zarra re- gistren les edats mitjanes més ele- vades (al voltant dels 55 anys). La
2.1 ESTRUCTURA
I DINÀMICA
DE LA POBLACIÓ
II. R EC UR S O S H UM A N O S II. R EC UR S O S H UM A N S
es importante. Ayora, la capital de la comarca, y Cofrentes, la segunda población en tamaño, presentan las edades medias más jóvenes (45 y 47,6 años respectivamente). En el otro extre- mo, Teresa de Cofrentes y Zarra registran las edades medias más elevadas (alrededor de los 55 años). La tasa de envejecimiento es, en con- secuencia, también muy alta en la comarca: hay
26 mayores de 64 años por cada cien niños me- nores de dieciséis. Los contrastes más gran- des se dan entre Ayora (21 personas mayores por cada cien niños) y Teresa de Cofrentes (casi 38 personas mayores por cada cien niños). Las tasas de actividad se muestran relativamente altas en todos los municipios.
La comarca es de las que menos inmigración ha recibido entre el conjunto de comarcas de la provincia de València. El porcentaje de habi- tantes que han nacido fuera del País Valenciano es del 18%. La variabilidad entre los siete muni- cipios de la comarca es alta: en el municipio de Teresa de Cofrentes casi uno de cada cuatro habitantes ha nacido fuera del País Valenciano, mientras que en Ayora dicha proporción no lle- ga al 16% (Cuadro 2.1).
2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad,
migraciones, crecimiento
En una tendencia que viene desde la segunda mitad del siglo pasado, el despoblamiento ha hecho que en la comarca el saldo natural sea negativo desde ya hace algunos años. Las tasas de crecimiento natural son por tanto negativas. Excepto en el pueblo de Cofrentes, en el resto las tasas de mortalidad superan a las tasas de natalidad. Solo Ayora, de manera débil, y Cofren- tes, de manera más intensa, registran creci- miento. El resto de municipios están inmersos en un decrecimiento actualmente. De la tasa de crecimiento anual para el periodo decenal más reciente se puede visualizar que, excepto Cofrentes, el resto de pueblos ha iniciado el decrecimiento ya hace varios años. Tal y como se puede deducir en Ayora y Cofrentes el creci- miento lo ocasiona la llegada de población mien- tras que en el resto de pueblos la intensa sali- da de población es también, junto con el saldo
2.1 ESTRUCTURA
Y DINÁMICA
DE LA POBLACIÓN
Figura 2.1 Piràmide de població del Camp de Morvedre.
II. R EC UR S O S H UM A N O S II. R EC UR S O S H UM A N S
taxa d’envelliment és, en conseqüèn- cia, també molt alta a la comarca hi 26 majors de 64 anys per cada 100 xiquets menors de 16. Els contras- tos més grans es donen entre Aiora (21 persones majors per cada 100 xiquets) i Teresa de Cofrents (quasi 38 persones majors per cada 100 xiquets). Les taxes d’activitat es mostren relativament altes a tots els municipis.
La comarca és de les que menys im- migració ha rebut entre el conjunt de comarques de la província de Valèn- cia. El percentatge d’habitants que han nascut fora del País Valencià és del 18%. La variabilitat entre els set
municipis de la comarca és alta: al municipi de Teresa de Cofrents quasi un de cada quatre habitants ha nas- cut fora del País Valencià, mentre que a Aiora aquesta proporció no arriba al 16% (Quadre 2.1)