• No se han encontrado resultados

Cal advertir que el jove Ferrater no només encapçala el llibre Cóctel de verdad amb una dedicatòria a Eugeni d’Ors, «A la memoria de Eugenio d’Ors, exhausto en las lides de la cultura», sinó que el primer apartat del llibre es titula, precisament, «Nuevas glosas antiguas», una referència inequívoca a les glosses orsianes. Si fem un cop d’ull a un dels llibres més importants d’Eugeni d’Ors, L’home que treballa i juga, ens adonarem que hi ha algunes glosses que contenen una indubtable càrrega narrativa, com per exemple les titulades «Història d’un noi geperut» o «Dels prejudicis»,105

la qual cosa demostra que el format de la glossa no està renyit amb la narrativitat, ans al contrari. A més d’això, i tal com ja hem comentat, Ferrater dedica un capítol a parlar d’Eugeni d’Ors, i hi afirma que les ensenyances imperibles del pensador català no es troben en els seus escrits filosòfics o en els seus estudis, sinó en la seva producció literària:

105 En la primera glossa, Eugeni d’Ors assaja una reflexió de caire moral i sociològic a partir de la història d’un noi geperut; en la segona, Ors es val del diàleg entre dues persones per ironitzar sobre aquells que, presumptament, no tenen prejudicis.

51

Y ¿dónde se halla, dónde, lo imperecedero en la doctrina de Eugenio d’Ors? No en sus escritos filosóficos, no en sus estudios, cuya meta principal es la solidez del pensamiento. Se halla en algunas pequeñas frases perdidas en el océano de su producción literaria.106

Tot i aquestes afirmacions del jove Ferrater, l’any 1946 l’autor dedicarà un article al pensament d’Eugeni d’Ors, «Eugeni d’Ors: Sentit d’una filosofia», que dos anys més tard inclourà a El llibre del sentit (1948).107 Com que Ferrater és conscient de la poca sistematització del pensament d’Eugeni d’Ors, afirma el següent:

Que una filosofia hagi estat expressada sobretot literàriament no és, avui dia almenys, cap argument decisiu contra aquesta filosofia.108

Ferrater no pretén expressar la seva filosofia de manera literària, però no menysprea aquells que sí que ho fan, com ara Eugeni d’Ors, o com veurem més endavant, Unamuno. Per contra, Ferrater valora el pensament i l’estil del seu mestre,109

i en destaca les nocions de «seny», «harmonia» i «ironia».110 En paraules de Ferrater:

La «catalanitat» de la filosofia de l’Ors resideix, en efecte, en la tenaç fidelitat a aquestes dues virtuts: el seny i l’harmonia. [...] El seny no és tant una manera de

106 FERRATER MORA, J. Cóctel de verdad.Madrid: Literatura, 1935,p. 80.

107 L’any 1956, Ferrater traduirà aquest article al castellà i el publicarà a la revista Índice. L’any 1967, l’inclourà a Obras selectas, juntament amb els llibres dedicats a Ortega i a Unamuno.

108

ID. Les formes de la vida catalana i altres assaigs; seguit de Reflexions sobre Catalunya, El llibre del Sentit, Homenatges. Barcelona: Selecta, 1955, p. 199.

109 Una bona mostra del respecte i admiració que professava Ferrater envers Eugeni d’Ors és la carta que Ferrater li envia el 23 de desembre de 1951, en què no només es declara adepte de la doctrina orsiana de la Santa Continuïtat, sinó que també li agraeix les objeccions que ha fet a La Vanguardia sobre la seva entrada al Diccionario: «Us agraeixo molt de cor el vostre article. I us agraeixo també les objeccions que em feu quant a l’exposició de la vostra filosofia. Reconec que teniu tota la raó: que la vostra comunicació ––que he tornat a llegir suara–– al Congrés de Heidelberg, fa invàlides i errònies les meves primeres línies. Tindré molt presents les vostres observacions en una edició pròxima». Aquest fragment de carta, l’he tret d’un article de Marta Torregrosa i Jaime Nubiola. Vegeu TORREGROSA, M.–NUBIOLA, J. «Altre cop, el pragmatisme: Ferrater Mora i Eugeni d’Ors». Dins TERRICABRAS, J. M. (ed.) El pensament d’Eugeni d’Ors. Girona: Documenta Universitaria, 2010, p. 247-256. Tal com fan notar els autors de l’article, en la quarta edició del Diccionario Ferrater modifica les primeres línies de l’entrada dedicada a Eugeni d’Ors.

110 Ferrater aprofita les nocions orsianes de «seny» i «ironia» per escriure un dels seus llibres més coneguts, Les formes de la vida catalana. L’autor considera que aquestes dues nocions són, precisament, formes de la vida catalana. Vegeu PONSATÍ MURLÀ, O. «Les formes de la vida catalana. Una visió des de l’exili». L’Avenç, n. 305, 2005, p. 24-28. Vegeu també GINER, S. «Meditació de Catalunya. A guisa de proemi per a Les formes de la vida catalana, de Josep Maria Ferrater». Dins FERRATER MORA, J. Les formes de la vida catalana i altres assaigs. Barcelona: Edicions 62, La Butxaca, 2012, p. 7-21.

52

comportar-se com una radical manera de pensar sobre les coses. [...] El seny com un òrgan de coneixement molt més pròxim a la «sapientia» agustiniana i mediterrània que a la «raó» cartesiana i europea, és a dir, molt més apte per a captar prudentment els perfils de les coses que per a reduir-les sense treva a un problemàtic i metafísic «interior».111

I pel que fa a la ironia orsiana:

Una vegada més: el filòsof ha de contemplar les coses amb saviesa, i això vol dir sobretot contemplar-les amb ironia. [...] La ironia que l’Ors ens recomana podria aplicar-se també, no menys que a altres, a la seva pròpia filosofia, la qual podria ser igualment mirada de reüll i estimada com una manera d’«aproximar-se» a la realitat sense ignorar que la realitat no s’assembla a vegades massa a allò que el filòsof confiadament enuncia.112

Cal tenir en compte que les nocions orsianes de «seny», «harmonia» i «ironia» seran components bàsics d’allò que en el primer capítol, dedicat a la trajectòria narrativa de Ferrater Mora, hem anomenat «la voluntat d’estil ferrateriana», una qüestió central a l’hora d’analitzar no només la seva narrativa, sinó també el conjunt de la seva obra. La seva voluntat d’estil, doncs, basada en la precisió, la claredat, la transparència i el «bon gust», té indubtables ressons orsians.113 Eugeni d’Ors era un enemic acèrrim del mal gust, de la potineria, la pesadesa i la desmesura, i per això considerava que «el més espiritual de les coses és tal vegada el seu pur contorn»,114 un tarannà inequívocament mediterrani que Ferrater comparteix, tal com ja hem vist.

111 ID. Les formes de la vida catalana i altres assaigs; seguit de Reflexions sobre Catalunya, El llibre del Sentit, Homenatges. Barcelona: Selecta, 1960, p. 203-204.

112Ibid., p. 208-209.

113 Val a dir que, per a alguns, aquests «ressons orsians» tindrien més abast, ja que quedarien reflectits en alguns dels personatges de ficció de Ferrater Mora. En una carta de l’1 de setembre de l’any 1988, Pilar Sáenz diu a Ferrater el següent: «[Usted] hasta tiene una especie de “ben plantada” coronense en su Teresa». Vegeu la nota 40.

114

D’ORS, E. L’home que treballa i juga. Vic: Eumo, 1988, p. 163. Per a Eugeni d’Ors, el model d’heroi és Ulisses, l’heroi mediterrani per excel·lència, capaç de dur a bon port tota mena d’empreses, a diferència dels herois de la tradició germànica, que cerquen la salvació en la mort i la victòria en la derrota. Vegeu la glossa «Més sobre l’èxit».

53

A més de compartir aquest tarannà mediterrani, Ferrater teoritzarà sobre la ironia en diverses ocasions, tot inspirant-se precisament en Eugeni d’Ors.115 Ferrater ens diu a

Les formes de la vida catalana:

L’autèntica ironia és sempre humil, i s’afanya menys a dissoldre el món per crear-lo novament que a reconèixer-lo en la seva realitat nua. [...] La ironia no és una vel·leïtat del sentiment: és una necessitat de la raó.116

Si la ironia fos una vel·leïtat del sentiment, aleshores les ironies orsiana i ferrateriana serien ironies romàntiques i desesperades. Però no ho són en absolut, ans al contrari: són una purificació, una depuració de l’experiència. Alhora, si bé no són romàntiques ni desesperades, no són tampoc merament intel·lectuals, buides, escèptiques i egoistes, incapaces de modificar la vida. Per contra, la ironia és un mètode per defugir la desesperació i sobreviure-la. Per això les ironies ferrateriana i orsiana no són mai deformadores, sinó reveladores:

Aquesta ironia ens mostra de les coses llur essència i de les persones llur ànima; la seva finalitat és, en suma, la revelació.117

Tant Eugeni d’Ors com Ferrater Mora, doncs, en la mesura que comparteixen tarannà irònic, volen per sobre de tot «revelar l’essència de les coses i l’ànima de les persones», ja sigui fent narrativa, filosofia o assaig, i és en aquest sentit que hem d’entendre la frase de Josep Pla quan afirmava que Ferrater Mora, com a bon català intel·ligent, era un home devorat per la ironia.118

115

Vegeu, per exemple, FERRATER MORA, J. La ironía, la muerte y la admiración. Santiago de Chile: Cruz del Sur, 1944. Vegeu també l’entrada al Diccionario del terme «ironia».

116 ID. Les formes de la vida catalana. Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 90-91. 117

Ibid., p. 101. 118 Vegeu la nota 18.

54