• No se han encontrado resultados

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Dependències administratives

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquesta casa entre mitgeres rau en la seva tipologia, ja que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Per documentació gràfica conservada a l’Arxiu, malgrat no s’hagin trobat els plànols, aquesta casa tenia les mateixes característiques que les cases colindants, sobretot amb una d’elles (l’actual Farmàcia Jené) amb qui compartia el mateix tipus de ràfec limitat per una motllura correguda. El 1934 va ser reformada apareixent una finestra més al costat del balcó de la planta del primer pis, ja que el seu ús destinat a habitatge unifamiliar requeria unes millors condicions higièniques. Sabem que el 1950 s’hi ubicà una lleteria i s’incorporà en la façana un gran rètol amb el nom de “Lecheria”.

Va ser a finals de la dècada de 1970 o principis de la dels que passà a ser propietat de l’Ajuntament i a tenir un ús públic. Primer va ser jutjat i dispensari; després només va desenvolupar les funcions de “Centre de Salut”, que ocupava la planta baixa, i de “Secció de Participació i Comunicació” –com indiquen els rètols de la façana- en la planta pis. Tot aquest seguit de nous usos feren que s’alterés la composició de la façana originària.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL (Dispensari; 44-452; 6194-2); AMV (2005) Escrita: AMEL, Llicències d’obres, Exp. 1934; 1950

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.59/181 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.59/181

DENOMINACIÓ : Farmàcia Jené Altres denominacions: Farmàcia Morató

SITUACIÓ : Plaça Santa Magdalena, 18

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïda el 1944, subtituint l’edificació antiga. Reformada el 1947 i 1988. Eclecticisme modern.

AUTOR: Joan Amat Farga, arquitecte (títol-1934) PROMOTOR : Benvingut Colomer Palou

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins el casc antic de la vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Francesc Jené Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.59/181 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb un cos annex

a la part de darrera de planta baixa i dues plantes, ocupant la quasi totalitat de la parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta plana, limitada per una barana de ferro de brèndoles verticals. En la planta pis sobresurt una galeria tribuna que ocupa la quasi totalitat de l’ample de la façana; la qual és composada simètricament amb tres buits frontals. La planta baixa està revestida amb aplacat de pedra.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge, comerç, industrial

Actual: Habitatge, industrial

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: El 1944 va ser enderrocada una edificació de mitjan segle XIX. El nou projecte, de Joan Amat Farga, incorporà en la planta del pis una gran tribuna i coronà l’edificació per una balustrada que corresponia a la zona del terrat. També una sèrie de motllures delimitant cadascuna de les plantes donava a la construcció un estil de “novoclassicisme” de postguerra. El 1947, Dolors Morató Portell (farmacèutica) procedí a reformar la planta baixa, incloent-hi un gran rètol amb el distintiu de “Farmacia”. I la resta del pati de la parcel·la va ser ocupat per una edificació destinada a laboratori. Va correspondre al mateix arquitecte la reforma i la nova construcció.

El 1988, com a “Farmàcia Jené” s’amplià la marquesina, i en els anys 90 del segle XX foren substituïts els aplacats de planta baixa per d’altres de marbre, es restaurà la façana i els balustres del coronament van ser substituïts per una barana simple de ferro

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL : Llicències d’obres, Exp. 24/44; Foto 6194-2 Escrita: AMEL, Llicències d’obres, Exp. 24/44; 20/47; 489/88

Registre Cadastral (2006)

VIDAL Mercè; VILARDELL Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.60/182 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.60/182

DENOMINACIÓ : Casa Angelina Rosselló Tarrés Altres denominacions: Foto Tarrés

SITUACIÓ : Plaça Santa Magdalena, 19

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïda a mitjan segle XIX. El 1964 va ser objecte de reforma. AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894-títol, 1921-1981) PROMOTOR : Angelina Roselló Tarrés

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en el casc antic, en un dels espais urbans més emblemàtics al trobar-s’hi la Casa de la Vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Francesc Jené Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.60/182 -2- DESCRIPCIÓ : Es tracta d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i

planta pis, desenvolupada en una parcel·la gòtica amb pati al darrere. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana; té un petit pati en la zona posterior. La planta baixa està destinada a botiga i en la planta pis s’ubica l’habitatge. Tot i la modèstia de la construcció, el tractament acurat de la composició de la façana, mantenint un tipus d’obertura –porta d’accés i balcó de la planta pis, cornisa de coronament-, així com materials tradicionals amb els que es recupera cert llenguatge historicista –encoixinat i plafons en la cornisa- atorguen a tot l’habitatge un caràcter molt en sintonia amb el casc antic i amb la resta del conjunt de la plaça Santa Magdalena. El balcó en ferro forjat de brèndoles verticals i el motiu decoratiu de la llinda són elements que complementen la composició.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar i comerç Actual: Habitatge unifamiliar i comerç ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquesta casa entre mitgeres rau en la seva tipologia, ja que forma part d’un conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: La casa es coneixia com “Ca l’Angelina” i la propietària tenia una botiga dedicada a merceria; després s’hi ubicà “Foto Tarrés”; ambdós establiments havien estat molt coneguts tant en l’època de la postguerra com en les dècades dels 70 i 80. La disposició d’una entrada lateral com accés de la planta pis va permetre als darrers propietaris (la família Jené), convertir la planta en habitatge independent de la botiga, ja que abans, des de la planta baixa també s’hi accedia. Ha estat en la dècada dels anys 90 del segle XX que s’hi ha practicat una restauració a tot el conjunt i s’han delimitat els usos.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL Llicències d’obres Exp. 290/64; Foto 16-35; AMV (Foto 1-2/2005) Escrita: AMEL Llicències d’obres Exp. 290/64

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.61/183 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.61/183

DENOMINACIÓ : Casa Lluís Giralt i Rovira Altres denominacions: Can Giralt; Can Mercè Fàbregas SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 20

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Finals del segle XIX; reformada l’any 1928. Arquitectura noucentista AUTOR: Nicolau M. Rubió i Tudurí, arquitecte municipal (1891-títol, 1918-1981) PROMOTOR : Lluís Giralt Rovira

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins la trama de casc antic.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Mercè Fàbregas Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.61/183 -2- DESCRIPCIÓ : Edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, i

ocupa gairebé tota la profunditat de la parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta de terrat pla a la catalana. És l’edifici més emblemàtic de la plaça pel tractament acurat de la composició de la façana, segons dos eixos verticals amb buits de proporció vertical, tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. Les baranes dels balcons són de ferro, de brèndoles verticals. El coronament mostra una balustrada interrompuda al centre per un frontó rectangular, decorat amb un requadre rebaixat on figuren inscrites les inicials del propietari “LG” i la data de la reforma, 1928. L’ornament més destacat de la façana és el plafó esgrafiat central, que recorre les dues plantes superiors de l’edifici amb el motiu decoratiu d’una garlanda emmarcada per doble requadre. Dues pilastres emmarquen verticalment la façana principal. Totes les característiques estilístiques situen aquest edifici en el corrent noucentista.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatges i botigues Actual: Deshabitat ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquesta casa entre mitgeres recau en la seva tipologia representativa del llenguatge noucentista, ben integrada en el conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica. PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Va ser edificada probablement a finals del segle XIX, segons fotografia de 1903 (“N. 2 Esplugas Plaza de Santa Magdalena - Aloy”). En aquell moment era una casa de planta baixa i dues plantes, però amb balcons només al primer pis i finestres llindades en el segon; el coronament era mitjançant coberta a dos aiguavessos perpendicular a la façana principal, amagada per un acroteri. La porta d’accés estava desplaçada a un dels costats. El ritme vertical marcat per les obertures era el que unificava tot el conjunt.

Fou objecte de reforma el 1928, segons projecte de l’arquitecte municipal Nicolau M. Rubió i Tudurí. La reforma atorgava al conjunt de l’edifici un caràcter més urbà. Això no obstant, la realització final difereix del projecte, sobretot en el tipus d’obertures que, d’arcs de mig punt adoptaren la forma llindada, com era en origen. El projecte de Rubió, afí als cànons noucentistes, establí una distribució equilibrada de buits i plens i reforçà la simetria de l’eix que marca la porta d’accés de la planta baixa. Es desconeix qui va ser l’autor dels esgrafiats que destaquen en la zona central, un gran plafó de garlandes, i, en el coronament superior, les inicials del propietari “L G” i la data de la reforma “1928”. Les tonalitats ocres de l’esgrafiat central ressalten sobre el carreuat estucat de la resta de parament i atorguen a l’edifici un valor de distinció.

En els anys 40 varen instal·lar-se en planta baixa dues botigues, la “Rellotgeria Cervelló” i la “Llibreria Terán”; ja entrats els anys 90, una botiga de cosmètics va substituir una de les anteriors.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.61/183 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL: Llicències d’obres. Exp. 16/28; Foto 1903 Escrita: AMEL: Llicències d’obres. Exp. 16/28.

Registre Cadastral (2006)

ROMA CASTAÑÉ, Maria Teresa; MONTERO GÓMEZ, Maria Teresa:

Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat, Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, 1992, p. 46. VIDAL, Mercè; VILARDELL; Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.62/184 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.62/184

DENOMINACIÓ : Casa Josep Fortuny i Caldes Altres denominacions: Can Fortuny, Botiga “Annexa” SITUACIÓ : Plaça Santa Magdalena, 21-22

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïdes probablement a mitjan segle XIX. Reformades l’any 1958. Eclecticisme modern

AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894-títol, 1921-1981) PROMOTOR : Josep Fortuny Caldes (reforma any 1958)

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Habitatges unifamiliars, ocupant els baixos botigues, situats en la façana que conforma la plaça de Santa Magdalena del nucli antic.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Substitució d’edificació antiga Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Botiga “Annexa” i Ajuntament d’Esplugues Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.62/184 -2- DESCRIPCIÓ : Es tracta de dues cases contigües entre mitgeres, de planta baixa i

planta pis, ocupant una d’elles tota la fondària de la parcel·la gòtica. Ambdues són de façanes planes, coronades per una barana que unifica el conjunt. La planta baixa del núm. 21 manté en mal estat de conservació l’estucat carreuat i l’antic arc escarser de la porta d’entrada. La núm. 22 està revestida amb estuc carreuat, amb els buits emmarcats. La planta pis està estucada amb especejament de totxo, acabat amb una imposta que incorpora el buit de ventilació de la coberta.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatges i comerç

Actual: Deshabitat i comerç

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquestes dues cases entre mitgeres es deu a la seva tipologia, ja que forma part d’un conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: De fet, en origen, les dues cases es van construir al mateix temps i pertanyien a la família Fortuny; amb el pas dels anys, una de les cases va passar a ser barberia (núm. 22) i, després, residència d’una de les branques dels Fortuny, instal·lant-hi el consultori del podòleg (la professió del marit). El 1958 es procedí a la reforma d’ambdues cases. La reforma va fer desaparèixer el balcó i la finestra de la planta superior i es transformà la planta baixa. Només en la casa núm. 21 resta l’arc escarser de la porta de la planta baixa de la construcció originària. En la dècada de 1990, al passar a ser propietat de la Llibreria Esplugues, es reconvertí en botiga de complements, denominant-se “Annexa”; mentre que l’altra casa (núm. 21) va ser adquirida per l’Ajuntament.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL (Foto 47-515; 64-742); AMV (2005) Escrita: AMEL: Llicències d’Obres. Exp. 107/58; 130/58

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic); octubre 2005

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.62/184 -3-

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.63/185 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.63/185

DENOMINACIÓ : Casa Francisco Cebrián Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Santa Rosa, 5

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1930. Arquitectura historicista neoplateresca

AUTOR: Josep Alemany i Juvé, arquitecte municipal (1890 -títol, 1918- 1975)

PROMOTOR : Francisco Cebrián

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada al barri de Finestrelles, al peu de la carena més oriental de la muntanya de Sant Pere Màrtir, allunyada del nucli d’Esplugues i molt més propera a la Carretera de Sarrià. Barri configurat per habitatges unifamiliars fonamentalment.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 16 Renovació urbana: rehabilitació. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Família Cebrián Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.63/185 -2- DESCRIPCIÓ : Casa entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb jardí i tanca al davant.

Es cobreix amb coberta plana, limitada per una barana de perfil trencat, amb un frontó central de perfil curvilini i amb acabat motllurat, on s’obre un òcul el·líptic emmarcat per garlandes en relleu. La barana recolza en un entaulament que conté els forats de ventilació de la coberta i esgrafiats geomètrics. La façana és composada simètricament, amb cinc eixos marcats per les obertures de proporció vertical, emmarcades amb una treballada llinda de motius geomètrics i tancades amb persianes de fusta de llibret. Els dos balcons de la planta pis estan units per una balconada amb barana de ferro, de perfil corb, feta amb barrots hel·licoïdals i reganyols. Els motius decoratius en relleu de portes, finestres i balcons i responen al gust per l’estètica plateresca que va recuperar el noucentisme.

La tanca té pilars de paredat arrebossat i un sòcol coronat amb rajola vidriada de color verd; les reixes són de ferro amb barrots amb reganyols.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Element configurador d’un espai urbà caracteritzat per la seva arquitectura de tall clàssic i popular, pròpia de les denominades cases barates de la primera meitat del segle XX.

PROPOSTES: Incloure al catàleg com a element constitutiu del Conjunt urbà del Barri de Finestrelles (vegeu fitxa I.C.02/058)

DADES HISTÒRIQUES: El nom de barri de Finestrelles prové del topònim Coll de Finestrelles, que es troba al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir. Pel Coll de Finestrelles passava l’antic camí de ferradura que provenia de Sarrià i que confluïa al Raval de Sant Mateu, per continuar, després, cap a Martorell. Per la banda de ponent, el seu límit és el torrent de la Moneda. El barri sorgí i es formà a partir de 1924, quan José García Sanjuan creà una urbanització particular, a través de la Banca Social de Previsió i Estímul de Catalunya, per edificar-hi una colònia obrera per als seus socis, fonamentalment famílies treballadores de Sarrià. Pocs mesos abans, el setembre de 1923, es procedí a la benedicció dels terrenys de la futura urbanització. La iniciativa de José Garcia Sanjuan esdevingué un cas d’estafa, però contribuí a què altres propietaris dels terrenys iniciessin noves urbanitzacions.

La majoria d’habitatges contemplaven deixar una petita zona de jardí al davant de la casa, protegida per una petita tanca, com el projecte realitzat per l’arquitecte Josep Alemany; és un dels pocs casos en els que pràcticament entre allò grafiat en el plànol i la realització no difereixen. La distribució de les obertures i el coronament de la casa són deutores del repertori acadèmic que tant mestres d’obres com arquitectes empraven, malgrat els canvis introduïts pel moviment modern.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.63/185 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL Expedients d’Obres, 473.9/1930 AMV (2007)

Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 473.9/1930

CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 42

TORMO BENAVENT, David: L’abans. Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999, pp. 200-203

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.64/186 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.64/186

DENOMINACIÓ : Casa Ricardo Canals Vila Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Santa Rosa, 20

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1928. Arquitectura eclecticista modernista, amb aplicacions de

ceràmica vidriada.

AUTOR: Lluís Gonzaga Canals i Arribas, arquitecte (títol, 1924) PROMOTOR : Ricardo Canals Vila

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT :

CONTEXT : Situada al barri de Finestrelles, al peu de la carena més oriental de la muntanya de Sant Pere Màrtir, allunyada del nucli d’Esplugues i molt més propera a la Carretera de Sarrià. Barri configurat per habitatges unifamiliars fonamentalment.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 16 Renovació urbana: rehabilitació. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Documento similar