Disseny de la recerca
1. DISSENY DE LA RECERCA
1.3 METODOLOGIA DE LA RECERCA
1.3.2 Fonts
La majoria de les fonts utilitzades en aquest treball de recerca són documentals primàries o directes, tret d’algunes, que ara especificarem, que són secundàries. També ha estat una font molt significativa el testimoniatge d’alguns alumnes de l’Escola Vidiella que hem pogut copsar a través de l’entrevista.
Dit això, citem les fonts documentals més utilitzades en aquest treball:
- Diccionaris, catàlegs, recopilacions, dietaris i llistes (fonts secundàries).
- Bibliografia general i especialitzada (fonts secundàries).
- Llibres i monografies.
- Mètodes i tractats de tècnica i interpretació pianístiques.
- Manuals de didàctica i pedagogia musicals.
- Articles de diaris i revistes d’àmbit general i especialitzat.
- Tesis doctorals.
- Registres de naixement, matrimoni i defunció.
- Programes de concerts.
- Cartes, targetes postals i invitacions.
- Documents fotogràfics.
- Obres dedicades a Vidiella: dibuixos, pintures, poesies, partitures musicals.
- Fonts musicals: Manuscrits de partitures i partitures editades.
Cal esmentar, primer de tot, que va ser una autèntica troballa per a nosaltres constatar que la biblioteca de l’Orfeó Català-Palau de la Música contenia el llegat Vidiella. Abans d’analitzar detingudament les fonts del nostre treball capítol per capítol, seria bo conèixer el contingut d’aquest fons. En fem una descripció.
El fons Vidiella està format per:
1. Col·lecció d’articles de Felip Pedrell publicats a La Vanguardia.
2. Exercicis de composició de Vidiella.
3. Manuscrits de les partitures:
- Romanza (1906). Composada per Vidiella.
- Sardana Rosas Pálidas per a piano de Joseph Serra, dedicada a Vidiella.
- Sardana Espurnes d’or. Música original de Joseph Serra. Transcripció al piano de Vidiella.
- Serenata del Don Giovanni de Mozart. Transcripció al piano de Vidiella.
4. Revistes musicals del període vital de Vidiella.
5. Articles publicats en diferents revistes i/o diaris escrits per Vidiella.
6. Articles de diaris i revistes fent referència a Vidiella (crítiques de concerts i biografies) i a molts dels seus alumnes.
7. Correspondència de Vidiella: cartes i targetes postals rebudes per Vidiella de diferents institucions i particulars. Temàtica professional i amistosa. Cartes de condolença rebudes per la vídua de Vidiella. Transcriurem completes en l’annex II del nostre treball les cartes de les quals n’hem utilitzat fragments dins del nostre estudi.
8. Programes de concert del propi Vidiella i de molts dels seus alumnes.
Tot aquest material del fons Vidiella està distribuït en diferents carpetes. Val a dir que no està catalogat. Una carpeta conté els retalls de revistes i diaris que aglutinen part de les crítiques dels concerts protagonitzats per Vidiella; l’altra està dedicada a material sorgit a la premsa referent als seus alumnes; una altra conté les cartes; i finalment també trobem uns altres compartiments que inclouen els manuscrits de partitures, la recopilació d’articles de Felip Pedrell i els exercicis de composició de Vidiella.
Es veu clarament com el propi Vidiella es va preocupar d’anar recopilant dia a dia tota aquesta documentació, moltes vegades sorgida a la premsa, relativa a la seva trajectòria artística i docent. La biblioteca de l’Orfeó Català-Palau de la Música també posseeix una important col·lecció de fotografies de Vidiella.
Veurem i constatarem més endavant com la revisió i l’anàlisi de totes aquestes fonts provinents d’aquest fons seran part substancial del nostre treball.
Per altra banda, volem comentar que un autèntic cas de serendipitat seria el fet de conèixer i trobar-nos cap a la meitat del nostre procés de recerca al fill del fillol de Vidiella, el senyor Joan Folch i Albareda. Gràcies a ell vam poder descobrir de primera mà bona part del mobiliari i decoració de la casa que habitava Vidiella al Passatge Permanyer núm. 1, cantonada amb Pau Claris, incloent-hi aquí el piano de paret de Vidiella. Això ha estat possible perquè Joan Folch ha heretat aquest mobiliari i el disfruta avui a casa seva.
A part de les llargues converses mantingudes amb Joan Folch, ben anotades en el nostre diari de camp, ens va fer donació per a la nostra recerca d’aquest petit tresor:
- 18 fotografies-retrat de Vidiella que van des de l’any 1879 fins a l’any 1914.
Moltes d’elles estan signades pels fotògrafs Francesc Serra i Audouard.
- 2 fotografies de Vidiella al piano. Anys 1901 i 1904.
- 3 fotografies de Vidiella i la seva senyora, Carolina Ponsà. Anys 1893, 1898 i 1913.
- Fotografia de Vidiella i el seu fillol. 1904.
- 3 fotografies de Carolina Ponsà. 1878 i sense datar.
- 2 fotografies de Carolina Ponsà i possiblement la seva germana. 1895.
- Fotografia de la casa d’estiueig de Valldemosa –Mallorca-. 1904.
- Dibuix en llapis del retrat en perfil de Carolina Ponsà. 1881. És molt possible que Vidiella en sigui l’autor.
- Litografia de Vidiella. Impresor Thomas. Sense datar.
- El llibre d’Ezequiel Martín Cicle de Conferencies Musicals amb audició de piano. Barcelona. Publicat per l’Institut de cultura i biblioteca popular per la dona. (1912-1915).
- Epístola de Joaquim M. Bartrina. Barcelona, juliol 1876.
- Revista Ilustració Catalana. 10 d’octubre del 1915. Núm. 644.
- Revista Musical Catalana. Setembre del 1913. Núm. 117/ Revista Musical Catalana. 15 de febrer del 1916. Núm. 156/ Revista Musical Catalana. Juliol del 1932. Núm. 343.
- Revista Musical Emporium. Setembre i octubre del 1915.
- Revista francesa Musica. Maig del 1906.
- Programa de mà del concert-homenatge a Vidiella al Palau de la Música el 3 de juliol del 1917.
- Catàleg de La Exposició històrica de la guerra de la independencia a Catalunya. Igualada. Del 7 de juny al 5 de juliol del 1908.
Per a tractar l’expansió de l’escola pianística de Vidiella a Barcelona, que es concreta amb la fundació de l’Escola Vidiella després de la seva mort, ha estat crucial el
testimoniatge d’Isabel Rocha Barral i Maria Salomé López Quintilla. Ambdues són deixebles de Carlota Giró, alumna predilecta de Vidiella i fundadora de l’Escola Vidiella. La possibilitat de mantenir contacte amb elles i conèixer de primera mà l’escola pianística de la qual van formar part ha estat decisiu en la nostra recerca. Els instruments usats per al tractament d’aquestes fonts han estat l’entrevista, la sessió de treball i les converses mantingudes durant aquest període de temps anotades en el nostre diari de camp.
Cal posar de manifest la cessió de documents originals que ens ha fet Isabel Rocha del seu arxiu particular per tal d’il·lustrar millor el nostre treball. Són els següents:
- Targeta postal amb la fotografia de Vidiella al jardí de la seva casa del Passatge Permanyer. 1906.
- Targeta postal amb la fotografia de Vidiella al piano. Sense datar.
- 3 fotografies de Carlota Giró. 1913 i sense datar.
- Carta de Carlota Giró com a directora de l’Escola Vidiella dirigida a l’Administració de l’Estat. Sense datar.
- Carta de Carlota Giró, en aquells moments directora de l’Escola Vidiella, dirigida al Comte de Godó. 6 de juny del 1921.
- 6 cartes de Vidiella dirigides a Carlota Giró. De l’any 1906 al 1912.
- 2 cartes de Vidiella dirigides al pare de la Carlota Giró. Anys 1908 i 1909.
- Manuscrit de la Gavotte en re major de Bach amb els ornaments escrits per Carlota Giró per facilitar el treball a l’alumne.
Hem tingut accés a més fonts directes a través de la consulta dels fons Enric Granados, Isaac Albéniz i Joaquim Malats del Museu de la Música. Aquests fons contenen majoritàriament, pel que fa al nostre interès, cartes de Vidiella dirigides a Enric Granados, Isaac Albéniz i Joaquim Malats, respectivament, i en les que se subratlla el grau d’amistat que existia entre ells. En el fons Granados apareix també el manuscrit del Concert per a piano i orquestra núm. 2 op. 21 de Chopin amb el nou acompanyament orquestral que va fer aquest compositor de la partitura, i que va dedicar al seu amic Vidiella.
També hem trobat informació documental que ens ha estat de molta utilitat en el fons Felip Pedrell, en el fons Gonzalo Tintorer i en el fons Lluís Arnau de la Biblioteca de Catalunya. A la mateixa secció de música de la Biblioteca de Catalunya hem tingut accés a l’ex-libris de Vidiella firmat per l’artista Víctor Masriera.
Un cop anunciat a grans trets on hem trobat gran part de les fonts consultades passem a fer una revisió, capítol per capítol, de les fonts que participen en cadascun dels mateixos:
En el capítol segon del nostre treball relatiu a les dades biogràfiques de Vidiella hem fet ús de les següents fonts:
- Diccionaris, preferentment biogràfics.
- Llibres que ens han ajudat a contextualitzar l’objecte de la recerca i monografies.
- Articles de diaris i revistes que fan referència a la trajectòria vital de Vidiella.
Cal esmentar aquí el magnífic article de Joan Salvat per a la Revista Musical Catalana de 15 de febrer del 1916 que ens ajuda a construir bona part del treball.
- Partida de baptisme, inscripció del matrimoni, i registre de defunció consultades en els arxius parroquials i administratius pertinents.
- Documents fotogràfics.
- Tesis Doctorals.
Hem confeccionat una fitxa de lectura dels diferents llibres i articles consultats per tal de facilitar després la revisió dels mateixos i organitzar millor la informació. A part de les fonts documentals ressenyades també comptem amb la informació de diferents fonts orals que hem anat anotant convenientment en el nostre diari de camp. Cal advertir que aspectes més personals de Vidiella com el període vacacional i les relacions epistolars amb alguns amics, per posar uns exemples, no les hem tractat en el nostre marc teòric ja que en la biografia hem fet referència sobretot al que podia estar més associat amb la seva trajectòria professional.
Quant al capítol tercer dedicat als anys d’aprenentatge de Vidiella, hi trobem les fonts que detallem a continuació:
- Llibres i monografies especialitzades.
- Articles de diaris i revistes que il·lustren aquest període.
- Mètodes pianístics i tractats pedagògics que ens ajudin a conèixer de prop el mestratge de Joan Baptista Pujol i el de François-Antoine Marmontel.
- Cartes i targetes.
- Documents fotogràfics.
- Tesis doctorals.
Per la seva banda, en el capítol quart relatiu a la trajectòria artística han estat de màxima utilitat aquestes fonts:
- Dietari de Concerts de Barcelona, vol. I (1797-1900) i vol. II (1900-1920) del IDIM Josep Ricart i Matas.
- Llistat dels concerts que s’han dut a terme al Palau de la Música Catalana a partir de l’any 1908.
- Llibres i monografies.
- Partitures d’autor i mètodes de tècnica i pedagogia pianístiques.
- Articles i assajos escrits per Vidiella.
- Articles de diaris i revistes que recullen la crítica dels concerts protagonitzats per Vidiella durant la seva carrera concertística.
- Cartes, invitacions i targetes postals.
- Documents fotogràfics.
- Tesis doctorals.
- Fonts orals testimonials directes.
Hem volgut traçar en aquest capítol un recorregut dels concerts que va oferir Vidiella per ordre cronològic. L’instrument utilitzat en aquest cas ha estat la fitxa de concert. En cadascuna d’aquestes fitxes de concert hem anotat:
- Dia i lloc del concert.
- Explicació de si el concert és individual o col·lectiu.
- Detall del programa del concert.
- Explicació de si hi ha hagut bisos o no al final del concert.
- Síntesi de les crítiques sorgides en la premsa.
Per tal d’arribar a aquesta síntesi última, la metodologia emprada ha estat la lectura i revisió de la majoria de les crítiques i l’anàlisi detallada de les mateixes. Si les crítiques es repeteixen en el contingut hem referenciat les que hem trobat més adients i convenients. Seguidament, a peu de pàgina hem citat les altres crítiques amb la següent fórmula: “en el mateix sentit trobem…”.
Moltes vegades ens hem trobat amb la dificultat de que algunes crítiques i articles dels diaris i revistes analitzats són retalls provinents del fons Vidiella de la biblioteca de l’Orfeó Català-Palau de la Música que no han fet possible que sapiguem de quina publicació es tracta, ni de quina data, ni de qui és l’autor de la mateixa. En aquest supòsit, a peu de pàgina, ho especifiquem.
Tot i la revisió acurada de bona part de la crítica, no ens ha estat possible detallar fidelment el programa de cada concert. En massa ocasions no s’escriu, en el període objecte d’estudi, amb el rigor i la claredat que serien necessaris. On ho hem tingut més dificultós és on es cita genèricament, per exemple, masurca de Chopin o dansa hongaresa de Brahms i no podem deduir de cap manera de quina masurca o de quina dansa hongaresa estem parlant.
Continuant amb la metodologia utilitzada cal dir que en la majoria dels casos quan Vidiella protagonitza un concert en solitari hem transcrit la totalitat del programa. Si Vidiella, contràriament, participa en un concert mixte o col·lectiu hem referenciat només la part del programa on ell hi intervé.
Finalment, al capítol dedicat al mestratge hi trobem referenciades les següents fonts :
- Diccionaris.
- Llibres i monografies.
- Partitures d’autor i mètodes de tècnica i pedagogia pianístiques.
- Articles de diaris i revistes.
- Cartes, targetes postals i invitacions.
- Partitures treballades pels alumnes a l’Escola Vidiella de mans de Carlota Giró.
- Programes de concerts.
- Dietari de Concerts de Barcelona, vol. I (1797-1900) i vol. II (1900-1920) del IDIM Josep Ricart i Matas.
- Llistat dels concerts que s’han dut a terme al Palau de la Música Catalana a partir de l’any 1908.
- Tesis doctorals.
- Fonts orals testimonials directes.
L’instrument usat primerament en aquest capítol ha estat la creació d’una base de dades amb la informació de cadascun dels alumnes de Vidiella que hem anat trobant durant el procés de la nostra recerca. Moltes vegades hem agrupat als alumnes tenint en compte els seus trets característics. En la majoria dels casos tractem la trajectòria artística dels alumnes mentre encara vivia Vidiella, tret de les referències a alumnes de l’Escola Vidiella en l’apartat relatiu a l’expansió de la seva escola a Barcelona.
Com hem esmentat anteriorment, en aquest darrer capítol del mestratge també hem fet ús del diari de camp i de l’entrevista.