Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) 1 Característiques generals

Taula 3. Factors d’equivalència tòxica (TEFs) per als PCBs, considerats

1.2.7. Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) 1 Característiques generals

Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup de centenars de compostos lipòfils, formats per dos o més anells de benzè, que tenen la característica de no tenir grups funcionals tal com s’observa en la Figura 8. Es formen durant la combustió incompleta de carbó, petroli i gas, i altres substàncies com el tabac (Mumtaz i col·ls., 1996; McGrath i col·ls., 2007). Es troben sempre formant mescles complexes, essent un dels seus representants més coneguts el benzo(a)pirè.

__________________________________________________________________________

Estudi de la variació temporal de l'exposició dietètica a contaminants químics en la població de Catalunya. RIBEFOOD, una nova eina per establir els beneficis i riscos de la ingesta d'aliments.

54 Tots ells presenten diferents graus de lipofília, toxicitat i persistència, que són més elevats quant més gran és el nombre d'anells de la molècula. Un cop en el medi poden patir fenòmens de degradació intensos (fotòlisi, biodegradació, etc.), per la qual cosa, a diferencia d’altres contaminants com les dioxines o els PCBs, no són considerats persistents (US EPA, 2002).

1.2.7.2. Fonts i vies d’exposició

Els HAPs són utilitzats en la indústria en la producció de clorur de polivinil i plastificants (naftalè), pigments (acenaftè i pirè), tints (antracè i fluorantè) i pesticides (fenantrè). Són components naturals d'algunes matèries orgàniques, de les quals, les principals fonts són la torba, el lignit, el carbó i el petroli. També es troben en les emissions dels incendis forestals (ATSDR, 1995).

Les emissions més importants provenen de fonts antropogèniques com ara: -processament de carbó, petroli i gas natural

-plantes i foneries d’alumini, ferro i acer -calefaccions

-vehicles a motor

-fum del tabac

-fabricació i utilització de quitrans, asfalts i creosotes

Els HAPs, especialment els de pes molecular més elevat, es dispersen en el medi ambient per via atmosfèrica, sovint adsorbits a les partícules de l’aire. La contaminació d’aigües i sòls es pot produir de forma secundària, per deposició d’aquestes partícules sobre la hidrosfera i la geosfera o per l’abocament directe de residus que en continguin (ATSDR, 1995).

La principal via d’exposició a HAPs en éssers humans és l’alimentària (Falcó i col·ls., 2005). També poden ser absorbits a través de la pell o els pulmons, amb la qual cosa, altres possibles vies serien el contacte amb productes que en continguin o la inhalació d’aire pol·luït (trànsit, fum de llars de foc, cuines, etc.). La via respiratòria,

__________________________________________________________________________

55 però, és més freqüent com a causa d’exposició laboral, majoritàriament en treballadors de refineries de petroli, pavimentació de carreteres, foneries d’alumini, mines de ferro i coure, i fàbriques d’aliments fumats (ATSDR, 1995; Nadal i col·ls., 2008).

Els aliments crus presenten normalment nivells relativament baixos d’HAPs, que es veuen notablement incrementats quan l’aliment és cuinat, sobretot quan és torra, es sotmet a la planxa, barbacoa, o bé és fumat. En aquests casos les concentracions detectades poden arribar fins als 100 µg/kg (ACSA, 2004).

En la resta d’aliments, tot i existir una gran variabilitat, les concentracions poden variar entre 0.01 i 10 µg/kg.

1.2.7.3. Toxicitat i efectes sobre la salut

Degut a que els HAPs sempre es presenten com a mescles de proporcions variables i canviants, el coneixement dels efectes de l'exposició humana a cada compost individual és molt limitat.

Es sap que aplicacions dèrmiques de fluorantè, antracè i fenantrè produeixen reaccions a la pell, mentre que la de benzo(a)pirè, produeix proliferacions neoplàsiques reversibles. El naftalè, per via oral o dèrmica, provoca anèmia hemolítica aguda, podent creuar la placenta i afectar també al fetus. El tabac, amb un important contingut en benzo(a)pirè, és el principal inductor de tumors pulmonars. S'ha evidenciat també la seva relació amb l'increment de tumors de bufeta de l'orina, boca, faringe, laringe i esòfag (ATSDR, 1995).

Els HAPs poden tenir activitat mutagènica, és a dir, poden induir a l’alteració del material genètic i activitat carcinogenètica, que porta a la producció de tumors (Pufulete i col·ls., 2004; Ramesh i col·ls., 2004; Okona-Mensah i col·ls., 2005). En general els HAPs tenen activitat mutagènica, però hi ha evidència que alguns poden estar implicats en diferents estadis de la carcinogènesi (efectes epigenètics). És per això que es pot dir que els HAPs actuen com a carcinògens complets.

__________________________________________________________________________

56 Existeixen estudis que documenten que alguns compostos del grup poden actuar sobre el receptor Ah i per tant tenir efecte dioxina. Els HAPs de més toxicitat, com el benzo(k)fluorantè, el dibenzo(a,h)antracè o l’indè(1,2,3-c,d)pirè, són comparables amb la 2,3,7,8-TCDD (ACSA, 2004).

Diversos estudis epidemiològics recents han revelat que l’exposició alimentària als HAPs s’associa a un major risc d’alguns càncers en humans (Vineis i Husgafvel- Pursiainen., 2005; Brody i col·ls., 2007; Lee i Shim., 2007).

La US EPA, va establir com a probables carcinògens humans, amb evidència suficient d’estudis realitzats en animals i evidència inadequada o inexistent a partir d’estudis epidemiològics (grup 2B), els HAPs: benzo(a)antracè, benzo(a)pirè, crisè, dibenzo(a,h)antracè, benzo(b)fluorantè, benzo(k)fluorantè i l’indè(1,2,3-c,d)pirè (US EPA, 2002).

Així, l’Agència Internacional de Recerca en Càncer (IARC) va establir el benzo(a)antracè i benzo(a)pirè com a probables carcinògens en humans, mentre que el benzo(b)fluorantè, benzo(j)fluorantè, benzo(k)fluorantè i indè(1,2,3-c,d)pirè com a possibles carcinògens en humans (IARC, 2004).

D’altra banda en el grup D (no classificats a causa del caràcter inadequat de les dades sobre humans i animals) s’inclou: el fenantrè, l’antracè, el fluorantè, el pirè i l’acenaftilè. I en el grup C: (carcinògens humans possibles, amb evidència limitada d’estudis en animals i sense informació sobre els éssers humans): la naftalina. Així mateix, l’acenaftè i el fluorè no han estat classificats encara per la US EPA.

1.2.7.4. Normativa

La US EPA ha establert, per als nivells de seguretat toxicològica, una Dosi de Referència Oral (RfDo), basada en dades experimentals per a efectes no cancerígens per via digestiva, per a un petit nombre de representats dels HAPs (Taula 5).

__________________________________________________________________________

In document Estudi de la variació temporal de l'exposició dietètica a contaminants químics en la població de catalunya. RIBEFOOD, una nova eina per establir els beneficis i riscos de la ingesta d'aliments (página 53-57)