D ADES D ’ IDENTIFICACIÓ

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 116-125)

Sigla d’identificació: E

Localització geogràfica: Palma. Biblioteca: Arxiu Municipal de Palma. Manuscrit: Ms. Ll. 27.

Procedència: Biblioteca de l’historiador Gabriel Llabrés Quintana. Datació: s. XV –s. XVII

Data de la consulta de l’original: novembre de 2010

Suport de la reproducció utilitzada: fotografies digitals en format PDF, facilitades l’any 2005 pel P. Gabriel Seguí Trobat, editor del manuscrit.

Bibliografia: SEGUÍ TROBAT (2008).

Bibliografia electrònica: Llull DB (http://orbita.bib.ub.es/llull/ms.asp?973); BITECA

(manid 2737).

Volum factici sense títol que conté una quinzena de d’obres i fragments d’obres, majoritàriament devocionàries i anònimes. Quant a obres lul·lianes i pseudolul·lianes, conté les següents:

1) obres lul·lianes: fragments del Llibre d’intenció (f. 55-61v), Llibre què deu hom creure de Déu (f. 61v-73v, incomplet).

2) obres pseudolul·lianes: Consectari de quatre virtuts (f. 74).

223 Prenem fidedignament la descripció de SEGUÍ TROBAT (2008), que completam amb les dades resultants de la nostra prospecció.Essent un volum força complex, i tenint en compte que la part estrictament lul·liana és proporcionalment reduïda (tan sols una vintena de folis, envers els 90 del total), en recollim les informacions codicològiques imprescindibles i centram la nostra descripció especialment en aquests folis de contingut lul·lià.

118 2. Descripció codicològica

Estat de conservació

Relativament bo. S’hi observen algunes marques d’humitat i forats de corc, especialment al darrer quadern. Està malmesa la relligadura, que queda al decobert en la part central del còdex. Alguns folis presenten un tall longitudinal al marge esquerre, que sembla haver-se fet amb un estri punxant.

Suport

Paper en octau. Els folis 1, 7-8, 14, 73, 82-83 i 90 són de pergamí. Mides

145 x 115 mm. La mida de la caixa és variable: la dels fragments lul·lians és de 116 x 80 mm.

Disposició de la pàgina

A ratlla tirada. També és variable el nombre de línies. En el cas dels fragments lul·lians, comptam 28/29 línies per foli. No s’hi observen marques de caixa ni del pautat.

Enquadernació

En pergamí gruixat, no original. La coberta anterior és del s. XVII, «com el llom i

els seus reforços exteriors de cuir, amb fils creuats en forma romboïdal sobre la coberta, típics de l’època. Aquesta coberta duia dos tancadors de tires de cuir, que no s’han conservat».224La coberta posterior és de pergamí més clar i prim.

Aquest tipus de relligadura és indici, segons la descripció de la BITECA, que les

quatre parts independents que constitueixen aquest còdex factici foren relligades posteriorment, «juntes en un arxiu (el tipus de relligadura ho denuncia) en tenir totes una mida semblant i tractar de matèries similars».

224 S

119 Quaderns

Segons la descripció codicològica de Gabriel Llabrés, en notes manuscrites aferrades al còdex com a apèndix, estava compost per un total de nou quaderns, de composició irregular, amb mancança de 16 folis. Nosaltres hem comptat un total de set quaderns, amb la següent distribució: I 7+7; II 10+10; III 9+9; IV 5+5; V 5+5; VI 9+9; VII 9+9.

Foliació

No s’hi observa foliació original. La foliació és moderna. Actualment compta 90 folis numerats correlativament (amb un numerador d’oficina) i un foli final sense numerar.

Reclams

Coincidim amb la descripció de BITECA i hi observam un únic reclam, al foli 73v.

Seguí Trobat en situa un, inexplicablement, al foli 34.225 Filigranes

En les notes finals de Gabriel Llabrés, que acompanyen el manuscrit, se’n recullen tres de diferents. Nosaltres n’hem observada una més, diferent de les ja establertes:

1) Escut català, de tres barres longitudinals, f. 24 (no n’ és visible la part superior). 2) Carro de dues rodes, ff. 18, 19, 20, 56, 59, 60, 63, 76, 77.

3) Carro de dues rodes, diferent de l’anterior i no observada fins ara: f. 75. 4) Balança dins d’un cercle, ff. 42, 43, 45, 46, 49, 50, 51.

Totes les filigranes són pròpies de la producció paperera a la Catalunya del s.

XV. Les dues filigranes del carro poden relacionar-se amb les de Valls i Subirà 1330-

1333, d’entre 1409-1416. Les de la balança, amb les de Valls i Subirà 1159 (1469) i 1160 (1460).

La disposició del paper fa que les filigranes se situïn al marge superior esquerre del paper i que, conseqüentment, quedin escapçades.

225 Aquest foli és en blanc. Al verso hi ha diverses probationes pennæ però no hi ha cap reclam. Cf. SEGUÍ TROBAT (2008:22).

120 Llacunes per causes material

La còpia del Llibre d’intenció ocupa els folis 55-61v. El bifoli exterior és de pergamí i se n’ha perdut la meitat inicial, corresponent al començament del Llibre d’intenció. S’han perdut dos fulls entre els actuals folis 63-64, la qual cosa afecta el contigut del Llibre què deu hom creure de Déu. El reclam del foli 74 (també en pergamí) fa evident que es perdé no només el foli, sinó el quadern següent, que devia contenir el final de la còpia del Llibre què deu hom creure de Déu, incompleta.

Il·lustracions

No n’hi ha de medievals i segons l’editor Seguí les decoracions diverses són del s. XVII.226 A la part lul·liana i pseudolul·liana no n’hi figuren. Tan sols hi podem

distingir una manícula, al marge superior esquerre del foli 55, gairebé esborrada. Lletra

La part lul·liana, entre els folis 55 i 74, és clarament d’una única mà gòtica del s.

XV, força angulosa i propera a la bastarda, semblant però no idèntica a la del ms. I. En

tinta negra al cos del text, i vermella per als epígrafs, així com algun toc de vermell per a algunes majúscules.

(f. 61v)

Els epígrafs són decorats amb calderons i traços cal·ligràfics.

(f. 55v)

No presenta caplletres, només arracades amb lletra d’espera. L’única caplletra, de factura molt basta i poc acurada, es localitza a l’obra pseudolul·liana Consectari de quatre virtuts.

226 S

121 (f. 75) (f. 58v)

No hi ha calderons en el cos del text, només als epígrafs. Juntament amb el punt, són signes de pausa la barra i la doble barra inclinada (/ i //), signes que s’empren indistintament.

No es detecten, en la còpia del Llibre d’intenció, cancel·lacions, però sí alguna addició marginal, de la mateixa mà (f. 56).

Observacions textuals

Els fragments recopilats del Llibre d’intenció són els següents: els quatre darrers paràgrafs del capítol de «intenció»; els capítols de «Déu», de «creació», de «incarnació», de «fe», de «oració», i de «sacriffici». S’ha perdut el full inicial, que deuria ser el començament del capítol del Llibre d’intenció: ho delata el truncament del mot inicial intelligible per llegible del foli 55 i l’estripada lateral del pergamí. Per mor d’aquesta mancança i probablement pel tema de les primeres línies del text, Gabriel Llabrés l’identificà, en les seves notes, com a Libre de conexer e amar Deu.

La part del Llibre què deu hom creure de Déu també és incompleta per una llacuna material. Clarament hi manca, com s’observa pel reclam, el darrer foli de la còpia, que deuria de contenir el final de l’obra. Les rúbriques de «bonesa», «granesa», «eternitat», «poder», «saviesa», «justícia» i «misericordia» devien ocupar els folis perduts entre els actual 63-64.227 La rúbrica de «voluntat» s’ha convertit, en E, en «amor». La de «creació» ha passat a «creador»228 i la d’«encarnació» ha estat titulada «de natura humana». Finalment, la rúbrica destinada als sagraments de l’Església porta per títol «de la Sancta Ecc[le]sia».

Segons l’editor del còdex, la selecció d’aquests passatges, tant dels del Llibre d’intenció com dels del Llibre què deu hom creure de Déu, fou feta expressament i no desdiu gens del contingut general de les altres obres recopilades al devocionari, la qual cosa apuntaria cap a un lector/usuari laic, relacionat amb l’espiritualisme reformador

227 Al marge inferior del foli 64 s’hi llegeix, de mà i tinta completament diferent de la del cos del text «Gaspar me duca Baltasar me conduca Omiql ut dey Grabriel [sic] virtus».

122 franciscà del s. XIV i XV. La triadella voluntària de textos lul·lians, per interessos

concrets, no és un fenomen estrany en la transmissió de l’opus lul·lià. Sense moure’ns del mateix cicle artístic del llibre que ens ocupa, la tradició del Blaquerna compta amb alguns testimonis que recullen tan sols parts específiques de l’obra:

«Un altre aspecte de la transmissió del Blaquerna que cal remarcar fa referència a l’existència de diversos testimonis en els quals es van recollir únicament algunes parts determinades de l’obra, de manera que la fragmentarietat dels textos conservats no és producte de cap pèrdua material sinó que respon a una opció deliberada del copista –o del patró que va encarregar el còdex» (SOLER &SANTANACH 2009:35).

3. Història del manuscrit

Malgrat la minuciositat de les informacions aportades per Seguí Trobat (2008), és difícil, sinó impossible, traçar el periple històric pel qual ha passat aquest còdex. El fet de ser un volum factici, amb un ventall cronològic que abraça des de principis del s.

XV fins al s. XVII, relligat en diferents moments i amb pèrdues evidents de folis, en

complica notablement l’establiment de la procedència. Sembla clar, com ho indica l’editor, que el «cos principal del manuscrit data de mitjans s. xv, i està escrit en lletra gòtica i humanística, amb un rotund predomini de la primera».229 Aquesta observació és aplicable a la part específicament lul·liana.

Sobre la procedència geogràfica, Seguí aporta prou dades per situar-lo a València, almenys pel que fa a algunes de les parts configuratives del còdex. Posa en relleu, en aquest sentit cinc aspectes de contingut:

1) la inserció de la referència a St. Vicenç Ferrer al calendari del foli 5. 2) L’aparició del topònim «Biar» entre les proves d’escriptura (f. 79v). 3) La inclusió d’una crònica sobre l’aparició d’un cometa a Castelló (f. 85v).

4) El formulari de la missa de les cinc nafres de Crist, que segons Seguí apareix només en un incunable valencià de 1492.

5) Citam textualment «l’ambient lul·lista franciscà i beguí reformador que suggereixen alguns dels textos que s’hi inclouen» i que Seguí infereix de la presència de l’apòcrif lul·lià.230

Certament, aquestes dades són prou significatives però cal fer-ne algunes consideracions, sobretot quant als textos lul·lians. En primer lloc, en relació amb la datació del quadern, que amb força garanties és de la primera meitat del s. XV. En segon

lloc, la sola presència de l’apòcrif lul·lià no basta per decidir-ne la procedència

229 SEGUÍ TROBAT (2008: 19). 230 S

123 valenciana i la connexió amb moviments espirituals, almenys de la part estrictament lul·liana, perquè aquest mateix apòcrif és comú a totes les còpies catalanes del Llibre d’intenció fetes a Mallorca durant el s. XV. És més, el tractament de «doctor» que s’hi

detecta, com veurem en la nostra edició del consectari, és exclusiu d’aquesta còpia i podria tractar-se s’un error, atès que la resta de testimonis transmet clarament «los doctors».231 Des d’un punt de vista estrictament ecdòctic, les mostres de E posen en evidència alguns errors comuns que el relacionen genèticament amb la resta de testimonis de la família β.

En tercer lloc, gràcies als inventaris i catàlegs tant del segle XIV com del XV,

sabem de l’existència, a Barcelona i a Mallorca, de diversos coerns que incloïen, encara que sense especificar, fragments d’obres lul·lianes,232 la qual cosa seria indici de la difusió de peces soltes, que es podrien afegir i relligar successivament en còdexs facticis. El bifoli exterior de pergamí del Llibre d’intenció en podria ser un indici morfològic clar.

Finalment caldria tenir ben en compte la procedència diversa, i sovint desconeguda, de tot el fons Llabrés,233 la qual cosa impossibilita de certificar la història, en darrer extrem, d’aquest testimoni fragmentari del Llibre d’intenció. Per tots aquests motius, no es pot descartar la hipòtesi que el fragment lul·lià sigui de factura illenca i s’hagi afegit al devocionari en una època posterior.

4. Usos gràfics a) Braquigrafia

Les abreviatures són les convencionals dels manuscrits catalans del moment. Registren una major presència l’abreviació de la síl·laba per i la titlla de nasal. També és recurrent la de la síl·laba –us–.

231 Vegeu el capítol sobre el Consectari de les quatre virtuts. 232 Ens referim als inventaris de béns que arreplega H

ERNANDO I DELGADO (1995)i (2006) i HILLGARTH (1991).

233 Cf. MOREY & AL. (1991: 19-21). Per a la trajectòria vital de Gabriel Llabrés (1858-1928) i les múltiples destinacions geogràfiques per raons professionals vegeu PONS I MARQUÈS (1935:225-246).

124 b) Grafies i elements fonètics: vocalisme i consonantisme

És constatable la variació mínima en la representació vocàlica en posició àtona, tant de la parella a/e com de o/u. Tan sols és remarcable algun cas de masculí acabat en –a, que es manifesta al mot «noblas» o en el demostratiu «aqualls» (f. 56).234

És sistemàtica la representació amb la y de la iod dels diftongs decreixents: «fruyt» (f. 55), «servey» (f. 57v), «caygut» (f. 58), «hoyras» (f. 58v), «cuydes», «creyes» (f. 59). Se’n dóna un cas en context actualment hiàtic: «hoyt» (f. 59v).

La fluctuació gràfica en aquest camp és més destacada que la variació vocàlica, encara que es manifesten alguns usos gràfics del tot sistemàtics, que resumim a continuació.

La consonant lateral palatal és representada sistemàticament amb l en posició inicial absoluta: «lurs», «libre» (f. 55), «lagremes» (f. 56v), «lur», «lochs», «lum» (f. 60v), «loc», (f. 61). En posició medial i final és variable: «milor» (ff. 55, 58v) i «millor», «bell» (f. 55), «trebals», «consell», «aqualls» (f. 56), «vulls», «maravells», «perill», «deffalliment» (f. 56v), «null» (f. 57), «auzells» (f. 57v). Són sistemàtiques les ll etimològiques: «excellencia», «intelligible» (f. 56), «illumina» (f. 56v).

Alguns casos de lateral velar es representen amb ll: «entendrell» (f. 55), «utillitat» (f. 57).

La consonant fricativa palatal sorda té dues representacions del tot sistemàtiques: ix a final de mot i x en posició medial: «mateix» (f. 55, 60, 60v, 61), «segueix» (f. 55), «coneix» (f. 56v, 58), «enrequix», «restitueix» (f. 56v); contrastau-los amb els casos següents: «enaxi» (f. 56v), «conexer», «seguexen» (f. 57v), «axi» (f. 60).

És variable la representació de la consonant fricativa i africada palatal sonora intervocàlica i postconsonàntica: «haies» (f. 56) però «jutgara» (f. 55).

Hi ha mostres de h antihiàtiques («raho», «procehir», «fahent») i d’altres no etimològiques («hon», «hoyras»).

En una sola ocasió apareix la grafia z per a la representació d’un so sibil·lant, encara que en aquest cas, i a diferència del que esdevé en els manuscrits anteriors, representa un so actualment sord: «auzells» (f. 57v). Igualment s’ha de destacar un cas manifest de representació de geminació de l’oclusiva en el grup gl, «retgla» (f. 57v).

234 Aquesta representació vocàlica, especialment en el demostratiu «aqualls», podria constituir una darrera evidència de la procedència no valència del copista, atenent el fet que seria simptomàtica la tonicitat de la vocal neutra, com la que encara es produeix en alguns parlars de Mallorca i de Menorca.

125 Algun cas de caiguda de la –r en el grup –rs final: «dines» (f. 56v). La consonant nasal palatal presenta el dígraf ny i n abreujada, sistemàticament.

c) Remarques lexicomorfològiques

La –n subjacent reapareix constantment en els plurals dels mots paroxítons: «homens». És fluctuant l’epèntesi de d en els grups –nr: «engenra» i «engendra» (f. 69v).

126 1.11.MANUSCRIT VAT.LAT.10036 DE LA BIBLIOTECA VATICANA(V)

1. Dades d’identificació

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 116-125)