• No se han encontrado resultados

La igualtat sexual és una altra de les qüestions d’ètica aplicada que es veuen reflectides en la seva narrativa. En el capítol titulat, precisament, «La igualdad sexual», Ferrater

392

ID. La señorita Goldie. Barcelona: Seix Barral, 1991, p. 6. 393

ID. Ética aplicada: del aborto a la violencia. Op. cit., p. 91.

394 El tema del medi ambient té, respecte als altres quatre temes d’ètica aplicada, una importància secundària en l’obra literària de l’autor. Cal tenir en compte que Ferrater considera que el medi ambient és digne de consideració moral i respecte (i fins i tot, digne de reverència) només en la mesura en què pot servir d’habitacle a éssers vius. Per tant, és comprensible que la qüestió del medi ambient ocupi un lloc secundari, per bé que no irrellevant, en la seva obra narrativa. El mateix Ferrater afirmava, en un article publicat a la premsa els anys vuitanta, el següent: «Tengo que confesar que en algunas de mis narraciones he introducido personajes que, como la esposa del señor presidente de la República de Corona, se niegan a usar pieles, está en contra de la caza, mayor y menor, y hasta son vegetarianos, e inclusive ha [sic] introducido un país entero que, como la citada Corona, es tan corrupto como todos los países del mundo, unos más y otros menos, pero que en lo que toca a ciertas cosas como la libertad del individuo y el respeto a los animales y al medio ambiente, es ejemplar» [la cursiva és nostra]. ID. Mariposas y supercuerdas. Barcelona: Península, 1994, p. 140-141. No és estrany, doncs, que en la novel·la El juego de la verdad es faci menció de l’existència d’un Comitè que ha de vetllar pel respecte al medi ambient: «…un Comité que debía formarse al efecto para la protección del sistema ecológico de la Sierra Cortada». ID. El juego de la verdad. Op. cit., p. 228. Això no obstant, aquesta citació és una de les poques referències al medi ambient que trobem en la seva obra narrativa.

158

defensa que no hi ha, pròpiament parlant, igualtat sexual, sinó que tal igualtat és funció de la resta d’igualtats, això és, de la suma total de qualssevol igualtats:

Los hombres y las mujeres serán iguales cuando gocen ambos de los mismos derechos, que presumo corresponden a las mismas igualdades. Así, la igualdad sexual es función de la igualdad legal, política, económica, etc. También de la igualdad familiar, la igualdad de costumbres, etc. [...] Hombres y mujeres serán iguales si, y sólo si, lo son todos los respectos en los que es deseable que haya igualdad.395

Segons Ferrater, igualtat i llibertat es fonamenten i s’auxilien recíprocament, ja que la igualtat legal, política, familiar, etc. entre homes i dones permet a totes les persones la llibertat de fer el que vulguin, sempre que les seves accions no perjudiquin la resta de gent. No és cert, doncs, que llibertat i igualtat estiguin renyides, ans al contrari: com més igualtat, més llibertat per fer coses i desenvolupar el propi projecte vital.396 I és des d’aquest punt de vista que hem d’entendre les relacions humanes en la literatura de Ferrater Mora, i especialment el paper de la dona, que hi té una importància cabdal.

Els personatges femenins de Claudia (Claudia, mi Claudia), Coco (Hecho en Corona), Teresa i Paolina (El juego de la verdad), Goldie (La señorita Goldie) i Felicia (Regreso del infierno) són una bona mostra de la importància de la dona (o de les dones, més ben dit, ja que a Ferrater li interessa remarcar la individualitat de cada personatge) en la narrativa de l’autor. No és que les dones juguin un paper més important (o menys) que els homes,397 senzillament juguen un paper diferent, amb uns altres rols, però sempre partint de la base que la igualtat entre homes i dones és el producte de totes les altres igualtats.

395 ID. Ética aplicada: del aborto a la violencia. Op. cit., p. 134-135.

396 Llibertat i Igualtat són dos dels tres fins supersuficients de què parla Ferrater en el llibre De la materia a la razón (p. 179-186). Per a Ferrater, els fins supersuficients no són «coses» valuoses o béns que s’hagin d’adquirir, sinó que representen maneres de viure, i en la mesura que són desitjables, models d’existència. Així, el model d’existència defensat per Ferrater és un model en què, d’una banda, és preferible ser lliure a ser esclau, i de l’altra, la igualtat és preferible a la desigualtat. Ho veurem amb més detall a la tercera part de la tesi, dedicada a la utopia.

397

En el pròleg del llibre Mujeres al borde de la leyenda, Ferrater reflexiona sobre el paper de la dona en la seva obra narrativa i considera que Mujeres al borde de la leyenda «és, en tots els sentits, un llibre feminista» (p. 9). El feminisme de Ferrater, però, no li va impedir de començar a escriure un llibre de relats breus centrat en figures masculines, Hombres al borde de la locura, que no va poder acabar abans de morir. Priscilla Cohn ho explica a l’epíleg del llibre Mujeres al borde de la leyenda (p. 249-251).

159

O diguem-ho diferent: encara que les dones en la narrativa de Ferrater Mora són des de terroristes (Claudia de la novel·la Claudia, mi Claudia; Proserpina Patiño del relat «Proserpina Patiño, sembradora de discordias», del llibre Mujeres al borde de la leyenda) fins a prostitutes (Coco de Hecho en Corona; Felicia de Regreso del infierno), passant per dones de l’alta societat (Teresa i Paolina d’El juego de la verdad i La señorita Goldie), dones adolescents (Goldie de La señorita Goldie), dones bíbliques (Eva, Salomé) i dones mítiques (Medea, Sherezade), els seus rols no són fruit d’una desigualtat en relació als homes o d’una manca de llibertat, ans al contrari. Fins i tot en el cas de les prostitutes, ho són per elecció pròpia, i n’estan orgulloses. Només hem de fer un cop d’ull a algun dels monòlegs de Coco o Felicia per fer-nos-en càrrec. Coco, per exemple, amb les seves explicacions desacomplexades, és capaç de fer «una lliçó de sociologia i psicologia coronense»398 a Stanley Clothier, i és gràcies a ella que aquest entén el funcionament i bona part de l’organització social de Corona. Vegem-ne un fragment:

[...] el Barrio Oriental, que dicen que es peligroso a veces, pero yo tengo allí muchos amigos y te puedo llevar un día, si quieres, tienes tiempo, y si sales fuera de Regina hay las playas, casi se pierde una antes de llegar al mar, hasta espejismos, parece el desierto de Sáhara; la sierra también es linda, sobretodo en invierno, con las nieves; no sé si vale la pena ir a Joroba o a Santana, la gente es bastante sosita, y las casas, especialmente en Joroba, son como frías, lo mismo que la gente; si te quedas más tiempo, podrás ver la procesión del Encanto, que es un amor, y especialmente la Coronación Solar, que es un derroche de todo, divertidísimo, ya verás, si te da por ahí; también lo que llamas culto al Éter, aunque ahí va más bien la gente que le gusta esa música tan estridente, yo prefiero tangos y valses, y esas canciones de amor que dan en Encanto 99.399

Una altra qüestió relacionada amb el paper de la dona, però que aquí no tractarem, és quin model (o models) de feminitat hi ha en la narrativa de Ferrater Mora. És un tema interessant l’anàlisi del qual pot donar molt de si, sens dubte, però nosaltres ens hem limitat a posar de relleu que el paper que juguen les dones en la seva literatura s’ha de veure des de l’òptica de la igualtat sexual. En aquest aspecte, el Ferrater-narrador i el Ferrater-filòsof coincideixen plenament.

398

FERRATER MORA, J. Hecho en Corona. Op. cit., p. 231. 399Ibid., p. 232-233.

160

Així, el paper de la dona ––i també el paper de l’home–– en la literatura de Ferrater Mora és una materialització de les idees de l’autor al voltant de què és ––o què hauria de ser–– la igualtat sexual. En aquest sentit, la literatura de Ferrater no és ni una rèplica o una burla de les seves tesis filosòfiques, ni una manera de reivindicar-les en clau ideològica. Senzillament, la seva narrativa és, també en aquest aspecte, una expressió en clau literària d’algunes de les seves idees filosòfiques.