CB7a: Interactuar amb l’espai físic.

CB7b: Valorar i aplicar els processos propis del pensament cientificotècnic i la indagació científica.

CB7c: Actuar per millorar i preservar les condicions de vida pròpies, les dels altres i les de tots els éssers vius.

CB8:

Competència social i ciutadana.

CB8a: Comprendre la realitat social en què es viu.

CB8b: Cooperar i conviure emprant un judici ètic basat en valors i .pràctiques democràtiques.

CB8c: Exercir la ciutadania democràtica i contribuir en la seva millora.

188

D’igual manera, i per tal de delimitar les accions educatives concretes que es duen a terme en els esplai, es fa necessària una selecció i descripció de les diferents tipologies d’activitats que s’hi realitzen, per tal d’establir, a continuació, el model competencial per a cadascuna d’elles, és a dir, la intensitat amb què es treballen cadascuna de les subcompetències en les diferents tipologies d’activitats proposades. D’aquesta manera, es defineixen deu tipus d’activitats diferents amb les quals es pretén sintetitzar els marcs on es desenvolupa tota l’acció educativa que es realitza des dels centres d’esplai. A més a més, es defineixen cadascuna de les deu tipologies d’activitats i s’afegeix un seguit d’exemples de les diferents categories. Aquesta tasca es duu a terme a partir de les següents fonts:

- Manuals de les diverses escoles de formació en el lleure educatiu.

- Diferents referències bibliogràfiques sobre el lleure educatiu (Armengol & Fernández, 1995; Batlle & Carrasco, 2009; Garreta, 2006; Pedró, 1983; Puig & Vila, 2005)

Posteriorment, la informació extreta de les fonts esmentades anteriorment s’amplia, es matisa i es valida a través de:

- Realització d’un grup focal amb la participació de 7 monitors i monitores de 5 centres d’esplais de la població general.

- Na Maria València i Vera, Presidenta del MCECC (2007-2015) i Presidenta de Didania, Federación de Entidades Cristianas de Tiempo Libre (2014- actualitat).

En la taula 4.3 queden recollides les deu tipologies d’activitats establertes amb la seva descripció i exemplificació concreta.

189

Taula 4.3. Tipologies d’activitats desenvolupades en els esplais

TIPOLOGIA

D'ACTIVITAT DESCRIPCIÓ EXEMPLES

A1 Tallers

Activitat lúdica o d’aprenentatge on un grup de persones aprenen i experimenten les tècniques d’un camp artístic determinat.

Pots de sal Taller de màscares A2 Activitats mediambientals i relacionades amb la natura

Activitats dirigides al coneixement, foment i conservació de la natura i de l’entorn més proper.

Activitats de foment del reciclatge

Activitats de foment de l'estalvi de recursos naturals Excursions a la natura Descobertes de l'entorn Plantada d'arbres

A3 Activitats

culturals

Activitats dirigides a fomentar els símbols, valors, normes, models d’organització,

coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.

Museus Cinema Exposicions Teatre Concerts

Visita de pobles o ciutats

A4 Gimcanes i

Grans jocs

Cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats. Jocs de pistes Jocs de rol A5 Música, dansa i expressió corporal

Activitats on es participa activament d’alguna de les principals arts escèniques.

Preparació i representació d'obres de teatre Vetllada de guitarres Sessió de danses Dinàmiques d'expressió corporal A6 Activitats de reflexió, de caire social i transcendent

Activitats relacionades amb la relació entre l’ésser humà i la societat, la humanitat i el seu propi transcendent (sigui de caire religiós o no).

Cinema fòrum Activitats religioses Participació en voluntariat social (residència d'avis, menjadors socials, hospitals)

Dinàmiques de reflexió i/o pregàries

A7 Esports i jocs

moguts

Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes.

Qualsevol tipus d'esport Celebració d'olimpíades Fet i amagar

Pica paret Jocs del mocador Piscina

A8 Temps lliure no

dirigit

Aquell joc que l’infant realitza espontàniament i lliurement, i en el qual no existeix intervenció de l’adult.

Estones de "pati"

A9 Quotidià

Tot aquell espai de temps no dedicat a activitats especialment programades, és a dir, les estones que constitueixen, en definitiva, la vida de cada dia.

Neteja dels espais utilitzats Higiene personal (dutxes, rentar mans, rentar dents) Àpats Desplaçaments (a peu, en autocar, en transport públic…) A10 Celebració de festes populars i tradicionals

Cerimònia, espectacle, ball, que se celebra en honor o memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. És, d’aquesta manera, un temps de diversió, lleure, que inclou i abraça un aspecte amplíssim d’actuacions.

La festa tradicional és aquella que hom celebra cada any d’una manera fixa i continuada, “per tradició”.

La festa popular és aquella festa on els homes i les dones que viuen en una comunitat esdevenen protagonistes de la pròpia festa.

Castanyada Nadal Carnaval Sant Jordi

190

Amb tot, el primer dels qüestionaris es dirigeix als mestres, donat que són ells els professionals de l’educació més familiaritzats i habituats a treballar per competències, així com els encarregats de desenvolupar-les dins de l’escola. És per això que, per tal d’establir la relació entre les competències bàsiques escolars i les diferents activitats que es duen a terme als esplais, es considera bàsic recollir l’opinió d’un col·lectiu que faci d’unió entre ambdós àmbits educatius: mestres de Primària amb una certa experiència dins del món de l’esplai. Amb aquest qüestionari es pretén:

- Determinar la intensitat amb què es treballen les diferents subcompetències en cadascuna de les deu tipologies d’activitats.

- Determinar la intensitat amb què es treballen les diferents subcompetències en general en els centres d’esplai.

Per al segon model de qüestionari s’ha seleccionat als directors dels esplais com a destinataris, entenent que són ells qui disposen d’un coneixement més alt sobre els seus propis centres, a més a més d’ostentar la representativitat del seu equip de monitors. D’aquesta manera, es demana un cert grau de reflexió sobre la pràctica educativa que duen a terme, per tal de contestar a les dues preguntes principals que conformen l’instrument. Si en el qüestionari adreçat als mestres es posa l’èmfasi en valorar les subcompetències que es treballen en cadascuna de les tipologies d’activitats, en aquest cas l’accent se situa sobre la freqüència amb què es duen a terme aquestes activitats. En segon lloc, el qüestionari també pretén recopilar informació sobre la valoració que els directors fan sobre el desenvolupament de les subcompetències en general a l’esplai. La distribució d’aquest qüestionari entre els directors d’esplai permetrà doncs:

- Establir la freqüència amb què es treballen les diferents tipologies d’activitats en els centres d’esplai.

- Determinar la intensitat amb què es treballen les diferents subcompetències en general en els centres d’esplai.

Val a dir que s’ha escollit aquesta tècnica, ja que segons Hernández, Fernández & Baptista (2007) un qüestionari és un instrument emprat per a la recollida d’informació, dissenyat per poder quantificar i universalitzar la

191

informació i estandarditzar el procediment de l’entrevista. Aquesta tècnica de recollida d’informació compta amb nombrosos avantatges, d’entre els quals es destaquen els següents:

- Ofereixen informació estandarditzada sobre un conjunt de variables. - Facilita la interpretació i anàlisi.

- Redueix el temps i els recursos necessaris, sobretot en el registre i l'anàlisi. - Promou l’anonimat en les respostes.

Tot i això, també cal tenir presents els principals inconvenients que presenten els qüestionaris, per tal de minimitzar els punts febles de l’instrument tant com sigui possible:

- El propòsit del seu ús és només descriptiu.

- La informació proporcionada és poc profunda en relació amb altres tècniques de registre.

- Cal un alt grau d’experiència per a la seva correcta elaboració.

Referent al propi disseny dels qüestionaris, la seva principal finalitat és crear un conjunt de preguntes (ítems) que representin l'objectiu d’aquest. Cal especificar les àrees de contingut, variables, indicadors i, finalment, el tipus de preguntes, sempre de més a menys generalitat. Les preguntes poden classificar-se segons les tipologies següents:

- Preguntes objectives o subjectives. - Preguntes obertes o tancades.

- Preguntes d’opinió (escales tipus Likert). - Preguntes sobre dades demogràfiques.

Val a dir que els qüestionaris realitzats per a la recollida d’informació en el present estudi consten, majoritàriament, de preguntes subjectives, d’opinió i tancades.

Per a l’elaboració d’aquestes preguntes s’han tingut en compte les següents recomanacions:

- Formular preguntes rellevants. - Formular preguntes específiques.

In document Les competències bàsiques en l’Educació Primària a Catalunya: Relació entre l’Escola i l’Esplai (página 196-200)