L’avaluació com a instrument de millora de la qualitat educativa

In document Elaboració i validació d'un protocol per a l'avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari (página 60-64)

4. La qualitat educativa a les escoles

4.1. L’avaluació com a instrument de millora de la qualitat educativa

Lo más importante no es hacer muchas evaluaciones, ni siquiera hacerlas bien. Lo más importante es saber al servicio de qué personas y de qué valores se ponen. Santos Guerra (2003, p. 51)

Actualment, ningú posa en dubte que l’avaluació dels centres és necessària i que no pot haver-hi un bon projecte de qualitat si no hi ha un projecte d’avaluació. Avaluar és important per conèixer què està passant, poder-ho regular i poder orientar amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat. El fet mateix d’avaluar, per exemple, ja genera processos dialògics entre els diferents agents o persones implicades, promou que calgui compartir significats i que es puguin debatre els resultats (Borrell i Chavarria, 1998). L’estudi de l’OCDE esmentat abans posa en relleu que en els processos de certificació de garantia de qualitat i d’avaluació es té en compte, cada cop més, la participació i la responsabilitat de diferents grups o agents implicats en la primera infància, incloent les famílies i el personal que atén les criatures (i que no són els mestres o educadors tutors). L’estudi també apunta que cada cop es dissenyen més instruments d’avaluació per fomentar la reflexió. És en aquesta línia que nosaltres també volem orientar el nostre protocol d’avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari.

61

L’avaluació s’ha de plantejar sempre amb voluntat formativa i per a la millora. Casanova (2004) diu que perquè l’avaluació esdevingui agent de millora cal que aquesta acompleixi certs condicionants: que l’escola rebi i sàpiga què s’avalua, que no es faci una avaluació final, sinó de procés, que cal avaluar també els aspectes positius (no centrar-nos només en el que no funciona) i que sigui una avaluació que tingui en compte el context. L’escola d’avui és l’escola que ha de preparar per a la societat del coneixement, de les noves tecnologies, de la globalització i se li demana que prepari els alumnes per a la vida, tot atenent la diversitat i vetllant per la convivència.

Molts autors defensen una avaluació que vagi més enllà dels resultats dels estudiants i demanen models que tinguin en compte processos. En aquest sentit, disposem dels estudis fets per Marchesi i Martín (1998) sobre les implicacions de l’avaluació i la qualitat en educació. S’hi apunta que l’avaluació d’un centre ha de recollir: el context, el nivell inicial dels alumnes (respecte a les seves estratègies d’aprenentatge), els processos de centre (organització i funcionament), els processos d’aula (la tasca de cada mestre, l’atenció a la diversitat, els criteris d’avaluació, les expectatives envers els estudiants) i els resultats (opinió de famílies, professors i alumnes). Tanmateix, en el sistema d’avaluació proposat no s’incorpora l’avaluació d’altres serveis o moments que ocorren dins l’escola, fora de l’horari lectiu. Altres estudis més recents sobre qualitat i avaluació en educació infantil, com ara Zabalza22 (2001), mostren i valoren models d’avaluació que tenen en compte les rutines diàries, però només es refereixen a les rutines que s’inclouen dins l’horari lectiu i no es considera el temps de migdia.

En el nostre cas, prenem com a referència el paradigma de l’escola que aprèn (Santos Guerra, 1990, 2001, 2003) i, per tant, entenem l’avaluació com a aprenentatge: “Si hablamos de evaluación educativa debería ser no sólo porque estamos evaluando fenómenos educativos sino porque educa cuando se hace, tanto a los evaluadores como a los evaluados” (2003, p. 13). Insistim en el fet que el protocol d’avaluació que proposem en aquest treball no pretén ser una avaluació enfocada a l’acreditació, la responsabilització o la demanda de comptes, tampoc se centra exclusivament en el

22

En el seu llibre, Calidad en la educación infantil, s’inclou un capítol que recull l’experiència-clau del model High/Scope o projecte Perry. Aquest model està en la línia de l’educació compensatòria i les adaptacions curriculars i la importància de les rutines. Parla també dels models d’avaluació i de qualitat de la població italiana de Mòdena com a model bo d’educació infantil.

62

diagnòstic; és un protocol d’avaluació pensat per a la millora i des de la voluntat que esdevingui una eina de reflexió educativa. Prenem una citació de Stufflebeam i Shinkfield per il·lustrar el nostre posicionament sobre el sentit de l’avaluació “El propòsit més important de l’avaluació no és demostrar, sinó perfeccionar” (a Casanova, 2004, p. 15).

El corrent postmodern de l’educació, quan parla de la qualitat de les institucions educatives, diu que cal cercar quina és la millor manera d’atendre les necessitats dels infants, defugint l’avaluació o la quantificació de resultats obtinguts i apostant per la documentació del procés o del que passa a la institució. En certa manera, es vol recuperar alguns dels principis de l’Escola Nova introduint, però, la pràctica de la documentació. La documentació (Dahlberg, Moss i Pence, 1999) s’entén com el procés de saber recollir els aprenentatges dels infants, l’autoobservació dels professionals i la valoració de la metodologia que es fa servir, així com també les interaccions dels infants i dels adults. Tot plegat amb la finalitat d’anar repensant, construint i reconduint el dia a dia de l’escola.

La documentació pedagògica [...] s’esforça sobretot per veure i

comprendre què està passant en el treball pedagògic i de què és capaç l’infant sense cap marc predeterminat d’expectatives i de normes. Dahlberg , Moss , Pence (1999, p. 265)

En coherència amb la nostra concepció d’escola i de qualitat que definim en aquest treball, la documentació és, al nostre entendre, el veritable instrument que possibilita a equips, de monitors i de mestres, la reflexió sobre les pràctiques educatives que es porten a terme a l’escola. Estem molt d’acord amb Galardini, Iozzelli, Davoli i Tognetti (2010) quan diuen que “parlar de documentació significa parlar de professionalitat dels adults que estan a les escoles. La qualitat dels mestres i dels educadors està marcada precisament per la capacitat de construir sabers a partir de l’experiència viscuda i de la relació sobre aquesta” (p. 13). La pràctica de la documentació demana, per part de l’adult que l’elabora, certes competències professionals quant al contingut i la reflexió educativa que no podem garantir23 en tots els monitors del servei de menjador, amb la

23 En els qüestionaris adreçats als monitors de menjador se’ls demana el nivell de formació o titulació, vg.

63

qual cosa estem convençuts que documentar la pràctica educativa dels menjadors de parvulari per poder-ne repensar el funcionament necessita, a hores d’ara, d’algun instrument, pauta o protocol que possibiliti o faciliti estratègies d’observació i que delimiti els camps a observar. És per aquest motiu que creiem justificat crear un protocol que faciliti la recollida de les dades que han de permetre la reflexió i la millora del servei. Tant de bo aquest sigui un primer pas que porti els monitors de menjador a documentar els processos d’aprenentatge que s’esdevenen durant l’estona dels àpats. Aquest és un camí a recórrer que demana, d’una banda, entendre que l’avaluació del funcionament del menjador es fa per poder descriure què hi passa des de la perspectiva reflexiva i dialògica i amb la voluntat de millorar; i, de l’altra, que la documentació és una pràctica educativa que hauria d’estar integrada en tots els moments i situacions de l’escola i, per tant, tots els agents educatius l’haurien d’elaborar.

4.1.1. AVALUACIÓ I LEGISLACIÓ

Presentem una revisió del tractament de l’avaluació educativa en els diferents referents normatius que regulen el funcionament del sistema educatiu. En el terreny normatiu o legislatiu, veiem que l’avaluació de centres es comença a considerar en la LGE (Llei general d’educació, 1970) que recollia l’avaluació del nivell d’aprofitament educatiu dels alumnes pel que fa al currículum. La LODE (Llei orgànica del dret a l’educació, 1985) incorpora com a novetat el reconeixement del dret a una valoració objectiva del rendiment de l’alumnat i a l’avaluació per a l’acreditació de centres. La LOGSE (Llei d’ordenació general del sistema educatiu, 1990) és la llei que explicita millor l’avaluació en l’educació i diversifica els objectes d’avaluació: avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, dels centres docents, dels diversos elements del sistema educatiu i del paper de la inspecció educativa en els temes d’avaluació. L’any 1980 es va elaborar la LOECE, però no es va arribar a implementar. La LOPAG (Llei orgànica de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents, 1995) va esdevenir un aprofundiment dels principis de la LOGSE pel que fa a l’avaluació, tot ampliant la participació de tots els membres de la comunitat educativa en la vida del centre, la gestió i l’avaluació. Actualment, la LOE (Llei orgànica d’educació, 2006) explicita que l’avaluació s’aplicarà sobre els processos d’aprenentatge i els resultats dels alumnes, l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva, la

64

inspecció i les pròpies administracions educatives. En la nostra comunitat autònoma, regeix també la LEC (Llei catalana d’educació, 2009). En aquesta llei, l’activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes d’ensenyament, els processos i les estratègies d’aprenentatge, els resultats obtinguts pels alumnes, l’exercici de la funció docent, la funció directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicació de les famílies, la inspecció d’educació, els serveis educatius i la mateixa administració educativa. S’hi especifica que l’avaluació afecta tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts

amb recursos públics.

Del procés que han fet en el tema de l’avaluació les diferents lleis educatives se’n desprèn que cada cop s’hi incorporen més agents i àmbits subjectes a avaluació. En el nostre cas, cal tenir en compte que el menjador escolar és un servei, però com que no està sostingut amb fons públics queda fora del sistema d’avaluació de l’administració educativa.

4.2.

INSTRUMENTS PER AVALUAR LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ

In document Elaboració i validació d'un protocol per a l'avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari (página 60-64)