LA CONCEPCIÓ DE LA PRÀCTICA.

En aquest apartat es dona resposta a les preguntes de recerca:

A. Quina és la concepció de la pràctica que verbalitzen els alumnes de les assignatures professionalitzadores cursades en un context asincrònic d’ensenyament-aprenentatge Models d’orientació i intervenció psicopedagògica i Anàlisis de polítiques públiques?

B. Quina influència té el tipus d’activitat (teòrica o aplicada) en la concepció de la pràctica verbalitzada pels alumnes de les assignatures professionalitzadores cursades en un context asincrònic d’ensenyament-aprenentatge Models d’orientació i intervenciópsicopedagògica i Anàlisis de polítiques públiques?

S’ha optat per respondre a ambdues preguntes alhora perquè els resultats mostren clares diferències en la concepció de la pràctica quan l’activitat elicita un discurs tàcit o bé un discurs explícit.

Per tal de donar resposta a aquestes dues preguntes de recerca han estat analitzades les respostes als instruments complementats, els productes de l’aprenentatge i les comunicacions asincròniques escrites dels participants. Aquests textos van ser analitzats tot cercant els enunciats de coneixement professionalitzador trobats en l’anàlisi dels materials, dels documents de planificació i de les interaccions amb els docent. La concepció de la pràctica queda definida pels enunciats que els alumnes verbalitzen d’entre els enunciats possibles trobats (163 i 107). Tota la producció escrita dels alumnes va ser analitzada cercant els enunciats de domini professionalitzador trobats en el material i en les comunicacions escrites del docent. Les taules mostrades a continuació (taules 3 a la 16) recullen els enunciats dels alumnes per ordre d’aparició en el text. Hem diferenciat entre els enunciats de discurs tàcit i els enunciats de discurs explícit perquè hem trobat que els participants verbalitzen enunciats diferents en resposta al supòsit pràctic i en resposta al qüestionari. Els següents apartats els resultats:

• Discurs professionalitzador tàcit. La concepció de la pràctica del discurs

professionalitzador tàcit mostra aquest tipus de discurs verbalitzat per mitjà dels supòsits pràctics lliurats abans i després del procés d’ensenyament-aprenentatge. També mostrem dues taules on es recull el discurs professionalitzador tàcit del producte de l’aprenentatge (PAC). Aquest discurs es va fer palès als casos 3 i 4 donat que l’activitat observada i proposada per la consultora era també un supòsit pràctic.

• Discurs professionalitzador explícit. La concepció de la pràctica del discurs

professionalitzador explícit mostra aquest tipus de discurs verbalitzat per mitjà dels instruments que recollien preguntes obertes lliurats abans i després del procés d’ensenyament-aprenentatge. També mostrem dues taules on es recull el discurs professionalitzador explícit del producte de l’aprenentatge (PAC). Aquest discurs es va fer palès als casos 1 i 2 donat que l’activitat observada i proposada per la consultora era també respondre a preguntes obertes teòriques.

7.2.1 LA CONCEPCIÓ DE LA PRÀCTICA: EL DISCURS

PROFESSIONALITZADOR TÀCIT.

Recordem que el coneixement tàcit està referit a aquell que és proper a l’acció i està implicat en un context específic; és més proper al saber com i a les habilitats aplicades a un context específic. El coneixement tàcit és més difícil de formalitzar i comunicar enfront el coneixement explícit (Nonaka 1988; 1990; 1991; 1994). Per tal d’identificar el discurs tàcit han estat analitzats els supòsits pràctics que han contestat els alumnes abans i després de les quatre seqüències didàctiques (annex 2); en aquest anàlisi hem cercat els enunciats de discurs professionalitzador tàcit per arribar a determinar quina és la concepció de la pràctica que tenen els alumnes. Els següents exemples mostren enunciats de discurs professionalitzador tàcit narrats pels participants:

• “Per tant per millorar la situació jo intentaria estar més pendent d’en Lluís,

donar-li més estimació, que suposo que tot això ja ho fan els pares però d’una forma que el nen no percebi suficientment. Així, doncs, intentar a les estones

disponibles, jurar amb ell, demanar-li què ha fet a l’escola, amb qui ha jugat, ...és a dir que el nen se senti important i que els pares estant per ell.” Aquest és un fragment de la comunicació asincrònica escrita que una participant del cas 1 narra per contestar al supòsit pràctic. Correspon a l’enunciat 7 de discurs professionalitzador de psicopedagogia que prèviament vam etiquetar com “cognitiu-afectiu-neuropsicològic”.

• “També és important que la tasca que realitzi l’assessor ha de realitzar-se en

contextos de col·laboració i comunicació com ja hem comentat amb anteriors aportacions. Això exigeix saber explicar, transmetre, compartir, assessorar en definitiva. També hauríem de ser els seus objectius prioritats els conceptes, procediments i actituds que constitueixen el saber fer professional” Aquest és un fragment de la comunicació asincrònica escrita que una participant del cas 2 va enviar al debat. Correspon a l’enunciat 103 de discurs professionalitzador de

psicopedagogia que prèviament vam etiquetar com “contextos

d’assessorament”.

• “Pel que es dedueix del text no s’ha tingut massa en compte els interessos

veïnals. El que si sembla és que hi ha un interès urbanístic molt alt per part d’immobiliàries i promotores en aquesta zona i aconseguir que sigui una zona alta de Barcelona amb pisos d’alt nivell. L’Ajuntament no ha tingut en compte els interessos del veïnat de crear un barri de nivell mig amb els serveis que corresponguin i s’ha inclinat davant suposades pressions immobilitaries, deixant de banda els veïns. Però cada cop més els ciutadans es subleven contra polítiques públiques que van contra els seus interessos mitjançant accions de protesta que arriben als mitjans de comunicació i poden, d’aquesta manera, fer

canviar la postura dels polítiques que poden tenir por de perdre vots.” Aquest

és un fragment de text d’una participant del cas 3 tot responent al supòsit pràctic. Correspon a l’enunciat 5 de discurs professionalitzador de ciències polítiques que prèviament vam etiquetar com “estratègies i intercanvis. Pautes de comportament concretes”.

• “Després de llegir el cas, considero que la raó que genera malestar als veïns

del barri i que els porta a protestar i a manifestar-se són els errors de l’Ajuntament a l’hora d’aplicar la política pública. Com estem veient al llarg d’aquesta assignatura, les polítiques públiques consten de vàries fases. Una cosa és la definició dels objectius i una altra molt diferent és com es posen en pràctica, la seva aplicació a la realitat. I és en aquesta aplicació quan es genera malestar entre la ciutadania.” Aquest és un fragment de la comunicació asincrònica escrita d’un participant del cas 4 que respon al supòsit pràctic. Correspon a l’enunciat 106 de discurs professionalitzador de ciències polítiques que prèviament vam etiquetar com “política com a producte. Allò que els estats fan i no fan”.

La taula 319 mostra la verbalització del discurs professionalitzador tàcit en els 11 participants del cas 1. Podem observar un increment molt destacat en nombre d’enunciats en la concepció de la pràctica de discurs professionalitzador tàcit en alguns alumnes, com ara el participant 9, que passa de dos enunciats que conformen la seva concepció de la pràctica a 21 enunciats. També el participant 2 incrementa considerablement el nombre d’enunciats que configuren la seva concepció de pràctica en el discurs tàcit: de 4 enunciats a 10 enunciats. Ara bé, també succeeix que hi ha alumnes que no incrementen el nombre d’enunciats que configuren la seva concepció de la pràctica, per exemple, el participant 5 o bé que fins i tot redueixen el nombre d’enunciats que configuren el seu discurs professionalitzador tàcit: el participant 7. És molt destacable que els resultats, no únicament pel cas 1 sinó també per a la resta de casos, mostren un canvi en el nombre d’enunciats de discurs professionalitzador tàcit

19 _{Els índexs Kappa de Cohen trobats són els següents:}

• Fiabilitat interobservadors pels enunciats de discurs professionalitzador de psicopedagogia = 0,861

• Fiabilitat interobservadors pels enunciats de discurs professionalitzador de ciències polítiques =

0,890

• Fiabilitat interobservadors discurs professionalitzador tàcit i discurs professionalitzador explícit = 1

verbalitzats i un canvi en el nombre de repeticions d’aquests enunciats. Per tant, a partir d’ara anirem detallant aquest canvi per a cada cas perquè considerem el canvi en el nombre d’enunciats de discurs professionalitzador tàcit i el canvi en el número de repeticions de discurs professionalitzador tàcit com dos indicadors rellevants del canvi en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

En el cas 1, tal com mostra la taula 3 en 7 dels 11 participants (63,3%) es dona un increment en el nombre d’enunciats de discurs professionalitzador tàcit, en 3 dels 11 participants (27,3%) observem un decrement del nombre d’enunciats de discurs professionalitzador tàcit i 1 dels 11 participants (9,1%) manté el mateix nombre d’enunciats. Pel que fa a les repeticions d’enunciats de discurs professionalitzador tàcit, 3 dels 11 participants (27,2%) mostren un increment en el nombre d’enunciats, en 4 dels 11 participants (36,4%) observem un decrement del nombre de repeticions d’enunciats i 4 dels 11 participants (36,4%) mostren el mateix número de repeticions d’enunciats.

Taula 3: Cas 1. Concepció de la pràctica. Discurs professionalitzador tàcit.

N. ABANS DEL PROCÉS DESPRÉS DEL PROCES

1 40 39 25 27 39 40 40 38 al 40 6 7 38 al 40 56 38 al 40 25 26 27 96 al 102 41 2 38 al 40 38 al 40 38 al 40 38 al 40 7 7 25 27 8 7 27 23 25 26 39 104 40 40 39 3 27 7 23 27 25 27 102 25 60 25 7 104 25 102 25 102 23 27 7 106 4 27 7 39 27 25 40 38 al 40 25 53 35 35 38 al

40 35 108 53 108 25 No s’inclou cap enunciat

5 60 60 6 27 53 27 35 27 25 8 102 107 35 27 12 7 27 39 35 40 27 39 53 102 8 27 53 38 al 43 41 7 27 27 27 53 7 25 8 25 53 39 40 102 8 9 38 35 145 al 159 27 8 40 104 102 39 43 10 39 40 39 39 8 70 27 40 40 102 71 11 38 39 60 39 60 60 60 39 71

CAS 2. PSICOPEDAGOGIA. CONCEPCIÓ DE LA PRÀCTICA.