ELS CANVIS DEMOGRÀFICS A CATALUNYA

2. L’ALUMNAT ESTRANGER AL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA

2.4. La distribució de l’alumnat estranger pel territori català.

Finalment, dir que a part de la diversitat que caracteritza l’alumnat que arriba a Catalunya, l’altra característica que el defineix és la seva elevada mobilitat dins el territori català. Així, és habitual que aquest alumnat canviï de residència al llarg del curs escolar i, per tant, d’escola, el qual comporta alguns fenòmens associats a la incorporació tardana com les concentracions d’alumnat nouvingut en determinades escoles a causa de la “matrícula viva”, és a dir, les places vacants que deixen els nens estrangers a les aules són ocupades per alumnat estranger acabat d’arribar. Els efectes d’aquesta situació fan que en determinades zones apareguin concentracions escolars

amb un elevat percentatge d’alumnat estranger que no es correspon amb la seva representació real en el territori, les anomenades concentracions escolars artificials

(Carbonell, 2004), amb les conseqüències negatives associades per a la pràctica educativa del professorat que ha d’atendre aquest alumnat.

Les següents taules mostren la distribució de l’alumnat estranger pel territori català, les seves comarques i municipis:

TAULA VI

Relació de les deu comarques de Catalunya amb més alumnes estrangers. Curs 2006-2007.

Comarques Alumnat estranger

Barcelonès 36.648 Vallès Occidental 11.634 Baix Llobregat 9.833 Maresme 6.160 Vallès Occidental 5.397 Tarragonès 4.591 Gironès 4.496 Baix Camp 4.148 Alt Empordà 3.728 Segrià 3.485 Font: Departament d’Educació (2007).

El major percentatge d’alumnat estranger no universitari es concentra a la província de Barcelona, especialment a l’àrea metropolitana i al Vallès. El Tarragonès i el Gironès aglutinen un nombre similar d’alumnes estrangers, mentre que les comarques de Lleida tenen una menor presència d’aquest alumnat. No obstant, la dispersió és gran dins de cada comarca, com es pot veure a continuació:

TAULA VII

Comarques amb més del 15% d’alumnat estranger. Catalunya. Curs 2006-2007.

Comarques % Alumnat estranger

Urgell 15,0 Noguera 15,1 Gironès 15,3 Selva 15,7 Pla d’Urgell 15,7 Baix Penedès 15,7

Pla de l’Estany 15,8 Montsià 16,4 Alt Urgell 16,5 Garrotxa 16,9 Cerdanya 18,4 Baix Empordà 18,8 Alt Empordà 21,3 Segarra 21,5 CATALUNYA 11,8

Font: Departament d’Educació (2007).

L’alumnat estranger es reparteix de manera desigual i irregular en funció de les comarques i els municipis de Catalunya: així, mentre que en algunes comarques el percentatge d’alumnat estranger no arriba al 5%, en altres punts com l’Empordà i la Segarra superen el 21% del total d’alumnes de la comarca. En tot cas, la presència d’alumnes estrangers és molt més important a la província de Girona i Barcelona que a la resta del territori.

La situació en els municipis també és molt variada i existeixen importants diferències en quan a ritmes de creixement de la població estrangera en relació a la seva distribució per les localitats catalanes. Així, bona part de l’alumnat estranger de Barcelona es concentra en el centre de la ciutat i el seu cinturó (Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat). Llavors per exemple, ens trobem situacions com la del districte de Ciutat Vella de Barcelona, on molts centres sobrepassen el 30% d’alumnat nouvingut. A la província de Girona, poblacions com Lloret de Mar, Olot i Figueres aglutinen bona part de l’alumnat estranger. En el cas de la província de Tarragona, els alumnes estrangers es concentren a Reus i a Tarragona ciutat, i pel que fa a Lleida, el major nombre es troba a la capital.

TAULA VIII

Municipis amb més de 1.000 alumnes estrangers. Catalunya. Curs 2006-2007.

Municipi Comarca Alumnes

estrangers % sobre el total d’alumnes Barcelona Barcelonès 23.037 10,6 L’Hospitalet de Ll. Barcelonès 6.634 21,2 Badalona Barcelonès 3.849 11,8 Terrassa Vallès Occidental 3.577 12,0 Sabadell Vallès Occidental 2.991 9,1 Sta. Coloma de G. Barcelonès 2.858 20,5

Reus Baix Camp 2.756 15,2 Lleida Segrià 2.739 11,5 Mataró Maresme 2.713 14,0 Tarragona Tarragonès 2.684 11,0 Girona Gironès 2.110 11,1 Salt Gironès 1.686 42,9 Manresa Bages 1.664 14,3

Cornellà de Ll. Baix Llobregat 1.662 16,4 Figueres Alt Empordà 1.501 19,5

Granollers Vallès Oriental 1.375 12,0 Rubí Vallès Occidental 1.363 14,3

Vic Osona 1.318 16,9

Lloret de Mar Selva 1.108 26,8

Olot Garrotxa 1.090 18,5

Castelldefels Baix Llobregat 1.058 15,2 Sant Cugat del V. Vallès Occidental 1.003 6,5 Font: Departament d’Educació (2007).

Més puntuals són els casos de municipis on el percentatge d’alumnat estranger representa més del 40% del total d’alumnes, com en el cas de Salt i Cadaqués, o Castelló d’Empúries amb un 38%, que són les poblacions amb més immigrants escolaritzats de tota Catalunya.

La taula IX mostra els municipis amb major presència d’alumnat estranger.

TAULA IX

Relació de municipis amb major presència d’alumnat estranger sobre el total d’alumnes (més del 25% i més de 100 alumnes estrangers). Catalunya. Curs 2006-2007.

Municipi Comarca Alumnes

estrangers

% sobre el total d’alumnes

Salt Gironès 1.686 42,9

Lloret de Mar Selva 1.108 26,8

Manlleu Osona 872 25,0

Roses Alt Empordà 801 25,5

Castelló d’Empúries Alt Empordà 552 37,9 Canovelles Vallès Oriental 470 27,9

Guissona Segarra 301 29,4

Castell i Platja d’Aro Baix Empordà 281 28,1

L’Escala Montsià 274 26,2

Ulldecona Alt Empordà 239 29,0

Cadaqués Alt Empordà 144 42,2

Artesa de Segre Noguera 136 25,7 La Jonquera Alt Empordà 124 27,3

El Perelló Baix Ebre 115 31,9

Sembla evident que la distribució de l’alumnat estranger en les comarques i els municipis varia substancialment d’un lloc a l’altre, tant en la presència i en el nombre d’efectius estrangers com en la nacionalitat. Així, a Catalunya, ens trobem amb un mosaic de nacionalitats molt diversa i diferent en funció de cada província: per exemple, observem que dins la província de Barcelona es concentra bona part de l’alumnat llatinoamericà, xinès i paquistanès del territori català, mentre que a Girona destaca el col·lectiu d’alumnes procedents dels països de la resta d’Àfrica i del Magreb, a Tarragona es troba el major gruix d’alumnat procedent de l’antiga Europa de l’Est, i a Lleida el major col·lectiu és el marroquí.

Fins aquí s’han donat a conèixer algunes dades per entendre la situació d’escolarització de la infància estrangera en el sistema educatiu de Catalunya, especialment a l’educació Primària. No obstant, les dades presentades no són capaces de reflectir la complexa realitat dins de les comarques i els municipis que les conformen, però sí que donen compte d’algunes de les tendències demogràfiques que són rellevants per entendre les característiques de l’alumnat estranger que tenim a les nostres aules i veure com s’han anat modificant al llarg dels anys.

CAPÍTOL II.

IMMIGRACIÓ I CONEIXEMENT DE LA

In document El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística. (página 38-43)