Les Guerres Comtals: el camí cap el feudalisme
2.2. La Guerra de la Cerdanya
A partir del 1047 també hi va haver guerra en els territoris del comte de la Cerdanya. Una guerra que va enfrontar el comte Ramon Guifré I de la Cerdanya (?–[1035–1068]) contra els comtes Ramon Berenguer I de Barcelona, i Ermengol III d'Urgell. El comtat de la Cerdanya era un territori enclavat entre els territoris del comte de Barcelona i del comte d'Urgell. Des de veia anys, els comtats d'Osona i Urgell es van anar expandint, tot empetitint la frontera cerdana amb les terres musulmanes. Volien convertir el comtat de la Cerdanya en un comtat interior, i eliminar un altre
28 “Pergamins de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”: pp 521-524, doc núm 254. 29 “Pergamins de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”: pp 943, doc núm 566. 30 “Pergamins de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”: pp 938-941, doc núm 563.
31 “Pergamins de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”: pp 941-942, doc núm 564. En aquest document apareix un senyorfeudal anomenat Pelet. Era un dels ostatges que va entregar Artau II a Bernat Ramon I com a garantia de l'acord de pau. Al seu torn, Pelet va garantir entregar a Bernat Ramon I el castell de Mont-ros i la vila de Pelet, si Artau II o el seu germà no complien l'acord signat.
competidor en l'expansió cap al sud musulmà. Com era d'esperar, aquesta política no va agradar als comtes de la Cerdanya, i els va enfrontar amb els altres dos comtes. Tot i els enfrontaments esporàdics, no es va arribar a cap confrontació armada important fins el 1045.
El conflicte es va complicar per al comte de la Cerdanya per dos motius. El primer, estava enfrontat amb els comtes de Foix i de Tolosa. El segon, els seus vassalls van aprofitar la guerra contra els comtes de Barcelona i d'Urgell per ampliar, i afermar, el seu poder. El cas més significatiu va ser el cas del vescomte Bernat Sunifred II de la Cerdanya (?–[1035?–1067]). Bernat Sunifred II va aconseguir manllevar molt més poder al seu senyor, del que Arnau Mir de Tost va aconseguir de Ramon IV.
Com s'ha comentat, des d'abans del 1045, hi havia una gran rivalitat entre el comte de la Cerdanya i els comtes de Barcelona i d'Urgell, pel control de la frontera amb l'Islam. La pinça que feien els dos comtes aliats va ser contestada amb decisió pel comte de la Cerdanya. D'aquesta manera, va iniciar la recerca d'aliats. Un d'ells va ser el bisbe Ermengol d'Urgell. Abans de l'any 1035, el bisbe va jurar fidelitat al comte33, que aleshores era en Guifré II de la Cerdanya (970?–
[988–1035]–1050). La mort del bisbe, i la del comte, en el 1035 van limitar la utilitat de l'aliança en les guerres futures. Unes guerres que van començar entre els anys 1035 i 1040. Ramon Guifré I va aprofitar la inestabilitat política deguda a la mort de Berenguer Ramon I, i a la minoria de Ramon Berenguer I, per iniciar la guerra. Volia obrir-se camí cap a terres sarraïnes, a costa dels territoris del comte de Barcelona. Aquesta guerra també va ser llarga. Tots dos bàndols es van dedicar a atraure aliats.
En el 1046, el comte Ramon Berenguer I i el comte Ermengol III van acordar guerrejar contra el comte Ramon Guifré I34. Els dos comtes es van prometre no fer la pau, ni cap acord, per
separat; i van dipositar ostatges35 i penyores com a garantia. Aquesta aliança era un perill pel comte
de la Cerdanya, però va saber aprofitar les desavinences entre Ramon Berenguer I i la seva àvia, la comtessa de Barcelona: Ermessenda de Carcassona. Per aconseguir el seu suport, el comte li va jurar fidelitat36.
33 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 589-590, doc núm 246.
“Pergamins de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”: pp 177-178, doc núm 17. Idem: pp 182, doc núm 21. En el segondocument, el bisbe Ermengol d'Urgell jura fidelitat a Guifré II de la Cerdanya, contra tots els homes excepte contra el comte Ermengol III d'Urgell.
34 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 700-702, doc núm 334. Idem: pp 702-703, doc núm 335. 35 “Pergamins de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”: pp 186-187, doc núm 26. Segons aquest document,
el comte d'Urgell va entregar uns ostatges en el 1050. No pot ser que els ostatges referits siguin de l'acord de 1046. Segurament, hi va haver un altre acord entre el comte de Barcelona i el d'Urgell, posterior al 1046.
36 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 742-743, doc núm 376. El document està datat entre els anys 1035 i 1050. Una data més aproximada, tenint el compte els esdeveniments, podria situar-se al voltant de l'any 1045.
Un altre actor de la guerra va ser el comte Guillem II de Besalú (?–[1052–1066?]). En els inicis del conflicte era un aliat del comte de la Cerdanya. Més endavant, pressionat, o per interessos personals, es va alinear amb Ramon Berenguer I. D'aquesta manera, l'11 de setembre de 1054, Guillem II va jurar fidelitat i homenatge a Ramon Berenguer I37. Va prometre defensar-lo contra tots
els homes, i a no ajudar a cap enemic seu. Com a garantia del seu compromís va dipositar com a penyora un castell. Per segellar l'aliança, es va acordar un tractat matrimonial entre Guillem II i Llúcia, germana d'Almodis. El casament, però, no es va arribar a celebrar. Guillem II es va negar a casar-se amb Llúcia38. El comte de Besalú es va tornar a arrenglerar amb el comte de la Cerdanya39.
Així, Guillem II es va mantenir aliat amb Ramon Guifré I fins el 1057, data en que va acordar la pau amb el comte de Barcelona. Guillem II va retre homenatge a Ramon Berenguer I, li va prometre no anar contra ell, i defensar-lo contra tothom. Com a garantia va entregar com a ostatge un altre castell, i dos homes40. El comte del Rosselló no va trigar en seguir l'exemple del comte de Besalú.
En el 1058, Guislabert Gausfred II va jurar fidelitat i homenatge a Ramon Berenguer I; i li va prometre no fer cap tipus d'acord amb el comte de la Cerdanya41. Després d'aquest tractat, la pau
entre els comtes de Barcelona i el de la Cerdanya no va trigar en arribar.
En el 1058, Ramon Berenguer I i Ramon Guifré I van arribar a un acord. El comte de Barcelona va fer partícep al comte de la Cerdanya en la guerra contra l'Islam. Ramon Guifré I va jurar fidelitat i homenatge a Ramon Berenguer I, i va prometre ajudar-lo contra tots els seus enemics42. El comte de la Cerdanya va haver de sotmetre's al comte de Barcelona. Tenia una guerra
molt més greu que solucionar: la revolta del vescomte Bernat Sunifred II.
Bernat Sunifred II era un dels senyors més poderosos del comtat de la Cerdanya. Des dels anys 1030 havia aconseguit controlar una part important del nord del comtat. La seva ambició el va dur a enfrontar-se amb el seu comte, abans del 1047. La pau entre els dos nobles va ser imposada per un tribunal de magnats. L'acord que es va dictar era una solució de compromís que no va arranjar el problema43. La guerra entre el comte i el vescomte no va trigar en tornar a esclatar.
Una guerra que es va complicar per a Ramon Guifré I quan el comte de Berga s'hi va afegir
37 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 828 a 834, doc núm 437 a 439. Idem: pp 836 a 840, doc núm 441 a 443.
38 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 919-921, doc núm 499. 39 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 915, doc núm 496.
40 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 916-918, doc núm 497. Idem: pp 918-919, doc núm 498. Idem: pp 921-922, doc núm 500.
41 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 1275-1276, doc núm 735.
42 “Pergamins de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”: pp 973-974, doc núm 529. Idem: pp 974-976, doc núm 530. 43 BONNASSIE, Pierre, “Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). 2/ Economia i societat feudal”, (2n volum),
en el bàndol dels revoltats. En el 1050, el comte Bernat I de Berga (?–[1035–1050]) i el bisbe Guillem Guifré d'Urgell (?–[1041–1075]) van acordar fer la guerra al comte de la Cerdanya, i a no fer ni pa ni treva per separat44.
Com no podria ser d'altra manera, els interessos coincidents de Ramon Berenguer I i Bernat Sunifred II van facilitar que arribessin a l'enteniment. En una data compresa entre els anys 1052 i 1058, el vescomte va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, tot reconeixent-lo com a senyor. El tractat es va completar amb una aliança contra Ramon Guifré I. Cap dels dos faria cap acord amb ell45.
L'aliança que es va forjar en contra del comte de la Cerdanya era poderosa, però el comte no es va resignar. Posteriorment, altres nobles seguirien l'exemple del vescomte de la Cerdanya, i s'aliarien amb el comte de Barcelona; com, per exemple, el vescomte de Berga, Hug Dalmau I de Cervera46
(?–[1018–1067]). El qual va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, i va prometre no fer la pau, ni cap acord, amb Ramon Guifré I. Tot i que la guerra se li girava en contra, durant uns anys va combatre als seus enemics, però va anar perdent posicions front de tants antagonistes.
Per al comte de la Cerdanya, la única via per sortir d'una situació tant greu va ser la diplomàtica. Primer, va acordar la pau amb el seu adversari més poderós. En l'any 1058, Ramon Guifré I va arribar a un acord amb Ramon Berenguer I. Així, el comte de la Cerdanya es va poder concentrar totalment amb el seu vescomte rebel. Reduir-lo no va ser una tasca fàcil. El vescomte estava sòlidament instal·lat en el territori, i envoltat d'aliats del comtat de la Cerdanya. La guerra va durar fins el 1068, i només es va arribar a una altra solució de compromís. Bernat Sunifred II va jurar fidelitat a Ramon Guifré I47, però va retenir totes les possessions com a pròpies. El comte de la
Cerdanya va perdre el control d'una part important del seu comtat.