lateral per raó del mobiliari i lendoll És un grup que presenta ressistències

a qualsevol aprenentage i ara mateix costa fer que un alumne treballe sol a lordinador.

Pregunte sobre el treball encomanat pel dia anterior, elaborar haikús, mentre estava dexcursió. Avise que al final han de lliurar un full amb el treball realitzat i que no podem deixar córrer el temps. Repartisc el full i els propose el tema de lamor i uns poemes concrets. De la literatura catalana llegeixen Joan Brossa, Carles Camps, M. Mercè Marçal i Joan Salvat-Papasseit, i de la literatura universal, un anònim africà, José Jorge Letria i Marcelino Freire. En conjunt hi ha poesia de tota mena de formes. Mostre en projecció el funcionament del web viulapoesia, però hi ha dificultat en què atenguen, ja que tenen la possibilitat de navegar per altres web. He de llegir en veu alta el full que he lliurat perquè entenguen què han de fer i reclame que miren la pantalla per entendre les explicacions. Davant la pantalla de lordinador tenen tendència a tancar les orelles i ara es pregunten si entenen què han de fer. Avise que tenen a laula dos diccionaris disponibles. També recomane dos actuacions- performance de poesia a lIVAM perquè sanimen a anar-hi.

Savisen els uns als altres perquè miren uns poemes que els resulten cridaners. Els estranya que no hi haja la possibilitat de veure un vídeo a totes les poesies i els he de recordar que els morts, com Salvat-Papasseit no poden recitar. Torne a insistir que han de lliurar un full amb les contestacions. Com es produeixen rises en veure els poemes visuals, reclame concentració i que contesten les preguntes del full. Com canvie la posició de la càmera per agafar de costat una filera dordinadors, els alumnes més pròxims a la càmera es posen a escriure i comenten que troben «rars» els poemes.

Recorde que no es pot utilitzar Internet per mirar altres web sites. Els navegadors al·ludits em demanen treballar en grup i els dic que poden mirar junts lordinador, però que han descriure cadascú el seu full perquè cadascú té gustos diferents i opinions distintes sobre el mateix poema. He de plantejar aquest treball com una prova i dic que si volen treballar en parella, dividiré per dos la nota. A continuació pregunten si és necessari entregar les contestacions en acabar la classe.

Veuen que han passat massa temps en tertúlia i tornen a insistir, que poden acabar la feina a casa. Els avise que poden acabar la feina hui a la biblioteca, on hi ha dos ordinadors i la bibliotecària té indicacions de deixar-los entrar en Internet, si és per fer aquest treball. Finalment explique que qui entregue hui el full contestat tindrà millor nota, ja que sintenta que la feina sacabe el mateix dia que es comença, però al grup sempre apareix una tàctica dilatòria. Com el que minteressa és que treballen, puguen ser autònoms i que en qualsevol moment entren de nou al web, espere al final de la classe per dir que podran acabar-lo a casa.

Mentrestant, a la fila que està sent enregistrada, predomina lactitud de mirar la

pantalla sense el menor interés. Només veiem els dos alumnes del primer pla en actitud descriure, tot i que sembla que estan dissimulant. Altres volen que els conteste les preguntes de les activitats del poema que estan llegint.

Alguns comencen a treballar per les interaccions. Altres pregunten per un lèxic elemental. Ara veuen que sacaba el temps i treballen en silenci. Ja mateix faig una de les interaccions que consisteix a fer un poema amb lletres, pel que em pregunten què he volgut dir amb ell. Sona la música que indica el canvi dhora i acabem la classe sense que ningú entregue la feina. Al final del matí, dues alumnes mentreguen el treball que han acabat a la biblioteca durant lhora de lesplai.

Divendres, 12.26-13.16. 4t V

No falta cap alumne. Formen grups de 3.

Càmera frontal al conjunt de la classe, que està inquieta perquè hui a lúltima hora de divendres safegeix que fan la primera mascletà de falles i volen agafar el transport públic (no el de linstitut) per veure-la. Havia repartit els textos (sessió 5) per seguir laudició96 _{dels poemes, cosa que fan els que no estan junt les finestres obertes, don}

entra soroll daltres classes. Entre tota la classe reconeixem les dades que demane i molts dels que estan distrets acaben atenent. Analitzem llenguatge de Turmeda i quan pregunte afirmen tot dient «hoc». La recitació de Piera els ha invitat a acompanyar-lo, i de forma espontània han dit el text amb el mateix ritme de salmòdia. Alguns han exterioritzat unes rialletes per lentonació dramàtica, però saben reconéixer el dolor mostrat per lelegia. Després ja riuen obertament perquè reconeixen el to picant de «No puc dormir soleta», cançó que acompanyen cantant i aplaudeixen al final dient que «aquesta és bona». Es produeix una competència entre alumnes per qui va primer a buscar al diccionari el significat de «lassa». Es mostren divertits, però avisen que ja és lhora dacabar. Dic que les següents peces les escoltarem totes seguides abans de finalitzar la classe. Escolten atentament i segueixen el ritme. A linici prenen notes però abans del final de laudició ja pleguen per abandonar la classe ràpidament.

Conclusions

• Als docents ens cal una formació per gestionar laula amb ordinadors perquè la por que crea el desconeixement, frena lús entre matèries no específicament relacionades amb la informàtica.

• Internet ja és una tecnologia domèstica i lalumnat es llança a navegar abans desperar què sha de fer. Aquests coneixements són aprofitats per realitzar altres tasques i navegar per altres oceans dinterés particular sense que el professorat se nassabente.

• La facilitat daccedir a un tipus de poesia que agrade propicia que lalumne puga aprofundir-ne o ampliar-ne les lectures.

• Calen models de recitació, com ara la salmòdia, que convide a recitar i memoritzar textos.

• Les interaccions en pantalla han de ser lúdiques i globalitzadores, però també

han dexistir activitats del mateix format en laproximació a cada poema.

5 març

Dilluns, 9.22-10.12. 4t V

Falten 6 alumnes que són a Suïssa. Laboratori didiomes amb tres ordinadors espatllats. Situació aleatòria, cada alumne davant dun PC, a excepció de dos casos, que formen parella i comparteixen auriculars.

Per distracció, he engegat la càmera97 _{quan ja estan asseguts. Es deu als distints}

fronts que he hagut de cobrir: indicar el procediment de treball amb el web i demanar de fer els poemes per celebrar el Vuit de Març. Malgrat les protestes, pense deixar la càmera fixa davant dun grup no massa aplicat però és el més nombrós. En general, el grup és treballador i com falten alumnes perquè estan a Suïssa, és menor el soroll ambiental i es poden escoltar les converses. Mentre funciona la càmera puc evolucionar per laula i resoldre dubtes.

Per aquest grup he escollit del web poemes concrets del tema del compromís social perquè hi ha bastants alumnes amb preocupacions pel món actual i alguns són dassistència fidel a les manifestacions. De la literatura catalana llegeixen Marc Granell, Josep Palau i Fabre, Xavier Sabater i Salvador Espriu, i de la literatura universal, Kunwar Narain, Ewa Lipska i Marcelino Freire. En conjunt hi ha prou diversitat formal.

És general que sescolte com acompanyen la recitació de Sabater amb la veu pròpia. També sintercanvien opinions entre alumnes que no comparteixen ordinador. Malgrat haver estat explicat, un alumne pregunta a altre com pot veure les recitacions. És clar que davant un ordinador no escolten ningú altre ni llegeixen el

full que tenen a les mans. De bona hora pregunten si poden acabar la feina a casa. Explique que són moltes activitats i totes no es poden fer i que, només si queda alguna per finalitzar, poden acabar la feina a lordinador de la biblioteca i entregar el full més tard. Insistisc en què no han de fer totes les activitats. Davant el desconeixement del lèxic, deixe a disposició del grup un parell de diccionaris que tenim al Laboratori.

Demanen que canvie lorientació de la càmera perquè es senten observades, però els dic que vull saber de què parlen i què opinen. A. mira la càmera mentre repeteix

la recitació dun altre poema. N. vol triar poemes que tracten el tema de les dones i no escolta lA. Encara més, li recorda qua es tracta de fer el mateix que la traducció duna cançó. Copien versos de «Les ciutats» de Marc Granell, cosa que no havia demanat, per passar-los després a net i els reciten amb entonació que vol indicar misteri. Veiem els altres alumnes comentar entre ells mentre miren la pantalla o escriuen. A una pregunta seua es comprova que no han entés correctament la tasca a fer i han barrejat les dues activitats —web i poemes pel Vuit de Març—. Ara llegeixen el protocol i es decideixen a seguir les indicacions pas a pas.

Augmenta el soroll a laula i demane silenci. Reclame que contesten lúltima pregunta que tracta de lopinió individual sobre lexperiència al web.

Sona la música del canvi dhora i una alumna demana més temps a casa per acabar la feina, però la finalitzarà a lhora del pati, a la biblioteca.

Conclusions

• La redundància duna explicació oral i tenir-la també per escrit no és suficient. Malgrat la insistència, repeteixen les mateixes preguntes sobre qualsevol cosa que shaja explicat segons abans.

• És molt convenient escoltar la recitació dels poemes escrits, tot i que no siguen dits per lautor.

6 març

Dimarts, 14.38-15.38. 4t V

Falten 6 alumnes que són a Suïssa. Formen grups de 3.