• No se han encontrado resultados

Les competències que configuren el currículum de l‟EUI Vall d‟Hebron

CAPÍTOL 2. MARC TEÒRIC

2.1. LA DIMENSIÓ DEL CANVI D‟ENSENYANÇA-APRENENTATGE REALITZAT A

2.1.3. Les competències

2.1.3.3. Les competències que configuren el currículum de l‟EUI Vall d‟Hebron

Com ja s‟ha dit, l‟experiència d‟innovació de l‟EUI Vall d‟Hebron ha tingut com a nuclis vertebradors: el desenvolupament de tot el currículum d‟infermeria integrat a partir de les competències infermeres i l‟Aprenentatge Basat en Problemes com a principal estratègia metodològica

.

Les competències infermeres adoptades per a desenvolupar el currículum són les que la Comissió d‟Infermeria del Consell Català d‟Especialitats en Ciències de la Salut92

(CCECS) va definir i publicar coincidint en el temps en què s‟estava gestant el canvi. Aquesta comissió va ser creada per a definir la professió infermera i les seves competències, complint l‟encàrrec fet pel Conseller de Sanitat i a partir de la sol·licitud de la Comissió de Directores d‟Escoles Universitàries d‟Infermeries de Catalunya (ADEIC). Aquest grup de treball va veure convenient evitar elaborar un tractat massa teòric i no caure en fer una simple llista de tasques que donés una visió reduccionista de la realitat. La necessitat era descriure la professió, no el professional competent. La raó la fonamentaven a partir de les diferents interpretacions que podia tenir en funció del interlocutor i, per això, varen optar per definir les competències infermeres independentment del camp d‟actuació de cadascun dels professionals.

Respecte a la definició de la professió, la comissió va consensuar la definició i les característiques de la infermeria amb els ítems següents:

- Ser una professió de serveis, que proporciona cures infermeres aplicant els coneixements i les tècniques específiques de la seva disciplina. Es basa en el coneixement científic i es serveis del progrés tecnològic, així com dels coneixements i les tècniques derivades de les ciències humanes, físiques, socials i biològiques.

- Actuar centrant-se en l‟atenció a la persona, la família i la comunitat.

91

Carreras J. & Perrenaud, P. (2005). El debat sobre les competències en l’ensenyament Universitari.

Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona.

92 Consell Català d‟Especialitats en Ciències de la Salut. (1999). Competències de la professió d’infermeria.

- Tenir en compte la persona com a subjecte d‟emocions, relacions socials i vinculat a

un sistema de valors personal.

- Acceptar la responsabilitat i exercir l‟autoritat necessària en la prestació directa de les

cures d‟infermeria. Exercir de forma autònoma la infermeria en el si d‟un equip de salut (entès com un lloc d‟intercanvi i anàlisi de l‟activitat dels professionals per aconseguir una assistència integral i integrada).

- Tenir un compromís sòlid amb la societat per a donar resposta ajustada a les seves necessitat. Ajudar les persones, la família i els grups a determinar i aconseguir el seu potencial físic, mental i social contribuint a la millora de la qualitat de vida. I aquestes activitats les ha de desenvolupar en el marc d‟una societat en canvi permanent que es veu influïda per un conjunt de factors socials, econòmics, culturals i polítics.

Amb aquest marc com a guia, les competències que es van adoptar a l‟EUI Vall d‟Hebron, també estaven inspirades en el treball d‟aquesta comissió., Després d‟un consens d‟equip, el currículum infermer es va configurar al voltant de les següents competències adaptades de les del grup de treball de la CCECS :

1. Tenir cura de les persones, de les famílies i de la comunitat amb necessitats de salut, mitjançant un model infermer i un procés de cures.

2. Col·laborar en la promoció de la salut i en la prevenció de la malaltia. 3. Gestionar la qualitat del procés del seu treball.

4. Mantenir actualitzats els seus coneixements i les habilitats amb capacitat per tractar situacions noves i integrar els resultats de la recerca i/o les experiències documentades en la presa de decisions.

5. Mantenir unes relacions interpersonals a través d‟una comunicació eficaç. Efectiva i positiva, amb la persona, la família, els grups i l‟equip de treball.

6. Incorporar a la pràctica els principis ètics i legals que guien la professió.

Les dues primeres són específiques de la professió infermera i les quatre restants entren a formar part de les competències genèriques o transversals que han de tenir tots els titulats universitaris.

Aquestes competències es desenvolupen establint xarxes de connexió i integració amb els objectius de les diferents àrees de coneixement i no de manera aïllada per assignatures. L‟ABP, els programes d‟habilitats i les pràctiques clíniques són les eines

clau per assolir-les, però calia començar per definir els objectius d‟aprenentatge que es derivaven de les competències.

Un model ideat per competències requereix un esforç d‟integració molt gran, qüestió que s‟ha fet palès a l‟hora de definir els objectius. Per iniciar el canvi, el primer que s‟havia de fer era substituir els objectius de les assignatures per uns altres més globals i que derivessin de les competències. Per fer-ho calia també identificar els principis i conceptes que les emmarquen.

El bagatge de la cultura de les assignatures va pesar molt a l‟hora de la integració de les matèries. Això ens va fer anar directes als objectius i deixar en un segon terme l‟exercici dels principis i conceptes. Tot i tenir molt clar que la integració no era la suma de les parts, en el primer exercici de definir objectius per cursos, les reticències per no perdre res del que es tenia ens van fer sumar més que no pas integrar.

El primer intent d‟integració va portar a definir un volum d‟objectius tant gran (més de dos- cents) que va fer-ne impossible la gestió i assolir-los. Una primera revisió els va reduir a la meitat. Ara, després de cinc promocions i d‟haver aconseguit més seguretat pel que fa el fet de perdre i guanyar en continguts i control, (i amb una segona revisió més sistematitzada), es tenen desglossats els elements següents: la definició general, la dels objectius intermedis, i la dels específics que han de donar el criteri per a l‟avaluació. La valoració d‟aquest procés és que, malgrat hagi estat lent i complex, les sessions de treball conjunt d‟equip de professorat, pel consens, han estat cabdals per vèncer les resistències inherents a qualsevol canvi. El pas d‟un currículum fragmentat per assignatures cap a un altre d‟integrat per competències no és fàcil. L‟equip docent de l‟EUI Vall d‟Hebron continua amb el repte de la revisió sistemàtica per tal d‟aconseguir que els objectius d‟aprenentatge siguin coherents amb la competència esperada, a més d‟assolibles i avaluables. (Cònsul & Torrens 2009) 93

A hores d‟ara, ja s‟ha pogut constatar que el nou Pla d‟Estudis de Grau, configurat a partir de normatives nacionals i iniciat el curs 2009-2010 (si bé planteja una nova formulació i desglossament de les competències), no s‟allunya substancialment de les competències adoptades. Sens dubte, el recorregut i experiència d‟aquests anys facilitaran l‟adaptació als nous programes de grau.

93 Cònsul, M. & Torrens, R.M. (2009). L‟Aprenentatge basat en problemes en un currículum d‟Infermeria

integrat per competències. Dins d‟EINES d’Innovació docent en l’educació superior. (pp.113-123). Bellaterra: IDES UAB.

En el següent esquema (figura 4) es pot veure de quina manera es desplega el currículum de l‟EUI Vall Hebron, a partir de les competències i com aquestes retroalimenten el procés.

Fig 4: Model docent de l‟EUI Vall d‟Hebron

Per què un currículum d‟infermeria integrat?

Perquè, considerant que la infermera treballa amb situacions complexes en què intervenen elements multifactorials i que necessita d‟una visió holística de la persona, es va creure que era més coherent plantejar un ensenyament-aprenentatge integrat, trencant així amb l‟estructura poc cohesionadora de les assignatures. Aquestes ens conduïen a un saber massa parcialitzat, que dificultava la visió integral i interdisciplinària de la pràctica infermera. (Cònsul & Torrens, op.cit)

Per què a partir de les competències?

Perquè són el que s‟espera que l‟estudiant sigui capaç d‟assolir en finalitzar la seva formació i, a més, són el que dóna sentit al “què” s‟ha de saber, “com” i “per a què”.

COMPETÈNCIA/ PERFIL

OBJECTIUS D‟APRENENTATGE

ESTRATÈGIES D‟APRENENTATGE BASADES EN L‟ESTUDIANT Aprenentatge basat en Problemes Programes d‟habilitats:  Clíniques  Comunicatives  Maneig de la informació  De recerca