Les fonts orals

Les fonts orals provenen de les persones que han viscut els canvis de tecnologia agrícola des de principis del segle XX a la Plana de Vic, generacions que són cada vegada menys nombroses i en ràpid procés de

desaparició. Una part de l’estudi, que ha permès un treball més sistemàtic, data de l’any 1991, en què es van fer nou entrevistes en profunditat a Joan Lleopart, propietari del mas El Colomer de Taradell i col·leccionista de tecnologia agrícola. En aquest primer aplec d’informació es van recollir informacions sobre tot el procés de producció dels cereals d’hivern i d’altres conreus a la Plana de Vic, i es va analit- zar des d’una perspectiva evolutiva les fases de les diverses feines practicades pels pagesos durant l’any agrícola, fent especial atenció a les característiques del sistemes tècnics utilitzats. Aquesta primera cro- nologia evolutiva, amb el suport de la proposada pels estudis de Josep Roquer5 _{sobre els canvis tècnics}

soferts en les arades, ens va servir de base de referència per a ser contrastada i ampliada posteriorment a partir d’entrevistes a altres pagesos i menestrals.

Les altres fonts orals les hem anat localitzant bàsicament en entorns vinculats amb l’ofici de pagès o dels oficis menestrals relacionats amb l’agricultura i els considerem elements bàsics a l’hora d’aportar-nos coneixements sobre les tipologies, les denominacions i les tècniques de construcció i utilització dels diversos utillatges estudiats. S’han entrevistat preferentment persones amb experiència a fer de pagès o en oficis relacionats amb aquesta activitat, la majoria son persones d’edat avançada, algunes d’elles ja desaparegudes, majoritàriament homes que han volgut recordar de la manera més objectiva i menys nostàlgica possible, aspectes de l’evolució tecnològica que han viscut.

Des del punt de vista territorial les fonts orals cobreixen les zones més planeres i també les dels voltants de la Plana de Vic, amb la particularitat de que actualment moltes d’aquestes persones viuen en zones urbanes de la comarca. A partir dels testimonis directes de pagesos i de menestrals com ferrers, carre- ters, basters, negociants i transportistes de bestiar, bons coneixedors d’aquestes formes de vida i dipo- sitaris de nombrosos coneixements tècnics propis del món agrícola de la comarca, vam poder recopilar informació que ens va permetre començar a entendre els processos tècnics fets seguint les fases dels calendaris agrícoles considerats en relació amb les seves fases d’evolució i de canvi. El mateix procés de recerca ens va permetre construir una xarxa entre els informadors ja coneguts, els quals ens donaven referències d’altres possibles informadors, sovint socis o col·laboradors de les associacions de la comar- ca que organitzen les festes en honor a Sant Antoni Abat a cada poble. De grups de persones afeccionats al col·leccionisme d’eines antigues i que molt sovint actuen com a promotors de la recreació col·lectiva de feines agrícoles com a activitats de caire festiu. En els passants que es fan en les festes de Sant Antoni Abat, entorn del 17 de gener, hi conflueixen les persones d’aquests col·lectius i són festes organitzades amb un calendari consensuat en què es detallen les dates on cada localitat fa el seu passant dels Tres Tombs. Consisteix en una desfilada d’animals de peu rodó guarnits amb selles o enganxats a carruatges, fet que permet als afeccionats de participar en més d’una celebració. Aquest calendari s’ha anat allargant i actualment abasta del mes de gener al mes de juny, i ara es pot assistir a activitats on es promouen restitucions en viu de tècniques relacionades amb l’ús de la força dels animals de treball, moltes vegades també relacionades amb altres tipus feines, com les festes del segar i el batre, que reprodueixen segues a mà o amb dalladora d’animal, batudes a pota o amb màquina de batre, o bé també la reproducció de fangades, llaurades i estripades de camps.

Les festes actuals dedicades a Sant Antoni Abat, anomenat popularment Sant Antoni del Porquet, són hereves de la celebració religiosa i popular promoguda per les Confraries de Sant Antoni Abat existents a la majoria dels pobles de la comarca. La festa, després d’uns anys de decadència a causa, principal- 5. ROQUER, Josep (1979) Progrés i evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic. Factor de canvi del món pagès Vic: Publica- cions de l’Escola d’Estiu. Vegeu Apèndix núm. 5: Periodització del canvi d’eines en el conreu dels cereals.

ment, de la substitució sobtada dels animals de treball per màquines, es va tornar a recuperar a la co- marca d’Osona entorn de la dècada dels anys setanta del segle XX, de manera semblant a com va succeir en altres comarques de Catalunya.

Els passants dels Tres Tombs consisteixen en desfilades de carruatges i de cavalls de sella pels carrers principals del poble o la ciutat, i es fan en dies festius, diumenges normalment, i prenen el format de festa popular oberta a tothom, amb activitats col·lectives com àpats i espectacles populars. A cada lloc tenen les seves particularitats i en els darrers anys a Osona s’ha anat produint una especialització per pobles i s’ha assistit a la introducció de nous elements al format més tradicional de la festa. La comuni- tat actual, sovint allunyada de l’ofici de pagès, vol conservar les arrels celebrant els temps de l’any agríco- la, tal com marca el calendari del pagès amb un cert sentiment nostàlgic que es mou entre l’enyorament i la superació de les formes de vida de temps passats.

Aquestes restitucions són interessants perquè permeten l’observació directa de les antigues tècniques de treball, feines fetes per persones que encara conserven el gest tècnic, l’habilitat manual que varen aprendre de joves i que, malgrat el pas dels anys, encara la recorden, la reprodueixen amb facilitat i busquen l’òptima eficàcia de les eines a l’hora de fer les feines. Aquestes són ja habilitats manuals molt allunyades de les noves generacions, però que, mitjançant l’enregistrament de fonts orals, de filmacions de restitucions històriques i de l’aprenentatge actual de tècniques ja desaparegudes, encara es poden preservar per així poder conservar aquesta parcel·la del saber popular.

Els inventaris d’eines agrícoles realitzats proporcionen un ric diàleg amb les fonts orals que ens han informat sobre les feines a les que eren destinades. La cultura material pren el seu vertader valor i no es pot entendre separada de la cultura immaterial que suposen els sabers relacionats amb els oficis, i obren un ampli camp de recerca en l’àmbit les restitucions històriques de les feines agrícoles desaparegudes, així com dels oficis menestrals productors de les eines utilitzades. Els fons de memòria oral que suposen les entrevistes fetes ens han fet adonar de la importància del patrimoni oral que està desapareixent i que cal enregistrar amb urgència, i ens han fet descobrir la riquesa del patrimoni gestual que va associat a les feines agrícoles.

Les fonts materials es concreten en les col·leccions conservades i el seu estudi, les diverses tipologies establertes han estat definides a partir dels oficis productors i de les feines a les que estan destinades. Prenent com a model l’utillatge d’ús agrícola recollit en l’inventari del mas El Soler de Santa Eulàlia de Riuprimer observem com els oficis de ferrer, carreter, baster, ferrador/manescal, cisteller, escloper i corder han produït la majoria d’utillatges i serveis necessaris per a les labors agrícoles i ramaderes dels pagesos de la Plana de Vic. Els dos oficis fonamentals en la producció d’eines pel conreu dels camps i per la cria del bestiar han estat les figures del ferrer com a especialista productor de la part metàl·lica de les eines que treballa de forma coordinada amb la del carreter bon coneixedor de les propietats de les fustes i la seva aplicació a funcions determinades.