Les societats laborals són societats de caràcter mercantil, societats anònimes o de responsabilitat limitada, on la majoria del capital social (més del 50%) ha de ser propietat dels treballadors amb una relació laboral de caràcter indefinit. Les societats laborals són, amb les cooperatives de treball associat, un dels puntals bàsics de l’economia social a Catalunya. Es tracta de les dues formes jurídiques típiques que permeten el treball associat: en no produir-s’hi la dissociació clàssica entre capital i treball existent en les societats capitalistes, les persones sòcies poden ser, a la vegada, treballadores de l’empresa. Així com en el cooperativisme de treball s’associen persones i el seu treball, en les societats laborals s’associen capitals.
Requereix un mínim de 3 socis, ja que una limitació és que cap persona pugui tenir una participació a la societat superior al 33%, i com a mínim dos d’ells han de ser treballadors, ja que la majoria del capital social ha d’estar en mans dels socis treballadors. La nova llei de 2015 obre la possibilitat de constituir una societat laboral amb només dos socis, sempre que tots dos siguin treballadors i tinguin distribuïda de forma igualitària la seva participació dins la societat. Els socis no tenen responsabilitat personal respecte dels deutes de la societat, la qual respon amb el seu patrimoni. Hi ha dos tipus de persones sòcies:
• Socis treballadors amb contracte indefinit: són treballadors i tenen participacions o
accions. Han de tenir, com a mínim, el 51% del capital societat.
• Socis capitalistes: són treballadors temporals o no són treballadors i tenen participacions
o accions. Poden tenir com a màxim el 49% del capital social.
Les principals característiques que defineixen el tipus societat laboral, ja sigui anònima o limitada, són:
• La majoria del capital social ha de ser propietat dels treballadors amb contractes indefinits, la qual cosa incentiva una cohesió real i duradora del soci amb la societat.
• Cap soci no pot tenir accions (en les societats anònimes) o participacions socials (en les societats de responsabilitat limitada) que representin més d’un terç del capital social, a excepció de les participades per administracions públiques, que poden arribar al 50%.
• S’estableix un límit per a la contractació de treballadors no socis: no podrà ser superior al 15 % del total d’hores/any treballades pels socis treballadors, excepte quan la societat tingui menys de 25 treballadors, on el percentatge no podrà superar el 25 %.
• Existeix un dret d’adquisició preferent en cas de transmissió de les accions o participacions de caràcter laboral.
ORIGEN I EVOLUCIÓ
Les societats laborals apareixen a l’estat espanyol en la dècada del 1970 com a resposta del moviment obrer a la crisi industrial del moment. A finals dels anys cinquanta, ja trobem experiències com la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València, a qui li caducava la concessió per a l’explotació i s’adjudicà la futura concessió a una entitat autogestionada pels mateixos treballadors: la SALTUV, Societat Anònima
Laboral de Transports Urbans de València. L’experiència va ser replicada, però, sense un marc legal que
regulés aquests tipus d’iniciatives, i el Ministeri de Treball anava dictant ordres per les quals preveia com s’havien d’organitzar les societats anònimes laborals i quins requisits mínims havien de tenir. No va ser fins l’any 1986, amb la Llei 15/1986 de societats anònimes laborals, quan es tingué una cobertura legal plena i efectiva, que en va permetre un millor desenvolupament.
La forma històricament utilitzada per a l’autogestió productiva havia estat la forma de cooperativa. Per què aparegué la necessitat d’inventar una nova forma jurídica com la societat laboral? Fins 1985, amb l’objectiu de mantenir l’ocupació, la normativa cooperativa no garantia al soci treballador, que hagués cotitzat en el règim general de la Seguretat Social, el cobrament del subsidi de desocupació en el supòsit de tancament. Aquella incertesa provocà que els treballadors que creaven noves societats per mantenir el lloc de treball decidissin utilitzar una forma jurídica que els garantís la prestació d’atur. Aquella raó, més altres motivacions sociopolítiques vinculades al món sindical, expliquen la utilització de la fórmula d’associació de capitals enfront de la fórmula d’associació de persones per a l’adquisició d’empreses en crisi pels mateixos treballadors. Si els treballadors haguessin tingut la garantia de ser beneficiaris del subsidi de desocupació després de la seva cotització, probablement existiria un moviment únic d’empresa de treball associat.
El reconeixement institucional i les ajudes econòmiques concedides a partir de 1986, permeteren el desenvolupament de les societats laborals ex-novo. La mesura més important va ser la possibilitat que el treballador aturat capitalitzés les prestacions per desocupació en un pagament únic, si esdevenia soci d’una cooperativa de treball associat o d’una societat laboral. Entre 1985 i 2000, un total de 77.713 treballadors en risc d’estar a l’atur optaren per capitalitzar el subsidi i crear el seu lloc de treball en una societat laboral (Llibre Blanc, 2001).
0 100 200 300 400 500 600 700 800
EVOLUCIÓ DEL REGISTRE DE SOCIETATS LABORALS A CATALUNYA 1986-2014
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Llibre Blanc de l’economia social, Memòria Socioeconòmica i laboral de Catalunya 2003 i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat
Fins el 1997, la creació de societats laborals respongué a un comportament anticíclic: en moments de recessió de l’activitat econòmica augmenta el nombre de societats laborals i a l’inrevés. Però el 1997 aparegué la llei 4/1997 de Societats Laborals, que suposà un punt d’inflexió, mostrant el rol determinant del reconeixement institucional. La nova llei regulà la creació de societats limitades laborals amb només un capital inicial de 500.000 pessetes (3.000 euros) - a diferència dels 60.000 necessaris per a crear una societat anònima laboral-, i reduí el nombre de persones necessàries per a la constitució, de 4 a 3, estimulant el ritme de creació. Aquell any, tot i la bona conjuntura econòmica, es constituïren 137 societats laborals a Catalunya, de manera que s’acostava al nivell de creació dels anys de l’última recessió. El 1998 es consolidà el creixement amb 350% de nous registres, de 137 a 484. El 1999 el ritme es consolidà amb tendència a l’increment, que s’allargà fins el 2002. A partir de 2002, s’inicià una tendència decreixent que ha perdurat fins l’actualitat, amb un comportament similar que les cooperatives de treball associat.
0 100 200 300 400 500 600 700
EVOLUCIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS CATALUNYA 1997-2015
Cooperatives Societats Anònimes Laborals Societats Limitades Laborals
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Memòria Socioeconòmica i laboral de Catalunya 2003 i l’Observatori Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, 2015
Si bé les societats laborals nasqueren amb força en el sector de la indústria, les constituïdes en el sector serveis i la construcció s’incrementaren a partir de la Llei del 1997:
0 50 100 150 200 250 300 350
EVOLUCIÓ DE LES SOCIETATS LABORALS EXISTENTS PER SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA I SEGONS DATA DE CONSTITUCIÓ A CATALUNYA
Agricultura Construcció Indústria Serveis
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Observatori Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, 2015
En quant a la dimensió, les societats laborals donades d’alta en el període 1986-1991 i en el període 1992-1997 tenen una dimensió empresarial superior —una mitjana de gairebé 15 treballadors en el primer període, i una mitjana d’11,3 treballadors en el període 92-97— que les societats laborals donades d’alta a partir del 1998 (amb mitjana de 4,4 treballadors):
Societats en actiu
Percentatge de treballadors/es cotitzants
Societats laborals constituïdes
entre 1986-1991
11,4% 23,9%
Societats laborals constituïdes
entre 1992-1997
21,7% 34,6%
Societats laborals constituïdes
entre a partir 1998
67% 41,5%
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Llibre Blanc de l’economia social de Catalunya, 2001.
La diferència de volum pot venir explicada pel fet que les societats laborals més antigues tenien l’origen a partir d’adquisicions que van fer els treballadors d’empreses en crisi. Es tractava de societats anònimes que abans de convertir-se en ‘laborals’ ja gaudien d’una dimensió important. Si aquest fet s’afegeix al caràcter predominantment industrial de les antigues societats laborals, es pot entendre que en les posteriors constitucions en el sector serveis el volum de persones treballadores hagi disminuït.
La darrera llei de societats laborals i participades és d’octubre de 2015, Llei 44/2015. La seva voluntat és actualitzar, modernitzar i millorar el marc legislatiu existent, adequant-lo a la Llei espanyola 5/2011
d’economia social, reforçant la societat laboral com entitat de l’economia social.
La seva recent publicació no fa possible valorar-ne les repercussions, però sí esmentar els principals canvis que proposa:
• Es manté el concepte de societat laboral, però s’obre la possibilitat de constituir una societat laboral amb dos socis, sempre que tots dos siguin treballadors i tinguin distribuïda de forma igualitària la seva participació dins la societat i es flexibilitza el marc de la contractació de treballadors no socis .
• Se simplifica la documentació per a la constitució de societats preexistents, millorant la coordinació entre registres i possibilitant la implantació de mitjans electrònics i
telemàtics per obtenir la qualificació i inscripció. També es fixen i redueixen les obligacions administratives d’aquestes figures societàries.
• S’estableix un sistema més àgil per a la transmissió voluntària d’accions i participacions, amb una reducció de terminis i del col·lectiu amb drets de preferència ja que se suprimeix el dret que tenien els treballadors de durada determinada.
• Es regula l’adquisició per la societat de les seves pròpies accions i participacions. A més, s’incorpora per primera vegada la possibilitat que la societat faciliti assistència financera als treballadors per a l’adquisició de capital social.
• S’amplien les finalitats a les quals es podrà destinar la reserva especial.
• Es regula la pèrdua de la qualificació de la societat com a laboral, i els supòsits de separació i exclusió de socis no regulats fins ara.
FIGURES JURÍDIQUES
Les societats laborals neixen com una experiència pròpia de l’estat espanyol, fruit d’unes necessitats específiques, sense una equivalència semblant a Europa. Des del punt de vista juridicomercantil, és una societat mercantil capitalista, anònima o limitada, sobre la base de la qual s’han afegit unes regles especials que aporten a la societat laboral les característiques d’ajuda mútua i solidaritat que presideixen les cooperatives.
Existeixen dues classes de societats laborals: les societats anònimes laborals (SAL) i les societats
limitades laborals (SLL) o també nomenades com societats laborals de responsabilitat limitada (SRLL).
El capital social mínim de les SLL és de 3.000€, 100% subscrit i desemborsat, mentre que el capital social mínim de les SAL és de 60.000€, desemborsat el 25% en el moment de la constitució.
Hi han tres possibles tipus de vinculació amb aquest tipus de societat:
a) Soci capitalista: pot ser-ho tota persona física o jurídica, pública o privada. Com qualsevol
altre soci, no pot tenir més d’una tercera part del capital social.
b) Soci treballador: només pot ser-ho una persona física. Ha d’aportar el seu treball, amb un
contracte indefinit.
c) Treballadors no socis: la Llei permet la contractació de persones assalariades amb
contractes indefinits, però estableix un límit en referència a les hores/any treballades pels socis treballadors.
XIFRES I CARACTERÍSTIQUES
Actualment hi ha poc més de 5.000 societats laborals registrades a Catalunya. Segons l’Observatori Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a Catalunya existeixen 5.023 societats laborals el 2015, 3.995 de les quals estan a la província de Barcelona. D’aquestes, 1.555 s’ubiquen a la comarca del Barcelonès, i 1.197 a la ciutat de Barcelona. El 61% de les societats laborals a Catalunya desenvolupen la seva activitat en el sector de serveis.
1%
23%
15%
61%
Agricultura Indústria Construcció Serveis SOCIETATS LABORALS SEGONS SECTOR ECONÒMIC A CATALUNYAA la ciutat de Barcelona hi ha unes 1.197 societats laborals, un 24% del total a Catalunya, que agrupen més de 3.500 persones sòcies i 6.500 persones assalariades. La dimensió de les societats laborals és la microempresa, amb menys de 5 membres. A la ciutat de Barcelona, es detecta un increment de les societats laborals dedicades al sector servei de més de 10 punts per sobre de la realitat catalana, arribant a un 72% del total. Agricultura Indústria Construcció Serveis SOCIETATS LABORALS SEGONS SECTOR ECONÒMIC A LA CIUTAT DE BARCELONA 0%
9%
19%
72%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya, 2015.
Trobem societats laborals a tots els barrris de Barcelona. L’Eixample concentra la majoria de societats, amb un 26% del total. Sant Martí, Gràcia, Les Corts, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi tenen entre el 9 i 15% d’iniciatives cada districte. El 20% restant de societats laborals es reparteixen entre Ciutat Vella, Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó.
MAPA DE LES SOCIETATS LABORALS A LA CIUTAT DE BARCELONA
CIUTAT VELLA EIXAMPLE SANTS-MONTJUÏC LES CORTS SARRIÀ ST. GERVASI GRÀCIA NOU BARRIS HORTA-GUINARDÓ SANT ANDREU SANT MARTÍ 105 9% 118 10% 103 9% 41 3% 62 5% 81 7% 183 15% 61 5% 131 11% 312 26% TOTAL
1197
REPTES I NECESSITATS
Les societats laborals són una de les figures claus de l’economia social al nostre país, essent la forma jurídica més nombrosa en l’àmbit de treball, tant al Principat com a Barcelona. A la ciutat de Barcelona, el nombre total de societats laborals és de 1.222, mentre que les cooperatives són 861. Tot i així, les dades demostren la tendència preocupant del descens continuat de les societats laborals existents.
Tot i la nombrosa quantitat d’iniciatives, existeix una manca greu d’estructures que coordinin, cohesionin i impulsin el creixement de les societats laborals. Fins a l’any 2013 existia la Federació de Societats Laborals de Catalunya (Fesalc), que es marcava com a repte un major treball conjunt amb el cooperativisme per a millorar la visualització com a sector. Però a dia d’avui ja no existeix cap organisme que articuli les societats laborals.
Així doncs, l’agrupació del sector de societats laborals esdevé necessària per a:
• Tenir un reconeixement institucional i reforçar la identitat de sector.
• Disposar d’una interlocució amb l’administració pública.
• Establir aliances estratègiques amb la resta de l’economia social i solidària: cooperatives, tercer sector social i treballar conjuntament una estratègia de visibilització.
• Augment de col·laboració interempresarial entre societats laborals: intercooperació, creació d’agrupacions de segon grau o grups empresarials que permetin afrontar la competitivitat de grups multinacionals.
• La manca d’estructures dificulta l’obtenció de dades per analitzar el sector i dibuixar marcs de millora. Cal generar un sistema d’informació que permeti un coneixement més profund de les societats laborals.
Bibliografia
CTESC (2003) Memòria Socioeconòmica i laboral de Catalunya 2003, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Consell econòmic i social de Barcelona (2013). L’Economia social i el Tercer Sector: una aproximació al seu impacte en l’ocupació i l’economia. Barcelona: CESB.
Estadístiques Observatori Empresa i Ocupació, 2015. Departament Empresa i Ocupació.
Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. (DL 2001). Llibre blanc de l’economia social a Catalunya.
Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de Societats Laborals i Participades .
Entrevista a Jordi Pujol Moix, President de Coop57 sobre la llei de cooperatives catalana, a la revista Món Jurídic, novembre 2015.