LLEIS DELS JOVES PIONIERE,

ELS JOVES PIONIERE respecten els éssers humans

Nosaltres som part del poble treballador, els lliutadors revolucionaris de la classe treballadora són exemples per als joves Pioniere.

ELS JOVES PIONIERE estimen la seva pàtria

Nosaltres ajudem, segons ens ho permeten les nostres forces, a la lluita per la pau, per una Alemanya unida, democràtica, independent i per la instauració del socialisme a la nostra República Democràtica Alemanya.

ELS JOVES PIONIERE són amics de la Unió Soviètica

Nosaltres protegim i procurem per l’amistat amb la Unió Soviètica tal com Ernst Thählmann i Wilhelm Pieck ens ho ensenyaren. Els joves Pioniere de la Unió Soviètica són els nostres amics. D’ells volem aprendre constantment.

ELS JOVES PIONIERE mantenen l’amistat amb altres pobles

Nosaltres ens mantenim fermament al costat dels individus que lluiten i estimen el pas cap a la pau.

ELS JOVES PIONIERE respecten els seus pares

Nosaltres sabem que hem d’agrair moltes coses als nostres pares i que els hem d’ajudar a fer les feines casolanes. Respectem el seu consell i els prometem ser sempre aplicats per esdevenir individus eficients.

ELS JOVES PIONIERE estimen la veritat

Nosaltres no mentim i ens esforçarem sempre a reconèixer allò que és veritable i a defensar obertament la nostra opinió.

ELS JOVES PIONIERE aprenen bé

Nosaltres aprenem de manera exemplar a l’escola, som disciplinats i ajudem a tots els companys de classe a aprendre bé i amb exactitud. Aprofitem totes les possibilitats perquè així s’esdevingui.

ELS JOVES PIONIERE ajuden arreu

Nosaltres ens arromanguem les mànigues per fer qualsevol tasca per a la col· lectivitat ja sigui a l’escola, a casa els pares, al carrer, al poble o allà on el nostre ajut sigui necessari.

DELS JOVES PIONIERE hom se’n pot refiar

Nosaltres acomplim totes les tasques que ens proposem de manera puntual i ordenada, respectem la netedat i ens mantenim amb la nostra paraula de Pionier. ELS JOVES PIONIERE mantenen el cos net i sa

Nosaltres enfortim el nostre cos mitjançant l’esport, el joc i el bany. No fumem ni bevem alcohol.

ELS JOVES PIONIERE estimen i protegeixen la naturalesa

Nosaltres observem la flora i la fauna, investiguem les seves lleis i la riquesa natural de la nostra pàtria.

ELS JOVES PIONIERE són amics entre ells

Nosaltres ajudem amb camaraderia qualsevol altre jove Pionier a resoldre les seves tasques.

ELS JOVES PIONIERE mantenen el seu honor pel fulard blau

El nostre fulard blau és una part de la bandera de la Joventut Alemanya Lliure. És un honor per als joves Pioniere esdevenir membres de la Joventut Alemanya Lliure.”

198

Aufnahme in die staatliche FDJ

Entrada a l’enquadrament del Partit dels Joves: la Joventut Alemanya Lliure. Aquest acte no diferia molt de l’anterior. El que és més destacable, en tot cas, és que l’edat dels participants era ja de 14 anys. Alguns joves, molt pocs i provinents de famílies molt catòliques, testimonis de Jehovà o fills de pastor [protestant] –i encara no tots– no hi volgueren prendre part, bo i assumint les conseqüències que la negació comportava. Hi havia també una promesa, un carnet de Partit, un ideari que se’ls donava.

Dia del Partit

No era un dia festiu pròpiament dit. Any rere any es recordava en els mitjans de comunicació que el 22 d’abril de 1946 els Partit Socialista i el Comunista s’havien unificat donant lloc al SED (Partit Socialista Unificat d’Alemanya). La celebració quedava dins el Comitè Central del Partit. Quan arribava el 10è, 20è i altres aniversaris es commemorava la data de l’esdeveniment a l’escola on es parlava del tema i es feia com un diari de paret en un mural.

Dia de les víctimes del feixisme

Es celebrava l’11 de setembre. Ningú m’ha sabut dir, ni he trobat enlloc, el perquè s’havia escollit aquesta data. Formava part del que a l’apartat d’història s’ha anomenat procés de desnazificació. Tal procés, no només pretenia foragitar del Règim tots els individus que havien permès o contribuï t conscientment a les barbaritats del nacionalsocialisme així com les d’abans d’aquesta (assassinats de comunistes, camps de concentració per als dirigents d’aquests moviments...), també pretenia distanciar-se de l’Alemanya hitleriana, la nazi. L’Alemanya de l’Est havia estat, també –segons el Règim, és clar–, víctima de la dictadura hitleriana. Això ho havia de tenir clar la població: ells NO havien estat els desencadenants

d’un contenciós bèl· lic de l’envergadura de la Segona Gerra Mundial, sinó que hi havien lluitat en contra i n’havien estat víctimes.199 _{Sempre hi havia dipositacions de flors i corones}

als monuments dedicats a les víctimes del feixisme.

Tag der Nationalen Volksarmee: dia de l’exèrcit nacional popular (NVA)

Dia de l’exèrcit popular nacional que era presentat com a exèrcit de pau. Es feia l’1 de març i, com sempre en ocasions semblants, les forces armades (en aquest cas les populars i els voluntaris, recordem que arran de la rendició incondicional l’exèrcit no tenia el mateix poder que en altres paï sos) desfilaven festivament pel carrer. A l’escola se’n feia un gran ressò així com als mitjans de comunicació. Els alumnes preparaven murals a la paret i els mitjans de comunicació en feien reportatges. Els oficials de l’exèrcit rebien visites d’alts càrrecs com generals, coronels, etc.

Tag des Lehrers: dia dels mestres (11-6)

A la RDA hi havia un dia per a cadascun dels grups de treball. Per exemple: el dia del personal d’infermeria, el dia dels maquinistes de tren, el dia dels treballadors químics o el dia dels treballadors de correus. Als mitjans de comunicació el gremi en qüestió era honorat. A les empreses es feien festes i es donaven els premis als “millors treballadors” de l’any. El dia dels mestres era especialment celebrat perquè els alumnes felicitaven els seus professors i els regalaven flors.

Weltfriedenstag: dia de la pau mundial (1-9)

Jornada consagrada a pensar sobre el desencadenament de la Segona Guerra Mundial. Als diaris i altres mitjans de comunicació se’n feien diferents reportatges. A l’escola era també un dia especial, ja que coincidia amb el primer dia de curs. Allà es parlava del tema així com de la importància de la pau i de la prevenció de l’adveniment d’un nou feixisme.

199 _{De fet, tal com el Règim presentava la guerra semblava que hagués estat únicament i exclusiva una} qüestió entre el capitalisme i el comunisme. No es parlava, o bé es feia ben poc, de tot el que passà amb el poble jueu o altres ètnies.