ANY LLEI
2006 LOE Llei Orgànica d’Educació
2013 LOMCE Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa FONT: Elaboració pròpia.
A. Llei Orgànica d’Educació (LOE)
Abans de la redacció d’aquesta llei educativa, el Ministeri d’Educació i Ciència va publicar, el setembre del 2004, el document “Una educación de calidad para todos y entre todos” (Ministerio de Educación y Ciencia, 2004), on es van presentar una sèrie de diagnòstics i anàlisis relatius al context educatiu del moment, tot sotmetent a debat diferents propostes de solució. Posteriorment, es va publicar un document de síntesi amb totes les aportacions que es van rebre, fruit d’aquest intens debat. Arran d’aquests treballs es varen establir els tres principis bàsics de l’educació, els quals impregnen la LOE:
- Necessitat de proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans d’ambdós sexes en tots els nivells del sistema educatiu. Després d’haver assolit l’escolarització fins als setze anys, es pretén millorar els resultats i disminuir l’abandonament dels estudis, i assolir el màxim desenvolupament de les capacitats dels ciutadans, tot garantint-los igualtat d’oportunitats, concedint el suport necessari, tant a l’alumnat, com als centres on es troben escolaritzats.
- Necessitat de col·laboració per part de tots els components de la comunitat educativa, per tal d’assolir qualitat i equitat. Això implica tant l’esforç de l’alumnat, que ha de ser responsable i comprometre’s amb la seva
88
educació, com a les seves famílies, al professorat, als centres docents, a les Administracions educatives i, per últim, al conjunt de la societat.
- Compromís sòlid amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea.
Finalment, i seguint aquestes idees i premisses, s’acaba aprovant la LOE, l’any 2006, la qual estableix el marc legal en què han de desenvolupar-se les activitats educatives. Defineix els principis i finalitats de l’educació que han de ser els pilars del sistema educatiu. En el seu preàmbul posa de relleu la doble vinculació de l’educació amb la societat i a l’inrevés, tot destacant les seves mútues implicacions. Així doncs, en relació a la primera expressa:
L’educació és el mitjà més adequat per construir la personalitat (dels joves), desenvolupar al màxim les seves capacitats, conformar la seva pròpia identitat personal i configurar la seva comprensió de la realitat, integrant la dimensió cognoscitiva, l’afectiva i l’axiològica.
Pel que fa a la contribució social de l’educació, en aquest mateix preàmbul es destaca:
L’educació és el mitjà de transmetre i, al mateix temps, de renovar la cultura i el patrimoni de coneixements i valors que la sustenten, d’extreure les màximes possibilitats de les seves fonts de riquesa, de fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals, de promoure la solidaritat i evitar la discriminació, amb l’objectiu fonamental d’assolir la necessària cohesió social.
Tot seguit, en el preàmbul, es continua fent un recorregut històric, per tal de mostrar com l’educació que s’ha viscut a Espanya ha anat sempre d’acord amb les demandes socials, fins a arribar al moment que emmarca la LOE. Marco (2008) ja apunta que el context social i cultural ha canviat molt des de la promulgació de la LOGSE (1991) fins a la LOE (2006). En aquesta línia, Castells (2005) exposa com alguns fenòmens com el de les migracions massives, la globalització a tots els nivells i l’extensió de les xarxes informàtiques i telemàtiques han adquirit una influència decisiva al llarg de poc més d’una dècada. D’altra banda, Flecha et al. (2001) comenten que les societats actuals són cada vegada més dialògiques, les societats de la
89
informació són el context simbòlic on el diàleg està penetrant en les relacions socials, des de la política internacional fins a la convivència dins d’un domicili.
Pel que fa al concepte de competència, al llarg d’aquesta llei apareix en diversos articles, entre els quals es destaquen els següents:
Article 5: L’aprenentatge al llarg de la vida.
1. Totes les persones han de tenir la possibilitat de formar-se al llarg de la vida, dins i fora del sistema educatiu, amb la finalitat d’adquirir, actualitzar, completar i ampliar les seves capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competències per al seu desenvolupament personal i professional.
Article 6: Currículum.
1. Als efectes d’allò disposat en aquesta Llei, s’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments regulats en la present Llei.
Article 20: Avaluació.
2. L’alumnat accedirà al cicle educatiu o etapa següent, sempre que es consideri que ha assolit les competències bàsiques corresponents i l’adequat grau de maduresa.
La LOE, en el seu article 6.2, estableix que correspon al Govern fixar els ensenyaments mínims als quals es refereix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c) de la Llei Orgànica 8/1985, del 3 de juny, reguladora del dret a l’Educació, i això també inclou les competències bàsiques que haurà d’assolir l’alumnat. D’aquesta manera el Ministeri d’Educació i Ciència disposa el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació Primària. Dins L’Annex I d’aquest Reial Decret es fixen les competències bàsiques que s’hauran d’adquirir en l’ensenyament bàsic, i a l’assoliment de les quals haurà de contribuir l’Educació Primària. Per últim, l’Ordre ECI/2211/2007, de 12 de juliol, per la qual s’estableix el currículum i es regula l’ordenació de l’Educació Primària, estableix de nou en el seu article 6, la referència a les competències bàsiques, que estan detallades després en l’Annex I i citades en l’article 12, en el qual es tracta la seva influència en la
90
promoció de l’alumnat. Ambdós annexos esmentats anteriorment posen de manifest que:
La incorporació de les competències bàsiques al currículum permet posar l’accent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. D’aquí el seu caràcter bàsic. Són aquelles competències que ha hagut de desenvolupar un jove o una jove al finalitzar l’ensenyament obligatori per poder assolir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la seva vida.
Atenent a la lectura d’aquests dos annexos, la inclusió de les competències bàsiques en el currículum té varies finalitats:
- Integrar els diferents aprenentatges, tant els formals com els no formals i els informals.
- Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els hi resultin necessaris en diferents situacions i contextos.
- Orientar l’ensenyament.
Pel que fa a la relació entre àrees i matèries curriculars amb l’assoliment de les competències bàsiques, el Reial Decret disposa que:
Amb les àrees i matèries del currículum es pretén que tots els alumnes i les alumnes assoleixin els objectius educatius i, conseqüentment, també que adquireixin les competències bàsiques. Tot i això, no existeix una relació unívoca entre l’ensenyament de determinades àrees o matèries i el desenvolupament de certes competències. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, alhora, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries.
En aquesta línia, Bolívar (2008) dóna mostra de la transversalitat de les competències bàsiques en les diferents àrees curriculars quan afirma, per exemple, que “la comunicació lingüística no s’adquireix només en l’assignatura
de Llengua i literatura, sinó en cadascuna de les matèries del currículum” o que
91
per a la Ciutadania i els Drets Humans, ja que concerneix també a tota l’escola i a la pròpia família i societat” (p. 14).
Amb tot, dins del marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, queden establertes a Espanya les següents vuit competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística. 2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana. 6. Competència cultural i artística.
7. Competència per aprendre a aprendre. 8. Autonomia i iniciativa personal.
En la taula 2.7 es presenta una breu definició d’aquestes competències, tal com es fa constar en el Reial Decret que les desenvolupa:
92