Lliga de Campions de futbol (2008–09)

La Lliga de Campions de futbol de la temporada 2008–09 és una competició d’un esport col·lectiu que, estructuralment, té una certa representació estatal tot i que no tan explícita com la que es troba a les competicions dels Jocs Olímpics o a la Copa Amèrica d’hoquei patins.

De les diferents competicions de futbol que es fan al món, la Lliga de Campions és la competició per clubs més important. Els jugadors que hi participen –de diferents procedències i conseqüentment de diferents nacionalitats– ho fan estructurats en equips (clubs) que al seu torn representen els socis i aficionats d’aquests mateixos clubs. Tanmateix, també és necessari exposar que alguns equips de futbol, sobretot el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid, per referir–ne dos de l’Estat espanyol, representen en bona part de l’imaginari col·lectiu alguna cosa més que un club de futbol. Ambdós clubs han sostingut i sostenen26, tal com ha estat exposat en diverses ocasions (Colomé, 1997; Duch, 2005; Ranachan, 2008)27, una representació simbòlica nacional important, que en el cas del Barça es relliga al voltant de Catalunya, i de la

24

La Federació Catalana de Patinatge fou admesa en primera instància a la Federació Internacional de Patinatge (març de 2004). Faltava una segona votació per tal que esdevingués membre de ple dret d’aquesta federació. Mentrestant participà i guanyà el Campionat del món B de Macau (23 d’octubre de 2004). L’Assemblea que havia de ratificar l’admissió de Catalunya a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) fou polèmica: es denegà l’ingrés de Catalunya, s’hi denunciaren pressions de l’Estat espanyol als delegats d’algunes federacions, i es produí la dimissió del seu secretari general. La Federació Catalana recorregué al Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS), i aquest ordenà la repetició de la votació que va tornar a denegar l’ingrés de Catalunya a la FIRS. Mesos més tard, ja l’any 2007, la Federació Catalana de Patinatge aconseguí el reconeixement de la Federació Sudamericana de Patinatge i s’incorporà a aquesta Federació, amb el conseqüent dret a participar en les seves competicions, la més important de les quals és la Copa Amèrica.

25

A finals de gener de 2010 la relació d’esports en els quals Catalunya té reconeixement internacional oficial està formada, a banda dels esmentats al text, per: Ball esportiu, Biketrial, Bitlles i bowling, Curses de muntanya, Futbol Australià, Futbol Sala, Fut–tennis, Icestock, Karate, Patinatge, Ràquetbol, Rugby Lliga, Tamborí, Touch rugbi i Twirling.

26 _{Des de l’any 2004 el Futbol Club Barcelona llueix la senyera catalana a la seva samarreta a totes les competicions. A}

més, l’escut de l’entitat també incorpora la bandera de Catalunya des dels seus orígens. Per la seva banda, el Reial Madrid, des de l’any 2006, a les competicions internacionals llueix la bandera espanyola a la samarreta.

27

Les tres referències exposades centren aquesta qüestió al voltant del Futbol Club Barcelona. Per una major aproximació al Futbol Club Barcelona en aquest sentit vegeu la tesi doctoral de Salvador Duch (2005) Futbol, metàfora d'una guerra freda. Estudi antropològic del Barça.

frase–emblema més que un club, i en el cas del Real Madrid s’entronca amb la representació d’Espanya.

A tot això cal afegir–hi que, almenys estructuralment, a l’hora de decidir quins clubs prendran part en aquesta competició, sí que l’adscripció estatal hi té un paper clau. Les quotes de participació a la Lliga de Campions es basen en criteris de qualitat i competitivitat de les lligues i campionats que s’efectuen anualment a cada estat, i també en els resultats dels equips de cada estat a les seves competicions i a les competicions organitzades per la UEFA.

Derivat de tot aquest entramat normatiu, les places de participació corresponents a clubs de l’Estat espanyol per l’edició del 2008–09 foren quatre. Sent el Futbol Club Barcelona, el Vila–Real Futbol Club, el Real Madrid i l’Atlético de Madrid els clubs que hi prengueren part. El fet que hi hagi clubs arrelats a diferents parts del territori estatal espanyol, un d’ells del Principiat de Catalunya i un altre del País Valencià, fa especialment interessant aquesta edició de la competició en relació al tema d’estudi d’aquesta recerca.

D’altra banda, l’estructura competitiva de la Lliga de Campions28 provoca que a

mesura que es va desenvolupant la competició, bona part dels equips en queden exclosos. És per això, que al present estudi, tal com es mostra al punt 3.3., s’han escollit un parell de moments de la competició, en què, almenys tots els equips de l’Estat espanyol continuaven competint–hi.

Finalment, caldria afegir a tot això, que la presència d’un esdeveniment com la Lliga de Campions en aquest estudi, també es justifica pel fet que el futbol és l’esport que més presència té als mitjans de comunicació de Catalunya i d’arreu de l’Estat espanyol (González Ramallal, 2004)29.

28

El sistema de competició de la Lliga de Campions s’estructura a partir de diferents fases. Un sorteig condicionat, amb caps de sèrie i amb incompatibilitats d’enfrontaments entre equips de la mateixa lliga, determina els grups de la primera fase; els dos primers equips classificats de cada grup passen a la següent fase, en la qual també a partir d’un altre sorteig condicionat, ara per la classificació a la primera fase i també per la lliga a la qual es juga, es determina els emparellaments que es resolen a partir d’una eliminatòria directa a doble partit. Els guanyadors passen a la següent fase (quarts de final) –amb un nou sorteig ara ja sense condicionants–, després a semifinals i finalment els dos guanyadors disputen la final del torneig.

29_{González Ramallal (2004) descriu que el futbol ocupa una mitjana del 70,1% –entre premsa, televisió i ràdio– de}