GRAELLA RÀDIO ILLA
7.4. ONA MALLORCA
Configuració històrica. Context polític, econòmic i social. Marc
legal
A mitjan del mes de desembre de l’any 2000, va iniciar l’emissió en proves, Ona Mallorca, una emissora convencional promoguda pel Consell Insular de Mallorca. Una ràdio de format generalista en la què, en la seva primera etapa de creació, s’organitzà de forma molt semblant que Som Ràdio, és a dir, el Consell de Mallorca convocà un concurs públic per a la producció d’una ràdio mallorquina feta a Mallorca. Aquest concurs el guanyà l’empresa de comunicació Studio Media.
Contextualitzant, amb el Govern del Pacte de Progrés (1999-2003), varen sorgir dues noves ofertes de ràdio públiques en català: Ona Mallorca, promoguda pel Consell, i Som Ràdio, iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears gestionada pel Grup Serra, qui aquell mateix any també va arribar a un acord per emetre a les Illes Flaix FM, però de gestió privada.
Aquestes dues ràdios, Ona Mallorca i Som Ràdio es posaren en marxa a través de concursos de gestió públics com hem vist en el cas de Som Ràdio i per tant, no s’havien de sotmetre de forma obligada a control parlamentari ni del Consell Insular. Ara bé, aquest fet no les deixava absentes de responsabilitat pública i de què hi
hagués alguna petició a les comissions parlamentàries o als plenaris de sessions del Consell que haguessin de donar comptes sobre aquests dos models de ràdio amb finançament públic. En el cas de Ona Mallorca, fins que no s’incorporà l’ens RTVM (Ràdio Televisió de Mallorca) no tingué Consell Assessor.
Les eleccions de 1999 suposaren el manteniment, a la circumscripció de Mallorca, de la majoria del Pacte de Progrés. Maria Antònia Munar de Unió Mallorquina (UM) fou reelegida presidenta amb els vots del seu partit i els del PSIB-PSOE, PSM i EU- EVIB. En el seu discurs d’investidura declarà que “els consells insulars havien de convertir-se en l’eix vertebrador del nou model de país”, Munar també destacà que “el nou govern insular seria estrictament nacionalista i defensaria les senyes d’identitat i l’equilibri territorial”89.
Precisament en aquest sentit, l’any 2000 es fa efectiva la “Ley 8/2000, de 27 de octubre, de Consejos Insulares” publicada al Butlletí Oficial de l’Estat90 i en la què els Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera adquirien més pes i més competències per la seva gestió. És mitjançant aquesta llei que el Consell Insular de Mallorca passa a tenir més força i per tant, se li ofereix la possibilitat de crear una ràdio i televisió pròpies del Consell de Mallorca, no fou, però fins a l’any 2006 que es creà l’ens RTVM. No obstant això, l’any 2000 ja començaven les emissions de Ona Mallorca.
Ona Mallorca, l’emissora de ràdio del Consell Insular de Mallorca emeté entre els anys 2000 i 2011 i nasqué per iniciativa del Consell de Mallorca, aleshores governat per aquest pacte encapçalat per Unió Mallorquina al Consell, i començà les seves emissions el 18 de desembre de l’any 2000. Fou la primera emissora de ràdio de les Illes Balears que emetia íntegrament en català les vint-i-quatre hores del dia.
La gestió de la ràdio Ona Mallorca, doncs, fou atorgada per part del Consell Insular de Mallorca mitjançant concurs públic a una empresa de comunicació privada,
89 Pàgina web oficial del Consell de Mallorca “La institució. Una mica d’història, el cinquè mandat (1999-2003)” (conselldemallorca.net)
90«BOE» núm. 279, de 21 de noviembre de 2000. Ley 8/2000, de 27 de octubre, de Consejos Insulares.
Studio Media Comunicació (SMC)91, que reuní les condicions del contracte de gestió de l’emissora. Aquesta empresa de comunicació era dirigida pel periodista Alfredo Conde qui fou després el director de Ona Mallorca. La concessió d’aquest concurs públic, però, va passar factura a Ona Mallorca, ja que fou involucrada en un cas de corrupció política, el Cas Maquillatge92, “El Consell de Mallorca, governat per Unió Mallorquina (UM), va pagar, entre 2000 i 2006 més de 3,2 milions d'euros a un militant d'aquest partit, l'empresari Alfredo Conde, per posar en marxa i gestionar la ràdio pública insular Ona Mallorca”93.
Estudis de Ona Mallorca en la primera etapa. Entrevista a la cantant Chenoa
Ona Mallorca sorgí, doncs, com a una iniciativa privada de Studio Media, encara que sense l’ajut públic no hagués pogut subsistir com a ràdio exclusivament en català. Alfredo Conde Bonnín fou el seu primer director i va començà a emetre el dia 18 de desembre de 2000 amb música i el mes d’abril de 2001 hi afegiren els primers informatius.
Les eleccions al Consell Insular de Mallorca de l’any 2003, donaren resultat a un nou escenari polític al Govern de Mallorca, i es signà el pacte de governabilitat entre el Partit Popular i Unió Mallorquina. Maria Antònia Munar (UM) fou reelegida Presidenta amb els vots del seu partit i els del Partit Popular.
Ona Mallorca, al marge d’aquesta qüestió judicial que es destaparia anys més tard, va ser la ràdio del Consell de Mallorca però també una emissora amb la voluntat de
91 Información General de Empresas Axesor: Studio Media Comunicacio, Societat Limitada (SL) amb seu social al Carrer Ramon y Cajal, 20 de Palma. Empresa destinada a la prestació de serveis de producció, execució i posada en funcionament de qualsevol mitjà de comunicació, emissores de ràdio, emissores de televisió, empreses periodístiques, etc. Adquisició, venda i explotació d’activitats de programació i emissió de ràdio i televisió. (www.axesor.es)
92 L'Operació Maquillatge és un escàndol de corrupció política, i es va jutjar com a peça separada del Cas Son Oms, que afectà diversos alts càrrecs d'Unió Mallorquina per la concessió d'ajuts i subvencions del Consell Insular de Mallorca a societats del sector audiovisual vinculades a aquest partit polític, entre elles Ona Mallorca.
93 ARMÉNDARIZ, FELIPE. “UM pagó 3,2 millones a Alfredo Conde para crear Ona Mallorca”. Diario
ser la ràdio de les ràdios locals i municipals mallorquines, així com també ho seria de les televisions, anys més tard, TV Mallorca.
Estudi d’Ona Mallorca. Entrevista de Marga Noguera a Maria Antònia Munar
D’aquesta manera, pel que fa a les ràdios d’emissió d’àmbit local i enmig d’una aferrissada oposició de les emissores radiofòniques privades, s’empararen a la Llei 11/1991, de 8 d’abril94, d’organització i control de les emissores municipals de radiodifusió sonora. En aquesta llei es regulaven els principis de les emissores municipals, així com el seu finançament. S’especificava la prohibició de constituir cadenes, tot i que es permetia l’intercanvi de programes entre elles.
Moltes d’aquestes emissores municipals han tengut un funcionament molt irregular i emeten només uns dies i, en alguns casos, tan sols algunes temporades. De fet, tot i que tengueren una època daurada als anys vuitanta, el voluntarisme i l’espontaneïtat no foren suficients per a la seva consolidació, i la manca de suport polític i administratiu ha causat la mort de gairebé totes. Moltes d’aquestes ràdios de proximitat han hagut de tancar per manca de col·laboradors, tot i comptar amb una infraestructura mínima i tenir poques despeses. Ona Mallorca va néixer amb aquesta voluntat d’aglutinar les ràdios municipals. De fet, quan Ona Mallorca entrà en funcionament moltes de les emissores locals de Mallorca connectaven amb els butlletins horaris que s’emetien des d’Ona Mallorca, la ràdio del Consell.
Així entre els anys 2000 i 2006 Ona Mallorca emetia la seva programació de proximitat des dels estudis del carrer Font i Monteros de Palma i per tot Mallorca, amb un graella variada i generalista, marcada per programes informatius i de divulgació.
94 BOE. Ley 11/1991, de 8 de abril, de organización y control de las emisoras municipales de radiodifusión sonora. «BOE» núm. 85, de 9 de abril de 1991.
Per entendre Ona Mallorca, doncs, cal especificar el cas de corrupció política en la que s’ha vist involucrada, tot plegat perquè el Consell de Mallorca, governat per Unió Mallorquina (UM), va pagar, entre l’any 2000 i 2006 més de 3,2 milions d'euros a un militant d'aquest partit, l'empresari Alfredo Conde95 per posar en marxa i gestionar la ràdio pública insular Ona Mallorca. Conde va signar diversos contractes amb el Consell de Mallorca. A més de Conde, en aquest cas de corrupció també hi apareixen imputats Maria Antònia Munar, expresidenta del Consell de Mallorca; els exconsellers d'aquesta institució Miquel Nadal, Miquel Àngel Flaquer i Bartomeu Vicens; així com els ex-alts càrrecs Antoni Moragues i Miquel Àngel Grimalt96.
Studio Media Comunicació era propietat de Conde i de la seva esposa Elisabet Diéguez, tots dos col·laboradors de “Bartolomé Vicens y amigos íntimos de éste”97.
Vicens, advocat de professió, per la seva banda, va cobrar 9.000 euros de SMC per consells legals98.
El fiscal ha estat analitzant totes les irregularitats que s'han detectat en l'expedient de contractació de la productora, “Anticorrupción sostiene que si Studio Media logró esta concesión de la radio pública fue por las buenas relaciones de amistad que Alfredo Conde mantenía con los políticos de UM”99.
Per altra banda, el primer director de RTVM, Antoni Moragues, també imputat en la trama, l'any 2005 havia estat secretari tècnic del Consell i havia participat en les gestions per a l'obtenció d'una llicència de canal de TDT malgrat no ser directament
95 Alfredo Conde Bonnín (Propietari de la productora audiovisual Studio Media Comunicació i exdirector d'Ona Mallorca): Condemnat a tres anys de presó i inhabilitació absoluta per temps de sis anys per un delicte continuat de malversació de cabals públics, en concepte d'inductor, en concurs medial amb falsedat continuada endocument mercantil, en concepte d'autor, prevaricació continuada i frau continuat a l'administració, tots dos en concepte d'autor, amb la concurrència de la circumstància atenuant de l'art. 65.3 del Codi Penal. Imposició d'una vuitena part de les costes processals.
96 AUDIENCIA PROVINCIAL SECCIÓN SEGUNDA PALMA DE MALLORCA ROLLO NÚM. 92/11 SE