Sistematització i formalitat educativa
6. ANÀLISI DEL MODEL SOCIOEDUCATIU QUE SUSTENTA ELS EQUIPAMENTS I LES PRÀCTIQUES ADREÇADES A LA POBLACIÓ
6.2. EL MODEL DE LLEURE QUE ES SEGUEIX LA CONTEMPLA?
6.2.5. MARCS INSTITUCIONALS
El lloc físic i conceptual on es duen a terme les activitats i els processos marca en gran mesura les possibilitats d'aquests. L'encàrrec concret que tinguin, per exemple, o de vegades els recursos, poden limitar o facilitar el tipus d'acció que s'hi dóna.
En institucions amb un encàrrec social fort això pot esdevenir una manera de treballar amb els individus només sobre les seves dificultats o problemàtiques concretes, sobre la seva categoria professional. Però, alhora, també s'hi assegura d'alguna manera la recerca de l'acte educatiu que ve donada per l'encàrrec.
Tal i com hem vist en l'epígraf dedicat a conèixer els recursos, aquests compten amb un encàrrec difús i, fins i tot, en alguns casos pràcticament inexistent.
Això fa especialment difícil trobar un lloc per a obrir un espai educatiu, sobretot en aquells que tenen com a objectiu l'entreteniment.
A més a més, pel caràcter de l'equipament, no es tracta necessàriament de participants amb unes problemàtiques socials determinades. Això que podria ésser un benefici per a l'acte educatiu, ja que la possibilitat d'estigmatització es podria deduir més baixa, fa que l'encàrrec es liqüi i els espais educatius no es tinguin en compte (excepte alguns casos).
Tot això fa que aquest ítem sigui d'especial dificultat per analitzar, ja que el mateix equipament de per si limita el treball educatiu i no el prioritza.
Cal tenir en compte, però, els dos centres on amb més claredat s'ofereix un lloc al subjecte. Aquests deixen que l'individu, formant part del seu grup de referència, pugui alhora emergir com a subjecte individual: hi ha lloc per la proposta i, de fet, l'educador/dinamitzador acompanya el grup
i l'individu per a possibilitar-la, per satisfer el seu desig, però alhora amb unes responsabilitats. El cas d'un dels Casals de Joves és d'especial atenció en aquest aspecte. Ens expliquen com el grup d'adolescents (grup tancat de 14 participants) funciona amb un dinamitzador que els ajuda a realitzar les seves propostes i inquietuds. Aquest els ajuda a aconseguir els materials o les tècniques per dur a terme alguna activitat, però deixa en mans del grup la responsabilitat.
És aquest mateix grup, després d'uns mesos, qui alhora es responsabilitza amb el seu entorn i s'acosta a finals de curs escolar a les escoles de la zona per explicar als i les alumnes de 6è de primària què fan al Casal, els fan una dinàmica de grup i els animen a acostar-se al casal.
Amb aquest cas a tall d'exemple, veiem com amb uns recursos limitats i amb el mateix encàrrec que d'altres centres, l'equip ha pogut transcendir les barreres que els imposa la mateixa institució i crear un lloc per a l'educació, ja no tan sols dels subjectes, sinó de quelcom que acaba promovent la participació social i influint en la vida social del barri.
A més a més, cal destacar que aquest equipament és un dels que té menys satisfacció amb els recursos amb els que compta i que comenta que «hem tingut retallades del 60%, no tenim ni pressupost per al grup d'adolescents». D'altres, amb uns recursos molt més satisfactoris per a
ells/es, però, queden atrapats en la dinàmica de la institució i, tot i que alguns d'ells manifesten una voluntat o desig que es donin espais per a l'educació, no estableixen una manera de fer-ho.
Aquesta voluntat podria ser la mateixa que es podria reclamar pel que fa al treball en xarxa. El fet de treballar en xarxa fa que la institució, i a la seva vegada l'agent, es puguin situar. Quan estem davant un encàrrec social i/o educatiu, els agents que formen part d'aquesta xarxa coneixen l'individu en diferents contextos. Això fa que l'agent pugui conèixer-lo molt millor i alhora adaptar les seves metodologies amb la finalitat de, tots plegats, dur a terme una atenció més holística.
Dels 7 centres que hem visitat, tan sols un ha explicitat treballar en xarxa de la forma que entenem en el treball socioeducatiu, amb altres agents de la zona: escola i serveis socials, en aquest cas. En cap altre, segons ens diuen i excepte «en algun fet puntual on les problemàtiques son de tipus econòmic» , «parlem per alguna activitat» o «els educadors dels CRAES de la zona ens
truquen», es fan derivacions o contactes per parlar de casos particulars o seguiments de tipus
individual. Això fa, doncs, que el treball individualitzat quedi malmès, ja que només s'atén una part molt sectorial de l'individu.
Entenem, però, que en un cas com el que ens ocupa, l'encàrrec lúdic i d'entreteniment fa que els equips se centrin únicament en allò que succeeix en el seu context. Amb un encàrrec així, la xarxa esdevé un lloc de trobada per a professionals i serveis que comparteixen tipologia de serveis, on es poden compartir problemàtiques o inquietuds i on tots (excepte un) els equipaments han afirmat estar convocats. Tot i tractar-se de 3 districtes diferents (recordem que en un d'ells no s'hi va fer cap entrevista en profunditat), el model de xarxa és molt similar: alguns contactes amb entitats del territori i sobretot trobades de la Taula Jove del Districte mediades per un/a tècnica municipal de joventut.
Per tal de fer-nos una idea de si la funció que se li suposa a una xarxa de treball s'acomplia o no, vam demanar als i les entrevistades que puntuessin de l'1 al 10 el funcionament d'aquesta xarxa de treball. Els resultats van ser els següent:
CC1 CC2 CC3 CJ1 CJ2 EJ1 EJ2
Puntuació 7 NP 7 4 N/C 5 5
Nota: El CC2 comenta només parlar de tant en tant amb Serveis Socials però no participar de la taula, ja que no tenen programació adolescent excepte les jornades anuals. El CJ2 no va donar una puntuació concreta.
Segons ells/es, les trobades de la Taula són poc productives per la majoria d'opinions, el flux d'informació és insuficient i sovint incoherent amb les realitats dels diversos equipaments. Destaca una afirmació feta per varis entrevistats/des: el funcionament de la xarxa rau en la bona voluntat dels treballadors/es dels equipaments més que en l'eficiència de l'instrument.
Per acabar d'entendre les puntuacions atorgades, destaquem algunes de les observacions que es van fer després de la resposta numèrica:
«permet fer contactes, conèixer l'altra gent que treballa en llocs semblants [...] no és gaire productiva per això [...] al final depèn de la voluntat dels qui hi treballem més que dels tècnics de l'ajuntament»
«funciona per les ganes que li posem els que hi treballem més que pel que prové la Taula de Joventut [...] des del districte estan molt allunyats de la realitat que vivim nosaltres»
«falla molt la coordinació»
«no ens hi sentim representats, tenen moltes baralles entre ells i fa que no sigui productiva» «al final sempre depèn de les persones però no funciona, tothom va a la seva, a escombrar